ANCILS

El cap de setmana passat vaig estar per la vall de Benasc, on hi ha el camp base: Ancils. Com sempre les seves cases i el seu paisatge em captiva. Excursioneta tranquila fins a l'embassament de Linsoles, a Eriste, i ahir, abans de tornar cap a casa, pujada i baixada d'Ancils a les pistes de Cerler corrent, 400 m + en 1 hora 10 min, i les cuixes com a pedres...

salut
pep

INDUSTRIAL REVOLUTIONS - DANNY MACASKILL

Us torno a posar un vídeo de Danny Macaskill, on aprofita tot el què pot de les fàbriques abandonades d'Anglaterra. És el mag de les dos rodes aquest tio...!!!!



salut
pep

VOLTA A EIVISSA EN BICICLETA

  

camí del pla de Corona

Principis de Juliol. He començat vacances fa uns dies i ja fa un temps que preparo la volta a Eivissa en solitari, en tinc moltes ganes, Eivissa és com una segona casa per mi. 

La idea principal d'aquest viatge és unir les torres de guaita que hi ha a s'illa,i que daten dels segles XVI-XVIII, i que servien per controlar l'entrada de naus pirates, fent així un recorregut circular que permet anar parant a les diferents cales que trobarem pel camí. La volta la vaig fer en 3 dies, però val la pena passar-hi més temps. Jo ja hi havia estat vàries vegades i per tant ja em coneixia la major part de les cales, així que ho vaig escurçar. Per mi l'ideal serien 6 dies, inclús fent alguna incurssió cap al centre de l'illa, Sta Gertrudis per exemple, on fan uns "montaditos" genials. Les distàncies no són llargues i les carreteres i pistes asfaltades són molt ciclables.

bestiar a St Mateu

Per dormir podem aprofitar els càmpings que anirem trobant pel camí o senzillament sota "l'hotel de les mil estrelles" si portem un saquet de dormir i la previsió de la météo ha de ser bona. 

A continuació descriure a grans trets la ruta sencera, sense aturar-me massa en els detalls, ja que aquests els heu d'anar trobant vosaltres mateixos en el vostre camí.
ÀNIMS !!!

Surto el dia 15 al matí d'Alcover cap a Reus amb la bicicleta per agafar el tren a Barcelona, on embarco a les 9.30h. Arribo al port d'Eivissa sobre les 18h després d'un dia a bord una mica, bastant aborrit. Sort de la música!

es Pou des Lleó

Començo la volta des del mateix port, sortint l'últim del vaixell i dirigint-me cap al centre de la ciutat, al passeig Bara de Rei, des d'on continuo en direcció S cap a la platja d'en Bossa, on passo dels txiringuitos amb música dance i segueixo cap a ses Salines, la platja des Cavallet i la torre de ses Portes. Aquesta torre està al vèrtex més sud de s'illa, tocant a la reserva natural dels Freus, a mig camí d'Eivissa i Formentera.

Ses Salines

Torno enrera cap a les Salines i St Jordi, on aprofito per comprar una mica de menjar, fruita i beure. Continuo en direcció a sa Caleta, on trobem les restes d'un poblat fenici del s.VII a.C. Segueixo cap a la cala des Jondal on no m'aturo i continuo en direcció es Torrent i Porroig fins arribar a una carretera secundària, on agafo pista fins anar a parar a la carretera des Cubells i cala d'Hort. Abans d'arribar-hi, però, agafo pista a l'esquerra per arribar-me al mirador des Vedrà, just a sota la segona torre de guaita, la des Savinar, on m'enfilo pel senderó per arribar-hi en 10 minuts. La vista és de les maques de s'illa, no tinc paraules!

Continuo en direcció a cala d'Hort, però abans d'arribar-hi giro a la dreta en direcció a cala Vedella, abans d'arribar-hi, però, paro a fer una visita a la vila Púnico-Romana del s.V a.C - VII d.C.

torre de ses Portes

Arribo a cala Vedella i continuo per pista asfaltada en direcció a cala Molí, des d'on continuo per carrers d'urbanitzacions i pistes asfaltades fins a cala Tarida, cala Comte i cala Bassa, des d'on hi ha una de les millors postes de sol de s'illa. D'aquí segueixo cap a St Antoni, la segona població més gran de s'illa, pel port des Torrent i la cala de Bou.

camí des Canar a sta Eulària

Des de St Antoni vaig, ara en pujada per carretera, en direcció a cala Salada, des d'on continuo pujant en direcció a Sta Agnès, passant pel pla de Corona, on trobarem unes bones vistes i paisatges interiors molt guapos. De Sta Agnès continuo en direcció a St Mateu per carretera i d'aquí en direcció a es Portitxol i el residencial s'illa Blanca, fins arribar per pista a na Xamena, on gaudim d'unes vistes excel.lents, amb uns bons penyasegats. Baixo al port de St Miquel, abans però ens podem arribar a la torre des Molar que ens queda a l'esquerra per pista sorrenca. Pujo i baixo a la cala de Benirràs, on val la pena fer una aturada i gaudir de la natura eivissenca. De Benirràs vaig a buscar la pista que em portarà a cala Xarraca, i des d'allí, per carretera fins a cala Portinatx. 

vila Púnico-Romana de sa Caleta

Des d'aquí continuo en direcció SE per pista asfaltada i en pujada cap a St Joan de Labritja, passant per la cala d'en Serra, on trobarem una estructura hotelera inacabada. De St Joan continuo per carretera, encara en pujada fins al coll de st Joan i baixo cap St Vicent de sa Cala, on m'aturo a veure l'esglèsia. Continuo per la carretera en direcció a cala St Vicent, però abans faig una visita al santuari Púnic des Cuieram. Continuo en pujada per carretera en direcció a St Carlos, abans però em desvio per anar fins a sa cala des Pou des Lleó i la torre d'en Valls, des d'on hi ha una vista excel.lent de l'illa de Tagomago.

molí característic de s'illa

Des Pou des Lleó continuo en direcció a cala Mastella, seguint indicadors de bicicleta. D'aquí pujo per pista asfaltada en direcció a St Carlos, però abans d'arribar-hi agafo direcció es Canar per pista asfaltada. Aquí podem aprofitar per visitar els dos mercats més importants de s'illa: Las Dalias, que obra cada vespre-nit, i el mercat de Punta Arabí, que obre els dimecres tot el dia.

Eivissa

Continuo cap a Sta Eulària des Riu, primer per pista i després per carretera. En aquesta població és molt recomanable fer una visita al puig de Missa, on veurem com era el poble antigament i com la gent es reunia al voltant de les voltes que inicien l'esglèsia per fer-la petar de tant en tant. També hi tenim una bona panoràmica de sta Eulària. Creuo el poble i continuo en direcció a cala Llonga, però abans d'arribar-hi agafo un encreuament a la dreta per carretera sense senyalitzar en direcció a Eivissa. Uns km més enllà agafo pista asfaltada a l'esquerra que em porta de dret a la carretera de cala Llonga a Jesús. Visito l'església i continuo en direcció a cap Martinet, on val la pena aturar-s'hi una estona. D'aquí giro a la dreta fins a cala Talamanca, des d'on ja es veu el port d'Eivissa, i on gaudirem d'una bona vista si hi arribem de cara al vespre. Els colors que es posen sobre la ciutat i la decoració lumínica dels seus carrers fan una barreja colorística exquisita.

posta de sol a Benirràs

No em queda res més per explicar, de moment, només dir-vos que us animeu, agafeu un planell i traceu la ruta que us he descrit, o baixeu el track pel GPS, i a gaudir de s'illa...!!! Molta sort.

es Vedrà

Salut

pep

ENTRE LA RIBERA I LA TERRA ALTA

Avui tocava tomet amb les bicis de carretera. Ens hem trobat amb en David a la Palma. Hem anat fins a Ascó amb la furgo i allí hem començat fent la pujada per carretera fins a la Fatarella, molt maca i gairebé sense descans. Hem parat al forn per "pillar" uns pastissets i unes magdalenes de xocolata i hem continuat direcció a Camposines, des d'on hem trencat a l'esquerra de nou cap a Ascó.
Un tomet tranquil per carreteres molt guapes. 32 km en poc més d'1 hora i mitja. Les flaques agafen força...!

salut
pep

PEDRAFORCA

Edu senyalant la direcció correcte

Ahir l'Edu em va dir que marxava al Pedraforca tan sí com sí. Jo, després de posar-me les bambes de muntanya i veure que els talls que tinc als peus ja no em fan tan mal, decideixo acompanyar-lo. Així doncs marxem cap a Saldes, on arribem unes 2 hores i mitja més tard. Fem unes birres a Gòsol, mengem una mica a Saldes i a dormir al mirador de Gresolet.

Edu de camí el Calderer

El "Pedra", com ho coneixem molts muntanyencs, és la gran muntanya catalana abans d'arribar als Pirineus, i per tant és una clàssica de l'alpinisme català, sobretot perquè ofereix una via normal rel.lativament accessible, tot i que de vegades et trobes cada cosa que et fa posar les mans al cap. És un massís format per diverses agulles que rondes els 2.500 m d'alçada. Entre els més alts hi trobem els pollegons superior i inferior, i el Calderer, segon en alçada. La seva imatge de forca rocosa abans d'arribar a Saldes és una de les estampes més boniques del pre-Pirineu, i la converteixen en una de les 50 ascencions més boniques.

Avui el despertador ha sonat a les 6.30h. Una mica de suc, pa i una poma, i a caminar muntanya amunt. Primer passem pel costat del refugi Lluís Estasen i continuem pel PR (marques grogues i blanques) que ens duran al coll del Verdet (2256 m), des d'on podem disfrutar de l'excel.lent vista que tenim cap a Gòsol, St Joan de l'Erm i la cara S del massís del Cadí-Moixeró.

Pep crestejant del pollegó al Calderer

Pujant amb l'ajuda de les cadenes del Calderer

Continuem ara ja per pedrera fins a trobar la canal  que enfila el senderó cap a la cresta cimera. Hem d'anar en compte de no xafar malament, el terreny està banstant descompost. Finalment, després de 2 hores i mitja arribem al Pollegó Superior, que amb els seus 2506 m és el punt més alt del massís. Fem la foto de rigor i continuem per la cresta en direcció al Calderer, on sembla que no hi ha ningú. Hi arribem després de superar un petit coll i on ja veiem les cadenes que ens ajudaran a superar la muralla de roca, tan a la part inferior com a la part superior. Arribem al cim del Calderer mitja hora més tard, que amb els seus 2500 m és el segon punt més alt del massís.

els germans Ulldemolins al cim del Calderer 2500 m, al fons el pollegó superior

 

Reculem el troç de cresta que hem fet del pollegó Superior al Calderer i anem a buscar el senderó que baixa de la tartera del Pedraforca cap al refugi, i d'allí a la furgo de nou. Haurem d'anar en compte ja que la tartera està molt descomposta i ens podem torçar un tormell molt fàcilment.

els germans Ulldemolins al cim del pollegó Superior, 2506 m

salut
pep

TOUR DE FRANCE: COL DU TOURMALET

Aprofitant que venia el tour de France als pirineus, vam decidir amb en David d'arribar-nos a l'etapa del Tourmalet i Luz Ardiden, per fer nosaltres mateixos l'ascenció a aquest primer coll mític del pirineu francès.

Ens instal.lavem a Ste Marie de Campan, on dormiem la nit abans de què hi arribés el tour, i l'endemà a les 7 del matí arriavem amunt, on ens esperaven 17,5 km de pujada fins al coll de Tourmalet, sense ni un descans, i amb un 9,5% de desnivell en la carretera. Això sí, anavem amb les bicis de BTT, perquè encara no tenim agafat el truquillo a això de la carretera, tot i que ens va picar el "monillo" ... 

Després d'arribar a dalt el coll amb un fred i una boira més que considerable, tornavem a baixar a La Mongie per fer un "cafe au lait" ben calentó. quan sortim del bar veiem que el temps millora i el coll es despeja de tal manera que hi brilla el sol. Ens mirem i decidim que allà dalt hi falta gent, encara tenim temps abans no passin els ciclistes. Dit i fet. Així que ens instal.lem a l'última corba de la carretera, la més punyetera, per veure patir els cracks de la bici de carretera, quan de sobte es comença a enboirar altre cop, però ara ja no podem baixar, han tancat la carretera i ens hem de fer fotre, amb el fred que carda ... 

Per fi arribem els protagonistes, després de decenes de cotxes amb propaganda i publicitat, però passen tan ràpid que només els veig a través del visor de la càmera. Sort que després em miro les fotos a casa tranquil.lament...

Quan tot acaba i s'obre la carretera baixem amb un tres i no res els 17,5 km que ens separaven de la furgo. Increïble!!!

Salut

pep

DESCENS A ALCOVER I MIRAMAR

M'han enviat aquest vídeo de la penya Golden Coast Crew, on apareixen bikers fent descens per la zona d'Alcover i Miramar, al costat de caseta, per a què pogueu disfrutar dels boscos tan especials que tenim a l'Alt Camp.



Salut
pep

PRIMER TOMET AMB LA FLACA "RAZESA"

Ahir vaig tornar als meus inicis amb la bicicleta: la cerretera. Fa ja molts anys que practico la BTT i el cicloturisme, però mai més des dels 16 anys, no havia tingut una bicicleta de carretera, fins que fa uns mesos l'amic Titi d'Alcover m'en va donar una dels anys 80. Li vaig canviar els pneumàtics i el manillar i a córrer.

Total, que ahir, tot i el risc de pluja que hi havia, vaig decidir que era hora de fer-hi un tomet, així que vaig decidir pujar fins a Montral, continuar cap a L'Aixàvega, encreuament de la Mussara, Vilaplana, coll de la Batalla, la Selva del Camp, i ja amb quatre gotes mal contades d'aigua calenteta fins Alcover i casa, on sempre m'esperen els últims metres finals, que són els pitjors de tot, amb rampes del 15% i uns 300 metres de llargada. Només vaig poder fer la foto que veieu, ja que la boira em va impedir fer-ne més.

En total uns 50 km i uns 1200 m + d'ascenció que no està gens malament per fer 23 anys que no tocava carretera, tot en 2 hores 44 minuts.

salut
pep

ENTRE LA RIBERA I EL PRIORAT

camí vell de St Salvador a Margalef

dimarts, 5 de juliol, sortim de la Palma d'Ebre amb el bon amic David. Comencem en direcció al pla del Junquet i la cova foradada de la Bisbal de Falset. Baixem cap a la carretera i ens dirigim cap a Cabacés. Llàstima, el bar està tancat, això de rodar entre setmana no mola massa ... Pugem cap a l'ermita de st Roc per unes rampes duríssimes al començament, després per pista desfeta i per últim asfaltat fins a l'ermita de la Foia, on aprofitem per agafar aigua de la font que sempre brolla fresca. 

ermita de st Roc

Ja comença a fer calor i ara ens espera la pujada dura fins al collet del Ros i a punta de llebreta, des d'on baixarem per senderó cap al mas de Serrador, en runes, però en una colladeta amb unes vistes magnífiques de la vall de st Salvador. Continuem pel senderó que ens portarà a la font de St Salvador, on tornem a parar a agafar aigua.

mas del Serrador

Baixem cap Margalef pel camí vell passant per la cova d'en Ximet, que no coneixia. Quines raconades que ens depara aquest massís sovintment oblidat... Continuem baixant cap al poble per la pista asfaltada i ens dirigim cap a la Bisbal de Falset per carretera. De la Bisbal tornem a la Palma d'Ebre per la pista asfaltada de Bellaguarda i després per la pista de la punta del Manyanes i l'embassament. 

Un tomb molt eixerit, amb força desnivell i senderó tècnic, però que m'ha servit per fer fotos de la guia del Priorat, que espero vegi la llum ben aviat.

arribant al mas de Serrador

ermita de la Foia

font de st salvador

cova d'en Ximet

salut

pep

FLORA

Aquest cap de setmana passat vaig estar per Anciles (Benasque) amb el bon amic Sergi. A part de la festa major, amb un DJ collonut i uns/a gogo's sorprenents, vam poder disfrutar de la flora que ens ofereixen els jardins naturals que trobem a la vora del camí. Us en deixo una mostra. Que la disfruteu...!

salut
pep