Pedals de Foc 2007

baixant coll serrera.....................pujant coll de la portella 2300 m ..... estanyet de mainera

El divendres 2 de juny l'Alvar i jo ens dirigim cap al refugi de Conangles per realitzar la travessa en BTT "Pedals de Foc", 215 km pel perímetre del parc nacional d'Aigüestortes.
Després de passar la nit al refugi i gaudir de l'amabilitat d'en Genís, el seu guarda, agafem la carretera per fer els 20 primers km fins a Vilaller. Això ens permet guanyar temps i fer km ràpidament. Aqui comença la forta pujada al coll de Serrera que salvem en poc menys d'una hora i mitja. Un cop al coll es pot gaudir de les vistes cap al massís de les Maladetes si el dia ho permet...

Vilaller ......................................pujant al coll de peranera............amb aneto al fons

D'aqui un ràpid decens ens portara fins a Llesp, ja a les portes de la vall de Boí, on un cop creuada la carretera agafarem el senderó del "cami de l'aigua" que ens deixarà a la pista asfaltada que puja fins a Iran, Irgo, Igüerri i Gotarta. Altre cop les vistes dels massissos del Turbón, el Cotiella i les Maladetes hi són presents.
De Gotarta, ja per cami, ens arribem a Raons i Malpàs, on aprofitem per menjar un entrepà i una cerveseta. La calor ja comença a apretar. La météo ha millorat respecte les noticies.
Després de Malpàs queda la forta i llarga pujada a Castellars i coll de Peranera per anar a parar als poblets de Erta i Sas. D'aqui pugem al coll de Sas, l'últim de la primera etapa, per baixar ja cap a Sentís i les Esglésies, on dormim a casa Batlle. Allí ens trobem amb els company de gimnàs de l'Alvar. En total hi ha una 30 de persones a la Pedals de Foc aquest cap de setmana, ho sigui que gairebé la major del dia no ens trobem a ningú, això fa que els paisatges siguin encara més especials. Avui ha estat, gràcies al bon temps, un dia de descoberta de valls amagades del Pirineu, poblets on només viuen 3 persones, i una infinitat de camins i pistes per on ens podem moure la gent que practiquem la BTT. L'etapa ha estat de 80 km i un desnivell de 1500 m.
El diumenge dia 3 anem cap a Castellnou d'Avellanós, on hi arribem després d'unes rampes duríssimes, per agafar el senderó que puja fins al coll d'Oli, on la panoràmica és fantàstica. Llàstima que avui el dia s'ha llevat bastant tapat.

corriol al coll d'oli ..................... pujant el coll de triador .............. poble de sas

Del coll d'Oli baixem per senderó (potser l'únic de baixada) fins a Guiró, des d'on arribarem a la vall Fosca. Agafem la carretera fins a Espui, passant per la Torre de Capdella i abans d'entrar al poble ens desviem a la dreta per una pista que en 12 km, i amb un desnivell de 1200 m, ens portarà fins al coll de Triador i posteriorment a la collada de la Portella, de 2300 m, tot això passant pel mateix peu del Montsent de Pallars de 2889 m. Sembla que el dia està aguantant i arribem ja a les pistes d'esquí d'Espot, on els amants del descens ténen una cita obligada. Són les 16,30 h i hem arribat a Espot. D'aqui agafem la carretera que porta a Esterri d'Àneu i a uns 3 km de la sortida del poble agafem la carretereta que puja cap a Jou i Son del Pi, 2 poblets encantadors enmig d'una natura gairebé salvatge. De Son baixem per carretera fins a enllaçar amb la carretera que puja al coll de la Bonaigua i des d'on després d'uns km arribarem al trencall que ens portarà fins a Sorpe. Avui també ha estat de 82 km i un desnivell de més de 2000 m.
El dilluns 4 de juny ens aixequem amb un cel totalment tapat. Ha plogut durant la nit, però de moment sembla que aguanti. Hem passat la nit a la casa Armengol, totalment recomanable. Encara conserva el caire rústic del Pirineu amb els seus mobles de roure mig caiguts, i la seva terrasa porxada on podem gaudir d'una bona cervesa i unes olivetes.

embassament d'esterri .............. pujant a montgarri ..................... refugi de montgarri

De Sorpe ens dirigim cap a Borén, Isil, Alòs d'Isil i el refugi de Montgarri, on s'arriba per una pista forestal que travessa boscos infinits i espesos, i clars de pasturatge on les vaques i els cavalls salvatges hi són feliços... Qui pogués ser com ells ...
A Montgarri però es posa a ploure i arribem al pla de Beret xops. D'aqui fins a Vielha agafem la carretera, ja que la pluja no sembla parar. Una altre etapa complerta de 54,5 km i uns satisfacció plena que només s'ha vist troncada per la pluja d'última hora.

arribant a les pistes d'Espot ....... . ermita st.salvador .................... coll de serrera

De Vielha al refugi de Conangles agafem un taxi. El Genís ens obsequia amb un cafè amb llet, i d'aqui canvi de roba i cap a casa, deixant enrera 3 dies de BTT inolblidables.

Alvar, gràcies per la teva companyia, ja saps que de gran vull ser com tu ... :-)
salut
pep

Puig d'en Marc

dissabte 19 de maig de 2007,

aprofitem que el cel ens ha donat una treba i ens dirigim amb la Tura capp al puig d'en Marc, uns dels paratges més oblidats de les muntanyes de Prades degut a la seva proximitat amb Montral.

Sortim d'Alcover en direcció a Montral. Uns 100 m després d'arribar al km.4 arrenca una pista forestal a mà dreta. Passem per devant del mas del geperut. Deixem varis trencalls a banda i banda de la pista fins a trobar un cartell de fusta que diu "Mas la Torre. 1 km". En aquest punt agafem el GR 7 que segueix avall a la dreta i deixem la pìsta que segueix cap amunt a l'esquerra que ens duria al mas de la Torre i a Montral. Seguim sempre pel GR 7 pujant un bon desnivell ara ja pel costat contrari de la vall de la font major fins a arribar, després d'unes zigazagues, a un pal indicador (GR 7, la Riba - Montral). Deixarem el senderó que s'endinsa en el bosc i que ens duria a la Riba i seguim per la pista encara en forta pujada fins arribar en 10 minuts al puig d'en Marc (721 m), una gran superfície (1 km de diàmetre aproximadament) pràcticament plana i que gaudeix d'una vsta privilegiada des de les muntanyes de Prades fins a Mallorca en els dies clars. Podem reseguir els camins que porten a diferents racons d'aquest paratge, però el més recomanat és arribar a la torre de vigia, segurament datada del temps del àrabs. Lloc idoni per fer-hi un vivac i gaudir d'una posta de sol fantàstica.

torre vigilància........................ mas del geperut .....................cim puig de marc

Vall de la font major ................ al fons la mola dels 4 termes

salut!

pep

Gallicant

Dijous 17 de maig de 2007,




el Peter, la Tura i jo ens dirigim cap a Arbolí per escalar una estoneta al sector nou que han obert a sota de Can Mansa i a dinar al poble abandonat de Gallicant, on s'arriba després de mitja hora de caminar pel GR-7 que ve d'Arbolí i es dirigeux cap a Montral.
Des de Gallicant (875 m) podem contemplar una esplèndida panoràmica que abarca els pobles de Siurana, Albarca, la Morera de Montsant i les Vilelles; les serres més occidentals de les muntanyes de Prades, entre les que destaquen el tossal de la Baltasana i els Motllats, fins als Ports de Tortosa-Beseit, passant per tota la vessant sud del Montsant.
Baixant podem agafar la pista que ens durà en 20 minuts a l'ermita de St Pau. Si tornem enrera fins a l'últim pal indicador, agafarem la pista que travessa el GR cap a la dreta fins que arribem al mas de Nadal, d'es on surt el senderó que ens deixarà a l'ermita. Des d'aqui fins al poble de l'Arbolí seguirem la direcció que ens mostra el pal indicador en forta baixada per senderó.





Una bona excurssió de mig dia.
salut
pep

Ruta Àger - congost de Mont-Rebei

Dissabte 21 d'abril de 2007,

l'Adrià Cortés i jo ens arribem a Áger per realitzar el què diuen ser una de les rutes en BTT més dures però alhora més boniques i impressionants d'Espanya (cadascú té la seva opinió, però val la pena fer la ruta per descobrir que és veritat).

Sortim del descampat que hi ha al costat del cementiri d'Àger sobre les 9.45 h.

Agafem direcció a St. Alís, on arribarem després de 1100 m de desnivell realitzat en 17 km d'ascenció sense descans, però per pista molt bona, amb els 4 primers km asfaltats.

Després de veure com la gent es llança en parapent agafem la pista asfaltada que ens durà a Alsamora, poble amb un encant especial: la mosca collonera ! Aquest és precisament el nom que duu la font que hi ha a l'entrada del poble, que mig abandonat està format per unes poques cases unides per un senderó.

D'aqui anem fins a l'entrada del congost de Mont-Rebei, on creuarem el pont metàl.lic penjat que dona inici al recorregut de 2,5 km per un senderó de 1,5 m d'amplada i 80 m de buit vertical fins al pantà de Canelles. Un cop hem atravessat el congost seguim per les marques de GR-1, ara en pujada i a peu fins al mas de Carlets, on podem fer una parada obligada a la font. D'aqui seguim pel senderó, mig a peu, mig en bici (descens de 3 km de senderó interminable però molt disfruton) fins a l'aparcament de l'ermita de la Pertusa, de visita obligada. D'aqui ja per pista bona arribarem a Corçà, bonic llogarret de 4 cases. D'aqui arribarem a Àger novament seguint el mateix GR-1 que hem agafat a l'inici del congost.

En total surten uns 60 km, amb un desnivell positiu de 1500 m i acumulat de 2700 m. Gens malament per una jornada de BTT.

Esperem repetir una altra aventura ben aviat damunt les bicis.

salut

pep

Via ferrada "La feixa del colom"

12 de Novembre de 2006.
Hem quedat amb la gent de la Lira Vendrellenca per fer la ferrata "La feixa del colom" a Montblanc.
Des de les escoles agafem el GR que ens durà directe a l'ermita de St Joan en una pujada de poc més de mitja hora. Un cop a l'ermita i després d'haver fet sonar la campana, val la pena fer-hi una parada perquè si el dia és bo hi podrem veure el Pirineu des del Mont Perdut fins als Bessiberris...
Des de l'ermita agafem la pista ampla que surt de la part alta i que ens portaria de nou a Montblanc. Uns metres més envant trobem el senyal de fusta que ens indica "ferrata".
Un cop acabada la via podem tornar a l'ermita, agafar el GR per on hem pujat i baixar pel primer senderó que tira a mà dreta i s'endinsa en el bosc, més bonic que no pas el cami de pujada. Un cop arribats en un encreuament de pistes amb un pal indicador agafarem direcció molt evident cap a Montblanc.
L'equipament i el disseny són impecables. Felicitats a la gent de Montblanc.











Salut !
pep

aneto amb esquis

dissabte 17 de març a les 5 del mati quedavem amb el Jordi a Montblanc per trobar-nos amb l'Alvar i el Willy a Torreferrera a les 6 h. Un cop fet el canvi de cotxe ens varem dirigir cap a l'Hospital de Benás des d'on varem començar la pujada cap a la Renclusa i el portillón superior, on haviem quedat amb el Bruno i el Sergi que ja vam marxar la nit del divendres.

El Sergi pujant cap a Corones // Aneto amb els primers raigs de sol // Aneto des del vivac

Amb un dia radiant i amb més neu de la què esperavem vam començar la pujada pel cami d'hivern, que amb tanta neu ens va confondre i vam trigar 3 hores a arribar a la Renclusa. Les motxilles i la calor van començar a fer el seu efecte. Sortiem del refugi a les 14h en direcció als portillons, on 2 h i mitja més tard ens trobariem amb la resta de companys. Després d'un petit descans i de contemplar com el sol anava baixant pel massís del Posets-Perdiguero, vam acabar de creuar el portillón superior, completament gelat, i un cop al glaciar de l'Aneto vam començar a aplanar la neu per muntar-hi la tenda, i a fer una mica de paret pels 3 que feien vivac. El sol ja no tocava al glaciar i el fred va començar a fer de les seves cap a les 19 h. Un cop tot preparat i asseguts esperant que caigués la nit vam fondre neu en 3 tandes, necessitavem aigua per fer la sopeta de rigor i que ens ajudaria a combatre el fred. La nit rasa ens va mostrar tots els estels imaginables que cobreixen el firmament. Increïble !!

Preparant el vivac // sortida de sol des del sac...

El dia següent teniem la intenció de fer l'Aneto i baixar esquiant cap a Aigualluts, però el sol que ja tocava la tenda i el vivac a les 8 del mati es va amagar 1 h i mitja més tard. Així doncs vam pujar fins al coll de Corones i vam realitzar el descens fins a Aigualluts amb una neu relativament bona. En definitiva un cap de setmana d'esqui, per primer cop aquest hivern degut a l'escassetat de neu en tot el Pirineu.

Salut

pep