RUTA DE LA MARCA: DE VILARDIDA A CALAFELL

Tenim dos dies i un bateig de cicloturista per concedir. Així que trio ruta per indrets emblemàtics de la Marca del Gaià acabant al litoral penedesenc.

masia de la Portella

DIA 1.

Surto de Vilardida, vila fortificada i connectada amb Montferri i Rodonyà, direcció Vila-rodona i Santes Creus, monestir del Cister fundat el 1150 i l'únic sense vida monàstica en l'actualitat. Agafem el PR cap a les Pobles amb força fang i unes bones pujades que ens obliguen a posar peu a terra. Finalment, després de creuar l'urbanització de Mas d'en Parés, arribem al coll d'Arboçar amb mig desnivell de la jornada fet. Aprofitem per fer un mos i continuem en direcció al coll de la Portella, passant per l'ermita de Sta Agnès. En aquesta zona la pista ja no dóna problemes de fang i es fa molt còmode de ciclar. Arribem al conjunt de masies de la Portella on aprofitem per fer un altre mos.

Conjunt de masies del Perelló

El dia aguanta perfecte per nosaltres, brisa fresca i no massa sol, tot i que a mig matí ja es comença a notar la calor. Ens desviem de la ruta inical que pujava fins a Selma, i seguim la pista que ens portarà fins al conjunt de masies del Perelló, on trobem les restes d'una torre al bell mig del barranc del Botaric, a tocar de vall d'Infern al Pla de Manlleu. Aquestes construccions fortificades servien per connectar les diferents torres i castells escampats per la zona anomenada "la Marca", entre ells els castells de Selma, Montmell, Querol i Marmellar.

Sortim a la carretera del Pla de Manlleu i la continuem fins a Aiguaviva i una mica més enllà. 

castell de Marmellar

A l'esquerra trobem l'entrada a l'urbanització de les Pinedes Altes. Seguim la pista asfaltada principal fins a un ramal que està en millores, i que ens portarà, en baixada, fins al barranc de Marmellar (hem d'estar atents al track en aquest tram, perquè pot ser perdedor). Un cop al barranc trobarem el senderó que baixa del poble de Marmellar. En aquest tram haurem de baixar de la bicicleta en unes quantes ocasions ja que s'ha de creuar la llera amb uns còdols considerables.

Arribant al Castellot

Ja podem divisar el castell de Marmellar, situat sobre el turó del barranc amb vistes sobre tota la regió. Podem albirar també el campanar del poble, encimbellat en un bosc proper. Pugem al castell i aprofitem per fer un mos. 

El sol ja peta de valent i decidim anar tirant, aprofitant l'ombratge del senderó que ens durà a sota de la torre del Castellot, resseguint tot el fondo de Marmellar. La visió del Castellot des de la riera és una imatge imborrable. Abans d'arribar al fons del barranc deixarem a la dreta la pista que es dirigeix a la torre de cal Pascol, segurament nexe entre Marmellar i el Castellot.

Continuem, ara ja, per pistes asfaltades del Penedès fins a Llorenç, vorejant masies catalanes i vinya, mentre Montserrat comença a treure el nas per l'E. Un bon entrepà i una cervesa per dinar ens recorden que ja hem deixat enrera la part més dura del dia, però també la més bonica, ferèstega i carregada d'història.

Arribant al Castellet

Continuem la ruta en direcció a Banyeres, on trobem la torre de guàrdia. Seguim direcció el Papiol i la Llacuneta fins a trobar el camí que ens durà a l'ermita de St Esteve, sota les Masuques. Nostra és la sorpresa en veure que han traçat una via Augusta del Penedès. Just al costat de l'ermita trobem un pont de pedra romà. Fa calor però ens hi aturem a beure aigua. Continuem ara ja cap al Castellet, una altra plaça forta dels castells de la Marca, i que domina la zona del pantà de Foix i l'Arboç. Pugem a tocar de Clariana per la carretera i trenquem a l'esquerra cap a l'urbanització Trencarroques, a la muntanya de St Pau. Seguirem el carrer principal i el track fins arribar a Cunit en forta baixada. Les vistes que tenim del mar són espectaculars. Arribem a la platja, que es mereix un bon bany, i continuem per la costa fins a Calafell, on anirem a visitar el seu castell, una de les places fortes de la costa litoral penedesenca.

castell de Calafell

Via Augusta del
Penedès

DIA 2.

Masarbonès

Al dia següent ens llevem amb un recital de llamps i trons. Però la paciència i el seguiment de la previsió meteorològica ens porta bon auguri. Degut a les pluges hem hagut de canviar el recorregut que pensavem fer de tornada. Així doncs sortim de Calafell sobre les 10:30 en direcció al Vendrell. D'aquí agafem camins i senderons fins a la Papiola i Bonaterra, des d'on agafem la carretera a Albinyana. Parem a fer un mos al forn i continuem per pista asfaltada fins les Peces. Hem optat per aquesta opció de traçat degut al fang que hi ha als camins.

Muralla restaurada de Puigpelat

Continuem per l'antiga nacional del Vendrell al coll de Sta Cristina, i girem a l'esquerra, en pujada, cap a Masarbonès, on tornem a fer una parada per visitar el poble i fer un mos. Aquí hem acabat part de la ruta de castells de la Marca fins que arribem a Rodonyà i Montferri, on tornem a trobar castells de defensa ben conservats en l'actualitat. El dia ha fet un gir totalment inesperat de bon temps, i ens penedim de no portar crema solar a les alforges. Continuem per pista cap a Bràfim, des d'on ens dirigim a Puigpelat. Sortim per l'antiga porta de la muralla per anar a uscar el GR i veiem que estan refent part d'aquesta. La veritat és que ens alegra la vista i els ànims veure que es conserven les restes que deixen els avantpassats.

Acabem la ruta passant per Alió, on ens despedim amb el company. Jo continuo cap a Vila-rodona i Vilardida el meu punt de sortida

Arribant a Vila-rodona

via verda del Vendrell

Camí entre Masllorenç i Rodonyà

Powered by Wikiloc

Salut
Pep

LITORAL PENEDESENC: DE CUBELLES AL ROC DE ST GAIETÀ

Un dia de platja encara en fase 2 del confinament. Després d'alguna sortida a peu aprop de casa decidim agafar les bicicletes i recórre tot el litoral penedesenc. Sortim de Cubelles, de l'Espai Natural de la desembocadura del riu Foix, un paratge de primer ordre natural tenint en compte la gentada que s'hi arriba a aplegar un dia normal d'estiu. Avui, però, fa goig poder gaudir d'aquest entorn, no m'atreviria a dir solitari però gairebé.

La ruta discórre pel GR 92, el camí que fa i desfà tot el litoral de la costa catalana. Així doncs, no tenim pèrdua, anirem seguint les marques blanques i vermelles fins al Roc de St Gaietà, ja al Tarragonès. Passarem per indrets, si més no, curiosos, com l'Estany Llarg de Calafell; la platja de les Madrigueres, on trobem l'antic sanatori de St Salvador; el museu de Pau Casals també a St Salvador; l'estany de Coma-ruga, un indret ben curiós d'aigua dolça a tocar de la platja.

Desembocadura del Foix

Espai Natural de la desembocadura
del riu Foix, Cubelles

Estany Llarg, Calafell

Espai Natural de les Madrigueres,
St Salvador

platja de la Pallisseta,
Roc de St Gaietà

Passeig marítim, Cunit

Powered by Wikiloc

Salut
pep

LA VALL DEL CORB

Acabat el confinament decidim començar a moure les cames per la part NE de la Conca de Barberà, concretament a la Baixa Segarra, que inclou el naixement de dos rius cabdals del N de la província de Tarragona, el Gaià i el Corb. Tots dos neixen a les afores de Rauric, a tocar de Sta Coloma de Queralt. Després de visitar aquest magnífic mirador ens apropem a Savallà del Comtat per acabar de gaudir del dia que s'acaba.

Hotel balneari de Vallfogona

L'endemà al matí pugem a Segura amb vehicle i preparem la motxilla amb aigua i una mica de menjar. Comencem en ple descens direcció al balneari de Vallbona pel GR 171. Arribem al principi de la Rasa de Segura. Arribem al balneari pel voral de la carretera. Fem una breu visita a uns edificis majestuosos que s'han quedat enrere en el temps, construïts a principis del s.XX per a la gent que tenia ganes de fugir de la caòtica ciutat, estan envoltats d'un indret natural excepcional, on trobarem, sobretot, silenci i cant d'ocells i aigua del Corb.

Vallfogona de Riucorb

Arribem a Vallfogona de Riucorb per la carretera, aprofitant un vial que es va fer fa temps i sembla que estigui força en desús per la seva deixadesa. Se'ns fa molt estrany que no hi hagi una vorera o un vial més adecuat per als vianants. Vallfogona bé mereix una visita i ens agafem uns minuts per passejar pels seus carrers que transpiren aire medieval, són nets i plens de pedra viva. Continuem la passejada i sortim del poble per anar a trobar el camí a Segura, ara ja en pujada. Arribem a una bifurcació i girem a la dreta, encara en pujada. Des del collet descendirem fins a trobar el GR 171 que ve del Fonoll, just al fons del riu Seniol.

Arribant a Segura pel
GR 171

Camí a Segura des de Vallfogona,
al fons l'Ametlla de Segarra

Agafem aquesta vall cap a l'esquerra, direcció E seguint el GR 171, fins arribar al nucli de Saladern, un parell de cases molt ben arreglades que antigament formaven part d'un castell que controlava el pas de Conesa a Guimerà i Vallfogona. Encara perdura l'era del castell amb un empedrat increïblement bell. Continuem pel GR 171 per senderó ascendent fins a Segura, enmig d'una calor prou sofocant per trobar-nos a l'época de l'any que som.

Una volta circular d'uns 16 km que ens farà gaudir del paisatge de la Baixa Segarra, així com dels pobles i les seves pedres polides i blanquinoses.

Nucli fortificat de Saladern, a la
vall del riu Seniol

Powered by Wikiloc

Salut
pep

PEDRÓ DELS 4 BATLLES (2.386 m)

Excel.lent excurssió amb esquís al punt més alt del massí del Port del Comte, el Pedró dels 4 Batlles. Com el seu nom indica és el punt on conflueixen els quatre termes municipals de la zona, Odèn, la Coma i la Pedra, Fígols i Alinyà, la Vansa-Fórnols.

Puig de les Morreres (2.211 m).
Al fons, Montserrat, St Llorenç del Munt
i el massís del Montseny

Començo l'ascenció a l'aparcament de l'Estivella, des d'on surt una pista amb indicadors per itineraris amb raquetes. Des de la bassa de Prat de Botons continuo per la pista de l'esquerra que comença a pujar força vertical. Uns 250 m més amunt remonto la rasa de Prat Piquer a l'esquerra, on hi trobarem traces fins al Portell del Llop. Les vistes des d'aquí valen molt la pena i et deixen amb la sensació de ser una part ben petita del paisatge.

L'ascenció continua cap a la dreta, on per una barrancada suau arribo al puig Vulturó (2.349 m). Des d'aquí ja s'endevina la darrera pujada fins al cim de l'objectiu d'avui. La neu encara està prou tova en aquesta primera part, però quan arribem al Vulturó es transforma en un gel força compacte. Continuem fins a una fondalada que dona inici a la Coma de la Comtessa, i acabem remontant els últims metres per la carena que ens portarà de dret al cim del Pedró dels 4 Batlles.

Pedra-forca i Puigmal

Vistes de 360 graus de primer ordre. Comencem per l'O amb el Montsec; al S amb Montserrat, St Lloreç del Munt i el Montseny; a l'E tenim Rasos de Peguera, Ensija, Pedra-forca, Cadí i el pirineu del Ripollès; al N un panorama tan ampli que abarca des del Puigmal fins al Mont Perdut, passant pel massís de la Pica d'Estats, Maladetes i pirineu Andorrà. Una marevella pels sentits oculars...! Molt recomanable per als qui comencen en el món de les raquetes o l'esquí de muntanya. Això sí, intentem no pujar-hi un dia de vent...

mirant cap a la Tossa Pelada (2.378 m)

Massís de la Pica d'Estats

Maladetes i pic de Salòria

massissos del Mont perdut i Cotiella

Powered by Wikiloc

Salut
pep

CARENA OEST DEL MONTMELL

El massís del Montmell es conegut, bàsicament, per l'ascenció al seu punt màxim, la Talaia de 861 m, i l'ermita de St Miquel i el castell, que es troben ben acaronats per sobre el coll de Sant Pere.

Talaia del Montmell (861 m), castell
i ermita de St Miquel

En aquesta ocasió recorrem la carena SO des del coll de Sant Pere, on hi arribem per la pista del Fondo de la Masia i empalmant amb el camí vell de Sant Marc al Montmell. Aquesta part oriental del massís del Montmell està formada per diversos cims que sobrepassen els 600 m d'alçada, i que representen una talaia bestial amb vistes a l'Alt Camp i al Baix Penedès. En un dia prou clar i sense boira podem albirar la serralada de Tramuntana de Mallorca i el Pirineu.

Llamas a cal Marlès

Abans d'arribar al coll trobem una fita a la dreta per on arranca el corriol que puja del tot dret fins al cim del Puig de les Forques (710 m), primer cim de la carena O. Des d'aquí només haurem de reseguir el senderó que ens portarà per tota la carena.

El dia és clar amb un xic de vent, però amb una calor gens normal per l'época. Després de desviar-nos un moment per anar fins al puig on hi trobem una estelada,  continuem fent camí i arribem en baixada trepidant al camí abandonat de Can Ferrer a la Juncosa de Montmell. Seguim les fites en direcció SO fins a assolir el Puig del Migdia (690 m). 

Cova de Perafita

A partir d'aquest tram és quan trobem la part més encimbellada de tota la carena. Sense deixar el corriol ens donem el "bon migdia" amb un ramat de cabres que també passegen com nosaltres. Continuem pujant i vorejant la Roca de l'Àliga (650 m) fins que trobem una bifurcació de corriols en una zona ja més planera i que devalla fins al mas d'en Bosc pel Puigmoltó (544 m). Nosaltres agafem el corriol que arrranca a la dreta, en direcció N. Després d'una devallada important arribem a una nova cruïlla de corriols. En aquest cas agafem el que surt a l'esquerra i que ens portarà de pet a la roca foradada de Perafita. Hem d'anar amb quatre ulls per no saltar-nos-la. L'indret és magnífic i impressionant. La paret de roca deixa veure restes de nius d'aguilots, i ens embolcalla amb una llum plena de força i ombres. Agraïm la fresca que  hi trobem.

Encimbellat sota el
 Puig  del Migdia (690 m)

Tornem al senderó i continuem avall fins que trobem el barranc del Fondo de la Cova, que resseguirem fins a un camí. Aquí agafarem a la dreta fins que trobem un nou camí, on girarem a esquerres i farem cap a la pista del Fondo de la Masia, on ja som a tocar de Can Ferrer de la Cogullada.

Aquesta ruta és imprescindible si volem trobar la solitud i unes vistes magnifiques de les contrades veïnes. De segur que no ens deixarà indiferents... 

La Juncosa de Montmell amb
el Puig de la Cova (672 m)

La carena Oest del Montmell des
del mas d'en Guerra

Powered by Wikiloc

Salut
pep

MONTSENT DE PALLARS (2.803 m)

Arribem a Llessui, el poblet més gran de la vall d'Àssua, que trobem just després de Sort. Agafem la pista asfaltada fins a un aparcament on ja es veuen els telecadires de l'antiga estació d'esquí de Llessui. Aquí arranca a l'esquerra la pista de muntanya que remonta les pistes d'esquí fins al coll de Triador, just a sota del tossal de Pamano (2.161 m), podrem arribar amb vehicle alt, no cal que sigui 4x4.

Deixem el cotxe al coll, on hi ha espai per uns 7-8 vehicles. Sortim de la senyal que indica el coll de Triador. El dia està molt tapat, de fet encara no hem pogut veure el cim que volem coronar, però comencem a caminar per la part alta de Campollongo, una praderia que s'extén fins als peus rocosos del Montsent de Pallars, que està situat just a cavall de la vall d'Àssua i la vall Fosca, entre Llessui i Espui.

A mesura que anem remontant els prats, cada cop més costeruts, arribem a una zona rocosa. Anem seguint fites que fins ara havíen desaparegut i ens enfilem per una canal on haurem de fer servir les mans, tot i que no es necessita grimpar. Arribem ja a la pala herbada somital, on arribem al cim per un senderó que ens anima l'ascenció. Els núvols s'han retirat momentàniament, però la boira insisteix a fer curses per les glopades d'aire fred i calent de l'ambient. Som al cim, on trobem una estelada que esquiva la boira i deixa passar el sol, de tant en tant. No podem gaudir massa de la vista d'ocell que ens ofereix aquesta muntanya, però s'intueix el Parc Nacional d'Aigüestortes just davant nostre, la vall Fosca i alguns cims a la llunyania que no podem endevinar per falta de visió.

Realitzem la baixada per la part del darrera, la seva cara NO. Baixem a la collada de Coma Plana, just al capdamunt del barranc d'Entremonts, l'altre via d'ascenció al Montsent per la vall d'Àssua, i continuem baixant pel llom de la muntanya fins a trobar un collet amb una fita gegant. Ja fa una estona que podem gaudir dels llacs Gento i Colomina, així com albirar la infraestructura del carrilet que es feia servir per extreure minerals de la muntanya. Aquest és el que anirem a trobar un cop devallada la barrancada de Coma Plana.

El temps continua inestable però va aguantant. Quedem parats de la baixada que hem fet en menys d'una hora (baixa a sac!). Arribem al pal indicador del carrilet, l'embassament de Sallent i la collada de Triador. Agafem aquesta última direcció seguint les vies mig enterrades del carrilet. Les vistes des d'aquí són tot un luxe, llàstima que avui ho tenim tot força ennuvolat. Arribem a la collada de Triador en 1 hora i mitja amb força boira i un aire gelat que ens fa refugiar-nos ràpid a la furgoneta. Encarem la llarga pista de baixada cap a Llessui amb els "deures" fets i l'ànima enxamplada i contenta. 

Powered by Wikiloc

Salut
pep

"MITTLE RHEIN" EN BICICLETA

La Petit Venice, Colmar

Neuf Brisach

Arribem a Colmar al vespre, just per fer una "tarte flambé" darrera l'església dels Benedictins d'aquesta ciutat preciosa de la regió de l'Alsàcia. L'endemà al matí, després de deixar la furgo en un lloc segur, carreguem les alforges a les bicicletes i comencem a pedalar en direcció a Neuf Brisach, poble disenyat per l'arquitecte francès de fortaleses Vauban. Continuem per l'Eurovélo 15, o Rheinweg (camí del Rin), i arribem a Estrasburg pel canal del Roina al Rin, on arribem després de 95 km. Coincidim amb molts catalans que han anat a aquesta ciutat alsaciana per assistir a la manifestació per la llibertat de presos polítics. Tenim sort al càmping, una família catalana ens deixa un espai per plantar les tendes, després de la negativa de la gent del càmping a donar-nos lloc. Aprofitem l'endemà al matí per visitar la Petit France i la catedral de la capital Alsaciana. Tot i la quantitat de gent la visita es fa suportable, i amb tants catalans ens sentim com a casa... ;-). Quedem fascinats pel rellotge astronòmic medieval que hi ha en un lateral de la catedral de Notre Dame. 

búnker al canal del Rin al Roina

L'endemà continuem cap a Gambsheim i Lauterbourg, ja a la frontera alemanya, on arribem per pistes asfaltades sense gairebé desnivell i rodejades de boscos frondosos. De moment, encara no hem vist el Rin. La calor es fa insuportable per moments, però l'anem evitant buscant canals i ombres naturals. Ens banyem al pantà de Mouettes que hi ha al costat del càmping en un final de jornada perfecte. L'endemà passem a Alemanya. Fa 2 dies que pedalem amb el vent de cara, i ens adonem que la majoria de gent que fa aquesta ruta la fa en direcció contraria a la nostra. Decidim anar fins a Karlsruhe a agafar el tren fins a Koblenz, d'aquesta manera podrem fer la ruta al revés, amb el vent de cul.

Arribem a Karlsruhe amb 50 km a les cames i amb força calor. Ens costa mitja hora creuar la ciutat fins a l'estació de tren. Finalment el tren de les 16h ens deixa penjats i ens hem d'esperar 2 hores més per agafar el següent tren direcció nord. Ja som a Alemanya i ens fa estrany que passin aquestes coses...! Arribem a Koblenz sobre les 20h, directes al càmping al costat del riu Mossel, afluent del Rin. Aprofitem per fer la primera weissbier. L'endemà el dia es desperta ennuvolat. Anem a buscar una bäckerei i un cafè amb llet abans de començar a pedalar. Koblenz és massa modern per perdre-hi temps.

rellotge astronòmic de la catedral
d'Estrasbourg

Seguim les indicacions d'Eurovélo 15 en direcció a Boppard i Sankt Goar, on comencem a gaudir de la zona romàntica d'aquest gegant d'aigua que és el Rin. Passem alguns castells rehabilitats que s'albiren als turons que fan de testimoni del pas del temps i de les guerres que han tingut lloc en aquesta zona, que els Romans no van poder creuar. Torna a fer calor. Decidim agafar un transbordador i creuar a l'altra costat del riu. La Marta i jo pugem al pas de Loreley, la sirena que segons la legenda feia embarrancar els vaixells amb els seus bells cants... 

Eurovélo 15, Rheinweg

Tornem a creuar el riu i arribem a Bacharach. El lloc ens toca l'esperit i gaudim d'una visita de carrers ben empolainats, cases de fusta i tàpia amb decoracions exquisides. Anem a preguntar si hi ha càmping. Afirmatiu. En 1 h ja estem instal.lats i amb el banyador posat per banyar-nos al Rin, a la platjeta que hi ha davant el càmping. Al vespre pugem fins a dalt al castell, que vigila silenciós però amb majestuositat les contrades de la vila. Posta de sol perfecta amb una weissbier deliciosa.

observant les alçades de les riuades 

L'endemà seguim en direcció a Bingen, on parem a fer una volta pel mercat. Seguim gaudint de castells magnífics i vinya de diferents varietats, entre les què destaquen Riesling i Gewürstraminer. Anem deixant enrera les muntanyes que formen aquesta zona magnífica del Rin, i anem entrant en una zona més baixa, on predomina, novament, el sembrat. Entrem a Mainz. Les seves places estan a tope de gent. És dissabte i hi ha mercat. Fa calor i les fonts s'omplen de gent que es remulla els peus. El Rin que ens espera a partir d'aquí és calcat als dos primers dies, és a dir, amb poc interès paisatgístic per a nosaltres. Anem a l'estació de la DB (tren alemany) i a les 18h sortim en direcció Freibourg. Arribem al càmping sobre les 20:30h. Una altra weissbier i un bon sopar a base de carn i a dormir. 

vista de Bacharach des del castell

Plou lleugerament durant la nit però les tendes aguanten. El matí es lleva força obert. Un bon esmorzar ens dóna la benvinguda al nou dia. Arrenquem amb una bona visita a la capital de la Schwarzwald (Selva Negra), sobretot a la seva catedral, on gaudim de l'explicació del vigilant sobre les mesures que hi ha a les parets d'entrada, i que es feien servir durant els dies de mercat a l'época medieval. Continuem cap a Colmar, passant per Merdingen i Brisach. Aquí creuaren novament el Rin i tornarem a agafar l'Eurovélo 15 en direcció a Colmar, on arribarem després de 55 km.

Puig de Loreley

mercat a Mainz

Brisach

mesures a la catedral de Freibourg

Hem recorregut 350 km d'aquest riu, que des del neixement fins a la desembocadura a Roterdam, Atlàntic, té uns 1.100 km. Hem anat directe al gra, a la seva part central, que per la seva història és la que ens sedueix més, castells del s.XII, poblacions carregades de vestigis i de parets que parlen, época medieval en la seva pura essència. Una zona imprescindible per entendre bona part de la història del centre d'Europa, des dels Romans als Vickings.

Salut

pep