Edu senyalant la direcció correcte |
Ahir l'Edu em va dir que marxava al Pedraforca tan sí com sí. Jo, després de posar-me les bambes de muntanya i veure que els talls que tinc als peus ja no em fan tan mal, decideixo acompanyar-lo. Així doncs marxem cap a Saldes, on arribem unes 2 hores i mitja més tard. Fem unes birres a Gòsol, mengem una mica a Saldes i a dormir al mirador de Gresolet.
Edu de camí el Calderer |
El "Pedra", com ho coneixem molts muntanyencs, és la gran muntanya catalana abans d'arribar als Pirineus, i per tant és una clàssica de l'alpinisme català, sobretot perquè ofereix una via normal rel.lativament accessible, tot i que de vegades et trobes cada cosa que et fa posar les mans al cap. És un massís format per diverses agulles que rondes els 2.500 m d'alçada. Entre els més alts hi trobem els pollegons superior i inferior, i el Calderer, segon en alçada. La seva imatge de forca rocosa abans d'arribar a Saldes és una de les estampes més boniques del pre-Pirineu, i la converteixen en una de les 50 ascencions més boniques.
Avui el despertador ha sonat a les 6.30h. Una mica de suc, pa i una poma, i a caminar muntanya amunt. Primer passem pel costat del refugi Lluís Estasen i continuem pel PR (marques grogues i blanques) que ens duran al coll del Verdet (2256 m), des d'on podem disfrutar de l'excel.lent vista que tenim cap a Gòsol, St Joan de l'Erm i la cara S del massís del Cadí-Moixeró.
Pep crestejant del pollegó al Calderer |
Pujant amb l'ajuda de les cadenes del Calderer |
Continuem ara ja per pedrera fins a trobar la canal que enfila el senderó cap a la cresta cimera. Hem d'anar en compte de no xafar malament, el terreny està banstant descompost. Finalment, després de 2 hores i mitja arribem al Pollegó Superior, que amb els seus 2506 m és el punt més alt del massís. Fem la foto de rigor i continuem per la cresta en direcció al Calderer, on sembla que no hi ha ningú. Hi arribem després de superar un petit coll i on ja veiem les cadenes que ens ajudaran a superar la muralla de roca, tan a la part inferior com a la part superior. Arribem al cim del Calderer mitja hora més tard, que amb els seus 2500 m és el segon punt més alt del massís.
els germans Ulldemolins al cim del Calderer 2500 m, al fons el pollegó superior |
Reculem el troç de cresta que hem fet del pollegó Superior al Calderer i anem a buscar el senderó que baixa de la tartera del Pedraforca cap al refugi, i d'allí a la furgo de nou. Haurem d'anar en compte ja que la tartera està molt descomposta i ens podem torçar un tormell molt fàcilment.
els germans Ulldemolins al cim del pollegó Superior, 2506 m |
salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada