le petit roc

31 d’ag. 2008

Breithorn - 4165 m

Breithorn 4165 m

Aprofitant l'estada d'una setmana pel sud dels alps Suïssos, concretament a la zona del Valais, vam esgarrapar un matí a Zermatt per intentar l'ascenció al cim del Breithorn, un pic arrodonit que amb els seus 4165 m es converteix en un dels miradors més privilegiats de tots els massisos alpins, assaborint entre altres vistes les del Cerví o Matterhorn i el massís del Mont Rosa (segon en alçada de tots els alps), amb les puntes Dufürsptze (4634 m), Liskam (4527 m), Polux (4092 m) i Castor (4223 m). A l'altre costat de la vall, altius i solitàris trobem el Zinalrothorn, Weishorn, Dent Blanche i els Obelgabelhorns, tots ells superant també els 4000 m d'alçada. A la vall de Saas Fee es podem entreveure els pics Allallinhorn (4027 m), Rimpfischhorn (4199 m) i Strahlhorn (4190 m) formant l'impressionant coll di Jazzi a 3800 m d'alçada i des d'on neix el glaciar Findel.

Weisshorn

enfilant l'última pala gelada

Matterhorn des del telecabina

El dia va ser esplèndit, gairebé ni un núbol que ens fes la guitza, però la nota negativa va ser que no vam poder llogar crampons per tothom, i ens vam haver de conformar amb els 4135 m que vam assolir.

cables del telecabina amb els Obelgabelhorn al fons

L'accessibilitat d'aquesta talaïa ve donada per l'impressionant pujada que es realitza amb telefèric, més en concret el del Matterhorn Paradise, arribant als 3820 m, i convertint-se en el més alt d'Europa. Així doncs el desnivell a superar no és excessiu però l'alçada es comença a notar. Quan se surt del telefèric s'arriba a les pistes d'esquí, i continuant per l'esquerra ja tenim la traça feta fins dalt al cim. Només ens resta encordar-nos i anar fent xino-xano sense despertar el mal d'alçada.

Us deixo amb algunes fotos.

Matterhorn entre boires

Glaciar Theodul

Liskamm 4527 m

punt culminant 4135 m

dreta: Mont Rosa

esquerra: Saas Fee

centre: refugi Gandegg i coll di Jazzi

Salut

pep

la mussara - la febró - motllats en BTT

casernes dels Motllats

Diumenge dia 31 d'agost, la Sònia i jo agafem les bicis i anem a fer un tomet curiós per les muntanyes de Prades. Sortim de l'encreuament on hi ha les antenes de la Mussara i enfilem en direcció Arbolí per pista força dolenta. Deixem l'encreuament que porta cap als Motllats i continuem direcció O per la GR-7 fins al pla de l'Agustenc per pista no massa bona. Agafem d'aquí direcció N cap als Avencs de la Febró. Ja no deixarem la pista pedregosa fins al barranc de la Font Freda, on continuarem cap a la dreta fins al mas del Panxo i el barranc de la foradada, ja a tocar del poblet de la Febró. Continuarem per carretera fins al coll de Capafonts per enganxar la pista que puja cap als Motllats, on seguirem la GR-65 fins al poble del mateix nom, situat a 1050 m d'altitud. D'aquí continuarem per una baixada pedregosa i pujarem novament al coll de la creu dels Noguers, per baixar novament cap al cotxe.

Sónia al pla de l'Agustenc

Barranc dels Avencs amb els Motllats al fons

Baixant pel barranc de la Font Freda

la Febró

els Motllats

Salut
pep

27 de jul. 2008

Mall Pintrat o Pico del Puerto Viell - 2865 m

la Forcanada amb les boires matinals

Passo 2 dies a Ancils amb la Tura i aprofitem per fer l'ascenció al pic del Mall Pintrat o Pico del Puerto Viell (en Benasqués) el dissabte 26 de juliol de 2008.
És un pic molt solitàri però d'una situació geogràfica excepcional, punt fronterer entre la vall de Benasque i la de Bagneres de Luchon, la cresta de Malpàs i Perdiguero, el Salvaguardia i el coll de la Glère, les Maladetes, la cresta d'Alba, el massís del Posets al fons.... En fi, que si el dia acompanya, que va ser el cas, es converteix en una de les ascencions preferides per aquells muntanyencs que ens agrada disfrutar la muntanya i la natura en plena solitud.
La meva sorpresa va ser quan vaig veure que hi havia també 2 personatges que havien optat per aquesta mateixa opció, el Luis i l'Arnau de Barcelona, que obviament vam aprofitar per fer conjuntament, incluïnt la Tura, és clar.
La sortida és des del final de la carretera que va a l'Hospital de Benás. S'agafa el corriol que es dirigeix als ibons de Gorgutes i al coll de la Glère, però abans d'arribar a la confluència de barrancs ja trobem unes fites que s'enfilen recte amunt per uns prats d'herba en direcció ONO, i que ja no deixarem fins arribar al cim. Val a dir que aquestes fites són relativament recents ja que l'any passat no hi eren pas ...
L'ascenció no té cap complicació tècnica, però sí que s'ha d'anar en compte en uns pala d'herba que hi ha arribant a l'aresta final, prou ample per caminar amb tota la comoditat del món. compte amb la baixada.
Meva va ser la sorpresa en arrribar al cim quan vam veure que també pujaven 3 persones, però no podia ser, una d'elles és el Joan Prat, gran guia i veterà de la vall que vaig conèixer als Alps, concretament al Oberland Bernès fent esquí de muntanya... Quina gràcia.
Des d'aquí una abraçada Joan, Luis i Arnau.
Total de l'ascenció 3 hores i mitja, contant parades. Desnivell + 1060 m.
Us deixo amb algunes fotos.

el Mall Pintrat des de les primeres rampes herboses

Luis i Arnau arribant al segon coll herbat

cresta Malpàs-Crabrioules-Perdiguero des del cim

ibons de Port Viell

Maladetes des del segon coll herbat

cim del Mall Pintrat 2865 m

amb Joan Prat al cim, entranyable personatge ...

Si voleu més fotos cliqueu a l'enllaç de sota
http://picasaweb.google.es/lepetitroc/MallPintrat26708

salut
pep

Pedals de Foc 2008

coll de Tirador, sota el Montsent de Pallars

Aquest any he tornat a repetir la Pedals de Foc amb 3 companys del Club BTT Alcover.

La ruta és la mateixa de sempre, però aquest cop, degut a problemes mecànics amb la bici del Xavi, vam haver de baixar cap a Pont de Suert des de Llesp i pujar a Malpàs després per la carretera. A Partir d'aquí vam seguir el recorregut original de la Pedals fins a Buira, on passariem la primera nit, i el dia següent agafavem una dracera que no forma part del recorregut original fins al coll d'Oli. A partir d'aqui fins a la vall Fosca, coll de Triador, Espot, Son del Pi, baixavem per la carretera fins a València d'Àneu i anavem fins a Sorpe, on passavem la segona nit. L'endemà al matí anfilavem cap a Montgarri i els plans de Beret, on agafariem una mica de pluja i molt fred gairebé fins a Vielha, on arribavem per carretera després de 2 dies i mig de pedalar entre paisatges magnífics i verds com mai.

els primers Km de camí a Vilaller

pujant el coll de Serrera

pujant el coll de Perenera

poblet de Sas

pasturatges abans d'arribar a Sentís

allotjament a Buira

pujant al coll d'Oli

coll d'Oli

pujant al Triador

Podeu veure més fotos a link de sota

http://picasaweb.google.es/lepetitroc/PedalsDeFocJuliol08

salut

pep

Aneto 2008

cim de l'Aneto, 3404 m

Doncs, sí, el cap de setmana del 28 i 29 de juny, la Sònia, la Montse i jo vam tornar a agafar la carretera cap a Benabarre, Graus i Ancils, on ens trobariem al vespre amb el Sergi, Màrio, David i Eduard de La Palma d'Ebre. Aquest cop per realitzar l'ascenció al punt més alt del Pirineu: l'Aneto de 3404 m.

Començavem aviat al matí després d'agafar l'autocar a l'Hospital de Benás a les 5h. A les 6.30h ja estàvem a la Renclusa i enfilant cap al Portillón Superior, on arribavem 2 hores més tard i enmig d'una multitud de gent que no és d'extranyar, perquè amb el dia que feia ...

Del Portillón saltavem al glaciar, que aquest any té força més neu que els últims 3 o 4 anys, i en unes 2 i 1/2 h ens plantem al coll de Corones, on fem un moç i enfilem ja les últimes rampes de neu fins al pas de Mahoma i la punta cimera, on arribem unes 6h des de la Besurta. Amb un dia esplèndid, aprofito per deixar una fotografia de la meva família i aixecar una fita en memòria del meu pare mort a Benás fa justament un any.

De baixada el David i jo aprofitem per pujar a la punta Oliveras-arenas, més que res per a la col.lecció de 3 mils.

La baixada sense conseqüències però amb una calor asflixiant que ens provoca un bon mal de cap, que es recupera amb una bona cervesa de nou ja a la Renclusa.

Feliciats a la gent de la Palma per haver conseguit el seu oobjectiu !!

El primer refugi de la Renclusa

pujant cap al Portillón amb les Maladetes al fons

cresta de la Renclusa

Portillón Superior amb el glaciar al fons

pujant cap al coll de Corones

pas de Mahoma

cresta de Salenques: Margalida

David i jo a la Punta Oliveras-Arenas

Podeu veure més fotos a l'adreça de sota

http://picasaweb.google.es/lepetitroc/Aneto29608

salut

pep

25 de juny 2008

MONTSANT - Coves del Miracle i els Cups

barranc de Coma-Negra
El diumenge 22 de juny de 2008 aprofitem amb el Sergi, l'Eduard, la Sònia i la Tura, per fer un tomb molt eixerit per la zona NO del Montsant. Sortim de la carretera que va de Margalef a Bellaguarda, a 1 km del poble aproximadament, per baixar fins al riu Montsant i creuar pel pont de fusta mig caigut que dóna peu al corriol que s'endinsa al barranc de Coma-Negra. Al primer desviament agafem el corriol de la dreta que ens durà de ple a la cova del Miracle, on gaudirem d'una espectacular estelactita d'una cova sorprenentment gran i humida. Tornem a l'encreuament i continuem amunt, ara ja per forta pujada fins a trobar la cova dels Cups, on si solia fer vi, i on els cups es conserven en un estat envejable. Tornem uns metres enrera i continuem pujant per un corriol que no surt al mapa i que sembla força nou, per fer cap gairebé sota de la Cogulla, on ens fem la primera foto de grup. D'aquí i ja per dalt la serra del Montsant, anem gairebé fins al Piló dels Senyalets, però una mica abans girem cap a l'esquerra fins al Clot del Cirer, que ens maravella amb la seva verdor, i on aprofitem per fer un mos i beure una mica d'aigua. El sol ja comença a escalfar però la brisa que córre dóna sensació de benestar. Tornem enrera fins a la Cogulla i continuem avall per agafar el corriol que ens baixarà directe a l'ermita de st. Salvador, on arribem després de caminar durant gairebé 5 h. Aprofitem per beure l'aigua tan magnífica que brolla de la font del mateix nom i baixem cap a Margalef pel camí vell, corriol que surt just al costat mateix de l'ermita, indicat amb pals. Arribem a Margalef després de caminar 6h i amb la closca escalfada per la calor que ara ja sí que es nota de valent. Agafem el cotxe que haviem deixat a la fonda i cap a la Palma a dinar que hi falta gent.