CAMINO DEL CID - Part 2: San Esteban de Gormaz - Busto de Bureba

Peñaranda de Duero

Continuo pel Camino del Cid, deixant enrere la ciutat de San Esteban de Gormaz i agafant direcció Matanza de Soria, Zayas de Torre i Peñaranda de Duero, on faig una parada per esmorzar una mica. Encara tinc l'estòmac regirat però sembla que aguanta al pedalar, tot i que la sensació de voler anar de ventre cada dos per tres és força molesta. M'agrada Peñaranda, faig una volta pels seus carrers i aprofito per comprar al súper. Comença a fer calor. Deixo enrere la província de Soria i entro ja a la de Burgos. El terreny comença fer-se diferent. Aquí ja no hi ha tant de sembrat i l'orografia és més accidentada. Aquest tram no segueix el Camino del Cid en sí, he volgut fer marrada per carreteres secundàries interiors, a recomanació dels locals, de nou.

Arribo a Caleruega, on hi ha el convent del fundador de l'ordre dels dominics, Domingo de Guzmán. El poblet és molt tranquil i acollidor, i a l'entrada hi ha una estàtua en record al Cid Campeador. Degut al malestar d'estòmac prefereixo arribar a Santo Domingo de Silos amb temps i poder descansar per la tarda. Així que desestimo la idea de fer la jornada més llarga. Arribo ja a un terreny molt més abrupte del què venia sent habituals en els últims dies. Desfiladero de la Yecla, on val la pena fer-hi una parada i endinssar-se entre les seves parets per les passarel.les clavades a la pròpia roca. D'aquí a Silos és un moment.

Silos

L'energia que desprèn aquesta petita població em sobta. Descarrego les alforges a l'habitació i em deixo anar al llit. Em desperto al cap d'una bona estona. La panxa encara es queixa i demano a l'hostal si em poden fer una mica d'arròs bullit amb pollastre a la planxa per sopar. Agafo la càmera i em deixo perdre pels carrers del poble. Em fascinen les cases de pedra i fusta. Deixo la visita al monestir per l'endemà al matí. Tot i la gentada que s'hi aplega al seu interior, i les explicacions del guía que trobo relativament poc interessants, i el fet que et fan anar com una baldufa, em sorprèn molt el claustre, les columnes i les pintures que encara decoren els sostres d'aquest. 

monestir de San Pedro
de Cardeña

Ja sonen les 12h quan surto de Silos en direcció a Quintanilla i Covarrubias. Aquest és un poblet molt turístic, però val molt la pena aturar-s'hi i perdre's pels seus carrerons empedrats i les cases d'adobe i fusta. També em deixo emportar pel raconet on hi ha la torre de Doña Urraca i la colegiata de San Cosme i San Damián, un espai de pau dintre del bullici turístic. Faig un entrepà en un bar de les afores on no hi arriba la marabunta i continuo pedalant direcció Cuevas de San Clemente i Burgos. Fa força calor però s'ha girat aire, i el fet de pedalar molesta quan ve de cara. Per sort, des d'on sóc ara queda baixada fins a la capital. 

Burgos

Hi ha un nom al mapa que m'ha cridat l'atenció, el monestir de San Pedro de Cardeña. Aquest fou fundat abans de l'any 900, i pertany a l'orde dels Trapenses. A l'interior del monestir es conserva el celler romànic més antic de la penninsula. Després de gaudir de la pau de l'indret, agafo directe a Burgos, on arribo a mitja tarda. Registro a l'hostal i demano per un súper. L'estòmac encara no és al seu lloc i prefereixo comprar el menjar pels dos dies que dedicaré a visitar la ciutat. Amb la mascareta posada em deixo abraçar pels carrers més cèntrics del nucli antic. Pujo fins al castell i em deleeixo amb les vistes increïbles que hi ha des de la plaça rodona. Aprofito l'entrada gratuita al museu de l'evolució, que trobo prou interessant. La ciutat em sembla molt europea, tan plena de racons arbrats, amb carrils bici per tot arreu i el riu Arlanzón regant tots aquests paratges. La trobo una ciutat molt còmode per viure-hi. L'endemà passo gairebé tot el matí visitant la catedral. Senzillament una de les millors que he visitat. El gòtic castellà em sorprèn per la seva dificultat i altivesa. És una visita obligada! 

Tot i que el Camino del Cid comença en aquesta ciutat, jo allargo cap al nord de la priovíncia per endinsar-me més a les muntanyes que configuren la geografia nord de Burgos. Faig la sortida de la ciutat pel carril bici del polígon de Villímar i agafo direcció a Hurones, ja per carretera secundària. El paisatge comença a canviar gradualment. La carretera ja comença a picar cap amunt i es veuen muntanyes a l'horitzó. Això m'anima. La panxa sembla que ha reaccionat a la dieta dels dos últims dies i les pedalades es fan més còmodament. Passo per Riocerezo, al costat del valle de las Navas. Un pilot de ciclistes de carretera m'atrapa ja dalt de la pujada. Són els primers amb qui xerro una estona. Ells viren a l'esquerra, jo continuo en direcció Rublacedo de Abajo i Busto de Bureba. Poblets molt diferents als què he vist la última setmana. Paisatge més rural, com m'agrada a mi. Estables, arbres fruiters, sembrat i turons. L'últim dia de travessa esdevindrà un dels més bonics paisatgísticament parlant. Arribo a Busto de Bureba. Trobo la piscina del poble i em dedico una bona cervesa. Aquí em vénen a buscar per continuar el viatge cap al nord de la península. Quan pugui tornaré a Sigüenza i faré el tram que em falta fins a València.

catedral de Burgos

detall monestir de
Sto Domingo Silos

Salut

Pep

CAMINO DEL CID - Part 1: Arcos de Jalón - San Esteban de Gormaz

Arc de Triomf a Medinaceli

Juliol de 2020. Agafo el tren cap a Calatayud. Miro el tram del Camino del Cid a partir d'aquesta població però hi ha molt tram pel costat de l'autovía i el temps amenaça pluja. Arribo a Arcos de Jalón en tren, des d'on em serà més ràpid arribar a Medinaceli i la carretera va practicament buida. Quedo maravellat amb el poblet de Somaén, amb el castell convertit en hotel i vigilant el poble des del seu turó. Les seves cases embotides en carrerons impossibles em recorden al pobles de muntanya del Pirineu. Arribo a Medinaceli per l'arc de triomf romà quan comencen a caure les primeres gotes. Primera nit per l'altiplà castellà passat per aigua, però amb un pà molt gustós i amb forn de llenya, vaja com els que ja no queden a casa.

ermita romànica de Saúca

Començo el segon dia seguint les indicacions de l'hostaler, que em fa desviar cap a Miño de Medinaceli i resseguir el riu Henares fins a l'entrada de Sigüenza. Passo per una zona on l'altiplà és ple a vessar de cereal i girasols. La llum del dia acompanya i la temperatura es torna xafogosa cap al migdia. Com que vaig bé de temps decideixo agafar una carretera molt secundària cap a Guijosa, Bujarrabal, Estriégano i Saúca, on faig parada per dinar i em trobo amb la sorpresa de l'ermita romànica de la Asunción, amb un porxat esplèndid i únic a la zona. Arribo a Sigüenza a mitja tarda. Aquesta població val una parada i fonda, així que m'allotjo a l'alberg, que ha obert fa poc temps, i on els propietaris són molt afables i m'ajuden a preparar l'etapa de l'endemà. 

mausoleu del Doncel a Sigüenza

M'he adonat que seguir el Camino del Cid tal i com el proposen a la web oficial no val la pena. Així que cada dia vaig modificant el recorregut segons em diuen els locals. Em perdo pels carrerons medievals de Sigüenza, el seu call jueu i no em perdo la visita a la catedral, on es troba el mausoleu del Doncel, personatge històric de la ciutat. El castell, encimbellat al seu turó, és un exemple fantàstic de medieval castellà, avui convertit en parador nacional. L'endemà continuo en direcció a Palazuelos i el castell de Santiuste, una de les millors estructures militars medievals que he vist fins ara, realment és de película... Continuo direcció a Atienza, passant pel bonic poblet de Imón, on faig parada per veure les salines rosades que proveien sal a bona part del regne de Castella. Arribo a Atienza a mitja tarda, amb el temps just de visitar el castell, on s'han rodat imatges de "Joc de Trons" i des d'on hi ha vista espectacular de l'altiplà on ens trobem. El poble, als peus del castell, queda cobert amb l'ombra que fa el castell. Em perdo pels carrers d'Atienza. Veig força escuts heràldics a les cases senyorials.

plaça major de Sigüenza

L'endemà el temps està tapat altre cop, però s'agraeix la temperatura, tot i que m'he de tapar. L'altiplà està a uns 1.000 metres constants i l'oscil-lació de la temperatura és molt notable. Agafo direcció Barcones. Una daina em creua pel devant al mig de la carretera. Gaudeixo el moment. Passo per una petita zona de penyassegats on m'aguaiten uns trencalossos ametents. Apreto la marxa en baixada fins a Caltojar. La gent de l'alberg de Sigüenza em van dir que no em podia perdre l'ermita de San Baudelio. Arribo abans que obri el guarda. Comença a plovisquejar. Tinc tota l'ermita per mi sol. Em fascinen els frescos que encara decoren les parets i la columna central que aguanta la teulada. Veig més daines a la muntanya del devant. Aprofito que ha parat de ploure i arribo a Berlanga de Duero. El castell, amb una muralla envejable i molt ben restaurada, m'espera per fer un petit esmorzar. Surt el sol i enjego direcció a Recuerda i Gormaz. Creo el Duero i admiro el castell altiu que havia estat un punt de guaita musulmà. No m'aturo, hi ha massa gent. Continuo per la general fins a El Burgo de Osma.

Coves de fang a San
Esteban de Gormaz

Gaudeixo el carril bici que hi per entrar a la ciutat. Comença a fer calor i l'estòmac m'està fent passar males estones. Suposo que l'aigua que vaig vevent aquests dies em provoca una diarrea constant, que per anar en bici no és massa còmode. Passejo per Burgo de Osma amb els carrers plens a vessar. No em ve de gust aturar-m'hi massa estona però he de menjar alguna cosa. Surto de la ciutat. M'aturo a una zona arbrada. Aprofito per fer una vacaina a l'ombra i a refer-me del malestar de panxa. Continuo fins a San Esteban de Gormaz, un lloc del què en sabia ben poca cosa i que m'acabarà sorprenent gratament. Després de la pluja de mitja tarda surto a fer una passejada. Arribo al castell i visito l'ermita romànica de San Miguel. Fantàstica! Continuo la visita per les "cuevas", que eren forats que es feien a la paret de terra per convertir-les en petits cellers de vi. Cada família té la seva cova. és realment impressionant.

De moment, tot i seguir les indicacions del Camino del Cid i les alternatives de la gent local, estic gaudint molt aquest trajecte pel centre de la península. Bon menjar i bon vi, i molts quilòmetres de girasols i cereals. No m'estranya que tinguin tan bon pa...!

Atienza des del castell

ermita pre-romànica
de San Baudelio

Salut

Pep

Powered by Wikiloc

PUIG DE LA BOLA I MENHIR DE CAN FERRER

Puig de la Bola (389 m)

Ens trobem en ple confinament municipal i, per tant, busquem racons aprop de casa per poder gaudir-los. En aquesta ocasió aprofitarem la proximitat de Vila-rodona per endinsar-nos en una zona de l'Alt Camp Est poc coneguda i força feréstega. La idea és pujar al cim més alt del municipi i arribar-nos al menhir de can Ferrer de la Cogullada.

mas d'en Palau (s. XV)

Comencem l'itinerari al castell de la vila. Uns metres més endevant per la carretera veiem un camí ample que puja a l'esquerra. Més endevant trobarem pals indicadors de rutes per a BTT. Després de la pujada inicial el camí planeja fins arribar a una cruïlla. Davant nostre tenim el bosquet que corona el puig de la Bola, que amb 389 m es converteix en el punt culminant del municipi de Vila-rodona. Aprofitem per gaudir de les vistes que hi ha des de dalt de tot, on arribem per un senderó molt ben marcat. 

Ens despedim del camp d'ametllers que ajuda a coronar aquest puig i tornem al camí que portàvem, que ara està asfaltat. Arribem a una cruïlla on trobarem una pilona de pedra que ens indica el canvi de municipi. Enormes i vastes vistes cap a l'Est de la comarca de l'Alt Camp. Deixem el camí que ens portaria fins a l'Albà i girem a la dreta, ja en territori d'Aiguamurcia, on devallarem per entre vinyes fins entrar al bosc de can Palau. Després de seguir la pista sempre en direcció NE, albirem el mas d'en Palau envoltat de bosc i vinya. 

Menhir o Pedra
Alta de Can Ferrer

Aquest mas és el més important del municipi d'Aiguamurcia, i encara manté la seva activitat agrícola. D'acord amb els actuals propietaris, el mas data del s. XV, i tenia la funció de pavelló de caça del castell de l'Albà. Al seu interior s'hi troba abundant documentació a partir del s. XVI. Gaudim de la zona i de les cases adosades al propi mas, i continuem ara cap al mas de Matar, situat en direcció S, per una pista que arranca darrera del mas, i on arribem en uns 15 minuts. Un cop passem a l'altre vessant de la muntanya les vistes cap a la serra de can Ferrer i el Montmell se'ns mostren altives i generoses.

mas de Matar

Arribem al mas de Matar, del qual no hi ha referències i en quedem, tan sols, unes parets d'empeus. La ubicació, però, ens enamora ja que queda en una raconada del Maltorrent i presideix unes vinyes ufanoses. Continuem pel camí fins al mas de Carbonells, en un estat força pèssim, tot i que hi ha senyals de vida en algunes de les estances. La zona és vorejada per boscos i vinya. Continuem per la pista principal fins arribar a la carretera de can Ferrer de la Cogullada i al menhir.

Aquest menhir, conegut com la Pedra Alta de can Ferrer, és un dels més alts de Catalunya, i el què es troba més al S. Data del període del Bronze (1.800 - 650 a.C.). Hi ha la llegenda lligada a aquesta pedra que explica que va ser un anacoreta que va llençar la pedra en aquest indret després de topar-se amb una dona sospitosa, la qual li digué que ja no hi feia falta per acabar la construcció de la catedral de Tarragona. Ens la podem creure, o no, cadascú que cregui el que més li plagui.

castell de Vila-rodona

Continuem la ronda ja en direcció a Vila-rodona, primer per la carretera fins a una entrada de camí molt generosa cap a l'esquerra, que ens portarà cap a cal Mateu i el mas de la Garsa. Seguirem sempre el camí principal. Arribarem al mas de Purnet. Creuerem una cadena que dona entrada a una vinya, i després de passar pel costat de la Masieta devallarem cap al torrent Masserrà per agafar el camí del Albellons de Baix. Abans d'arribar al mas de la Magina girarem a esquerra per creuar una vinya i fer cap al camí que ens durà al camí asfaltat de Vila-rodona a Rodonyà. D'aquí fins al cementiri del poble, on abans d'arribar-hi torçarem a la dreta per un camí en mal estat, i per on arribarem al castell de Vila-rodona de nou.

Salut

Pep

Powered by Wikiloc

VALL DEL MADRIU - Refugi de Fontverd

Novament ens trobem a Andorra. Tenim un matí fresquet per recórre la vall del Madriu fins al refugi de Fontverd. Aparquem el vehicle abans d'arribar a l'estany d'Engolasters i seguim el Camí de les Fonts, adaptat per gent amb discapacitat física i visual. Arribem a una cruïlla de senders i agafem direcció Ràmio. Arribem a la collada Jovell i continuem en baixada cap a Ràmio i refugi de Fontverd, seguint marques vermelles i blanques de GR-11. Després d'una forta baixada arribem a les bordes de Ràmio. Des d'aquí seguirem el camí-senderó, empedrat a estones, fins a una nova cruïlla. Des d'aquí ens queden uns 10 minuts fins al refugi, on aprofitem per fer un mos i gaudim de la companyia de bon temps i de les vaques. Les dues cabanes de pedra que hi ha als voltants del refugi són impressionants. El refugi és excel.lent, tenint en compte que és lliure, com molts dels què trobem a les muntanyes andorranes.

                                         

Tornem enrera fins a la cruïlla. Pal indicador. Continuem cap a la dreta en direcció al coll Jovell. Trobem una brigada que realitza millores al sender, tot una feinada això de colocar pedres al seu lloc. Arribem a coll Jovell i retornem al vehicle pel mateix GR que hem agafat al principi. Una caminada, no gens menyspreable, que ens farà gaudir d'una de les valls glacials més ben conservades del territori andorrà.

                              

                                          

Powered by Wikiloc

PIC DE SANFONTS - 2.885 m (Pel coll de la Botella)

Carena de Sanfonts i Comapedrosa

        

Previsió de temps bo durant 2 dies. Aprofitem per pujar a Andorra, a la zona de Pal. Agafem la carretera que puja al port de Cabús, però aturem la furgo al coll de la Botella. L'objectiu és el pic de Sanfonts, un dels satèl.lits del Comapedrosa, que amb 2.944 m és el punt culminant d'Andorra.

estanys de Baiau

Comencem a caminar per sender marcat amb punts grocs (ruta local) i ratlles taronges i vermelles (sender de gran recorregut, en aquest cas correspon a la GRP que fa la volta al principat d'Andorra). El sender va pujant per les pistes d'esquí de Pal-Arinsal, i voreja l'Alt de la Capa, un dels cims que coronen aquestes pistes d'esquí´alpí. Després de forta pujada arribem al Port Negre, on trobem els telesilles de l'estació. Vorejem el pic del mateix nom i anem a buscar el Port Vell, que ens situarà a uns 15 minuts de la Portella de Sanfonts.

massís Bassera - Cabús

Hem hagut de xafar neu a l'arribada al coll, i ens quedem sorpresos per la quantitat que hi ha de l'última nevada de fa pocs dies. Arribem a la Portella de Sanfonts, que ens regala unes vistes magnífiques de la obaga del Comapedrosa. Podem distingir el refugi perfectament, damunt l'estany de truites. Una bona panoràmica de bona part dels cims andorrans, començant pel circ que formen el tuc de la Bassera (2.695 m) i la torre de Cabús (2.779 m) al S; al SE trobem carena limítrofe amb la Cerdanya (pics de Claror, tossal de Bovinar, tossa Plana de Lles, etc.); seguim cap a l'E i ens topem amb el Casamanya, l'Estanyó i el Sarrera, entre altres; al fons es poden endevinar el Puigmal i el Carlit a la distància; finalment, devant nostre albirem el pic del Pla de l'Estany, els pics de Baiau i la muralla del Sanfonts.

Aquí deixem les marques del GRP i seguim fites i punts grocs. Ja no deixarem la carena fins arribar al cim. Anem pujant metres i pedres i les vistes són cada cop més extenses, cap a l'O se'ns obre la carena del Monteixo i pics de Norís, i cap al N podem albirar els cims de la Pica d'Estats, el Canalbona, el Sotllo i els pics de Baborte. La météo ens ha deixat unes postals difícils d'oblidar i una temperatura fantàstica, molt digna de l'alta muntanya i la tardor, gairebé ja a la butxaca. El retorn el farem pel mateix camí de pujada.

                                                                                                          

admirant Monteixo i Norís

 

 

Portella de Sanfonts

Powered by Wikiloc

GR.92 - DE VILANOVA A SITGES

Diumenge matí. Fa un assolellat dia de setembre i ens dirigim cap a la costa. Comencem a caminar a Vilanova i la Geltrú pel sender GR.92, que recórre tota la costa catalana. Voregem la platja de Sant Cristòfol i anem a buscar el senderó paralel a les vies del tren, però no ens passa desapercebut un búnquer de la Guerra Civil. El camí no té pèrdua, només cal resseguir el senderó, tot i que de vegades costa trobar les marques blanques i vermelles que el caracteritzen.

Passarem per damunt de diferents cales, una d'elles ens sorprèn per ser la primera cala gai del món, creada als anys 30, anomenada platja de l'Home Mort, tot i que està situada a la punta de la Desenrocada. La platja que ens agrada més i on gaudirem d'un bany amb aigua moguda és la cala de Rosés, que ens ofereix uns tons d'aigua turquesa envejables.

Arribem a Sitges i ens topem amb una sorpresa: si no volem vorejar el club de golf Terramar, ens haurem de descalçar o mullar-nos els peus per creuar l'únic pas que uneix aquest tram de costa. És molt còmic veure gent creuar pel bell mig de l'aigua amb la maleta a l'alçada del cap. També s'ha de dir que les indicacions que trobarem no indiquen de cap manera que ens hem de mullar a la força...

Arribem al passeig de Sitges, que recorrem fins a trobar una indicació feta amb ceràmica d'ermita de la mare de Déu del Vinyet. El seu exterior, que llueix una retirada amb les esglésies baleàriques, no té res a veure amb l'interior, fosc i de caire barroc, amb vaixells penjant del sostre. Sens dubte una bona sorpresa. Tornem a trobar el passeig fins que decidim fer mitja volta.

La tornada la farem pel mateix sender fins passat la platja gai de la Desenrocada. A dalt la pujada trobem un pal indicador que ens marca Vilanova per l'interior. Creuem les vies del tren per sobre el túnel i anem seguint indicacions, passant a tocar del residencial Casa del Mar, i arribant a Vilanova pel camí dels Colls i l'església de Sant Cristòfol.

Val a denunciar la quantitat de "merda" que ens vam trobar a la zona de la Punta Grossa i Punta de les Coves, com es veu a una de les fotos que adjunto.

Powered by Wikiloc

Salut

Pep

LA COMA DE GELIS I MONTERÓ

Sortida pels voltants de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai. 

Sortim del pont d'Escalera al pantà de Sant Llorenç de Montgai. Agafem el senderó de la ribera. La vista del pantà a primera hora del matí és fantàstica. Fem uns 300 m de senderó i trobem unes fites i un corriol que s'enlaire per entre el bosc amb forta pujada. El seguirem fins arribar a un collet. Pujarem al castell de Geli, d'orígen àrab del s.XI, per un corriol ben definit a mà dreta. L'entrada al castell és impressionant, aprofitant un saltant de roca i un passadís natural, ara ple de "malesa", ens porta fins coronar aquest turó quadrangular des d'on tenim unes vistes inmillorables del massís del Mont Roig, la serra Carbonera, l'Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa i el Monteró.

                   

Tornem al coll i seguim un senderó ben definit cap a l'esquerra, direcció E. A uns pocs metres del coll el senderó principal vira en direcció NE. Nosaltres agafem un corriol que gira cap al SE, sembla que no tingui sortida ja que es dirigeix cap al bell mig d'una paret rocallosa. Arribem a l'avenc de la Banya per una fisura enmig de parets on només hi passa una persona. El lloc és increïble. Recorrem l'avenc per un corriol que ens durà a la part superior del pas de l'Orellut. Aprofitem per fer un mos.

Continuem amunt fins arribar al cim del turó. Som al tossal de Monteró (574 m). Aquí trobem quatre jaciments, el més antic dels quals correspon a l'época romana. També s'hi han trobat restes de ceràmica ibèrica amb incrustacions d'òxid. La majoria d'aquestes restes han estat borrades pels nius d'ametralladores durant la Guerra Civil espanyola.

              

Continuem carenejant pel senderó en direcció S, deixant un senderó que continua a l'esquerra. Passarem pel costat d'algunes trinxeres de la Guerra Civil. Anem devallant, al final de manera abrupta, fins arribar a un terreny blanquinós. Aquí hem d'anar a buscar el senderó que vira més a la dreta, i que s'endinsa al barranc que ens durà de pet al pantà.

Arribem a un senderó principal enmig de la bosquina i el seguim cap a la dreta. Recorrerem la vora del pantà fins enganxar el senderó de la ribera pel què hem començat l'excursió.

Sense cap mena de dubte, un recorregut excel.lent en tots els sentits, natural i històric. Altament recomanable.

Salut

Pep

ALT PENEDÈS I GARRAF EN BICI

Primera volta "oficial" (vull dir amb la licra corresponent...) amb l'amic Edu. Sortim de Llorenç del Penedès i ens plantem a Vilafranca passant per St Jaume i la Múnia. El color d'estiu no desmereix aquest paisatge que sempre fascina els sentits. Fa una temperatura agradable que esperem no vagi a més. Creuem la capital del Penedès i anem a buscar una pìsta fàcil en direcció a Sant Pere Molanta, on enllacem amb la carretera secundària que mena a l'Arboçar. Deixem a l'esquerra la cruïlla que ens duria al bonic poble d'Olivella, i continuem ja en baixada cap a Sant Pere de Ribes, passant per diferents zones residencials. La calor ja es fa notar i anem a buscar la plaça de l'ajuntament per refrescar-nos una mica. Mascareta i cervesa, una combinació un pèl estrambòtica...

Amb unes quantes gotes de suor i una història de superació personal arribem a Vilanova i la Geltrú, que voregem per fora, agafant la nacional i la sortida direcció a l'Arboç. Recorrem tots els revolts del pantà de Foix (llàstima que el trànsit i la brutícia desmereixen aquesta carretera, perquè és un bon racó de món per la bicicleta...). Passem pel Castellet, i sense aturar-nos arribem a l'Arboç al bo del migdia. D'aquí a Llorenç passant per Banyeres ho fem amb un "pim-pam", pensant més en la cervesa que ens espera a la Cope que en la volta que acabem de fer.

Merci nanu per la proposta i la companyia. Espero que no sigui la última vegada.

Powered by Wikiloc

Salut Pep

3 COMARQUES DESCONFINADES...

Aprofitem el desconfinament per voltar 3 dies per les comarques de l'Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès. Em truca David que té ganes de pedalar, així que monto una sortida tranquila per les rodalies que estem acostumats, però afegint raconades que són d'interès i que sovint es passen de llarg.

Sortim d'Alcover i agafem direcció Valls passant pel pont de Goi i la granja Doldellops, on fem parada per assaborir el silenci d'una de les granges que pertanyien al monestir de Santes Creus. De Valls agafem el camí del cementiri fins Vallmoll, i d'aquí tornem a pujar per les planes de Vallmoll fins a la carretera de Nulles. Primer, però, passarem pel llogarret de Bellavista, on encara s'observen els contraforts d'alguna casa fortificada.  

Agafem el corriol que mena a Nulles per entre garrofers i vinya, i seguim cap a Vilabella, Bràfim, Montferri, Rodonyà i Masllorenç per camins asfaltats. Genial! Pugem el coll de la Rubiola i dinem al restaurant que hi ha al coll. Després d'un cafè per perdre la son i defugir la calor ens llancem avall fins a la Bisbal de Penedès i el Papiolet. Ja hem canviat de comarca i es nota en el paisatge. Aquí tot són oliveres i sobretot vinya. Pugem cap a la Torregassa, l'Hostal i Sant Jaume dels Domenys, on fem aturada als arquets, un aqueducte d'época romana del s. IV d.C. conservat en prou bon estat i amb algunes modificacions modernes per al seu manteniment. Arribem a Lllorenç a mitja tarda, cervesa, sopar i a dormir. 

El segon dia s'afegeix la Marta, que ens vol acompanyar fins a Santa Oliva. Així doncs sortim de Llorenç en direcció Banyeres passant per la barriada de la casa Roja. D'aquí continuem cap a Sant Ponç, al costat del mas Papiol i baixem a l'Arboç, on trobem mercat. Seguim cap a la Gornal i Bellvei per un senderó que no encara no coneixiem. La Marta ens paseja pels carrers de Bellvei, quedem parats de lo bonic que és. D'aquí el camí asfaltat cap a Santa Oliva. Ens despedim de la Marta i, engrescats, anem a buscar un camí asfaltat que no passa del cementiri. Girem cua i seguim cap al Vendrell per l'urbanització de les Pedreres.

Anem a buscar la via verda que ens durà a Sant Salvador, la platja del Vendrell, i aquí ja ho tenim tot facilíssim fins a Altafulla, resseguint la costa per passejos i espais naturals arran de mar, i parant a fer una fideuà al Roc San Gaietà. Tot un luxe!

El tercer dia comença amb força calor també, però després de passar un vespre molt relaxant pels carrers d'Altafulla, que ens va encantar, engeguem el dia amb bona motivació. Així doncs agafem direcció a Ferran i la Riera de Gaià. D'aquí fins a Ardenya i el Catllar resseguint el camí del Gaià, que a aquestes alçades ja arriba força escurat d'aigua. Del Catllar agafem el camí asfaltat al pantà del Gaià, que aquest any sí que fa goig. Estem sols dalt la presa, i gaudim d'aquests moments, tot i que la calor ens fa agafar les bicis força depressa.

Seguim per la pista que ens portarà de pet a la Secuita, on parem a fer un beure. La calor ja comença a ser insoportable, però seguim cap a Vistabella, les Gunyoles i Vallmoll, on gaudim de la restauració del castell. Ja som molt a tocar del punt de sortida, però primer haurem d'arribar-nos al Rourell a dinar al casal. Després del cafè sí que ja agafem  el camí dels Quints fins Alcover, amb una calor força sufocant.

Powered by Wikiloc

Salut Pep