CARRETERES MIG PERDUDES...

Arribant a Vilarodona

Dimecres, bona climatologia, festa... què més puc demanar? Quedo amb en Coco, Diego i Tomás per fer una volta. Fa temps que no coincidim tots plegats. Surto d'Alcover i ens trobem a la rotonda de Vilarodona, des d'on continuem fins a Santes Creus i el Pont d'Armentera... N'hi ha un que diu que vol plegar però l'estirem perquè ens acompanyi uns km més fins a Querol. Allí parada obligatòria a la font per agafar una mica d'aigua i disfrutar de la temperatura que ja fa a aquesta hora del matí. Ens despedim del Diego i el Coco que desfan el camí de pujada, i amb en Tomás decidim anar allargant la volta sobre la marxa.

Acabem de fer la pujada fins Esblada on ens aturem a xerrar un momentet amb el noi que porta la parròquia. Sembla ser que el poble abandonat i menjat completament per la vegetació encara no té propietari. Aquest cop, a diferència de l'última vegada que vam passar per aquí en direcció a la Llacuna, girem a esquerra i anem direcció Seguer, on la temperatura baixa un 3-4 graus, i és que a l'ombra es nota la fresca, Sta Pertpètua de Gaià amb la seva torre imponent, Pontils i Sta Coloma de Queralt, on farem una parada per menjar una miqueta i disfrutar del solet.

Proposo agafar la carretera que continua en direcció Llorac, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb. És el primer cop que hi passem i ens trobem amb una carretera molt secundària amb un estat realment bo i gairebé sense trànsit. Dóna gust trobar-se amb aquestes condicions al mes de febrer. Passem Rauric i una mica més endavant trenquem a l'esquerra cap a Savallà del Comtat per una carretera recent asfaltada i que surt del "no res". Espectacular. El paisatge comença a verdejar i la llum ho fa tot més fantàstic. Jo no paro de dir "que maco que està tot".... evidentment motiu de somriures. Es nota el bon rotllo, i el temps i el paisatge en són els responsables, així de senzill.

Sant Gallard

Tornem per Conesa, on parem a la font, i continuem cap a Rocafort de Queralt, des d'on baixem a Sarral en un tres i no res. Seguim, ara ja amb una temperatura més que agradable i ja amb 100 km a les cames, fins a Cabra del Camp i el Pla de Sta Maria, tot en baixada, que bo... D'aquí agafem la carretera en direcció a Vilarodona, on només trobem 2 cotxes i un paisatge que ja comença a tenir colors de primavera: els ametllers estan ja a mitja florida rosa i blanca, i els camps força verds per la poca aigua que ha caigut durant aquest hivern.

Després d'un entrepà tremendo i de començar a despullar-nos de valent (sort de les butxaques del maillot...) continuem direcció Nulles, on ens separem, jo cap a Valls i Alcover, i en Tomás cap a Tarragona. Ha estat la sortida més llarga d'aquest any i amb molt bones sensacions i unes quantes hores dalt la bici. Genial!!!

Savallà del Comtat

Salut

pep

CABANA D'ARDONÉS

Anem a passar un parell de dies a la vall de Benasque, i aproftitem la finestra de sol que ens deixa un dimarts assolellat per fer una visita a la vall d'Ardonés. Deixem el cotxe aparcarcat a la carretera de l'Ampriu, i comencem a caminar per la pista molt nevada que ens portarà al fons de la barrancada d'Ardonés, i que si continuem resseguint la vall per l'altra costat de barranc ens portarà a la cabana de pastors d'Ardonés, un lloc força idíl.lic per la seva sol.litud i per les grans vistes del massís del Posets-Perdiguero-Eriste que n'obtindrem. Una excursió 100% recomanable si volem passar un matí amb l'esperit ben obert i a punt.

Salut
pep

VILAFRANCA S...

Castellet

En Perico em proposa una nova sortida amb bici per l'Alt Penedès. Així que agafo mapes i començo a barrinar un recorregut no massa dur però sí alegre per l'esperit. Quedem a Vilafranca. Fa un termps estupendo, gens d'aire i una temperatura que enamora. Agafem direcció cap a la torre de les Aigües i el castell i el santuari de la mare de Déu de la Bleda. D'aquí continuem per pista asfaltada fins a cal Rigol, un mas que ens mostra l'essència del paisatge penedesenc. Seguim cap a Ratera i la Múnia. Uns metres més endevant passem pel costat del mas d'Estalella, que amb el seu entorn fortificat fa que tingui aires de castell enlairat en un turó al bell mig del Penedès.

ermita de St Ponç

Continuem encara per pista asfaltada i per un paisatge espetarrant que ens conduirà fins a Sant Marçal, on badem amb l'ermita que hi ha a l'entrada del poble. Seguim endevant per pista asfaltada fins a una sèrie de masos que ens conduirà fins a l'ermita de St Ponç, bon exemple del romànic de la zona i amb molt bon estat de conservació. Al costat mateix hi trobem un celler que convida a quedar-s'hi i fer un bon tastet però ens espera l'Arboç i el Castellet, on arribem uns minuts més tard després d'intentar seguir el GR que està mig perdut en algun tram.

torre de les Aigües

El dia continua sent radiant i aprofitem el migdia per fer un entrepà i una cerveseta després de gaudir del seu castell privat. Continuem pel GR que surt de darrera de l'ermita de St Pere, situada en un lloc idíl.lic i estratègic. Anem a petar a Torrelletes, des d'on continuem pel GR fins a l'entrada del torrent de les Bruixes. Trobem indicadors cap al castell de Penyafort, que ja no deixarem fins arribar al castell, passant per un tram de senderó molt divertit i senzill. El castell està sent restaurat, i tot i que no és un castell pròpiament dit, l'enclavatge és molt bonic.

Continuem vorejant la cimentera que es conforma com una barrera anti-natural fins a l'ermita de Sta Margarida, en runes, i més endevant fins a l'ermita de Penyafel, des d'on ja arribarem a Moja. D'aquí anirem a trobar la via del tren, que creuarem per sota, i que ens conduirà fins al punt de sortida passant pel polígon de Mercaderies de Vilafranca.

Una volta d'uns 40 km molt eixerida i on trobem de tot: una meitat molt cicloturista, dolça i sense gairebé desnivell, i una segona part molt més muntanyosa amb rampes i baixades més tècniques. En fi, una ruta per a tothom que vulgui gaudir d'un terreny ple de matissos com és el Penedès.

 

senderó cap a Penyafort

barranc de les Bruixes

arribant a l'ermita de Penyafel

ermita de Sta Margarida

Salut

pep

PUIG VULTURÓ - 2348 m

Quedo amb l'Eloi per realitzar el seu bateig en això de l'esquí de muntanya. Anem fins a les pistes del Port del Comte, concretament al remuntador del Sucre, des d'on remuntarem el barranc de la Bofia, que lleugerament a la dreta ens portarà fins al coll de Tancalaporta. D'aquí, i amb una neu prou acceptable, anem girant direcció N fins a trobar la barrancada que ens conduirà fins al cim del Vulturó (2348 m), just al devant del Padró dels Quatre Batlles (2386 m), el punt culminant del Port del Comte.

Segona sortida amb esquís aquesta temporada, que a part de servir per acumular desnivell, també ha servit per retre un homenatge molt especial al bon amic "Salvat", que ens va deixar fa ja un any i mig. Emotiu cim, sobretot per a l'Eloi, que s'ha estrenat en aquesta disciplina de muntanya que tan havia esperat per realitzar amb el seu company d'aventures. M'alegro haver estat jo qui ho hagi pogut celebrar d'aquesta manera.

Amic "Salvat" sempre estaràs entre nosaltres, i no pateixis que continuarem gaudint d'aquest món terrenal. Un dels gaudis sempre serà per tu...

La baixada la realitzem pel mateix lloc de pujada però aprofitant la pista nevada que ens durà de pet al prat de Botons, i més endevant als peus del remuntador de Sucre de les pistes.

Salut

pep

ST JOAN DEL CODOLAR

Tot i la pluja arribem amb l'Edu a Cornudella. Després d'abandonar la idea de fer ruta pel Monstant decidim fer una passejada per l'ermita de St Joan del Codolar. Sortim del poble pel camí asfaltat de l'ermita fina al primer encreuament. Deixem la pista asfaltada que continua per l'esquerra i continuem per l'antic camí ral en direcció a Albarca. Més endevant trobem una nova bifurcació, on continuarem a l'esquerra. Seguim amunt i de moment no plou, tot i que el cel està molt tapat. Trobem un primer indicador que ens marca la Morera i Albarca. Seguim pel camí dels Cartoixans en aquesta segona direcció fins al Segon Coll.

Des d'aquí anem cap a l'esquerra en direcció a l'ermita de St Joan, seguint les marques del GR-174. Uns minuts després comencen a caure gotes i arribem a l'ermita força mullats. Arribem a l'ermita i fem una parada tècnica, però la pluja sembla que no vulgui afluixar, així que ja que estem molls decidim tirar avall pel camí asfaltat. Arribem al cotxe força mullats, per no dir completament molls, però ha valgut la pena matinar per fer un passeig per aquestes contrades, com sempre. A la propera tornarem amb solet, si pot ser...

Salut
pep

COLL DE LA SITJA

Tenim una horeta i ganes de fer unes pedalades eixerides, així que la Marta em proposa ensenyar-me el punt més alt del municipi de Llorenç del Penedès, el coll de la Sitja. Sortim del poble pel camí de cal Prosset i arribem al coll de la Sitja, asfaltat fins una al mas de Prosset. Agafem la pista a l'esquerra que ens durà a la casa Murada, actualment convertit en un estudi de música. De fora, però, podem observar la torre de pedra que servia per salvaguardar les parets del mas. Continuem cap a al complex d'Idiada i girem a l'esquerra, de nou fins al Priorat de Banyeres, des d'on tornem a Llorença pel mas d'Estrella.

BTTVALLS: ELS 3 TOMBS

8,30h del diumenge. Quedem a l'estació de busos amb la gent de BttValls, amb qui no havia coincidit mai, però que ja venia sent hora... A Valls es celebraven els 3 tombs, així que vam decidir de fer també els 3 tombs però en bicicleta. Així doncs sortim del Portal Nou en direcció a Vallmoll pel torrent del Puig i el traçat de l'autovia, per enllaçar amb els Fontanals, el mas de Fontana i l'urbanització de les Planes. 

Passem per l'ermita de la mare de Déu del Roser en direcció a Nulles. Arribem a la carretera i creuem per l'urbanització de Calders. Anem a petar a la carretera de Puigpelat, des d'on agafem direcció Valls per les cases de Bovera i el Bon Sol. Sortim a la rotonda, on agafem camins cap a Alió, on parem a la font a fer un mos i una foto de grup. Sortim del poble pel GR, que deixarem ben aviat per agafar el camí del mas de Papiol i el de Paula per anar a petar al polígon de Valls. 

D'aquí continuem pel camí de Masmolets fins al poble. Creuem la carretera i seguim cap als Boscos de Valls. Vorejem per sota el turó dels 4 Vents i anem a petar a la pista asfaltada de Fontscaldes, des d'on baixem a  buscar el senderó de la Mineta fins arribar novament a la carretera. D'aquí, ja, fins al poble per carretera, tot baixada, iuju.....

Bona iniciativa de la gent de BttValls que ofereix una alternativa als cavalls per les dues rodes.

Salut
pep

LLANÇÀ - VIC

arribant a St Pere de Rodes

Aprofitem les festes de reis per trobar-nos amb en Perico i en Jaume. Quedem a Girona des d'on anem a Llançà en tren. Són les 10 del matí i la idea és poder arribar a Vic en un parell de dies. Així doncs, sense perdre massa temps però sense estrés, anem enfilant camí cap al Port de la Selva per pujar al monestir de Sant Pere de Rodes, on feia temps que volia treure el cap. Fa un solet i una temperatura perfectes per pedalar i a la pujada ens hem de treure alguna cosa de roba. Fem una petita visita al monestir i comencem la vertiginosa baixada fins a Vilajuïga, des d'on continuem seguint les marques del camí de St Jaume fins a Pedret, Peralada i Figueres, on parem a fer un mos per dinar.

de camí a Crespià, al fons la mare
de Déu del Mont

La tarda es mostra genial i continuem per variants del camí de St Jaume en direcció a Borrassà, Ordis i Crespià, on hem arribat per pistes que ens deixaven unes vistes del Canigó i la mare de Déu del Mont espectaculars. Encara ens quedava creuar cap a Santa Pau i la vall d'en Bas per la serra del Torn, el GR-2, que ens obligava a caminar senderó amunt i avall durant una hora i mitja per pedra molla i fang. Sort dels frontals perquè se'ns va fer de nit. Arribàvem a pista bona a les casetes del Torn, i que ja no deixariem fins arribar a la carretera que ens portaria fins a Santa Pau. D'aquí fins a Olot, on parariem a menjar alguna cosa per sopar i finalment a can Ramonic, a la Pinya, on ens esperava els bons amics Xevi i Javiera.

L'endemà, després d'haver fet una bona dormida, continuàvem recorrent la vall d'en Bas fins a Hostalets, des d'on enfilàvem per la pista particular que puja fins a Falgars d'en Bas, 4 casetes enlairades a dalt la serra del Collsacabra. De Falgars vam estar temptats a continuar per la pista asfaltada fins a Rupit, però vam enganxar el camí de St Jaume que es va creuant amb el GR-2 fins al coll del Bac, des d'on baixàvem a Cantonigròs per la carretera. Aquí avituallament per dinar. Ens depediem d'en Jaume, que continuava direcció Girona per Susqueda, mentre que en Perico i jo continuàvem cap a Santa Mª de Corcó pel camí empedrat, i fins a Roda de Ter i Vic per carretera, mentre gaudiem de les últimes llums del dia.

Un cop a Vic, tren cap a Barcelona i cadascú cap a casa després de 2 dies intensos de BTT per aquesta Catalunya que tan ens sorprèn i ens captiva. Repetirem segur companys, la propera de Figueres a Montserrat pel camí real de St Jaume. 

Salut

pep

PUIG DES TEIX - 1061 m

Primera excursió del 2014 amb els bons amics Macià i Carme, a s'illa de Mallorca. Ens llevem el primer dia de l'any preparats per fer una caminadeta, que acabarà sent una senyora excursió, pujant al Puig des Teix, una de les talaies més altives del S de la serra de Tramuntana.

Pla des Pouet

Deixem el cotxe a Valldemossa i comencem a caminar pel camí empedrat de Son Gual en direcció al Pla des Pouet, des d'on seguirem a la dreta (gran fletxa de pedres) en direcció E cap al puig Caragolí, on arribem després d'una hora de caminar, i on prèviament hem enllaçat amb el camí de l'Arxiduc, una bona mostra de l'ingenyeria de l'época, que recórre bona part d'aquesta serralada. Fem una parada per menjar una mica i continuem en direcció NE, seguint sempre les passes del Macià, gran coneixedor d'aquests senderons fins arribar a la zona del Puig Gros i el Racó Perdut, on hem de creuar un marge de pedra impecable per poder accedir al cim del Puig des Teix. Val a dir que aquest tipus "d'invents" que volen servir per barrar el pas a la gent, no són més que un entrevanc entre l'home i la natura, i que qui ho fa no té prou consciència que aquesta no es pot negar a ningú que estimi el medi natural.

Arribem al cim del Puig des Teix amb unes vistes impressionants del Puig Major, Puig de Massanella, i les contrades de Deià, Sóller, així com la visió gairebé completa de la plana del centre-E de s'illa. El dia esplèndit se'ns mostra amb una llum ben especial, suficient per fer-nos ben vius en aquest nou any que ha començat. A sota mateix, als nostres peus, tenim el Mediterràni que golpeja feroç els contraforts que aguanten aquesta illa amb forma de cap de vaca...

Camí de s'Arxiduc

En Macià ens proposa de baixar per un camí nou, el des Caragol, que contorneja d'una manera bestial els espadats que baixen temerosos del Teix. Durant la baixada podem contemplar algunes planes rodones que servien com a carboneres, i que ja fa anys que estan en desús. Arribem a la pista que puja cap al refugi dels Cairats i que passa per la font dels Polls, on parem a fer l'últim mos, i on comencem a gaudir de les últims llums del dia. D'aquí arribem al punt de sortida per la pista de son Moragues, ja amb una llum tènua que ens despedeix però que ens introdueix a un nou any de vida. Fantàstica excursió, gràcies Macià i Carme per la companyia, segur que repetim ben aviat...

Puig des Teix - 1061 m

Arribant al Racó Perdut,
al fons el Puig Major 1445 m

buscant el senderó del Caragol...

Salut

pep