Dissabte, 13 de març. Després d'una nit de xerrameca amb el Sergi, l'endemà amb un pèl de mal de cap refuso una invitació per anar en bici i decideixo anar a passejar amb la Tura per la vall del Glorieta amb la intenció de pujar fins a Montral. Com sempre, però, em deixo emportar per la curiositat i abans d'arribar a creuar el riu per pujar al niu de l'Àliga continuo per un camí abandonat que segueix recte amunt. Deu ni do amb la pujadeta. De sobte en un revolt apareix una "roulotte" mig cremada. Quin mal rotllo!! Continuo amunt. El camí sembla pertànyer a unes antigues canteres. Efectivament quan arribo al final d'aquest em trobo una estructura de fusta força nova al costat d'una roquera força gran de "saldó", la pedra granatosa característica d'aquesta vall, i amb la què es va construir l'església vella que trobem al bell mig del poble d'Alcover (datada dels s.XII i XIII), així com moltes d'altres cases del s.XIX.
Runes del mas de ....
Torno enrera i veig un ramal mig desbrossat a la dreta. Encara hi ha temps així que continuem pujant fins que a mà esquerra es veu el sotabosc remenat i unes clarianes. Ens hi endinssem i SORPRESA!! fem cap a sota d'una balma de roca amb restes d'un antic mas, del qual encara no he trobat informació en cap mapa. El lloc és molt ferèstec i costa imaginar perquè van construir aquelles parets allí dalt. Quan hi arribo em maleeixo per no haver agafat el GPS, sort que sí porto la càmera. El mas es troba per damunt i entre les Virtuts i les Fonts del Glorieta, per sota la serra del Pou.
Després d'haver tafenejat pels voltants on només hi ha malura, tornem enrera i continuem pel camí que ara ja es comença a esborrar. Així al cap d'1 km ens mirem i tornem enrera.
Ha estat una bona excursió, sens dubte una grata sorpresa ...
Roure gegant de fulla petita / Racó gens freqüentat del riu Glorieta
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada