VOLTA PER L'ALT PENEDÈS

Quedo amb en Perico a Vilafranca del Penedès. Volem fer un tomet per la comarca de l'Alt Penedès. Així doncs quedem a la plaça de l'ajuntament i anem a buscar una zona de parc, on s'estava celebrant la fira del gall. D'allí ja anem tirant per pistes fins a Pacs del Penedès, i Vilobí del Penedès, on parem a fer una visita a l'ermita de Santa Maria. Continuem per carretera fins a Guardiola de Fontrubí on parem a fer un cafè al casal del poble, un lloc de visita obligada. El dia havia començat tapat i fred, però a mesura que anava avançant els núvols donaven pas al sol fent que pedalar es convertís en un plaer brutal. El paisatge alternava vinya i sembrats. 

De Guardiola continuem, primer per carretera, després per pista fins a Santa Maria de Bellver, on parem a fer un parell de lliçons de mecànica. Continuem per pista asfaltada  fins a les Casetes d'en Raspall. Les vistes del massís de Montserrat esdevenien immenses des d'aquestes parades. Continuàvem cap a Sabanell i el Pla del Penedès, on fem un tomet pels seus carrerons eixerits. Trobem indicadors de la ruta del vi i el cava. Agafem una pista boníssima que passa per vàries "caves" fins qhe fem cap a Santa Fe del Penedès, la Granada i finalment Vilafranca.

Un tomet espatarrant amb molt poc desnivell però amb un escenari visual i espiritual genials!! Recomanable també per realitzar amb canalla, tot i que als trams de carretera s'ha d'anat molt amb compte tot i no ser carreteres gaire transitades. 

Salut

pep

TORRE DE LA MIXARDA

Som a mitja tarda i encara queda llum per fer una sortida curta però plena d'història. Deixo la furgo aparcada a la carretera, a les afores de Fontscaldes, on trobem el panell indicador de la serra de Miramar. Agafem la pista que arranca del costat de la carretera en direcció a la torre de la Mixarda, que aquest cop fem amb la bicicleta. Portem una mica de menjar per aprofitar l'estona que queda de llum. Anem tirant pels camins rurals seguint els indicadors de color verd. Arribem a una cruïlla on trobem indicada la cova del Gat, amb pintures sepulcrals de l'época del Eneolític. L'entrada de la cova està protegida amb unes reixes, però val la pena arribar-hi per visitar l'indret.

Reculem fins on hem deixat les bicis i continuem cap a la torre de la Mixarda, passant pel costat del mas del Llop. Anem seguint els pals indicadors en direcció a la torre. Encara que la porta del vallat estigui tancada la podrem obrir. Fem servir els bancs que hi ha per menjar una mica i disfrutar de la posta de sol. La torre datada del s.XV, però segons Ruy-Fernández "...Ab-al-Rahman havent reconquerit Tarragona l'any 812, i veient-se hostilitzat des dels boscos del Camp de Tarragona on havien fugit els habitants de la ciutat, decidí la construcció de les torres, anomenades "Guistanes", amb la finalitat de vigilància, defensa i contacte amb la torre de la Mixarda, que rebia les comunicacions de la Conca del Coll de Cabra i servia de sentinella avançat del Camp de Tarragona".

Salut

pep

VALLS - TARRAGONA EN BICI

platja Llarga de Tarragona

No recordo quan de temps, però feia molt que no em trobava amb 2 vells amics de l'Espluga. Així que havíem de muntar una sortideta per poder coincidir. En aquesta ocasió triàvem l'Alt Camp i el Tarragonès per temes climàtics, i la vam encertar de ple. Sortiem de Valls creuant el barranc Fonollosa en direcció Nulles per camins encara molls per la ruada .Abans d'arribar-hi, però, passariem pel bonic llogarret de Bellavista aprofitant el PR que ve de Puigpelat. D'aquí seguíem encara el PR per senderó i camí rural fins a enganxar amb el GR-172 a l'entrada de Nulles, des d'on anavem a buscar la continuació del GR que ens portaria fins a Renau, primer, i el Catllar més endevant, passant per uns senderons molt nets i on encara trobem restes de roderes de carro de l'era Romana. La veritat és que són impressionants!

platja de Tamarit

Al Catllar ens trobem la riera molt plena d'aigua però amb uns colors de tardor que invitem a fer la primera parada. Pugem a la carretera i anem a trobar un senderó que ens conduirà al camí que arriba, pel marge dret del Gaià, fins Ardenya, on fem parada per agafar aigua. Sempre és bonic tornar a aquests racons que em van ensenyar els amics de Tarragona... 

via Romana al Catllar

Continuem ara ja per camí indicat fins a la Riera de Gaià i el Castellot, evitant un tros del track que portem per estalviar-nos uns 4 km abans d'arribar a Altafulla. Anem seguint els pals indicadors en direcció a la desembocadura del Gaià, a la platja d'Altafulla, i d'allí anem a buscar el càmping de Tamarit per arribar-nos a la platja que hi ha sota el castell. Una sorpresa ben grata i amb una temperatura que ens obliga a treure'ns roba. Després de disfrutar amb un somriure als llavis del paratge que ens ha preparat en Picardia, continuem per dintre el bosc empenyent la bici en algun tram per enllaçar amb la platja de la Punta de la Móra, on quedo bocabadat del passeig que hi han obert. És genial. 

riera del Catllar

D'aquí anem a buscar el bosc de la Marquesa, seguint indicadors de color groc, i anem resseguint la línia de la costa fins arribar a la platja Llarga, que creuem per damunt la sorra. Quedo parat de la qüantitat de gent que hi ha caminant un dimecres al matí. És molt evident que el dia acompanya. Per arribar a Tarragona encara haurem d'anar a buscar la zona interior de Monnars i els Boscos de Tarragona, des d'on arribarem a la capital romana pel camí de la Budellera. Anem a petar a l'Arrabassada i d'allí resseguim el passeig de costa fins al Serrallo, passant per la platja del Miracle.

Tot un luxe de sortida, que a part de conéixer cares noves i tornar a trobar-me amb cares conegudes, ha servit per recórre un cop més aquesta gran terra que tenim al costat de casa i en la qual podem trobar infinitat de racons i de paisatges diferents. Gràcies Picardia pel teu recorregut. Segur que repetim ben aviat.

Bosc de la Marquesa

passeig a la punta de la Móra

PR entre Castellot i Altafulla

De camí a Bellavista

Salut

pep 

ALT CAMP I TARRAGONÈS PER CARRETERA

Santes Creus

Quedo amb en Tomás a Tarragona. Enfilem cap a Sant Pere i Sant Pau i continuem direcció a la Secuita, on hem quedat amb en Manel. El "Trio Lechuga" capitanejats per Le Petit Enciam enfila camí cap a Bràfim i les 4 carreteres, des d'on s'adrecen als antics priors del monestir de Santes Creus per rebre la seva benedicció i poder realitzar l'ascenció al coll de la Torreta amb convenciment i bon pedalatge.

pujant a l coll de la Torreta

El dia és molt més radiant del què ens pensem i tot i la fresqueta que portem enganxada a les galtes ja comencem a notar la pujada a l'interior dels paravents. Arribats al coll continuem cap als Ranxos de Bonany, on pararem a fer un mos, barato, barato... Com sempre un carajillet de Bailey's per mantenir l'escalforeta del cos i poder continuar amb la bona marxa per baixar cap al Pla de Manlleu per la vall de l'Infern. D'aquí a Aiguaviva i al coll de St Marc, des d'on ja encarem la baixada a Can Ferrer. Hem d'anar al tanto perquè hi ha trams de la carretera força molls i gebrats a les hores del migdia, però sembla ser que les pregàries dels monjos cistercencs l'han encertat perquè arribem sense cap ensurt.

Baixem fins al monòlit de Can Ferrer i continuem per l'esquerra fins a Rodonyà, des d'on allarguem cap a Masllorenç. Aquí una recta ens invita a pedalar una mica més animadament, amb una mica de vent de cara, fins a a l'encreuament de Salomó, següent destí de la ruta. Creuem el poble i continuem cap a la Nou de Gaià per un tramet de carretera molt espectacular. La temperatura és molt còmode i el paisatge encara està molt maco amb colors de tardor, que ja s'acaba...

A la Riera ens dividim. En Manel agafa direcció el Catllar i la Masó, mentre que en Tomás i jo continuem cap a Ferran per encarar els últims km fins a la platja de l'Arrabassada, el Miracle i el Serrallo, des d'on sortiem aquest mateix matí després de realitzar uns 106 km. Per acabar un bon plat de pasta i unes cerveses. Fantàstica sortida i excel.lent companyia, que han hagut de tenir una mica de paciència, i es que feia gairebé un mes i mig que no agafava la bici de carretera.

Val a dir també que en Xavi M. ha fet una molt bona feina amb la bicicleta híbrida que porto actualment, aprofitant un quadre i unes bieles de BTT i els desarrollos, rodes i frens de l'antuiga Zeus de carretera. Perfecte Xavi. Ara sí que la bici és única de debò... je je, i és que això que et fotin la bici és un bon mal de cap... Mai més hi tornarà a haver una Orbea Le Petit Roc, i cada sortida es converteix en un tribut a aquella màquina que tants bons moments em va donar. Una abraçada "petita" allà on siguis!

Aiguaviva

Montmell i vall de St Marc

Salut

pep

MONTSENY, GUILLERIES I GAVARRES EN BICI

riera d'Avençó

6 de desembre de 2013: Aiguafreda - St Hilari Sacalm

Arriba el pont de la Constitució i en Pito em proposa fer una travessa en BTT per 3 dels massissos més rellevants de les províncies de Barcelona i Girona. Sortim d'Aiguafreda, on ens trobem una boira gèlida, i remuntem la Riera d'Avençó que enllaçarem amb la riera de Burguès, des d'on arribarem a Collformic per una pista que ens ofereix unes vistes excel.lents de bona part del Pirineu, creuant un bosc de conífera amb tonalitats de tardor genial per als ulls. Arribem a Collformic i agafem la pista que baixa cap a la Castanya i que enllaça el GR-5 fins a St Martí de Montseny. D'aquí fem 3 km per la carretera cap a l'esquerra fins a la pista indicada cap al càmping Les Illes, des d'on realitzarem la pujada sorrenca fins al coll de St Marçal, on el bosc està impressionant i ens fa aturar una estona per la nostra maravella.

Arribem a la carratera GIV-5201 després de fer una lleu visita a l'ermita de St Marçal i fer un mos. Continuem cap a la dreta durant 1 km fins que en un revolt de la carretera trobem una pista que arranca a l'esquerra i s'endinsa a la fageda fins a l'ermita de Sta Mª de Lliors, on arribem en un plis-plas i amb força fresqueta. D'aquí a Arbúcies arribem per la carretera del coll de Revell. Són les 15,15h i encara ens queden un parell d'hores de bona llum, així que decidim continuar amb el track que portem per arribar a St Hilari Sacalm. Anem a buscar la riera de la Pineda i comencem a pujar cap a la serra de Malhivern i el coll de Reurell. Aquí decidim girar a la dreta fins a l'ermita de St Miquel de Cladells, des d'on sortim a la carretera GI-551 que en 8 km de pujada ens portarà fins a St Hilari. Jo hi arribo cap a les 18,30h gairebé fosc i negre però sa i estalvi... El sopar, amb crema catalinista de postre, i un bon llit a la fonda Rita valen la pena. Aquest ha estat un dia dur de 75 km i 2500 m+ que m'han cansat, només una mica, je je ...

7 de desembre de 2013: St Hilari Sacalm - Girona

la Castanya i el Turó de l'Home

Ens llevem amb un sol radiant però amb una fresqueta intensa. Estem a 800 m d'alçada i encara hem de pujar una mica fins a trobar la pista que porta a Osor. Hem entrat ja al massís de les Guilleries que també ens rep amb uns boscos increïbles i amb uns colors immillorables. Anem seguint la pista en direcció a l'ermita de la mare de Déu del Pedró i més endevant la Santa Creu d'Horta, datada de l'any 964, i on la gent de St Hilari hi realitza un aplec anual. Ens deixem aconsellar per uns caçadors que ens envien a Collsacodina i baixar cap a Osor per la riera d'Horta. Arribem al poble força freds i amb els camps encara gelats. Disfrutem d'aquest poblet i el seu pont romànic i anem a buscar la pista que puja cap a l'ermita de la mare de Déu del Coll. Podem arribar-hi per pista asfaltada o pel GR, on haurem de caminar un bon tros, fins arribar al coll de Nafré. D'aquí deixem la pista asfaltada que baixa al pantà de Susqueda i continuem amunt fins a l'ermita. Ens quedem maravellats per la majestuositat de l'indret. Fem petar la xerrada amb un parell de ciclistes de la zona i aprofitem per menjar alguna cosa abans de baixar al pantà de Susqueda, des d'on anem baixant per la pista asfaltada i gèlida fins al Pasteral.

A partir d'aquí i fins a Girona seguim la via verda del Carrilet. Arribem a Girona i ens deixem portar pel consell d'en Jaume de pujar fins a la torre Gironella per baixar per la muralla i el castell fins a la catedral mateix. La vista de la capital gironina amb les últimes llums del dia i el Canigó nevat al darrera és espectacular. Anem a buscar la fonda Coll, on passem la nit. En total haurem fet uns 70 km i uns 1500 m+, molt més portables que el dia anterior.

ermita del Pedró

8 de desembre de 2013: Girona - Caldes de Malavella

Fa fresca, però un bon cafè amb llet i unes pastes de poma em refan el cos. Anem a buscar l'entrada de la vall de St Daniel, on ja trobem indicadors cap a l'ermita dels Àngels o Puig Alt (485 m). Bona pujada que realitzo meitat per pista i meitat per carretera. Vistes genials de mitja Catalunya: Montseny, Guilleries, prineu gironí, Canigó, Cap de Creus, Montgrí, illes Medes, Alt i Baix Empordà, etc ... Reculem per la carretera fins a trobar l'entrada cap a St Mateu de Montnegre, una ermita amb un parell de cases totalment genial. El dia promet i ens anem treiem algo de roba. Continuem seguint indicadors fins a Sta Pellaia, on no arribem a baixar per girar a la dreta en direcció a Cassà de la Selva. Anem seguint marques de PR fins al coll de Llumeneres, des d'on ja trobem el camí que ens portarà directe a Cassà de la Selva, passant pel mas de Vilallonga, espectacular. Trobem la via verda de Girona a St Feliu, que seguim durant un parell de km, per anar a trobar una pista que ens portarà a la carretera de Caldes de Malavella, on arribem uns 3 km més endevant. La sorpresa va ser que en pujar al tren per tornar a Barcelona, el tren ens va deixar a l'estació de Sils per voler anar a buscar el vagó on han d'anar les bicicletes. El company ja era mig dins del tren quan aquest va arrancar. Totalment indignant!! Evidentment vaig fer la pertinent reclamació, que espero que almenys es llegeixin... En aquesta jornada haurem fet uns 55 km i uns 600 m+, tots al principi i de cop, bufff...

ermita de la mare de Déu del Coll

via verda del Carrilet

ermita dels Àngels

masia Vilallonga

Salut

pep

TARDOR AL PRIORAT EN BICICLETA...

Porrera i barranc de les Sentius

23 de novembre de 2013: Falset - Prades

Com cada any a la tardor em reuneixo amb la gent del CEB. La proposta és realitzar una volta de 2 dies pel Priorat. Així doncs quedem a Falset, capital de comarca i punt de sortida de l'itinerari que han proposat 2 dels membres del centre. A les 9h ja estem a punt, esmorzats i amb les bosses ben lligades als portapaquets per enfilar direcció N cap a la font de Ferro i els masos del Manco i d'en Tardà, al costat mateix de la Pedra del Terme (601 m). Després d'una dura pujada final que ens obliga a posar el plat petit baixem cap a Porrera per una pista espatarrant i amb unes vistes excel.lents del barranc de les Sentius.

Arribant al coll de Marrades

Amb aquestes primeres pujades ja ens ha passat el fred, i el solet que ja ha tret el cap fa una estona per aquest cantó de la muntanya ens ajuda a escalfar-nos. Deu ni do quina rasca feia a Falset a primera hora. Sortim de Porrera pel GR-174 i girem a l'esquerra per remontar el barranc de les Comes, per alguna finca privada, fins al coll de Porrera o de Marrades, des d'on baixarem per la carretera fins a la Venta del Pubill. Abans però, disfrutarem uns minuts del paisatge tan extraordinari que ens ofereix el Priorat en aquesta época de l'any. La paleta d'ocres que tenim al devant nostre és ben difícil d'igualar amb pintures...

Pantà de Siurana

espadats de Siurana

Fem uns km per carretera en direcció a Cornudella del Montsant i agafem a la dreta la pista asfaltada que ens durà fins a la presa del pantà de Siurana. Les vistes del poble encinglellat són espectaculars des de baix. Atenció perquè ens haurem de descalçar per creuar la capçalera del riu Siurana, tot i que si fem equilibris pot ser que ho aconseguim sense mullar-nos es peus. Anem a buscar el camí que passa per dalt i girarem a la dreta fins a trobar la pista del molí de l'Esquirola que, a l'esquerra, recórre les cingleres que sustenten el poble, un centenar de metres més amunt. La pista ens porta fins la carretera de Siurana, que amb un percentatge de pendent força elevat ens ajudarà a superar les muralles rocoses. Arribem a Siurana i anem a fer una cervesa al refugi Ciriac Bonet, que res té a veure amb els vells temps en els què estava ple d'escaladors fent boulder per les seves parets. Ara hi trobem mostes d'art i una pint una mica "chic", però on podem disfrutar de les vistes que s'albiren des de la terrassa de pedra que hi ha al darrera. Foto de grup i tornem a pujar a les nostres montures per encara l'última pujada del dia, la que recórre la serra de la Gritella fins al coll del Vidrier, des d'on ja baixem i planegem fins a Prades, on ens espera el bungalow que hem reservat per fer nit. Com sempre la gent del càmping Prades ens ha fet una bona rebuda.

24 de novembre de 2013: Prades - Falset

Ens llevem amb una rasca considerable. Sortim de Prades pel GR-171. Els tolls són un policromat d'aigua gelada, el dia, però, es torna a despertar radiant. Combinant GR i carretera anem a parar al coll i al poblet d'Albarca, des d'on començarem l'ascenció al pla del Grau, porta i mirador impressionant del massís del Montsant. Després de gaudir de les capritxositats de la météo, formant una barreja de núvols, boires i llums, agafem el senderó que ens portarà al punt més altiu del massís, la Roca Corbatera (1.163 m), des d'on la panoràmica és extraordinària, amb uns 360ºC d'impressió visual i sensorial. Reculem pel senderó que ens deixa a una zona molt més ciclable i anem resseguint la Serra Major sempre per damunt dels 1000 m d'alçada. Arribem a l'entrada del barranc de la Grallera, per on baixarem fins a la Morera de Montsant. Hem perdut molt temps creuant aquest massís i ja estem ben bé a l'hora de dinar, així que aprofitem per fer un mos per refer-nos de l'esforç. En aquesta travessa de la serra del Monsant s'ha de caminar força si no es té un bon nivell tècnic damunt la bici, i les cames acaben passant factura a tants moviments inesperats fora dels pedals.

grup al cim de la Roca Corbatera

De la Morera baixem pel GR-171 fins al collet de l'Hort, on es creen dos grups. Un continuarà pel track que estava establert fins a la Vilella Baixa, el Lloar, Bellmunt de Priorat i Falset, i l'altre baixarà a Escaladei, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Gratallops i Falset. És força tard i amb un grup tan nombrós és molt complicat que tothom pugui seguir el ritme que es vol establir per aconseguir l'itinerari inicial. Jo em sumo a dirigir el segon grup. Així doncs baixem a Escaladei passant per la cartoixa, ben solitària a aquesta hora de la tarda, i amb unes vinyes que es mostren precioses amb els seus contrastos de colors ocre. Continuem cap al poble d'Escaladei i aquí anem a buscar el GR-174 que ens portarà damunt mateix de la Vilella Alta per la Punta de les Bassetes (493 m). Baixem al poble i agafem carretera ja fins a Falset, passant per la Vilella Baixa i Gratallops. Si es vol esquivar el tram de carretera entre la Vilella Alta i Gratallops, es pot anar des del Coll, damunt de la Vilella Alta, pel GR-174 fins a un encreuament on trobem indicada l'ermita de la Consolació, i on també es pot gaudir d'una bona visió del Priorat profund de Torroja del Priorat. De l'ermita de la Consolació baixem fins al poble de Gratallops i d'aquí a Falset per carretera. Aquest tram és el més pesat, tot i que hi ha molta baixada també puja de cara al final... 

Pla del Grau, Montsant

El segon grup arribem a Falset sobre les 17,15h, mentre que el primer grup, el què ha volgut seguir fidel al track ho fa una hora més tard i amb alguna remullada de peus. En total haurem realitzat uns 100 km i uns 3000 m des denivell +. Millor anar una mica preparat per aquest terreny que no perdona.

En definitiva ha estat un cap de setmana amb gent fantàstica, amb alguna cara nova i amb bon companyerisme per ser un grup tan nombrós. Una bona dutxa, un bon sopar i una bona dormida animen al més feble, je je...

Per acabar, un bon got de vi del Priorat i una bona abraçada. Merci companys pel bon rotllo... La tardor vinent més i millor!

creuant la Serra Major

paisatge de postal a la Vilella Alta

Salut

pep

TARDOR ENTRE VINYES...

Tenia ganes d'assaborir els colors de tardor de les fulles dels ceps. Feia pocs dies que havia estat al Priorat gaudint de la vinya llicorella, i volia acompanyar-ho del bouqué que donen els ceps de la comarca on vaig néixer. Així doncs vaig fins a Santes Creus on aprofito per visitar el monestir, sempre agraït pels colors de les seves pedres, gárgoles i torretes, i des d'on començo la passejada que us proposo. Surto fins a la carretera de les Pobles fins a un pal indicador de ruta de BTT de color vermell. Agafo pista a l'esquerra que seguiré sempre fins a les Pobles. A mesura que vaig pujant d'alçada les vistes de les serres que envolten l'Alt Camp, el Baix Penedès i el Baix Camp són espectaculars, i més amb la llum de la tarda. 

Arribo a les Pobles i vaig a buscar l'antic pas de Selma, marcat amb una inscripció a sobre l'arcada. Aquí canvio de senyalització i segueixo els cartellets verd de fusta de les rutes a peu en direcció a Santes Creus. Una guineu creua el camí al meu pas, gira el cap, em mira i s'amaga entre la malesa dels vorals del camí. Ha estat un moment màgic...! El fred es va intensificant a mesura que baixem d'alçada, i alguna ràfega de vent gèlid em fa la punyeta. Tot i això la llum cada cop es mostra més groguenca i les tonalitats de la vinya s'acceleren. Ja estic arribant al monestir de nou quan em trobo el sol que s'amaga per darrera els turons que emmurallen aquesta constucció cistercenca, oferint-me així un final genial per a una passejada tranquila, solitària, introspectiva si ho volem dir-ho d'una altra manera.

Salut
pep