Comencem aquesta tercera part de la travessa europea per França, concretament per la capital d'Alsàcia, Strasburg, i l'acabarem al Mediterràni, a Sète. Dividiré la travessa per França en 4 parts: el Rin, el Doubs, la Saône i el Rhône.
El Rin (del 29 al 31 de juliol de 2014):
 |
| Strasburg |
La part del Rin que travessa França ho fa bàsicament per l'Alsàcia, una zona que em va enamorar. El temps tornava a ser molt bo i aprofitàvem per visitar novament Strasburg ja que el dia anterior havia tornat a fer un xàfec espectacular. Es nota molt la influència germànica en l'arquitectura que es respira als carrers de la capital alsaciana, una de les més maques que hem visitat en tota la travessa: lluminosa, espaiosa, medieval, amb una catedral de somni i amb el riu que li dóna vida. Així és Strasburg, la barreja perfecte entre el gust refinat francès i el toc medieval germànic.
Ens costa una mica trobar les indicacions per poder sortir de la capital i quan ho fem en Perico es troba amb una roda punxada. En aquesta part el carril-bici ja no passa pel costat del riu sinó que s'ajusta més pels poblets de l'interior. Arribem a Colmar i ens emportem una de les sorpreses de tota la travessa, una ciutat petita plena de carrers medievals amb cases de mil colors, llum i plena de gent. Cada racó, cada carrer pel què passem ens hipnotitza. És genial!! Hem parat a comprar dinar a un súper i continuem acompanyats del sol de la tarda direcció S cap a Herrlisheim i Ruffach, on trobem un càmping municipal per passar la nit. Aprofitem que és dissabte per anar a fer una cervesa al bar del poble després de sopar.
 |
| Colmar |
Les muntanyes que delimiten l'Alsàcia amb el Rin, és a dir amb Alemanya, comencen a mostrar un paisatge ple de vinya que només vam trobar a la zona mitja del Rin a Alemanya. Els poblets en aquesta zona són una delícia. El riu va seguint el seu curs fins a Mulhouse, nosaltres decidim continuar per la ruta dels
Vignobles d'Alsace que ressegueix les vinyes pel peu de les muntanyes que separen l'Alsàcia de la regió veïna dels Vosgues. Arribem a Guebwiller i Cernay per carretereta excel.lent. Continua fent calor però els arbres ens resguarden dins els boscos espesos que anem trobant. Arribarem a Belfort per una carretera nacional amb força trànsit però que ens permetrà avançar quilòmetres de manera ràpida. El paisatge ja ha canviat i ja no té l'interès que tenia fa unes hores. L'Alsàcia ha quedat enrera.
Visitem el centre de Belfort amb la seva ciutadella i el lleó gegant escolpit a les roques que voregen la fortalesa. Esperem una mica que passi la calor i continuem ara ja pel canal del Rin al Rhône passant per una zona molt ben indicada i conservada. Arribem a la zona de Montbéliard, entrant en zona de
le Doubs, un riu secundari al què li han sabut treure molt de suc. Arribem per canal a l'Isle- sur-le-Doubs, on passem la nit al càmping del poble.
Le Doubs (del 31 de juliol al 2 d'agost de 2014):
En aquesta regió ens trobem possiblement la zona francesa més ben indicada de tota la travessa. El Doubs s'ha convertit en un reclam turístic per a gent de fora i per als pròpis francesos. Ens comencem a donar conta que el riu està ple de gent que practica la pesca, inclús acampen a la vora del riu per poder pescar de nit. Per carril-bici arribem a Besançon, passant per Baume-les-dames. Besançon també ens sorprèn gratament, està insclosa dins el patrimoni mundial de la humanitat per la quantitat de restes romanes que s'hi han anat trobant. Aquí l'arquitectura ja no té res de medieval, les cases són fetes de pedra. Hi trobem la ciutadella enlairada al turó que presideix la ciutat. Quan arribem comença a ploure i ens hem d'aixoplugar en una porxada. Anem a buscar l'alberg i el vespre aprofitem per anar a escoltar un concert de flauta i arpa molt interessant. L'endemà aprofitem que el temps ens dóna una petita treva i visitem la ciutat de nou. El cel està molt tapat i ha plogut durant la nit, així que devant el dubte anem a buscar un tren que ens porti fins a Dole.
 |
| Besançon |
El sol ha sortit per fi i Dole també es converteix en una sorpresa molt grata. S'està celebrant una triatló i ens quedem una estona animant als participants. L'estil arquitectònic és idèntic al què vam trobar a Besançon: construcció amb pedra grisàcia a l'estil romà, ben tallada i treballada. A Dole deixem ja la comarca i el riu Doubs per endinsar-nos al següent espai fluvial: la Saône.
La Saône (del 2 al 5 d'agost de 2014):
Arribem a la Saône per un canal molt ben indicat que ressegueix l'Eurovélo 6, que va a parar al Loire i a l'Atlàntic. La tarda però es mostra ben negre i amenaçadora, i gairebé a l'alçada de Saint-Jean-de-Losne ens agafa, de cop i volta, el pitjor xàfec de tota la travessa. Tot i endinsar-nos al bosc quedem completament molls. Són les 17h però els núvols fan que sembli molt més tard. La pluja intensa dura uns 45 minuts. Després el cel s'obre com si no hagués passat res i arribem a temps al càmping del poble. Tenim temps per posar a assecar les coses molles. Per sort les alforges han demostrat ser impermeables 100%. Gaudim d'una bona posta de sol i anem a buscar un lloc per sopar.
 |
| "càmping sauvage" |
El ritme de la Saône anirà marcat per un canal amb carril-bici genial, normalment envoltat de vegetació que ens protegirà del sol al bo del migdia. L'endemà continuem avall cap a Serre, on parem a comprar una mica de menjar al súper. El cel torna a amenaçar però el ritme que portem juntament amb la direcció fan que només ens haguem de refugiar sota un arbre un sol cop. Arribem a Verdun-sur-le-Doubs on ens retrobem amb el Doubs, que va a parar al Saône. Arribem a Chalon-sur-Saône al vespre, just per fer una visita a la catedral i als seus carrers, que curiosament aquí agafen una barreja de pedra i estil mitjaval molt curiós. El càmping on ens allotgem és perfecte, a la vora del riu i amb servei de bar i wifi. Coneixem una parella de Nova Zelanda i la fem petar una estona. Molt trempats aquesta gent!!
 |
| Lyon |
L'endemà, abans de continuar el rumb ciclista, passem pel Decathlon a buscar 4 cosetes. Ben aviat, amb el bon temps altre cop de cara, arribem al poble de Tournus, on fem una parada per visitar l'abadia de Saint Philibert, de l'época romànica tardana, i on es conserven uns mosaics de trencadís romans. El poblet amb els seus carrers mitjavals és un reclam turístic força concorregut. Continuem avall i arribem a Macôn, on aprofitem per comprar sopar. Aquella nit faríem "camping sauvage" com ens va dir un gerent d'hotel a le Doubs... Dormim en un camp al costat d'un ramat de vaques que ens guarden les bicicletes. Amanim el sopar amb un bon vi "Côtes du Rhône". Excel.lent!!
El dia següent ens llevem amb boira baixa que després d'esmorzar una mica va desapareixent. Anem a buscar el pont que ens ha de portar fins a Saint Didier i més endevant a Vilefranche-sur-Saône . Anem seguint el carril-bici ben traçat per terra endins fins a Trevoux i Neuville-sur-Saône. Ja som a tocar de Lyon i decidim entrar a la capital amb tren per no trobar les aglomeracions típiques de les grans urbes. Arribem a Lyon cap al migdia després de 10 minuts de tren.
 |
| Chalon-sur-Saône |
El Rhône (del 5 al 10 d'agost de 2014):
A Lyon comença la 4ta part de la travessa de França ja que és on hi ha la confluència dels rius Saône i Rhône. La segona ciutat més gran d'aquest país ens sorprèn per la seva elegància i lluminositat. Fa una tarda calorosa. Passem per l'oficina de turisme i agafem alguns mapes de la ruta que ens espera. Ens han recomanat que també sortim de la ciutat amb tren. Estem visitant Lyon 2 horetes amb la bici. Realment és un lloc enorme...! La catedral està de reformes i no es pot visitar al complet però les seves parets queden prou ataronjades amb el sol de la tarda, fet que ja li fa justícia.
Fem cas de l'oficina de turisme i agafem un tren fins a Vienne, on disfrutem de la llum de la posta de sol, del reflex del riu i del seu castell enlairat a dalt el turó que presideix al poble. Anem a buscar un càmping que hi ha uns quilòmetres riu avall, concretament a Condrieu, on arribem pels pèls... Fem sopar a la porxada i deixem la dutxa per abans d'anar a dormir. L'endemà fa fresqueta i continuem amb el carril-bici, que passa just per la porta del càmping, en direcció Tournon-sur-Rhône, on fem una paradeta per visitar el castell mitjaval que hi trobem, a part de ser un lloc força turístic. El dia avança genial i el sol continua escalfant fent-nos adonar que estem a principis d'agost.
 |
| Dole |
Continuem avançant pel carril que ressegueix el Rhône, que en aquest tram és força aborrit fins arribar a Valence. Entrem a la ciutat buscant l'oficina de turisme per preguntar per un càmping. Finalment ens deixem guiar pel quiosquer que hi ha a la plaça del centre. Seguim les seves indicacions fins a trobar el càmping una estona més tard. Avui estem cansats i el soroll dels cotxes ens molesten una mica. És el que té dormir en un càmping al costat d'una ciutat. El riu en aquesta zona es mostra ample i caudalós, i baixa amb una força considerable. El meu pneumàtic del darrera va perdent aire i he de canviar i arreglar càmera abans de sopar.
L'endemà continuem per carril-bici molt ben indicat cap a Beauchastel i la Voulte-sur-Rhône, on parem a esmorzar una mica. Aquí hi trobem un castell fabulós i el mercat ple de gent. Creuem el pont i saltem a l'altre banda de riu per continuar en direcció a Montélimar, que deixem enrera per arribar-nos a Viviers, un petit poblet amb un castell i una abadia on parem a fer un plàtan i a descansar les cames una estoneta. El noi de l'oficina de turisme es mostra molt atent i ens diu com podem fer per arribar al següent càmping, a Bourg-saint-Andéol. Arribem a una hora prudent que ens permet anar al súper a comprar sopar i cerveses, i a aprofitar per fer un bany a la piscina del càmping. Genial...
 |
| Aigues-Mortes |
El dia següent el dia es torna a llevar calorós. Arribem a Pont-Saint-Esperit després d'una quilòmetres una mica monòtons però que passen per una zona molt rural que ens alegra la vista. El poble de Pont-Saint-Esperit ens agrada, es mostra com un poble pescador semi-decadent. Els edificis tenen la pintura mig caiguda però els porticons de fusta estan pintats de colors, donant-li un toc mig alegre. Continuem resseguint el riu avall de manera monòtona fins a Caderousse, on girem na l'esquerra per anar a fer una visita a la ciutat d'Orange, que ens ha recomanat tothom. Allí trobem molts vestigis de l'época romana amb la principal atracció del teatre romà més gran i ben conservat d'Europa. També visitem els seus carrers alegres, estrets però amb força comerços, i anem a parar a l'arc de triomf, molt diferent del què tenim a Roda de Barà.
 |
| El pont inacabat d'Avignon |
El cel de la tarda es va mostrant cada cop més gris i aprofitem per anar a comprar el sopar. Després tornem enrera fins a Caderousse i seguim les indicacions en direcció a Roquemaure, on ens pensàvem que trobaríem un càmping, però ens veiem obligats a continuar direcció a Avignon i allotjar-nos a un càmping que hi ha a l'illa dels Papes, just abans d'entrar a la ciutat on hi ha la seu papal europea de l'edat mitja. L'endemà arribem a Avignon en menys d'una hora pel costat mateix del riu. Creuem per un dels ponts nous i de seguida veiem el famós "Pont d'Avignon" a mig acabar per un tema de desentesa de calers de l'época. Fem una bona visita a la ciutat, a la plaça major i al Palau dels Papes, seu papal mitjaval que gaudeix d'una arquitectura impressionant i omnipotent a la resta de la ciutat. Passem per l'oficina de turisme i recorrem les muralles que estroben en un estat envejable.
 |
| Arc de Triomf d'Orange |
Continuem fent camí per l'altre vora del riu amb la calor enganxada al clatell i amb molt poques indicacions, fet que ens porta a fer uns quants quilòmetres per una carretera nacional plena de trànsit fins a Beaucaire, on arribem a l'hora de dinar. La calor a aquesta hora/zona és insoportable i busquem una bona ombra on poder menjar-nos l'entrepà. L'aigua dels bidons es calenta amb una rapidesa brutal. Ens costa una mica seguir el camí perquè no hi ha indicacions. Finalment decidim tirar per carretera ja que el canal del Rhône del què tant havíem sentit està encara per habilitar al trànsit de bicicletes. Arribem a Saint Gilles, on ens aturem a fer una cervesa i decidim la carretera que volem seguir per arribar a Aigues-Mortes. Decidim passar per carretera secundària cap a Génerac i Vauvert, on enganxem, per sort i desventura, amb una pista asfaltada amb indicadors de "via Rhôna" fins a Aigues-Mortes.
 |
| catedral de Maguelone |
Arribem d'aquesta manera a tocar el Mediterràni després de gairebé 2.000 quilòmetres ciclant per vies fluvials europees. Olorem ja els plat de musclos que ens cruspirem aquell vespre. Anem a buscar un càmping però hem oblidat que estem a zona de costa en ple agost, i aquí són de *****... així que fem una volta per la bellesa emmurallada d'Aigues-Mortes i continuem cap a la Grande Mote, on ens dutxem a la platja. Cau la nit i trobem un restaurant per, com diria en Perico, "fer-nos un homenatge". I tant si ens el fem: una olla plena de musclos i unes patates fregides, tot regat d'una bona cervesa.
 |
|
L'endemà en Perico decideix que ja ha assolit el seu objectiu i pedalem junts fins a Le Carnon. Aquí ens despedim, ell agafa direcció Montpellier i tren fins a casa. Han estat 22 dies pedalant junts per Europa. Tot un luxe de company i persona. Merci nano per la travessa, la companyia i la paciència...!!! Jo continuo sol resseguint la costa fins a la catedral de Maguelone, un petit paradís situat entre aiguamolls al costat del canal del Rhône i Villeneuve-les-Maguelone, on m'aturo a fer un cafè amb llet i una pasta. Continuo per carril bici i camins indicats fins a Mireval. Aquí l'arquitectura ja és diferent, els colors són molt més pastel i es respira aire de quietud. Arribo a Vic-la-Gardiole vorejant l'estany del mateix nom i segueixo per una llengua de mar amb un vent de cara que pot arribar a acabar amb la paciència amb molt poc temps. Deixo enrera Frontignan i m'endinso al polígon que hi ha a l'entrada de Sète. L'aire de cara m'ha cansat bastant i per la previsió que puc veure a una pantalla de l'estació de tren el temps no sembla que hagi de canviar.
S'han acabat ja les piles del GPS i la tarja de memòria de la càmera de fotos. Tot sembla indicar que he d'acabar aquí, a Sète. El cel es comença a ennuvolar i agafo un bitllet fins a Le Boulou, just a la frontera amb Catalunya. Estic cansat i no em ve de gust estar 2 dies pedalant amb vent de cara per la zona de Perpignan, que d'altra banda no em diu massa cosa. Arribo a Le Boulou i salto fins a Figueres amb un altre tren.
 |
| Strasburg |
 |
| Colmar |
 |
| Besançon |
 |
| Confluència de la Saône i el Rhône a Lyon |
 |
| Tournon-sur Saône |
 |
| teatre romà d'Orange |
 |
| mar Mediterràni a la Grand Motte |
Salut
pep
Continuem amb la concentració al càmping de Bagnères de Bigorre. La météo continua sent molt bona pels propers 3 dies així que ens llevem d'horeta, un esmorzar lleugeret i ens enfundem els "trajes" de licra. Sortim del mateix càmping en baixada cap a Bagnères per continuar direcció a Campan. És divendres i el primer tram de carretera es mostra una mica carregat, tot i així anem fent sense problemes fins a l'entrada de Ste. Marie de Campan. Aquí ens despedim d'un "monsieur" de 74 anys que ens ha acompanyat i que venia de Tarbes. Deixem la carretera que continua cap al coll d'Aspin i girem cap a la dreta en direcció S per la carretera D918 . Aprofitem per agafar aigua a la font de sortida del poble i comencem a fer els primers quilòmtres d'un dels colls de muntanya més famosos del món ciclista, el col du Tourmalet.
El primer i últim poble pel passarem, Gripp, s'aconsegueix fàcilment. El % de les rampes encara no és excessiu i es deixen fer. De totes maneres ja hem posat el plat petit fa una estoneta. A la sortida del poble és on realment comença l'ascenció, amb pendents que superen el 14%. La pujada a aquest coll ve marcada sobretot per la constància. No hi ha ni un sol quilòmetres de descans a partir d'aquest punt, i la mitja ronda el 9%. La carretera està en un estat envejable i l'asfalt s'agafa bé als pneumàtics. En aquest punt cadascú ja va al seu ritme, així que jo m'acompanyo d'una mica de música i el pinyó de 28 dents, i cap amunt que fa baixada...
Passo el cartell que anuncia el descens d'aquest mateix coll d'Eugène Christophe, que l'any 1913, durant l'etapa de 326 km entre Bayonne i Luchon, es va haver de quedar a Ste Marie de Campan a reparar una càmera i va ser avançat, perdent el Tour d'aquell any. Portem ja uns quants km però encara queda la zona de la Mongie, per la majoria de ciclistes la part més dura de l'ascenció per aquesta vessant. Paro 2 minuts a la Mongie per menjar una mica i continuo els últims 6 km cap al coll, passant pel costat d'unes llames, que com la majoria de la gent, em pregunto què fan allà...
Continuem per la D921 fins a Pierrefite, on parem a dinar amb uns col.legues d'en Pito, que ens rebem d'allò més bé i ens fan un plat de pasta amb bolets increïblement bo. Després de dinar i del cafè tornem a pujar a les bicicletes per resseguir la vall d'Argelest-Gazost i per carril-bici arribem a Lourdes. D'aquí girem a la dreta cap a Escoubes i a Bagnères de Bigorre seguint la D937, coneguda com la "Rue du pic du Midi". Pujada final cap al càmping. Un dia extraordinari per carreteres increïbles i un estat d'ànim que ha anat de menys a més. Content, molt content. Per acabar bany a la piscina del càmping i un bon sopar. En total 107 km i 2.000 m de desnivell positiu. Bones sensacions.
