aneto amb esquis

dissabte 17 de març a les 5 del mati quedavem amb el Jordi a Montblanc per trobar-nos amb l'Alvar i el Willy a Torreferrera a les 6 h. Un cop fet el canvi de cotxe ens varem dirigir cap a l'Hospital de Benás des d'on varem començar la pujada cap a la Renclusa i el portillón superior, on haviem quedat amb el Bruno i el Sergi que ja vam marxar la nit del divendres.

El Sergi pujant cap a Corones // Aneto amb els primers raigs de sol // Aneto des del vivac

Amb un dia radiant i amb més neu de la què esperavem vam començar la pujada pel cami d'hivern, que amb tanta neu ens va confondre i vam trigar 3 hores a arribar a la Renclusa. Les motxilles i la calor van començar a fer el seu efecte. Sortiem del refugi a les 14h en direcció als portillons, on 2 h i mitja més tard ens trobariem amb la resta de companys. Després d'un petit descans i de contemplar com el sol anava baixant pel massís del Posets-Perdiguero, vam acabar de creuar el portillón superior, completament gelat, i un cop al glaciar de l'Aneto vam començar a aplanar la neu per muntar-hi la tenda, i a fer una mica de paret pels 3 que feien vivac. El sol ja no tocava al glaciar i el fred va començar a fer de les seves cap a les 19 h. Un cop tot preparat i asseguts esperant que caigués la nit vam fondre neu en 3 tandes, necessitavem aigua per fer la sopeta de rigor i que ens ajudaria a combatre el fred. La nit rasa ens va mostrar tots els estels imaginables que cobreixen el firmament. Increïble !!

Preparant el vivac // sortida de sol des del sac...

El dia següent teniem la intenció de fer l'Aneto i baixar esquiant cap a Aigualluts, però el sol que ja tocava la tenda i el vivac a les 8 del mati es va amagar 1 h i mitja més tard. Així doncs vam pujar fins al coll de Corones i vam realitzar el descens fins a Aigualluts amb una neu relativament bona. En definitiva un cap de setmana d'esqui, per primer cop aquest hivern degut a l'escassetat de neu en tot el Pirineu.

Salut

pep

Agulles - Montserrat

Diumenge 11 de febrer.
Parem al Bruc a fer una mica d'esmorçar. El Jordi i jo hem quedat per anar a "trepar" una estona a Montserrat. Al Bruc ens trobem uns companys de Valls que van al sector Gorros. Després de xerrar una estona ens dirigim cap a l'aparcament que hi ha al coll de Collbató, per dirigir-nos en direcció al refugi, al vell mig de les Agulles montserratines. Després de passar per la Portella i d'admirar les seves parets altives i elegants, ens dirigim cap una zona no tant freqüentada, bastant aprop del refugi, davant mateix de l'agulla la Saca Gran, on també trobem un grup de tres persones que estant a la via clàssica CADE.


Comencem relativament tard, tot i així el sol no ens ha acompanyat fins ara, però el tindrem amb nosaltres durant tota l'escalada. La via on ens posem comença amb una espècie de flanqueig en diagonal guanyant metres fins la primera reunió, amb un grau de IV. La timba que tenim a la nostra dreta és considerable.
El segon llarg arranca pel mig de dos forats enormes que hi ha al mig de la paret i que suposa la part més vertical de la via, però que amb el temps que fa és unv eritable luxe. Les vistes comencen a ser impressionants! Aquest segon llarg té un grau de V+.
El tercer llarg, el més llarg de tots i el que arriba al cim d'aquesta agulla, segueix la direcció que s'encaminava ja al segon llarg, passant per un parell de resalts que no superen el V gran.
En definitiva una escalada per realitzar en un parell d'hores d'hivern i no massa freqüentada.




salut !!

Terra Negra - Montral

Dissabte 27 de gener 2007.
l'Edu (el meu germanet), la Tura, la Dora i jo, aprofitavem per anar fins al sector dels Gegants o les Bessones de Montral per disfrutar del assolellat però fred mati ( a les 9h estàvem a -2ºC !!, amb raó teniem les mans gelades després de cada ascenció...).
Un cop aparcat el cotxe al camp de fútbol hem d'agafar el senderó que surt per l'extrem esquerra (si ens mirem el camp des de Montral), i que va vorejant cap a les roques a la nostra dreta. Un cop arribats a les primeres parets només hem d'anar seguint el senderó que ens durà als diferents sectors. Naltros vam aprofitar el poc temps que teniem per anar al primer sector que trobem: Terra Negra. Aqui vam poder fer les vies (bastant sobades, per cert...) l'il.luminat i el tio lila, dos IV sup. que gairebé se'ls pot donar el V, i Trossos Gossos, V sup. molt bonic però curt. El pròxim dia haurem de treure el cap a l'arrepenjada, una enorme fisura de Vè grau d'allò més fotogènic...

Terra Negra /// L'Arrepenjada /// Edu a el tio lila

Edu, el pròxim dia pugem una mica més tard o anem a fotre un caraja al refugi abans de baixar per avall, ok?
Apa, salut!
pep

Pic dels Meners - Vall de Ransol

panoràmica del circ de meners. d'esquerra a dreta: pic de la cabaneta, pic de l'estanyó, pic de sarrera i pic de la coma del senyac.

Dissabte, 13 de gener de 2007.
L'Alvar, la Sònia, la Tura i jo, agafem direcció Andorra per intentar el pic de la Cabaneta situat al fons de la vall de Ransol. Arribem al final de la carretera sobre les 10.30 am. Ens quedem amb la boca oberta davant de la naturalesa en estat pur d'aquesta vall amagada, unea de les moltes que podem trobar a Andorra.
La intenció és pujar el pic de la Cabaneta (2.862m), gran mirador i desconegut, ja que al seu voltant es troben el pic de la Serrera (2.912m) i el pic de l'Estanyó (2.915m). Comencem a caminar sobre les 11.00 am en direcció al coll de la Serrera però ben aviat ens trobem els primers problemes: la part esquerra d'aquesta vall és totalment orientada al N, per tant la poca neu que s'ha acumulat és totalment dura i gelada. Després de superar uns 200 m arribem a les fonts del clot de la llosa. Des d'aqui agafem direcció als estanys de Ransol però donarem per descartada l'ascenció al pic de la Cabaneta per les males condicions de la neu, i decidim pujar al pic dels Meners (2713m), punt fronterer amb França i des d'on també podrem gaudir d'unes vistes privilegiades de la vall de Ransol, el pic de l'Estanyó i les muntanyes que fan frontera amb la vall d'Incles.
Ens plantem dalt del cim en 2h 40min. Tot i ser al gener la neu i és escassa sobretot en la cara S. De tornada agafem el GRP en direcció al refugi lliure dels Coms de Jan (2220m), en molt bon estat, des d'on en 15 min. tornarem a estar al punt de sortida.
Excurssió molt recomanable tant a l'estiu com a l'hivern.


pics de sarrera i la coma del senyac /// pic de meners /// cim del pic de meners



pic de l'estanyó /// refugi dels coms de jon /// coma de meners


Salut !!
pep

Oberland Bernés

El passat mes d'abril de 2006 el Jordi, l'Alvar, el Bruno, l'Ester i jo ens dirigiem cap a Grindelwald per realitzar una de les travesses més entranyables de tot l'Oberland Bernés, als alps Suïssos.
De Grindelwald vam agafar el cremallera que puja fins a la Jungfraujoch, on es troba l'estació meteorològica més alta d'Europa, i d'on es gaudeix d'una vista del glaciar magnifica.
Després de fer la curta travessa pel començament del glaciar arribem en poc menys d'una hora al refugi de Mönchjoch hütte, situat al peu mateix del cim Mönch.


L'itinerari de la travessa va ser el següent:

- 1º dia --> intent a la Jungfrau des del refugi Mönch, sense éxit, degut a la qüantitat de neu i inestabilitat en les cornises.

- 2º dia --> travessa del refugi Mönch al refugi Finsteraarhorn, passant pel Nufenen pass a més de 3000 m d'alçada

- 3º dia --> travessa del refugi Finsteraarhorn al refugi Konkordia, ascendint el pic Wysnollen

- 4º dia --> travessa del refugi Konkordia al refugi Mönch i ascenció al Mönch de 4000m.

- 5è dia --> tornada a Grindelwald i marxa cap a casa per la tarda.

- 6è dia --> arribada a casa.

Aneto

editar properament



salut !
pep

Cresta Llosás

cap de setmana del 26 i 27 de novembre de 2005.

Jordi fent estiraments abans de començar la l'aresta
Ens hem reunit el Jordi, l'Alvar, el Bruno i jo per realitzar l'aresta de Llosás, una de les més emblemàtiques del massís Maladetes-Aneto, i en la qual trobem tres mils de col.leccionista com ara l'agulla Argarot, l'agulla Tchihatcheff i l'agulla Franqueville. Passem la nit a Ancils per agafar d'hora l'autocar que ens pujarà fins al refugi de pescadors a la vall de Vallhivierna. Un cop allí comencem l'ascenció per la vall de Corones fins al primer llac. Tot i trobar-nos al mes de novembre l'existència de neu és nul.la i facilita la progressió per roca amb passos de IV per assolir la segona agulla del dia.
Des del segon llac de Corones enfilem per la canal pedregosa en direcció SE per assolir la bretxa de Llosás. Abans d'arribar-hi però ens desviem lleugerament a l'esquerra per assolir la primera i fàcil agulla d'Argarot (3031 m).

observant el pitón de Llosás des del mateix coll

cim de l'agulla d'Argarot (3031 m)
Continuem baixant per la pedregosa canal que arriba al collet que separa les 2 primeres agulles. L'ascenció a l'agulla Tchihatcheff (3042 m) es realitza per l'esquerra, baixant primer uns metres per la canal que ens conduiria al cercle de Corones i després enfilant-nos per una canaleta evident i on haurem de superar una placa exposada amb passos de IV i una petita xemeneia per arrribar al cim.
Continuem ara per l'impressionant ràpel de 55 m per poder assolir la tercera agulla del dia, l'agulla Franqueville (3057 m) la qual assolim sense complicacions a plena cresta, plena de blocs enormes que dificulten el pas i obliguen a fer algun pas de ballarina.
De la tercera agulla continuem l'aresta fins arribar a la bretxa superior de Llosás, on desgrimpem cap a la vall del mateix nom per trobar el vivac Marmota, on passarem la nit.

Bruno al pas complicat de IV

Jordi al ràpel entre les agulles Tchihatcheff i Franqueville

Agulla Franqueville (3057 m)

refugi-vivac Marmota amb l'aresta assolida al fons

salut
pep

Cresta Balaitous

cap de setmana del 1 i 2 de juliol de 2006

croquis de l'itinerari realitzat

ENs hem reunit el León, Pep Hivern, Jordi i jo per realitzar el que possiblement sigui l'aresta més complicada del Pirineu: l'aresta de Balaitous o Costerillou. Amagada entre els pics dels diables i el cim del Balaitous trobem les agulles d'Ussel i la de costerillou amb passos obligats de V.
Comencem el dia amb els preparatius de rigor i enfilem el senderó que ens porta del embalse de la Sarra, on hem dormit, al embalse de Respomuso on trobem el refugi de Piedrafita, que aquest cop passarem de llarg per agafar direcció a la normal del Balaitous per la bretxa Latour. Abans però d'arribar a aquesta bretxa continuarem en direcció NE cap als peus de les agulles mencionades anteriorment. Deixarem algun tram amb neu sense complicacions i ens situarem als peus de la canal que es troba justament entre l'agulla d'Ussel (3020 m) i el final de l'aresta dels Diables. Deixarem també a mà esquerra l'espectacular aresta que formen els pics de Frondiellas (3070 m)

preparatius abans de sortir

embassament de Respomusso

pics de las Frondiellas (3070 m)

Comencem l'ascenció a la canaleta fins arribar, amb precaució, al collet que ens durà de ple a l'agulla d'Ussel (3020 m), primer cim del dia. D'aquí continuarem ara sempre a tota aresta, creuant a banda i banda fins a trobar senyals evidents del camí que ens conduirà a l'agulla de Costerillou. El cel però està amenaçador i just abans de començar l'escalada comencen a caure gotes fines i fredes com el gel. La tempesta està servida i l'únic que podem fer és trobar alguna repisa de roca on poder assegurar-nos i abrigar-nos bé fins que passi tot plegat. Els llampecs i trons sonen allà mateix i el soroll és esfereïdor, o acollonant com dirien alguns ... Per sort només ha durat 1 hora i mitja. Ara el terreny de baixada, el mateix per hem pujat, està però mullat, perill afegit al de la pròpia aresta, però que aconseguim sortejar amb sort. De totes maneres s'ens ha fet molt tard i toca caminar amb el frontal fins a la vora del refugi de Piedrafita on arribem als voltants de la 1 de la nit. Decebuts per no haver pogut completar el tomb que haviem previst però contents perquè no ens havia passat res continuem el senderó fins al cotxe. Altre cop serà.

l'afilada i espectacular aresta del Diables

escalant la canaleta d'inici

arribant a la canaleta

Jordi al cim de l'agulla d'Ussel. Al fons l'agulla costerillou (3049 m) i el Balaitous (3151 m)

León sortint de l'agulla d'Ussel (3020 m)

aguantant la tempesta

vivac espontàni a 3000 m d'alçada

salut
pep