ERMITA DE LA PERTUSA

panoràmica ermita Pertusa, pantà de Canelles i congost Montrebei

Dimecres matí, ens trobem amb en Paco Tortosa a les portes del Montsec i decidim fer una visita a la fantàstica ermita de la Pertusa. Ens arribem a Corçà i continuem pel camí asfaltat (GR 1) fins arribar a una esplanada. Des d'aquí hi ha l'accès a la part S del congost de Montrebei, on s'hi arriba en 2 hores de caminar per senderó.
Nosaltres avui volem visitar l'ermita de la Pertusa, que ja prou l'hem vista en fotos. És una excurssió de 15 minuts no apte pels que ténen vertigen, deu ni do amb el tallat que hi ha a ambdues bandes. L'espectacle està assegurat, només ho heu de comprovar ... al devant mateix tenim l'entrada al congost de Montrebei i a l'altre l'embassament de Canelles. Impressionant vista d'ocell i grandesa.
Us deixo amb una breu explicació de l'origen de l'ermita:

L'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa és una ermita romànica documentada al 1162 amb el nom de Petrapertusa, està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de llosa, ubicada en forma canònica. La porta d'accés es a la banda nord, ja que a la sud hi ha el penyasegat. A la façana oest hi ha una altra porta ara cegada i que potser comunicava amb alguna construcció contigua. Fou la capella del castell de sant Llorenç, ubicat al Montsec d'Ares i del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrra el pas a la vall d'Àger i controlar el congost de Montrebei. Posteriorment va esdevenir església parroquial de Corçà. Actualment té la categoria d'ermita i es celebra un aplec a començaments d'estiu. Més avall hi ha restes d'una esglesiola anterior.

entrada congost de Montrebei ----- ermita de la mare de Déu de la Pertusa (foto: Paco Tortosa)

salut
pep

Vall del Glorieta: MAS DE LA BALMA ...

Dissabte, 13 de març. Després d'una nit de xerrameca amb el Sergi, l'endemà amb un pèl de mal de cap refuso una invitació per anar en bici i decideixo anar a passejar amb la Tura per la vall del Glorieta amb la intenció de pujar fins a Montral. Com sempre, però, em deixo emportar per la curiositat i abans d'arribar a creuar el riu per pujar al niu de l'Àliga continuo per un camí abandonat que segueix recte amunt. Deu ni do amb la pujadeta. De sobte en un revolt apareix una "roulotte" mig cremada. Quin mal rotllo!! Continuo amunt. El camí sembla pertànyer a unes antigues canteres. Efectivament quan arribo al final d'aquest em trobo una estructura de fusta força nova al costat d'una roquera força gran de "saldó", la pedra granatosa característica d'aquesta vall, i amb la què es va construir l'església vella que trobem al bell mig del poble d'Alcover (datada dels s.XII i XIII), així com moltes d'altres cases del s.XIX.

Runes del mas de ....
Torno enrera i veig un ramal mig desbrossat a la dreta. Encara hi ha temps així que continuem pujant fins que a mà esquerra es veu el sotabosc remenat i unes clarianes. Ens hi endinssem i SORPRESA!! fem cap a sota d'una balma de roca amb restes d'un antic mas, del qual encara no he trobat informació en cap mapa. El lloc és molt ferèstec i costa imaginar perquè van construir aquelles parets allí dalt. Quan hi arribo em maleeixo per no haver agafat el GPS, sort que sí porto la càmera. El mas es troba per damunt i entre les Virtuts i les Fonts del Glorieta, per sota la serra del Pou.
Després d'haver tafenejat pels voltants on només hi ha malura, tornem enrera i continuem pel camí que ara ja es comença a esborrar. Així al cap d'1 km ens mirem i tornem enrera.
Ha estat una bona excursió, sens dubte una grata sorpresa ...


Roure gegant de fulla petita / Racó gens freqüentat del riu Glorieta
Salut
pep

PIC DE MONTMALÚS - 2796 m

Dilluns, 1 de març, rebo un missatge del Jordi. Té la setmana de festa i ganes de tocar neu. Així doncs quedem pel dia següent per fer algun cim a Andorra. En aquest cas hem triat el Montmalús, una talaia de primer ordre rodejada del circ que formen els Pessons, la Tossa Plana, el Puigpedrós, l'Alt del Griu, l'Alt del Cubil i el circ d'Envalira.
Comencem a foquejar des de l'aparcament de les estacions d'esquí de Grauroig i ens donem conta que hi ha molta gent amb esquís de muntanya. Culló, l'endemà hi ha el campionat del món d'aquesta disciplina al mteix cim que volem fer naltros. Així doncs ens trobem amb tots els equips internacionals que gairebé ja baixen del cim quan són les 10 del matí. Això sí hi pujen 2 vegades com a mínim !!! Llàstima que no ens hem trobat a en Kilian ... quin monstre de la naturalesa!!
Naltros anem fent amb la nostra percimònia habitual, tot i que el Jordi es permet estirar: és la 1ª sortida i s'aprofita ... Arribem a la zona que queda a sota el coll de Montmalús i ens trobem amb unes plaques de gel molt importants, fins al punt que ens veiem obligats a treure'ns els esquís per no córrer cap risc. La pendent en aquesta part de la muntanya és més que considerable, i veient com baixen els "fieres" i el so que fna els seus esquís no és massa agradable. Tenim tot el recorregut de pujada marcat amb banderetes de color vermell i verd, que delimiten les pujades i baixades que han de fer en la competició de l'endemà. La pujada ha estat calurosa, inclús he pujat amb la samarreta arromangada ...

gel arribant al coll de Montmalús / Jordi arribant al cim / pujant amb el Montmalús al fons

Arribem al cim i es gira una mica de vent i fred. Ens posem els anoracs, fem les fotos de rigor i sobretot difrutem d'un da magnífic i d'una soletat increïble, contant tota la gent que es troba en aquesta muntanya avui. De sobte, per la cara N apareix un individu amb un txaleco negro sense mànigues i amb un ritme que deu ni do. Se'ns acosta, ens presentem i comencem a xerrar. Quin personatge més curiós. En Joan Valls ens ha comentat que també competeix a la copa estatal i catalana, i que li agradaria formar part de l'equip nacional. Ja ho crec que t'ho mereixes campió.
Ens despedim d'ell i anem a buscar la empinada sortida de la baixada. 4 viratges ben fets i ja hem superat la part més fotuda. La resta de la baixada és un gaudir constant. La neu està un pèl dura però és millor així. Almenys jo gaudeixo com un nen petit. Us deixo amb alguna foto.

cim del Montmalús / baixant / en Joan Valls i en Jordi, quin parell ...

La Tossa Plana i els Pessons / circ d'Envalira amb el bony negre al mig



salut
pep

ENTRE L'ALT I EL BAIX CAMP: VARIANTS DE L'ANDREU ...

Dissabte a les 8 no trobo ningú devant l'església. El temps no promet massa però em poso els auriculars i amb la música de The Killers agafo en direcció a les Masies Catalanes. Quan hi arribo comencen a caure les primeres gotes així que decideixo tirar enrera i agafo un camí que no coneixia i que em porta a la carretera de Vilallonga, des d'on, ja ben mullat, arribo altre cop fins a casa.
Diumenge quedo amb l'Òscar i el Punki per fer un tomet per la Selva i Almoster i tornar per uns senderons nous, almenys per mi, i que han estat recuperats, alguns d'ells per l'amic Andreu de la Selva.
Sortim sobre les 9h, el Punki s'ha adormit ... Agafem la carretera cap a la Selva i ben aviat girem cap al camí que porta a Masies Catalanes. D'allí cap a la Selva i el camí d'Almoster. Un cop a Almoster agafem el primer camí que surt a la dreta abans d'haver entrat al poble, i que puja pel costat del cementiri i el dipòsit de l'aigua. L'Òscar porta el track i ens passem el primer encreuament. Mirant el mapa veiem que el podem ajuntar més endevant, així que decidim fer una petita variant al trak de l'Andreu, i com sempre toca caminar bosc amunt durant uns minuts.
Arribem al mas de Victor, el dia sembla que es manté però el sol no acaba de sortir ... continuem fins a trobar el GR que puja per Picarany i el seguim per terreny més sorrenc fins al coll de la Batalla. Continuem encara pel GR passant pel mas de Flassada i arribant a la carretera, on uns metres més endevant agafem la pista que arranca forta a l'esquerra i que ens portarà fins a la carretera de l'Albiol passant pel mas de Galofre. Sortim a la carretera i l'agafem cap a l'esquerra en direcció a l'Albiol. En 1 km tallem cap a la dreta per una trialera pedregosa que ens portarà fins al damunt de Bonretorn, des d'on agafarem ja senderó força explosiu fins al mas de Barberà, que vorejarem per la dreta fins a unes vinyes on trobarem el senderó de caçadors netejat per l'amic Andreu i que es fa molt divertit en la part final.
Merci company per la feina ben feta.

variants de l'Andreu a la Selva del Camp / Punki pujant el GR a la Batalla / Mas del Victor

GR de camí al mas de Flassada / senderó de caçadors netejat per l'Andreu a les canteres d'Alcover



salut
pep

BICICLETA: LA MÀQUINA PERFECTE

Us deixo un enllaç del programa "Quèquicom" on expliquen el funcionament i una petita història de la bicicleta. És realment interessant i pot ajudar a millorar el rendiment.



salut
pep

GUIA DE LA RIBERA EN BTT

Per fi, després de gairebé 2 anys d'haber-la acabat es publica la 1ª guia en BTT de la comarca de la Ribera d'Ebre, el número 1 de la nova col.lecció de Cossetània Edicions: Azimut BTT.
La presentació tindrà lloc el proper dia 12 de març, a les 20.30h a Ca Cosme d'Alcover.
La guia va costar gairebé 1 any i mig de buscar camins, ermites, serres, valls, etc ... però finalment tot lligava caps i anava agafant forma. Informació sobre l'orografia del terreny, actes culturals i/o històrics, i recerca de material gairebé inexistent.

Clica la fotografia si vols fer-hi un tasteig ...

El resultat final:
* 500 km de pistes, camins i senderons ressenyats
* 10.600 m + de desnivell acumulat
* 500 fotografies
* 18 mapes cartogràfics inèdits
... i unes quantes sensacions, com sempre damunt la bici i amb bona companyia, tot i que la major part dels recorreguts es van realitzar en solitàri.
Els 17 recorreguts que es proposen són:

1 - Camí de les ermites de Móra
2 - Vorejant el canal del pantà
3 - Vorejant el Camí de Sirga
4 - La plana de la Ribera
5 - El Siurana i la serra de Gobians
6 - La punta de la Bruixeta i lo Tormo
7 - Rodant pel meandre de l'Ebre
8 - L'ermita del Remei i la vall de st. Joan
9 - La reserva natural de Sebes
10 - Serra dels Valencians i st. Francesc
11 - Les collades d'Ascó
12 - De la Ribera a les Garrigues
13 - De la Ribera al Priorat
14 - Sant Blai i els Aiguadins
15 - La serra de Tivissa
16 - Entre la Ribera i la Terra Alta
17 - Llaberia i el Tortó

La guia la podreu trobar en llibreries, a la plana web de COSSETÀNIA EDICIONS o si voleu me'l podeu demanar a mi mateix amb un petit descompte.
Espero que us agradi i, ja sabeu, qui vulgui anar per aquelles terres que m'ho faci saber ...
Salut
pep

DE LA RIBERA AL SEGRIÀ EN BTT

Dissabte 20 de febrer ens trobem amb el David a la Palma d'Ebre. Amb un dia excepcional però força fred ens arribem a la zona industrial de Flix, on deixem el cotxe. La intenció és recórre la reserva natural de Sebes, pujar pel camí de Maials fins Almatret i baixar fins a Ribaroja pel GR.99 o camí de l'Ebre.
Sortim doncs de Flix per la pista de Sebes. Ben aviat passem pel mas del Director. El fred és força intens però sabem que el sol escalfarà un moment o altre. Els dits de les mans gairebé no responen, debem estar a 1 o 2 graus ... Continuem la pista fins arribar al mas de Cigonyes, on gaudim del despertar d'aquests animals tan entranyables. El sol comença a escalfar i continuem en direcció a Ribaroja fins a trobar el cartell que assenyala la direcció de Maials. Deixem a l'esquerra la pista que porta a Ribaroja. La pista que puja cap a Maials està en molt bon estat i ara la temperatura ja ha pujat suficient per anar còmode. Uns km més endevant deixem la pista de Maials per agafar, a mà esquerra, la pista que puja cap a Almatret per la vall de st Joan. Aprofitem per fer un tomb pel poble, estan arreglant la plaça i unes dones que tornen de comprar ens ho recorden ... Continuem cap al mirador de l'Ebre, ara ja en ple GR.99. El David, que ja hi ha baixat en una ocasió, tira avall per la pista d'Almatret-Ribaroja. Jo, en canvi continuo pel sender que baixa vertiginós, pedregós i llarg, i que si no fos per les put... motos estaria envejable, passant per les puntes dels Escombrons, la del Puntal i la de Vall d'Ombrenc. Llàstima que encara quedava molt de fang de les últimes plujes, però va valer la pena baixar. Ens trobem devant el pont que creua cap a Ribaroja i tornem a Flix per Sebes amb un matí magnífic.


església d'Almatret / nius i mas de Cigonyes

pujant la vall de st Joan / mas de / Ebre i serres de Valencians i st Francisco

camí de Sebes / sortint d'Almatret amb el Pirineu al fons / indicadors de GR.99 (camí de l'Ebre)

Espero que ho disfruteu
salut
pep

MIRAMAR, "MON AMOUR" ...

Dissabte 13, el presi ha proposat de fer un esmorzar a Fontscaldes després de fer alguns dels senderons que hi ha per la cara S de Miramar. Sembla ser que cada cop agrada més fer els senderons de pujada, amb lo divertits que són de baixada ... Us deixo amb unes fotos i el recorregut.


Val a denunciar el "merder" que estan liant amb l'autovia de Montblanc. S'ho acabaran carregant tot...



Salut
pep

PICS DE CASAMANYA

Casamanya del mig i N. foto de grup al coll que separa els 2 Casamanyes
El cap de setmana passat vaig trobar-me amb en Pito i en Carles per fer un parell de dies d'esquí de muntanya per Andorra. Dissabte la météo va ser fatal i jo vaig preferir retirar-me ben aviat, el vent i la boira no em deixaven gaudir prou de la vall d'Incles, que és preciosa. Els meus companys, però, van continuar i vam fer el cim de la Cabaneta amb unes condicions pèssimes...
El diumenge 7 de febrer el dia es llebava mig ennubolat. Vam esmorzar una mica i vam enfilar la carretera de la vall de Ransol, que també és una passada de guapa. Les cadenes de drap ens van ser molt útils ja que estava tot força geladís. Al arribar al pàrquing la boira tapava altre cop tots els cims que s'haurien de veure. Així doncs decidim girar cua i anar a provar sort al Casamanya, un vell conegut. El pic de Serrera haurà d'esperar a què el temps millori.

pujant, al fons els 2 pics i el coll que els separa. En Pito fent una lliçó d'esquí i la Pica d'Estats
Comencem a pujar amb un dia espatarran però amb força fred. Almenys aquí no fa massa vent i entrem en calor molt ràpidament. En Pito i en Carles comencem a tirar, jo vaig fent seguint la seva traça, el dia és tan bonic ... L'altre cop que havia estat en aquest cim a l'hivern vaig pujar amb en Jordi i l'Alvar però per les llomes de l'esquerra de la foto. Aquest cop hem pujat per les comes de la dreta, que alhora serveixen per ascendir els 2 pics de Casamanya. En poc més de 2 hores i mitja m'hi planto. En Pito ha pujat i ha baixat fins on era jo per acompanyar-me en els últims metres. Quin paio!!
La vista és fascinant i aprofito el coneixement que té en Pito de tots aquests cims per enriquir-me ... cap al N: La Pica d'Estats, Comapedrosa, Tristaina, Font Blanca, el Serrera, l'Estanyó. Cap al S: pic Alt del Griu, l'Alt del Cubil, els Pessons, crestes del Gargantillar, pics de Sirvent i Perafita... Impressionant.
La baixada en un 3 i no res. Llàstima que la neu és mixta i hi ha una mica de "crosta". Pel demés cap problema. Abans d'arribar al cotxe parem a fer un mos i ben aviat cap avall per fer el mínim de cua possible a la aduana. Un dia fantàstic.

Panoràmica S i panoràmica N. Baixant les primeres rampes des del coll.

Salut
pep