TARRAGONÈS EXPRÉSS...

Barri tarragoní del Serrallo

En Tomás em diu de sortir una estona pel seu jardinet. Agafem la nacional de la costa fins a Torredembarra i Roda de Barà. Continuem cap a Bonastre, carretera que encara no havia fet mai amb la bici, i crec que la última que em faltava per tenir-les totes recorregudes, comarcals i provincials, les nacionals les deixo per als cotxes. De Bonastre encarem la pujada a la Plana d'en Pié i planejem fins a la cruïlla de Masllorenç. D'aquí girem a l'esquerra i encarem cap a Salomó, des d'on continuem fins la Nou. Baixem a la carretera de la Riera girant a l'esquerra en direcció al Castellot i Ferran, per anar a petar de nou a la carretera de la costa, on ens trobem alguns conductors que sembla que encara no s'han enterat que les bicicletes també tenen dret a circular amb llibertat per l'asfalt. 

Una sortida exprés que acaba amb un parell de cerveses amb taronja al txiringuito de l'Arrabassada, que, per sorpresa, encara està obert a aquesta época de l'any.

Arribant a l'Arrabassada

Plana d'en Pié, al fons el Montmell

Ferran

Salut

pep

BAIX PENEDÈS: ENTRE MAR I MUNTANYA

Torno a rondar el Baix Penedès i la tarda es mostra radiant i amb la temperatura justa. Surto de Llorenç i pujo cap a St Jaume i agafo la carretera de la Múnia cap a la dreta. La vinya ja està vermada i encara ens ha de mostrar els colors de tardor, tot i així dóna gust passejar-se per aquestes contrades, plenes de carreteres secundàries en molt  bon estat i pistes asfaltades que uneixen els diferents municipis penedesencs. Agafo una pista asfaltada cap a l'esquerra que em portarà a la zona de Castellví, sota mateix del Castellot. En aquesta zona hi ha vàries rutes en BTT que algun dia haurem de recórre.

Passeig de Calafell

Surto cap a la dreta en direcció a la Múnia passant pel Maset dels Cosins. Més endevant giro a la dreta per anar a parar a St Marçal, des d'on ja enfilo direcció al Castellet, creuant la nacional i l'autopista, per una carretera força eixerida amb lleujera pujada, com a mi m'agrada. Passo per Torrelletes i admiro la cinglera de les coves de la Bovera. Baixo amb un aire fresquet cap al Castellet, sempre amb la figura del castell altiu per damunt del poble. La veritat que és un lloc encantador tot i les olors que deixa anar l'embassament.

Giro a la dreta i a l'esquerra en direcció Clariana, on encaro la segona pujada de la sortida per un asfalt envejable i amb unes vistes molt bones sobre la plana del Baix Penedès. Baixo cap a la nacional a l'alçada de Bellvei i giro a l'esquerra en direcció Calafell per la TV-2126. Baixo fins al passeig marítim i afluixo marxa per disfrutar del mar. No hi ha practicament ningú i s'agraeix. Continuo el passeig fins a Sant Salvador. Se m'ha fet tard i els núvols comencen a tapar el poc sol que queda, així que tiro cap al Vendrell per anar a buscar la TP-2125 cap a Sta Oliva, on paro a veure a uns amics, i des d'on ja encaro els últims 4 km fins a Llorenç on tinc la furgo. 

Bona volta per una tarda de tardor i per anar assaborint aires penedesencs.

Castellet

Ermita de Clariana

Salut

pep

LA MOLA ROQUEROLA - BARRULLES - LES FOUS

Dijous passat em trobo amb el Peter i uns amics per realitzar una excursioneta pels voltants de Farena. Quedem a les 9h i comencem a caminar pel senderó que puja al mas de Mateu marcat com a PR (groc i blanc). Arribem al coll de Viladecabres amb un dia radiant que ens fa suar una micona... Continuem ara per pista desdibuixada en direcció al mas de Mateu, que deixem a l'esquerra, i des d'on podem veure el refugi dels Cogullons... Continuem per la pista i una mica més amunt agafem un senderó a l'esquerra marcat amb una fita. Deixem la mola Roquerola a l'esquerra i continuem pel senderó passant per damunt el racó de la Cansalada. Arribem a dalt del bosc on trobem el GR que baixa de la Mola, on ens arribem. Aquest lloc és impressionant, no importa les vegades que hi pugi sempre em sorprèn. Les vistes cap a la plana de Lleida al N i de la vall del Brugent al S són bucòliques i fan volar la imaginació.

Retornem al GR i el resseguim en pujada i baixada fins arribar al coll d'en Perroi. Continuem encara pel GR fins a una cruilla de camins, on girem a l'esquerra en direcció al mas del Gravat. A partir d'aquí seguim la pista que es va estrenyent fins que es converteix en senderó, que ja no deixarem fins a la pista que ens portarà a l'ermita de Barrulles, recorrent així el barranc de les Fontetes. Arribem a l'ermita i fem una paradeta per menjar una mica.

Trobem el pal indicador de "Les Fous", que ens portarà a Farena passant per alguna zona ben maca del barranc que origina el riu Brugent, amb unes tolles i raconades que de ben segur que estan massa plenes de gent a l'estiu...

Arribem a Farena pel camí del mas d'en Toni i el toll de l'Olla. Una bona volta de 17 km i excel.lents vistes d'una bona part de les muntanyes de Prades. Merci Peter per la iniciativa. Repetim quan tornis a ser per Tarragona, ok?

 

Salut

pep

LLORENÇ DEL PENEDÈS - EL CASTELLOT

Sortim amb la Marta de Llorenç a fer una volta amb la bici. La tarda és excepcionalment bona i decidim anar tirant. Sortim del poble pel barranc de la Teuleria fins a la carretera de la Torregassa a St Jaume. Abans d'arribar-hi girem a l'esquerra i agafem direcció a la Carronya, que creuem i seguim la pista asfaltada que va enfilant direcció al Castellot. De moment anem bé de temps i la Marta s'anima a pujar al Castellot. Així que agafem el camí del torrent de Gomila fins a un encreuament on trobem un pal indicador. Deixem la pista que gira a l'esquerra i que ens portaria a Sant Sadurní i les Cases Noves, i continuem per la pista de la dreta que ja amenaça massa pedra per poder pujar fins dalt al castell sense posar peu a terra.

Arribem al Castellot i la vista del Baix Penedès s'albira imponent, de les muntanyes al mar, passant per la plana plena de vinya. Impressionant. Podem tornar enrera per la pista pedregosa o baixar per un senderó fins a Sant Sadurní. Optem per la segona opció tot i saber que haurem de carregar la bici tota l'estona i que segurament ens esgarrinxarem les cames. L'aventura és l'aventura, no?? Després de 30 minuts de senderó pel dret arribem a Sant Sadurní, des d'on agafem el camí de la Torreta i Cal Punxa fins arribar a Goncer de Dalt, des d'on agafem el camí asfaltat fins a Cornudella. Ens estem quedant sense llum però el cel està impressionant i ens invita a entrar al vespre d'una manera molt especial. Així doncs decidim arribar-nos a St Jaume i Llorenç per carretera.

Una volteta molt eixerida per una tarda de finals d'estiu. Obriu bé els ulls...!!!

Salut

pep

SVENBIKE 2013

Dissabte passat vaig participar a la primera edició de Svenbike, una trobada entre amics per recordar a un amic molt especial, en Salvat, o com el coneixiem alguns l'Sven. Ens trobavem a les 8h a la Selva, des d'on sortiem en direcció a Alcover pel voral que va a parar a la carretera de Vilallonga, on arribàvem uns minuts més tard. D'allí pujàvem ja en direcció a la Selva del Camp de nou per encarar la pujada al coll de la Batalla i Vilaplana, des d'on començariem ja la pujada a la Mussara. Abans d'arribar a dalt a les antenes, però, ens desviàvem a la dreta cap a l'Albiol per la pista asfaltada. Jo aprofitava per fer una parada de pocs minuts, els justos per assaborir la vista que hi ha des del balconet situat devant l'església. Després, i sense gairebé pedalar, encarar la baixada cap a la Selva, on ens esperava el canvi de bicicleta de carretera per la BTT.

Jo vaig acabar el periple damunt la bici aquí, mentre els altres canviaven de bicicleta. Jo em preparava per ajudar al Florenci als fogons, que també forma part de la festa. Així que ens va tocar preparar fesols i salsa de tomàquet per als començals que arribarien un parell d'hores més tard, famèlics i amb molta sed, mentre el Jordi s'encarregava del foc i la llangonissa.

En total, bon ambient i molta gent, uns 40 en total, els què vam participar d'una manera o una altra a aquest esdeveniment. Esperem repetir a la propera edició. Felicitats a l'organització.

 

SVENBIKE

I per acabar una cervesa ben fresca, potser ens en cardarem una entre proba i proba, je je je ...

Us deixo els tracks de carretera i BTT.

Salut

pep

EL BALCÓ DE TARRAGONA

Quedo amb en Tomás per sortir un parell d'horetes ahir a la tarda. Vaig cap a Tarragona i ens trobem al Serrallo. Continuem en direcció a la platja del Miracle i anem a buscar la via de l'Imperi Romà per anar a parar a la N-420 en direcció a Altafulla. El trànsit és fluït però no molesta massa gràcies a l'autovia que es va fer fa uns anys... Seguim en direcció Torredembarra fins a la rotonda que hi ha a la sortida del poble, on agafem la carretera T-211 cap a la Pobla de Montornès. Passem el poble, completament rodejat per multitud d'urbanitzacions i continuem en direcció a la Nou de Gaià. Gran sorpresa al passar per aquest tram de carretera per primera vegada i esbrinar que hi ha el poblet abandonat de Rubials, en un indret petit però acollidor.

Arribem a la Nou i girem a l'esquerra per arribar-nos a la Riera per la T-202, on ens hi plantem en pocs minuts. Continuem per la T-203 cap al Catllar i fins a la rotonda de l'urbanització Bonaigua. Aquí girem a la dreta per la mateixa carretera fins a la rotonda que porta a la Secuita, on continuem en direcció a Tarragona, deixant enrera els Pallaresos. Passat aquesta població en Tomás em té preparada una sorpresa que es convertirà en la cirereta de la sortida d'ahir. Agafem un trencall a l'esquerra, al km 3 de la T-2031, i ens endinssem en una zona de bosc on hi ha vàries cases. Més endevant parada obligatòria per albirar una visió supèrva dels boscos de Tarragona i l'Arranassada, la Llarga, la Móra, Altafulla i Torredembarra... Genial. Continuem per la pista asfaltada i fem cap a la pista del Loreto, des d'on baixem ja cap a l'Arrabassada, per vorejar novament cap al Miracle i el Serrallo.

En general una sortida curta però intensa, 53 km amb poc desnivell per gaudir de l'entorn de Tarragona. Bravo!! La volta no podia acabar d'altra manera que amb un bany de tardor a l'Arrabassada i una cerveseta al txiringuito... Fantàstic!!

Salut

pep

EL PARRISSAL I EL PANTÀ DE PENA

Diumenge, després de dormir a Horta de St Joan ens trobem amb la penya del Club Ciclista Selvatà Tot bike a Beseit. Fem dos grups, un que anirà a rodar per les muntanyes de la cara N de Beseit i un altre que anirà a fer les Gúbies del Parrissal, meitat amb bici meitat a peu.

Comencem l'excursió al poble de Beseit i anem seguint els postes que indiquen Parrissal. Tenim algun tramet de pujada sortint del poble però després la pista va suavitzant fins que ens veiem obligats a lligar les bicis una mica més amunt de l'aparcament per als vehicles motoritzats. Portem candau i cadena i lliguem les 4 bicis darrera uns arbusts. Continuem el senderó que va remontant el riu Parrissal durant 4 km, i on ens trobarem amb unes quantes passarel.les per poder progressar barranc amunt. L'aigua és completament transparent però hi ha trams que no hi ha aigua, tot i així la vegetació, a mesura que anem pujant, és exhuberant. La calor comença a apretar i donem mitja volta.

Tornem pel mateix camí de pujada enmig d'una riuada de gent que fa esgarrifar... Tot i així estem sols en molts dels indrets que visitem. Donen ganes de banyar-se en algunes de les tolles que trobem pel camí. La propera serà qüestió de portar la toballola. En total haurem realitzat 23 km, 14 en bici i 8 a peu.

Arribem a Beseit sobre les 14h i aprofitem per fer un bany a la tolla que hi ha just a sota el poble amb una aigua que està força gelada però que senta molt bé...

Per la tarda aprofitem els últims raigs de llum per fer la volta al pantà de la Pena, que no té cap complicació excepte algunes rampes que trobem a l'alçada de la presa si fem el tomb en sentit de les agulles del rellotge. Haurem de passar per damunt de les dos tanques que controlen el pas per la presa, la qual cosa pot ser una mica problemàtica. Tot i que val molt la pena... En total haurem fet 8,5 km molt tranquilament.

Salut

pep

LA VALL DE ROJALS I DEL MAS D'EN LLOR

Ahir matí, em proposen anar a fer una passejada per les muntanyes de Prades. Arribem a Montblanc amb el cotxe i sobre la marxa decidim pujar pel GR que recórre la Vall fins a Rojals. Deixem el cotxe a l'ermita de St Josep, un paratge singular a les afores de la capital de la Conca. Anem seguint les marques blanques i vermelles de GR fins a l'entrada de la Vall, que anem remuntant, primer per pista i finalment per senderó, fins arribar a la font del Grèvol, on el senderó ja ens mostra el desnivell que hem de superar per arribar al poblet de Rojals, on arribem en poc més d'una hora. El dia és radiant i la temperatura ja comença a ser de tardor, la qual cosa s'agraeix i molt...

De Rojals, i després de fer el tafaner a una casa que està de lloguer, continuem pel GR en direcció al coll de la Mola. Nosaltres, però, girem a la dreta en direcció als plans de St Joan, arribant primer al coll de la Creu de l'Ardit on trobem indicadors que ens dirigeixen cap a la vall del mas d'en Llor. Tot aquest tram el farem per pista, i els km van passant. Els plans de St Joan estan plens de verdor i pi roig, molt agraït a la vista. El cel és completament blau amb algun núvol tímid que treu el cap. Anem baixant, a trams caminant a trams corrent, fins que trobem l'entrada d'un senderó que porta la direcció que volem seguir. 

El consens és mutu i ens hi endinsem. Quedem una mica esgarrinxats però bé val la pena. Al final del senderó arribem a l'esperat mas d'en Llor, ben remodelat i pintat de color groc, abans però passem pel costat d'un tancat ple de cabres que ens fa aturar una estoneta. Parem al mas a fer un "gofre" i a agafar una mica més de forces i tirem pista avall. Uns metres més endevant veiem una reixa verda a sota un espadat. Pugem i guaitem a les pintures rupestres del mas d'en Llor. La reixa està tancada però podem divisar alguna pintura de color vermellós des d'on som. Aquestes pintures rupestres es van trobar als anys '30 i daten del Neolític, deu ni do...

Anem baixant ja sense pèrdua per la pista que es va tornant vermellosa. El paisatge està al.lucinantment bonic i anem badant entre passa i passa. De sobte una fita ens obre un altre senderó a la dreta. Baixa a saco i això ens agrada, així que no dubtem massa a endinssar-nos-hi. Fem cap a la pista que remonta la Vall, així que només ens caldrà agafar cap a l'esquerra per arribar al punt de partida. La calor ja comença a ser sofocant i ens fa suar de valent quan no corre l'aire.

Ha estat un matí sensacional, amb bons paisatges al costat de casa, bona climatologia, i sobretot molt bona companyia. Merci nano per la paciència, no sempre m'agrada córre per la muntanya, de vegades va molt bé badar amb la natura i els detalls que ens depara. És genial!!!

Salut

pep

VOLTA A LLABERIA I COLLDEJOU

Ja feia temps que ho tenia al tinter, i tot i que ja havia rodat per la major part de les carreteres d'aquesta zona encara tenia pendent realitzar-ne la volta sencera. Així doncs quedo amb en Tomás a Tarragona. Sortim de la zona del Serrallo i anem a buscar l'autovia de Salou, des d'on agafem direcció Cambrils on arribem en tan sols 35 minuts. Sembla ser que el vent no ens deixarà massa tranquils avui però anem fent, rodant a una mitja de 28-30 km/h.

Sortim de Cambrils i continuem per la N-340 fins a trobar la bifurcació cap a Montroig del Camp, on ja comencem a notar de valent els efectes del vent, i és que ens ve de cara... Girem a l'esquerra i trobem el trencall de Pratdip a la dreta. Comencem pujant suaument fins al poble amb bones ràfegues d'aire que ens incomoden força. Parem a la font que hi ha a l'entrada del poble i aprofitem per menjar un plàtan i un gofre (feia mesos que no en duia al damunt, i portar-ne és garantia d'éxit, je je...)

Continuem ara ja en direcció al coll de Fatxes amb unes rampes inicials que es fan notar. Decidim pujar a ritme ja que el vent ens respecte en aquesta zona de muntanya més tancada. Passem pel santuari de Santa Marina i continuem amunt. Aquesta ascenció té molts descansos que van bé per estirar les cames. Arribem al coll on el vent ens dóna una bona bofetada, però ara queda el descens fins a Tivissa, que tot i la baixada ens obliga a pedalar.Sempre és maco per la vista i l'ànima passar per Tivissa, i és que aquest indret té una armonia especial...

D'aquí girem a la dreta cap a la Serra d'Almos, on arribem per un asfalt molt castigat per la climatologia. Creuem el poble i seguim cap als Guiamets amb dura pujada abans d'arribar al poble. Finalment arribem a la plaça que hi ha al costat de la cooperativa, comprem uns pastissets i algo de beure i descansem una estona en un banc a la sombra. El sol brilla de valent però ja ha perdut la intensitat de l'estiu. Menys mal... Aprofitem també per comprar unes "saginades" que ens serviran de postre.

Seguim per la carretera i poc després de deixar el poble agafem al trencall a la dreta cap a Capçanes, on arribem per una pista asfaltada molt guapa i des d'on podrem disfrutar d'unes vistes excel.lents del pantà dels Guiamets. De Capçanes pujem per la carretera que ens durà a Marçà, que atravessem pel mig per enllaçar amb la carretereta de la Torre de Fontaubella. Ara ja som al bell mig del dia i els ànims comencen a minvar lentament. Després de parlar-ho i de voler afrontar una qüestió purament psicològica decidim pujar a Pradell de la Teixeta. Aquest tram ja l'havia fet de baixada i la guerra psicològica de fer-lo al revés va esdevenir tota una sorpresa. Amb un tres i no res ens trobavem a l'entrada del poble amb comentaris sobre la marxa que portàvem provinents d'una ràdio que no sabiem ben bé d'on venia. Vam riure una bona estona i ens va donar el cop de moral que necessitàvem per fer aquesta ascenció.

Arribem a la carretera de Falset i baixem fins al coll de la Teixeta, des d'on ens esperava una baixada molt llarga, primer fins a Duesaigües, després a Riudecanyes i finalment a Montbrió, on paràvem per tercera vegada a agafar aigua. D'aquí a Tarragona seria un tràmit dur, sobretot per les hores que portàvem ja pedalades i pels km que ens faltaven, que serien els més aborrits del dia. De Salou tornem a Tarragona per la N-340, passant per Vila-seca i Torreforta, i finalment al Serrallo de nou, on després d'una bona dutxa van caure les saginades amb un moscatell que ens va deixar ben aplatanats al sofà... Al final haurem fet 140 km i uns 1650 m+.

Excel.lent volta amb molts km i desnivell però amb unes vistes de diferents massissos de les nostres contrades (Llaberia, Prades, Colldejou, Montsant, Montalt, Tivissa) que sempre em roben el cor i em deleiten amb els seus boscos, cingleres i colors. Merci Tomás per la companyia.