Dimecres passat feia un solet i una fresqueta que invitaven a sortir. Enfundo perneres i jaqueta i agafo direcció a la Bisbal del Penedès, des d'on continuo cap a les Peces pel carril lateral adaptat per bicis i tractors. El sol comença a apretar i no fa gens d'aire que molesti les gotes de suor que van agafant forma dins la jaqueta talla-vent. De les Peces vaig a buscar la carretera secundària que puja a Albinyana, abans d'arribar-hi, però, paro a treure'm la jaqueta. La pujada es comença a notar i entro en calor molt de pressa. Aprofito la parada per girar-me i gaudir de les vistes del Baix Penedès en un dia radiant de tardor.
La idea és agafar la pista asfaltada que porta fins a Bonastre, o més ben dit "Camí intermunicipal", on trobarem alguna rampa del 12-13%, que es superen amb facilitat amb el plat de 32 dents. Aquesta pista s'agafa anant direcció al Aqualeón i girant a la dreta (ja trobem indicadors). Arribo a Bonastre deixant enrera un paisatge solitari i cremat en vàries ocasions, però que em dóna certa pau i harmonia. La primera pujada del dia s'ha superat amb escreix. De Bonastre enfilo direcció a Salomó i Rodonyà. Superat el collet dels Plans arribo a la planície que separa Masllorenç de Salomó amb una panoràmica excel.lent del Montmell amb els ceps ja de color ben torrat. Continuo cap a Masllorenç i Masarbonès. El dia és molt bo i em sento amb ganes de fer uns quants km. Arribo a la C-51 per pujar el coll de la Rubiola, aquest cop sense vent que molesti i sense cotxes. Baixo cap a Rodonyà i enfilo la carretera de Can Ferrer. A l'alçada del pont de l'autopista, però, em decanto a l'esquerra per una pista asfaltada que em portarà directe a Vilarodona.
Aquí decideixo girar a la dreta cap al castell i continuar fins a Can Ferrer, des d'on enllaçaré amb la carretera que puja al coll de Magí Vidal, vorejant d'aquesta manera el Montmell. El dia no sembla torçar-se i aprofito la baixada cap a Aiguaviva, des d'on acabo de fer la pujada al mas de les Ventoses. M'en dono conta que no porto la cartera i per tant no podré fer una parada per menjar alguna cosa, així que decideixo tornar al punt d'inici perquè l'estòmac ja comença a fer soroll i les forces van minvant poc a poc. Baixo directe a St Jaume dels Domenys i de nou a Llorenç passant per l'Hostal. Aquesta carretera m'encanta, no em cansaria de repetir-la, i amb els colors de tardor la natura encara fa més goig.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada