Pàgines

22 de febr. 2014

CARRETERES MIG PERDUDES...

Arribant a Vilarodona
Dimecres, bona climatologia, festa... què més puc demanar? Quedo amb en Coco, Diego i Tomás per fer una volta. Fa temps que no coincidim tots plegats. Surto d'Alcover i ens trobem a la rotonda de Vilarodona, des d'on continuem fins a Santes Creus i el Pont d'Armentera... N'hi ha un que diu que vol plegar però l'estirem perquè ens acompanyi uns km més fins a Querol. Allí parada obligatòria a la font per agafar una mica d'aigua i disfrutar de la temperatura que ja fa a aquesta hora del matí. Ens despedim del Diego i el Coco que desfan el camí de pujada, i amb en Tomás decidim anar allargant la volta sobre la marxa.
Acabem de fer la pujada fins Esblada on ens aturem a xerrar un momentet amb el noi que porta la parròquia. Sembla ser que el poble abandonat i menjat completament per la vegetació encara no té propietari. Aquest cop, a diferència de l'última vegada que vam passar per aquí en direcció a la Llacuna, girem a esquerra i anem direcció Seguer, on la temperatura baixa un 3-4 graus, i és que a l'ombra es nota la fresca, Sta Pertpètua de Gaià amb la seva torre imponent, Pontils i Sta Coloma de Queralt, on farem una parada per menjar una miqueta i disfrutar del solet.
Proposo agafar la carretera que continua en direcció Llorac, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb. És el primer cop que hi passem i ens trobem amb una carretera molt secundària amb un estat realment bo i gairebé sense trànsit. Dóna gust trobar-se amb aquestes condicions al mes de febrer. Passem Rauric i una mica més endavant trenquem a l'esquerra cap a Savallà del Comtat per una carretera recent asfaltada i que surt del "no res". Espectacular. El paisatge comença a verdejar i la llum ho fa tot més fantàstic. Jo no paro de dir "que maco que està tot".... evidentment motiu de somriures. Es nota el bon rotllo, i el temps i el paisatge en són els responsables, així de senzill.
Sant Gallard
Tornem per Conesa, on parem a la font, i continuem cap a Rocafort de Queralt, des d'on baixem a Sarral en un tres i no res. Seguim, ara ja amb una temperatura més que agradable i ja amb 100 km a les cames, fins a Cabra del Camp i el Pla de Sta Maria, tot en baixada, que bo... D'aquí agafem la carretera en direcció a Vilarodona, on només trobem 2 cotxes i un paisatge que ja comença a tenir colors de primavera: els ametllers estan ja a mitja florida rosa i blanca, i els camps força verds per la poca aigua que ha caigut durant aquest hivern.
Després d'un entrepà tremendo i de començar a despullar-nos de valent (sort de les butxaques del maillot...) continuem direcció Nulles, on ens separem, jo cap a Valls i Alcover, i en Tomás cap a Tarragona. Ha estat la sortida més llarga d'aquest any i amb molt bones sensacions i unes quantes hores dalt la bici. Genial!!!


Savallà del Comtat












Salut
pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada