MONTROIG, 2.848 m

cim del Montroig

Dormim a Gabàs per circumstàncies vàries i l'endemà ens arribem a la pista que hi ha abans d'arribar a Cerbi, on deixarem el cotxe. Comencem a caminar per la pista que puja als estanys de la Gola pel pla de Sartari, recorrent el barranc del riu Unarre. Arribem als plans per pista ampla. A partir d'aquí la pista es converteix en senderó ben marcat i senyalitzat amb marques grogues. El dia s'ha aixecat força clar mostrant-nos l'esplendor dels colors de tardor, però fa una rasca que deu nido. Per sort comencem ja pujant i això ens fa entrar en calor. Anem traçant les llaçades que ens pujaran una metres més amunt al refugi de la Gola, restaurat des del 2009 amb un gust exquisit (no hi ha ni matalassos ni mantes).

estany de la Gola

Aquí ja ens toca el solet. Són vora les 9h i ens comencem a treure roba i a fer un mos. 5 minuts més amunt trobem l'estany de la Gola, en el qual es retallen les siluetes del pic de la Gallina (2.727m), els contraforts del Ventolau i el pic de la Gola (2.550m). Voregem el llac per la seva esquerra i pugem a l'estany de Calberante, que també per la seva esquerra ens portarà al coll Curiós (2.400m). Des d'aquí ja es comença a obrir el panorama cap a l'O amb part de les muntanyes d'Aigüestortes a la nostra alçada. El dia està genial però l'aire continua sent gelat i ens obliga a treure'ns i posar roba constantment. Decidim continuar les marques grogues que menen cap al refugi Enric Pujol fins al coll que ens posa damunt l'estany Major i el circ de la Gallina. La cara NO del cim del Ventolau (2.851 m) se'ns mostra molt altiva i donen ganes de pujar-hi, però ho deixarem per una altra ocasió.

Maladetes des del coll de la Gallina

Fem un mos i seguim el senderó que baixa cap al refugi fins a l'alçada del llac. Aquí girarem cap a l'esquerra en direcció al coll que separa els dos cims de la Gallina i pujarem per un llom herbós fins a la carena E del cim de la Gallina, des d'on farem una travessa a una de les canals que puja directe al vèrtex geodèsic del Montroig. Arribem al cim sobre les 13,40h amb un vent gèlid que espanta els mals esperits. Per contra, la panoràmica que tenim en 360º és inimaginable: des del massís de la Pica d'Estats, passant per les muntanyes andorranes, el Montseny, El Montsec, pic de l'Orri, parc nacional d'Aigüestortes, Maladetes i vall d'Aran, fins als pics francesos que fan frontera amb el parc natural de l'Alt Pirineu.

vall de Nyiri

Ens fem la foto de rigor i girem cua fins a una colladeta on trobem una fita. La canal per on es proposa baixar és força empinada i hem d'extremar les precaucions, però en mitja hora som a la capçalera de la vall de Nyiri. Baixem fins a l'estanyet de la Tartera on parem a fer un mos i a posar els peus en remull (avui ho tenen ben merescut). Anem a buscar la part dreta de la vall a mesura que anem perdent metres. Les agulles que formen la serra Mitjana es mostren cada cop més altives. La llum ja comença a ser molt tènue a la part fonda de la vall però la temperatura es suavitza, fent que la baixada sigui més còmode. Arribem a l'alçada de l'ermita de St Beado, altiva i dominant la vall de Cerbi i Unarre. La llum ja comença a ser molt minsa quan arribem a la pista de les bordes de Cerbi, des d'on només tenim 10 minuts fins a l'aparcament.

serra Mitjana i coll curiós

Arribem ja gairebé fosc i negre però amb aquell cansament que t'enlaira l'esperit. Contents, especialment la companya que ha estat la primera vegada que assolia el cim d'una de les muntanyes més estimades de la zona, Visita imprescindible i talaia de primer ordre, el cim del Montroig es converteix en una excursió-ascensió que no pot faltar a la nostra llista de "coses per fer". 

refugi de la Gola

panoràmica de la part catalana des del cim del Montroig

Salut

pep