Aprofitant que venia el tour de France als pirineus, vam decidir amb en David d'arribar-nos a l'etapa del Tourmalet i Luz Ardiden, per fer nosaltres mateixos l'ascenció a aquest primer coll mític del pirineu francès.
Ens instal.lavem a Ste Marie de Campan, on dormiem la nit abans de què hi arribés el tour, i l'endemà a les 7 del matí arriavem amunt, on ens esperaven 17,5 km de pujada fins al coll de Tourmalet, sense ni un descans, i amb un 9,5% de desnivell en la carretera. Això sí, anavem amb les bicis de BTT, perquè encara no tenim agafat el truquillo a això de la carretera, tot i que ens va picar el "monillo" ...
Després d'arribar a dalt el coll amb un fred i una boira més que considerable, tornavem a baixar a La Mongie per fer un "cafe au lait" ben calentó. quan sortim del bar veiem que el temps millora i el coll es despeja de tal manera que hi brilla el sol. Ens mirem i decidim que allà dalt hi falta gent, encara tenim temps abans no passin els ciclistes. Dit i fet. Així que ens instal.lem a l'última corba de la carretera, la més punyetera, per veure patir els cracks de la bici de carretera, quan de sobte es comença a enboirar altre cop, però ara ja no podem baixar, han tancat la carretera i ens hem de fer fotre, amb el fred que carda ...
Per fi arribem els protagonistes, després de decenes de cotxes amb propaganda i publicitat, però passen tan ràpid que només els veig a través del visor de la càmera. Sort que després em miro les fotos a casa tranquil.lament...
Quan tot acaba i s'obre la carretera baixem amb un tres i no res els 17,5 km que ens separaven de la furgo. Increïble!!!
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada