 |
| L'Estany amb el puig de la Caritat al darrera i el Pirineu nevat al fons |
Dimarts matí, 1 de maig, em llevo a St Feliu de Codines. El bon amic Ramón em va invitar a fer nit a casa seva i vaig acceptar de bon grat. L'endemà tocava excursió a l'Estany i no m'hi vaig poder resistir. Agafem els cotxes i tirem carretera amunt cap a Castellterçol, Moià i finalment l'Estany, un poblet enclavat al costat d'un antic estany, que van assecar per poder plantar cereals.
Comencem l'excursió a l'església de Sta Maria de l'Estany, un complex romànic de principis del s.XII que gaudeix d'un dels claustres més ben conservats d'Europa. Anem a buscar el camí que puja a la Serreta, passant per la boca nord de l'antic molí del Grau que es va crear al assecar l'estany. La Serreta és un balcó natural des d'on tenim unes vistes privilegiades del Pirineu de la Cerdanya, el Canigó i part del massís del Cadí i el Port del Compte.
 |
| Puigmal des del turó de la Serreta |
El dia és excepcional, amb una brisa fresca que ens obliga a deixar-nos les mànigues llargues posades. Tornem enrera i agafem el camí que puja al coll Sobirà seguint el GR-3/177 (marques blanques i vermelles) fins a una cruïlla on trobem un pal indicador. Continuem cap al mas de Can Joan i Can Costa per un camí mig esborrat per l'herba. Arribem a la carretera vorejada de plataners i l'agafem en direcció al poble cap a la dreta. Més endevant, després de deixar unes cases a l'esquerra surt una pista ampla a mà dreta, que ja no deixarem fins arribar al poble.
 |
| Entrada de la boca N de la Mina del Grau |
 |
| El verd domina el paisatge, al fons el Collsacabra |
 |
| De tornada ja a tocar del poble |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada