le petit roc

4 d’abr. 2016

SILVRETTA - DIA 4: WEISBADENER - SILVRETTAHUTTE

Egghornlücke (3.082 m), al centre
de la imatge el Signalhorn (3.210 m)

Quart dia de travessa per la Silvretta. Sortim del Weisbadener hütte sobre les 9h, la mateixa hora de cada dia, deixem que la grups que porten guia obrin traça sobre la neu recent caiguda. La primera part de la pujada a la glacera Ochsental la realitzem sota una boira empipadora, tot i que no hi ha humitat i es progressa bé. Mica en mica el cel dóna mostres de voler-se obrir. De sobte, quan ja hem superat l'última rampa al costat dels séracs que donen l'entrada a la glacera, una clariana de llum i cel blau ens espera a l'horitzó. Caram quina sorpresa!!!

séracs arribant a la glacera Ochsental

Després de 2 hores de foquejar arribem a la glacera. Davant nostre el Piz Buin (3.312 m), imponent amb la seva verticalitat. Rodejant la glacera tenim el Kleine Piz Buin (3.255 m), el Signalhorn (3.210 m) i el Silvretta Egghorn (3.147 m). Realment estem davant la gran cúpula de la Silvretta i el dia no podia ser millor. Agafem direcció NO cap a la Egghornlücke, on deixarem els esquís. La intenció és intentar l'ascenció al Silvrettahorn. Veiem que hi ha una aglomeració de gent en un pas força vertical.

Aresta d'agulles a la glacera Silvretta

Anem a provar-ho quan la gent tira avall. A l'alçada de 3.168 m, amb una neu completament transformada i barrejada amb la terra i pedra que hi ha sota, fan que les condicions per superar aquest pas no siguin les més adequades, tot i que hi ha gent que ho ha intentat. Així doncs decidim retirar-nos d'aquest cim, al qual hem estat a bens pocs metres d'assolir. La recompensa és la vista que obtenim, veient inclús amb una claredat espatarrant, el massís del Montblanc a la llunyania, uns 200 km en línia recta. Increïble!!

arribant a Egghornlücke, al fons el
Silvrettahorn (3.244 m)

Retornem al coll on tenim els esquís. Avui tornem a entrar a Suïssa. La nevada a la glacera de la Silvretta és molt important i fa que sembli un pastís de nata. Decidim baixar per la pala de 35º que hi ha per accedir a la glacera enlloc de fer la volta per la Fuorcla dal Cunfin i el Silvretta pass. Hi ha gairebé 60 cm de neu nova que fan que cada volta arrastris un bon tou de neu. Arribem finalment a la glacera i el cel es va tapant a poc a poc. De totes maneres la visibilitat és bona i anem seguint les traces de baixada per una neu que dóna gust d'esquiar. De sobte torna a sortir el sol i aprofitem per fer un mos abans d'arribar al refugi.

arribant al Silvrettahütte

Arribem al Silvrettahütte sobre les 15h.

No hem aconseguit fer cim en la seva totalitat però la cervesa la tornem a tenir guanyada. Avui gaudim d'una posta de sol a la terrassa del refugi, ja era hora...!

Piz Buin presidint la glacera Ochsental

vista cap a la glacera Silvretta. Al fons a l'esquerra el Piz Linard (3.410 m)

salut
pep

SILVRETTA - DIA 3: SILVRETTA STAUSEE

Tercer dia de travessa: arriba la neu i la boira. Ens llevem i a fora no es veu gairebé a més de 30 m. Després d'esmorzar el temps continua igual i la previsió no millora fins al dia següent. Així doncs refem els plans i decidim quedar-nos un dia més a Weisbadenerhütte i anular la nit que teniem reservada al Silvrettahütte. Per la finestra veiem algun grupet amb guia que s'aventuren a fer activitat tot i la mala visibilitat. Nosaltres, a l'espera que ens confirmin habitació, ens enfundem els "gore" i tirem avall en direcció al llac de la Silvretta. El camí està tot marcat amb pals de fusta per tant no hi ha pèrdua. Arribem al llac, el creuem i arribem a l'hotel Piz Buin, on fem una cervesa i ens trobem un grup de catalans que acaben avui la travessa. Després de mitja hora tornem a remuntar els 500 m de desnivell que separen el llac del refugi. Esperem que l'endemà el cel es destapi una mica més...

salut
pep

SILVRETTA - DIA 2: JAMTALHÜTTE - WEISBADENERHÜTTE

Segon dia excepcional a la Silvretta. Després d'un bon esmorzar al refugi (deu ni do amb l'hotel...) comencem gaudint d'una pujada molt plàcida a la glacera de Jamtalferner. El sol torna a brillar i el paisatge realça les seves arestes, figures i colors. senzillament genial! Al capdamunt de la glacera podem veure un dels objectius del dia, el Hintere Jamspitze. Degut, però, a la bonansa meteorològica decidim allargar la ruta amb l'ascenció a un segon cim, el Gemsspitz (3.114 m).

cim del Gemspitze. 3.114 m

Per aquesta ascenció deixem les motxilles a la part esquerra de la glacera i comencem remuntant la pala per on hi ha traces evidents. Coincidim amb algun grup que ha sortit del refugi per assolir el cim del Russkopf (2.693 m). Girem lleugerament a la dreta on ja s'intueix el gran morro de pedra que corona aquest cim. Deixem els esquís i fem els últims 20 metres verticals per traces evidents a la neu. Segon cim de la travessa assolit: Gemsspitz (3.114 m). La vista és generosa i vasta, igual que al dia anterior, però la proximitat, cada cop més, de les grans muntanyes de la Silvretta el fan més majestuós.

sortint del Jamtalhütte

Baixem del cim i calcem esquís per anar a buscar les motxilles de nou. Abans de tornar a posar pells i arrencar de nou fem un mos. La calor es fa força insuportable allà on no hi ha ombres. Comencem a remuntar ara ja la part superior del Jamtalferner fins al coll que separa els pics de Jamtal. Nosaltres optem per ascendir el Hintere Jamspitze (3.156 m), una fita clàssica de la Silvretta. Novament deixem les motxilles al coll i realitzem l'ascenció a peu L'ambient des d'aquesta cota és magnífic. Tot un mantell de pics nevats s'estenen a banda i banda, però hem d'anar en compte ja que l'espai hi és molt reduït.

Són vora les 16h i no tenim massa clar per quin pas es canvia de vall, així que retornem al coll, calcem pells i remuntem un collet superior, des del que podem veure el pas, força dret, que haurem de superar en baixada. Carreguem els esquís a la motxilla i calcem crampons. La canal està força gelada però hi han tallat esglaons. Amb paciència arribem a l'altra cara de la part superior de la Jamtalferner. Tornem a calçar esquís i ens dirigim a l'últim coll del dia, el Obere Ochsenscharte, des del qual ja només ens quedarà la baixada al refugi de Weisbadener per la glacera de Vermunt, amb el Piz Buin (3.312 m) i el Dreilander (3.197 m) com a grans muntanyes de la zona.

En aquesta última part l'Edu té problemes amb una de les fixacions i patim una mica per l'horari, però finalment arribem al refugi a temps per descansar una mica i sopar. Jornada llarga i amb prou desnivell, però amb un nivell alpínístic excel.lent, assolint 2 cims i remuntant una de les glaceres de la Silvretta. Genial, unes altres cerveses ben merescudes...!!!

creuant la glacera de Jamtal

últimes llums al Piz Buin

part superior de la glacera de Jamtal

salut
pep

SILVRETTA - DIA 1: ISCHGL - JAMTALHÜTTE

Cim del Breite Krone (3.079 m)

Després d'agafar vol a Munic i cotxe de lloguer fins a Kappl ens informem bé de les combinacions de transport públic que hem de fer per poder deixar el cotxe a l'aparcament de la casa on hem dormit. Hi ha una vàries línies d'autobús gratuïtes pels esquiadors que uneixen els pobles de la vall i els pobles que, com Kappl, es troben a mitja alçada. Així doncs, el primer dia de travessa sortim de Kappl amb un minibus fins a la carretera principal, on canviem a un bus més gran que ens portarà fins al remuntador que hem d'agafar a les pistes de Ischgl. Tota una lliçó d'infraestructura...!

La meitat de la primera jornada la dedicarem a recórrer part de les pistes d'esquí de Ischgl. En total agafarem 2 telecadires i 2 funiculars que ens deixaran al cim del Piz Val Gronda (2.812 m) i començarem a notar el pes de la motxilla esquiant per aquestes pistes magnífiques, tan per la quantitat de km, com per la qualitat de la neu com per l'escenari de muntanya que es dibuixa a cada revolt. Sense cap mena de dubte un immillorable destí turístic d'hivern.

arribant al coll, a la dreta
el cim del Breite Krone

Comencem la travessa a la Silvretta des d'aquest modest cim descendint en direcció SO cap al refugi Heidelberg, on no arribarem (en aquest punt entrem a Suïssa). Podem veure la collada de Kronenjoch al capdamunt de la vall i si no perdem alçada no ens caldrà pujar tant després. Així doncs realitzem un flanqueig fins a trobar les traces de pujada per la ruta habitual. Arribem al Kronenjoch en un parell d'hores i l'escenari que se'ns obre és realment impressionant. Deixem les motxilles i els esquís i realitzem la primera ascenció de la travessa al Breite Krone (3.079 m). Aquesta talaia, també modesta, ens ofereix una panoràmica de 360º espectacular: hi ha muntanyes nevades més enllà d'on arriba la vista.

Estem sols, l'Edu i jo, a sobre aquest petit cim amb un temps que ni ens el podíem imaginar. Realment hi ha tantes muntanyes per poder pujar que necessitaríem més d'una vida...

Després de gaudir d'un espectacle de primera recuperem les motxilles i anem al coll que tenim al davant (tornem a entrar a Àustria), des d'on realitzarem el descens al refugi de Jamtal per una neu força mediocre. Ens espera una merescuda cervesa.

principi de la travessa

baixant cap al refugi

salut

pep

ST SALVADOR DEL BOSC (I LES 100 VOLTES...)

pas posterior de l'ermita de St Salvador

Decidits a fer una caminada per la zona del castell i la col.legiata de Mur, topem amb una cursa de rally de 4x4... Després de dormir al costat mateix del castell amb una nit ben estelada decidim canviar la pols dels camins d'aquesta zona per la vall de Barcedana. Ens deixem recomanar i triem destí a l'ermita de St Salvador del Bosc que ja teniem a les retines de feia temps. Així que agafem la carretera que puja a Llimiana i just en un revolt a dretes agafem la pista que recórrer tota la vall pel marge dret. Anirem seguint indicadors a l'ermita i la Cova Negre per la pista accessible amb vehicle fins a una bifurcació de pistes amb indicador. Podem continuar 1 km més fins que s'acaba la pista i hem de deixar el vehicle i on trobem una imatge de St Salvador en una columna de pedra.

sender de les 100 voltes

Comencem aquí la caminada que ens portarà a l'ermita de St Salvador del Bosc pel senderó de les 100 voltes (efectivament contades i certes) que ens ajudarà a superar un desnivell d'uns 700 metres en poc més de 3 km verticals. Val a destacar el gran treball d'enginyeria que es va realitzar en aquest sender, que compta amb nombrosos marges de pedra seca per poder aguantar el propi camí.

vistes a la conca de Tremp

Val a dir que l'ermita està força malmesa i s'hi troben restes de peregrinacions demanant algun tipus d'ajuda al sant. Aquesta ermita d'origen romànic està arrebossada blanca, deslluïnt el seu origen. Sota l'ermita trobem un refugi de pedra restaurat però molt rústic. Tot i així convida a fer nit en alguna ocasió per poder avistar estels i contemplar la posta de sol, que des d'aquesta alçada (1.216 m) ha de ser magnífica.

El punt fort de l'excursió és la visibilitat que es té. En un dia clar es poden albirar des de la serra de Guara fins a les muntanyes d'Andorra, passant per part del Pirineu Aragonès i Català. Un espectacle total!! Si continuem pel senderó que segueix al darrera l'ermita faríem cap a la pista de la Portella Blanca, únic pas del Montsec de Rúbies cap al poblet abandonat del mateix nom. La tornada la realitzem pel mateix sender de pujada.

Col.legiata de Mur, s.XI

castell de Mur, s.X

refugi de St Salvador

salut

pep

14 de març 2016

ESPAÑA EN BICI

L'amic Paco Tortosa, juntament amb Mª del Mar Fornés, van publicar el 1984 "España en bici", la primera obra cicloturista d'alforges que s'escrivia a la península. 32 anys més tard i després de 3 edicions, volen publicar la 4ta. És per això que han creat un Verkami per poder fer realitat aquesta quarta edició. Us deixo amb un vídeo de presentació i l'enllaç del Verkami per si voleu fer un cop d'ull.

Salut
pep

LO PINETÓ - 2.646 m

Acabem el cap de setmana amb el CEB amb l'ascenció a lo Pinetó, un "bony" rodejat de muntanyes superbes en un entorn que no sembla propi d'aquestes alçades.

cim de lo Pinetó

Després d'un bon esmorzar posem pells i sortim del refugi en direcció al coll de Fogueruix, però abans d'arribar-hi trobem un indicador que ens marca la direcció a seguir. Així doncs trenquem a la dreta i ens endinsem al bosc en forta pujada fins arribar a la Plana d'Aires. Buf, mare meva, quines vistes hi ha des d'aquí... El dia torna a ser preciós, inclús un xic millor que l'anterior. El blau del cel és immaculat i la neu sembla que ens cridi des de la distància.

Lo Planell, al fons lo Pinetó

Continuem per la serra del Pago ara ascendint amb zigazagues fins arribar lo Planell. Aquí l'aire ja bufa i la neu està tota ventada però ja li veiem les "orelles al llop". Cada parada no significa agafar aire per encarar els revolts següents, sinó que són necessàries per gaudir de la vista tan estupenda que ens envolta. Cada metre és una visió diferent, una punxa nova surt per l'horitzó i el cel es torna més fosc.

sortint de la canal d'Estanyeres

A la cota 2.630 m deixem els esquís i acabem de fer la carena cimera fins a lo Pinetó, on arribem en 10 minuts. Ascenció rodona i una vista privilegiada de la zona E del P.N. d'Aigüestortes amb els pics de Montesaliente (2.889 m) i Bassiero (2.898 m) en primer pla cap a l'O i el Roca Blanca (2.688 m) i lo Tesol (2.700 m) a la mateixa carena que ens trobem. Un xic més enllà, cap al S la carena que conformen muntanyes com els Pui de Linya (2.868 m), els Encantats (2.748 m), el Peguera (2.982 m) i el Subenuix (2.950 m). Si girem la vista cap a l'E tenim tot el massís de la Pica d'Estats, el Montroig, el Campirme, Monteixo, etc, un enorme cabàs de cims i carenes que formen els Pirineus Catalans. Enorme...!

carena de lo Pinetó, al fons la Pica

Tornem enrera per agafar els esquís, treure pells i començar la llarga baixada. Ens decantem cap a l'esquerra per baixar per la canal d'Estanyeres, que es pot fer bé si hi ha una neu en condicions. A la part baixa ens tornem a endinsar al bosc fins que trobem les traces de pujada del dia anterior. L'últim tram hem de treure esquís i alguns arriben caminant de nou als vehicles.

M'agradaria agrair a en Pito Costa i en Manel Garcia la seva coneixença d'aquestes muntanyes, ells fan que aquest tipus de sortides acabin sent el record tan magnífic que queda gravat a la memòria. Merci nanos...! A la resta de companys i companya, un plaer haver-us conegut, i espero que no sigui la última vegada que coincidim.

Arribant a la Plana d'Aires

Plana d'Aires

últims metres de carena cimera

P.N. d'Aigüestortes

Salut

pep

TUC DE QUARTIULES - 2.226 m

refugi Pla de la Font

Cap de setmana amb la gent del CEB a la vall dels Plans de Son. Arribem el dissabte a mig matí als plans on deixem el cotxe. El temps està genial i sembla que hi ha prou neu per gaudir d'unes bones ascencions amb esquís, que aquesta temporada ha escassejat un xic. Pugem al refugi Pla de la Font on ens espera en Ton i en Roc, el guarda i el seu gos. La pujada la realitzem pel senderó d'estiu, on ens hem de descalçar els esquís en un parell d'ocasions.

últimes llums al cim del Ventolau

Un cop al refugi fem un mos. Tenim tota la tarda pel davant. Sobre les 14h tornem a calçar esquís i pugem fins al coll de Fogueruix. Un cop al mirador gaudim d'unes vistes excel.lents cap a la vall d'Espot i la capçalera d'Aigüestortes. Amb un aire gebrador continuem l'ascenció al tuc de Quartiules que ens queda a l'esquerra. En Pito s'endinsa al bosc buscant la millor traça. No hi ha pujat ningú de fa dies i la neu hi és verge. Quin plaer...!

arribant al coll de Fogueruix

Després de fer unes quantes gira-gonces arribem al cim d'aquest tuc modest però que resulta ser una talaia de primer ordre i de gairebé 360º, albirant des del Cadí al Parc Nacional d'Aigüestortes, passant per la Pica d'Estats, el massís del Montroig i el MontValier, tot un espectacle!! No fa gens d'aire i el tuc ens convida a fer-hi una aturada. Després de treure pells comencem a baixar per entre els pins negres fins que arribem a l'alçada de la pista forestal que porta al refugi. Però la neu és abundant i verge i encara tenim una bona estona de sol, així que ens posem d'acord en continuar baixant per una pala boscosa que ens crida....

cim del Tuc de Quartiules

Arribem de nou a la pista forestal, totalment nevada, i aquí sí que tornem a posar pells per emprendre el retorn cap al refugi, que el farem per entre els pins, trencant el blanc immaculat que feia temps que no rebia cap visita. Al refugi ens espera el Roc ben encaragolat al costat de l'estufa de llenya i una bona cervesa del temps.

Les vistes des les finestres del menjador del refugi ens deixen gaudir de la fugida del sol per l'horitzó aranès, convertint els blancs en blaus-rosats que deixen els esperits a 2.000 m d'alçada en pau amb sí mateixos. Després d'un fantàstic i abundant sopar, partideta de domino i a dormir que demà ens espera més muntanya, sempre agraint el dia que hem tingut, amb un luxe de companys d'esquí i d'una natura exuberant i dolça, com tot el que trobem al voltant de casa.

7 de març 2016

MONTCAU I LA MOLA - ST LLORENÇ DEL MUNT

cim del Montcau amb el Pirineu al fons

Després d'una bona calçotada ve de gust tirar el menjar avall. Anem a dormir a una de les zones d'aparcament que trobem al Marquet, una casa modernista enmig del Parc Natural de St Llorenç del Munt i l'Obac. El dia es lleva amb força boira i esmorzem amb la calma. Ahir vam seleccionar una ruta que ens van mostrar en un llibre al mas de Casamada, a Castellar del Vallès, on trobareu les millors mongetes del ganxet de Terres Catalanes.

indicadors de pedra de la Vall d'Horta

entrada a la cova de
Simanya

S'acaba el cafè amb llet i la boira no acaba de fer net, però "què caram" som aquí i tenim tot el dia per devant. Així que comencem l'excursió seguint el GR-5 que passa pel collet de Llor i la cova de Simanya abans d'arribar al coll d'Eres. La cova de Simanya ens ha fascinat, sembla ben bé que t'endinsis a l'interior d'una balena o un drac. Hi estem una estona fins que a fora veiem els primers raigs de llum. Girem cua i fem cap al GR-5 de nou fins al coll d'Eres.

Aquí girem a la dreta per pujar, sense complicacions al cim del Montcau (1.057 m). La temperatura és fresca però a dalt el cim hi ha moltes rames gebrades del fred i el vent. Ens fem la foto de rigor i observem el vast panorama: des del Montmell a l'O fins al Montseny a l'E, passant per part del Pirineu Català al N i la costa de Barcelona i el Corredor al S, realment un talaia privilegiada. Girem cua de nou fins al coll d'Eres, vigilant de no relliscar amb els còdols...

cim del Montcau 1.056 m

monestir de St Llorenç del Munt

Arribats al coll deixem el GR-5 que continua cap al Montseny i continuem per la carena del Pagès fins arribar a la Mola, on es troba el monestir de St Llorenç del Munt. Aquest tram és un puja-baixa entretingut que ens va donant unes vistes molt bones entre els 2 cims. Només hem de seguir les indicacions als pals de fusta. El monestir benedictí data del s.X, on ja hi havia una petita paret que va desenvolupar en una ermita al s.XII. Aquesta es va ampliar fins arribar a l'actual santuari romànic que deixar d'acollir monjos a finals del s.XV. Hi ha una quantitat de gent que esgarrifa, així que fem un beure i mengem una mica de pa amb fuet i formatge.

Girem cua fins a la cruïlla on trobem direcció a l'ermita de Sta Agnès. Anem baixant pel senderó força malmès però clar fins a un encreuament sense indicacions. Decidim seguir recte i en uns poc metres arribem a l'esperada ermita de Sta Agnès. Fa olor de fum, i es que hi ha una foguera. Aquesta olor ens dóna la benvinguda. L'ermita aprofita part d'una balma. Antigament devia ser força gran, perquè a part de l'ermita es veuen murs de pedra que indiquen unes estances majors. A l'esquerra de l'entrada de l'ermita hi ha un forat a la roca que condueix a una antiga font que devia recaptar aigua que regalimava per la paret. La màgia del l'indret és per assaborir-la. Genial!!

coll d'Eres

casa modernista de El Marquet

Tornem a l'encreuament de senderons i continuem avall fins que anem a petar al barranc de la Canal Fonda. Tenim al damunt mateix el turó de les Nou Cabres i la Cadireta. Sembla el Montsant i Montserrat, on totes les roques tenen algun nom curiós. Arribem a una cruïlla de camins, aquí ja de carro, i seguim pel de l'esquerra en lleugera pujada. Més endavant agafem un senderó a l'esquerra. Ara ja anem per simple orientació. El mapa que seguim està molt mal traçat i no hem agafat l'explicació. Tot i així són les 15h i tenim temps per recórrer. A un altra cruïlla de senderons continuem pel de l'esquerra i passem pel forn de calç i la font de Davi, un mas espectacular al bell mig d'un prat rodejat de parets.

Anem a buscar el camí de carrro i tornem a trobar marques de GR que ens portaran fins al coll de Palomeres i fins la pista que puja al Marquet, de nou.

Una excursió que no ens deixa indiferents i que ens fa conèixer millor la nostra geografia catalana, que com sempre, veiem que dóna per moltíssim...

Carena del Pagès, al fons el Pirineu

ermita de Sta Agnès

salut
pep

Pàgines

4 d’abr. 2016

14 de març 2016

7 de març 2016