VOLTA A LES MUNTANYES DE PRADES EN BTT

pujant el coll Vell de Miramar

El passat cap de setmana en Pito em va presentar una gent fantàstica amb qui havia de compartir la tan esperada volta a les muntanyes de Prades amb BTT, però amb esperit de cicloturisme.

mirador de Siurana

Sortiem doncs 7 ciclistes: Pito, Manel, Chema, Gema, Rafa, Perico i jo mateix d'Alcover, passant a fer una visita a l'església Vella, romànica del s.XII-XIII. Seguidament anavem cap a Picamoixons, passant per Serradalt i per la pista de les canteres, per encarar la tècnica pujada del coll Vell de Miramar, antiga via romana que unia Tarraco amb Ilerda. De Lilla baixavem cap a Montblanc, on paravem a fer un avituallament a la plaça del poble, i on ens esperavem algunes sorpreses (bastons, dracs, gegants... en plena efervescència medieval). Tornavem a les nostres montures per arribar-nos a l'Espluga de Frnacolí, les Masies i el monestir de Poblet, on feiem un segon avituallament, aprofitant per amagar-nos de la intensa calor que començava a aflorar de sota les pedres.

Estavem arribant al bo del migdia i decidiem arribar a Vallclara, passant pel castell de Riudebella, per dinar sota una lona blanca que ens protegia del sol però no de la calor. Aprofitavem per descansar i perquè les hores més dures de calor s'anessin esvaïnt poc a poc, ja que la pujada a Vilanova de Prades i Prades amb calor podria ser mortal.

vorejant les muralles de Montblanc

arribant a Poblet

avituallament a Siurana

Arrancavem de nou sobre les 16.50h per fer la pujada a Vilanova de Prades després d'una breu visita al bonic poblet de Vallclara, amb la sort que el cel es començava a tapar una micona, i els rajos solars arribaven ja força filtrats per deixar-nos fer la dura pujada amb unes condicions més òptimes. A Vilanova de Prades ens esperava una altra sorpresa que ens deixava amb uns quants "sugus" i caramels de sucre que ens anirien d'allò més bé per afrontar l'última pujada del dia, fins a Prades.

baixant cap a l'Aixàviga

El càmping Prades ens acollia de forma excel.lent, i ens regalava una samarreta per donar-nos la benvinguda. Un sopar i un esmorzar deliciosos del xef Joan ens catapultaven damunt les bicis per afrontar el segon i últim dia de travessa.

Començavem baixant cap a Siurana, on feiem una aturada a la font, per continuar baixant cap a Cornudella. Aquí paradeta a la presa abans d'afrontar la dura pujada a Arbolí, on arribavem al migdia per fer el primer avituallament. "Un xampú de mig, si us plau!". D'aquí cap als Castillejos i la Mussara, on paravem per dinar. Ja sense tanta calor continuavem cap a la serra del Pou per baixar a l'Aixàviga, on feiem visita, i des d'on continuavem el camí cap a Montral. D'aquí ja tan sols ens restava fer la llarga i dura baixada fins la vall del Glorieta, on aprofitaven per fer el darrer avituallament a l'ermita del Remei, i on ens despediem fins a la propera aventura. Merci companys d'aventura, espero tornar a veure-us molt aviat, sou fantàstics!

molí a la vall del Glorieta

sortint de Vilanova de Prades

foto grup a Prades

Salut

pep