LOIRE À VÉLO...

Saumur

Hem arribat a Saumur després de visitar les poblacions de Saintes, amb el seu anfiteatre romà, i Frontenay amb el seu castell mitjaval. La idea és recorre alguns dels castells que es van construir a les contrades que vorejaven el riu Loire, un dels rius més grans i llargs de França, entre els segles XIV i XVII.

25 de setembre de 2014
Comencem a Saumur un matí amb força fred, carregats amb la tenda, els sacs i el fogonet. El vespre abans vam visitar el fabulós castell de Saumur, enlairat en un turó que domina la contrada sencera i el pas navegable del riu. De la capital del departament de Maine-et-Loire agafem direcció a Souzay-Champigny on fem una petita visita a les coves prehistòriques que hi ha excavades a la muntanya. Tot un espectacle de l'arquitectura. Seguim els cartells en direcció E i arribem a Montsoreau. Veiem el castell per fora i comprem un mapa amb la ruta sencera, almenys aquí hem trobat informació de tots els castells.

chateau d'Avoine

Fa un dia genial, amb un sol que enlluerna, sembla mentida. Continuem cap a Candes, on podem observar omnipotent la colegiata de Saint Martin que està en restauració. Estem sobre el camí de St Jaume que seguim endevant. La Loire s'ha dividit formant la Vienne. Creuem el riu i continuem en direcció a Avoine, on pararem a fer un cop d'ull al castell i a menjar una mica a la plaça de l'església. Al cel apareixen uns quants núvols però no sembla que ens vulguin fer la guitza. Acabem de dinar i agafem direcció a Chinon tirant de GPS. El paisatge és excel.lent, una barreja de vinya, camps de sembrat i bosquines de pi molt netes que fan de la digestió un plaer estomacal.

fortalesa de Chinon

Arribem a Chinon on contemplem la seva fortalesa real, on s'hi van allotjar alguns dels reis francesos de l'época. Arribem que ja està tancada l'entrada però la visió des de l'altra banda del riu és espectacular. El casc antic del poble està molt ben cuidat i té un aire mitjaval extraordinàri. Visitem l'església de St Maurici que conta amb un altar barroc sensacional i un vitrall amb la figura de Joana d'Arc. Aquell vespre decidim arribar-nos a Ussé per la carretera D16, gairebé sense trànsit i passant per Huismes. Dormim al càmping municipal d'Ussé, després d'un sopar de fogonet i un fred que deu ni do.

26 de setembre de 2014

catedral de Tours

Ens llevem sense pressa, a fora fa fresqueta però el sol ja dóna a la porta de la tenda. Esmorzem i anem preparant les alforges de nou. Un cop entrats en calor agafem la carretera D16 que ens portarà de dret a Langeais pel costat de la Loire i sense trànsit. Genial. Arribem a aquesta població petita però plena de vida. Aprofitem per esmorzar i anar a l'oficina de turisme per agafar info de la zona. Som al departament d'Indre-et-Loire. Amb els estòmacs satisfets anem a fer una visita al pati del castell i fem una volta pels carrers del poble. Decidim agafar un tren fins a Tours. Hem fet una sell.lecció dels 3 castells que volem acabar de veure i preferim agafar el tren per estalviar-nos quilòmetres que l'únic que farien seria fer-nos treballar les cames. Les bicicletes les fem per transportar-nos i no per a fer esport.

castell de Chenonceau

Arribem a Tours sobre les 15h. Fem una volta amb bici per la ciutat que és enorme... plaça de l'ajuntament, etc..., fins que arribem a la catedral. La primera visió ens deixa palplantats, però quan arribem a l'interior encara ens quedem més parats. Simplement és una senzilla mostra d'arquitectura gòtica exhuberant. Sense paraules. Tornem a l'estació de tren per arribar-nos a Amboise. L'estació està a l'altra banda del riu. Arribem al poble antic pel pont del mariscal Leclerc, des d'on hi ha una vista excel.lent del castell reial d'Amboise, on també s'hi van allotjar alguns dels reis mitjavals francesos. Aquest castell està molt ben conservat i encara s'hi realitzen concerts, inclús hi ha un restaurant.

castell d'Angers

Parem a menjar una mica a l'ombra de les seves muralles. Fa un sol de justícia i la diferència de temparatura entre el dia i la nit és brutal. Continuem ja cap a Chenonceau tirant de GPS i d'indicacions vàries ja que aquest castell queda fora de la ruta de la Loire, però per les fotos que hem vst és un dels què volem visitar. Hi arribem creuant els boscos d'Amboise, un pulmó genial que queda enlairat entre les depressions que separen la Loire de l'interior. La visita al castell de Chenonceau ens deixa bocabadats, tot i que ja sabíem que no ens trobaríem un castell mitjaval sinó renaixentista. Justament quan estem fent la visita apareixen uns globus que fan més bonica l'estampa.

posta de sol a Chenonceau

Agafem el tren de tornada a Saumur i l'endemà al matí ens arribem a Angers per fer una volta pels seus carrers i castell, diferent a tots els altres amb pedra de pissarra negre i grisa. Dinem a l'altre costat del riu Maine amb una bonica visió d'Angers...
Aquí acabem la nostra ruta pel Loire, compartint bicicleta i tren i molts paisatges i 8 dels 75 castells que conformen la zona del Loire entre Gien i Nantes. Senzillament espectacular!!

coves a Souzay

castell d'Ussé

castell de Langeais

arribant a Amboise

Salut
pep

DE L'ANOIA AL BAIX PENEDÈS: BTT

El bon amic Manel m'ha invitat a pedalar durant el cap de setmana, juntament amb uns amic de Badalona, sortint d'Igualada i arribant a Vilanova i la Geltrú. És una zona que em conec ben poc, així que accepto la invitació.

4 d'octubre de 2014: Igualada - castell de Mediona

La météo és bona i tinc el cap de setmana lliure, així que m'acompanyen a l'estació d'Igualada on hem quedat sobre les 9,45h. Fetes les presentacions i retrobant velles amistats, comencem seguint el track que ens ha passat en Manel. Sortim de la capital de l'Anoia en direcció a Vilanova del Camí, des d'on creuem el riu Anoia i anem a buscar el camí del cementiri. El dia ha despertat fresquet però ben aviat ens hem de començar a treure manguitos i/o jaquetes.

Per aquest camí, entre boscos de pi blanc i paratges de cereals anem a parar a Sta Margarida de Montbui, des d'on ens espera la primera pujada forta recorrent el torrent de Garrigosa. A l'altre costat de la vall veiem altiva la tossa de Montbui, on sembla que hi ha les restes d'una antiga ermita o castell medieval. Arribem a un collet on baixem sense pausa fins a creuar la carretera BV-2131 i on anem recorrent camps de sembrat i la riera de Miralles. Al fons ja comencem a esbrinar la serra de la Llacuna i Ancosa. Passem pel bonic llogarret de St Mª de Miralles, des d'on, després d'una pujada curta però dura, baixem ja per carretera a la Llacuna.

vinya a la riera de Miralles

Anem a buscar la plaça major passant per sota del portal emmurallat. Aquest indret era prou important a l'Edat Mitjana com per controlar el pas de Catalunya a Aragó, la seva situació estratègica li conferia preferència per vigilar el pas del riu Anoia i el Foix, que també passa prop d'allí. Després d'una parada per omplir el pap sortim en direcció a Torrebusqueta, un petit indret amb encant especial, i des d'on ja podem divisar la silueta de la serra de Montserrat. Arribem al coll del Corral i enfilem camí cap al convent d'Ancosa, que fou cedit als monjos de l'ordre del Cister pels comtes de Barcelona l'any 1155 perquè hi establissin un monestir. La manca d'aigua va fer que s'acabessin establint a Santes Creus.

convent i mas d'Ancosa

Després d'una bona dosi d'història continuem envoltats per una màgia especial cap als roures d'Ancosa, on diu la llegenda que els recent nascuts eren passats pel forat que hi ha al mig de l'arbre per ser purificats... Continuem el track que ens embolica per terreny sense camí en direcció al Puig Castellar. Finalment trobem la pista que ens hi portarà després d'un parell de km de pujada intensa però amb bon estat, passant per la font de les Canals. Arribem al puig Castellar (943 m), des d'on tenim una vista excel.lent del Penedès i l'Anoia. Fa un dia genial i sabem que a partir d'aquest punt només ens queda baixada, exceptuant alguna rampa puntual.

castell de Mediona

Ens fem foto de grup a la torre de guaita i comencem el descens pedregós fins a trobar pista bona, que ens durà a la pista asfaltada de Pontons al collet de la Serra. Aquí ens trobem uns ciclistes de Riudoms i Montroig que ens ofereixen cervesa fresqueta...!!! Del collet tirem avall per la BP-2121 fins a el mas de can Coguls. Aquí agafem la pista de l'esquerra i a la dreta anem a buscar el senderó que ens portarà a la pista asfaltada del collet de la Barraca. Arribem a la pista asfaltada que ens portarà, cap a l'esquerra, a les Cases Noves de can Pardo i a St Joan de Mediona. Són vora les 15h i comencem a tenir gana. Parem al bar del poliesportiu i fem uns entrepans. En acabar tornem a les montures i enfilem cap al castell de Mediona per la pista asfaltada de St Joan a St Quintí. Passem la nit al castell.

5 d'octubre de 2014: castell de Mediona - Llorenç del Penedès

baixant al barranc de Mediona

Arribada la matinada ha fet una tronada que ho ha deixat tot moll. Tenim dubtes de sortir del castell per la pista asfaltada o pel senderó que recorre el barranc del riu Mediona. Ens decidim per aquesta segona i quedem ben enfangats, a part de fer tot el barranc amb la bicicleta al costat. L'aventura és l'aventura!! Arribem a la pista que ens porta a St Quintí, que creuem fins arribar a la pista asfaltada que ens portarà de cop a St Pere de Riudebitlles. Aquí comença a fer calor. Les pistes estan molt enfangades i quedem mig marrons i amb fang incrustat als maillots i coulottes.

Continuem cap al Pla del Penedès i Puigdàlber per pista bona. Quan arribem a dalt la serra tenim una vista de Montserrat inigualable. El cel ha quedat molt net després de les puges d'aquesta matinada. De Puigdàlber anem baixant en direcció a Vilafranca passant per la Granada i les Cabanyes. Voregem la capital penedesenca per Pacs del Penedès i la pista asfaltada que voreja les vinyes de Torres. Passem pel costat del castell i l'ermita de la Bleda fins arribar a la carretera B-212. 

baixant del Puig Castellar

Aquí em separo dels meus companys de travessa: ells tiraran cap als Monjos, embassament del Foix i Vilanova i la Geltrú, des d'on agafaran el tren de tornada a Barcelona, mentre que jo vaig a buscar la furgoneta que tinc aparcada a Llorenç del Penedès. Aquest últim tram el faig per carretera fins a la Múnia i St Jaume dels Domenys, on arribo a l'hora de dinar.

En general ha estat un cap de setmana genial, envoltat de gent nova amb una vitalitat brutal. Moltes coses per aprendre, com sempre, de la gent i la natura, i la història i la bicicleta, que com sempre no s'ha queixat ni una sola vegada. És genial aquesta gran amiga...!!!

roure d'Ancosa

conca de la Llacuna

Salut

pep

PORT DE BALÈS

tram de ziga-zagues

Dissabte tarda ens vam mudar a Bagnères de Luchon, on ens allotjàvem en un hotel d'època, imagino que dels què es van posar de moda amb les termes. Diumenge matí en Pito ha quedat amb uns amics de Vielha que ens acompanyaran a fer la volta pel coll de Balès. Un cop esmorzats ens veiem obligats a posar-nos els paravents, fa una humitat terrible i l'aire és considerablement fresquet. Baixem per la D125 recorrent la vall que vam pujar el dia anterior amb vehicle. Creuem Marignac i continuem fins a Siradan on parem a treure'ns una mica de roba. El sol ja pica de valent i a partir d'ara comença el festival de pujada. Em quedo enrera, sembla que la gent tingui pressa per arribar a dalt.... Bé, jo al meu ritme, com sempre.

chateau de la baronia de Soule, s. XI

A Mauléon-Barousse m'esperen en Saits i en Martí. Merci nanos perquè no porto "manxa". En Saits va tirant i em quedo amb en Martí, amb qui faré la pujada més endavant  més enrera. A partir d'aquesta població ja hi trobem els cartells amb quilometratge i desnivells. Ens queden per davant 1.200 m de desnivell amb una vintena de quilòmetres, és a dir que ens ho haurem d'agafar amb calma. Després d'observar el "chateau" del s.XI de la baronia de Soule engeguem la marxa per la D925, que va recorrent la vall del riu Ourse. El bosc de faig i roure queda envoltat d'estimballs granítics que li confien una magnificiència màgica, molt semblant a la vall de Castellfollit, a Poblet.

Al final cadascú ha agafat el seu ritme. Les fotos i la paciència han fet que ens anéssim separant. Ens trobem amb en Martí a la cabana-refugi de Saubette, un indret idílic enmig de la vall. Em menjo un plàtan i comencen a caure quatre gotes mal comptades. El cel ja fa una estona que està molt gris i no té pinta de millorar. Continuem amunt per una zona de ziga-zagues espectaculars. Ja hi comença a haver pintades al terra per envalentonar als ciclistes professionals que hi pugen. Les gotes de pluja ara ja comencen a caure amb menys espai de temps, però l'esforç fa que no les notem.

últims 2 km del port de Balès

Arribem al cartell dels 3 últims km i el pendent ja suavitza. Ens animem mútuament mentre l'aigua comença a caure amb més ganes i força. Paro a fer una última fotografia abans d'arribar a dalt al port. La pluja ja és una mica molesta però ja estem mullats. Només ens queda arribar al coll i enfundar-nos la roba que portem. en Saits ens espera assegut al coll. Fa uns 10 minuts que ha arribat. La resta ja fa una estona que han tirat avall. El temps continua insistint amb l'aigua i comencem el descens amb tota la prudència que tenim. Entre la pluja i els esquitxos de les rodes acabem ben molls. De cop i volta la pluja desapareix quan arribem a Bourg-d'Oueil i un sol tímid treu el cap. No crec que ens assequem amb el què queda de baixada però almenys no anirem tan molestos.

Arribem a l'encreuament amb la carretera que, a la dreta, puja cap al coll de Peyresourde. Ho deixem per una altra ocasió i continuem avall fins arribar a Bagnères de Luchon de nou. Aprofitem que l'hostal ens ha guardat les motxilles per assecar-nos i canviar-nos de roba, cosa que s'agraeix. Ens trobem amb la resta del grup i anem tirant cap a Vielha, on dinarem. En total hauran sortit uns 65 km i uns 1200 m de desnivell positiu amb tan sols un coll de muntanya. La gràfica esgarrifa...

Salut

pep 

COLS D'ASPIN, VAL LOURON I HORQUETTE D'ANCIZANE

Comencem la tercera diada de bicicleta per l'Haute Pirinées sortint des del poble de Campan, on trobem les finestres plenes de ninots fets de draps i roba. Agafem la carretera D935 en direcció a Ste. Marie de Campan i al coll d'Aspin sempre en lleugera pujada. Per aquesta banda el coll d'Aspin es deixa fer molt bé, amb una mitja de rampes del 6%. Arribem al coll i ens trobem una gentada de por que es fa fotos amb unes vaques encuriosides per l'eina que portem sota les cames. Mentre pujàvem el coll ens hem creuat amb una gent d'Holanda que estan ciclant per aquestes terres durant 3 dies per una causa solidària. Dóna gust veure que hi ha gent que encara pedala per bones causes.

primeres rampes a
Val Louron

Continuem amb la forta i llarga baixada cap a Arreau, on abans d'arribar-hi em dono conta que he perdut la "manxa" amb algun dels sotracs de l'asfalt. A Arreau ens trobem amb una concentració de cotxes d'época. Caram que en són de bonics... Disfrutem creuant aquesta població, és molt agradable amb el temps i la temperatura que fa, i continuem cap a la Val Louron per la D618. Passem La Prade, un llogarret preciós. Aquesta vall em sorprèn moltíssim. La carretera va pujant molt suau passant per Bordères-Louron, Avajan, on deixem a l'esquerra la carretera que puja al col de Peyresourde i la vall de Bagnères de Luchon, i Adervielle abans de passar per Genós, un poblet a la vora del llac de Gemós-Laudervielle, i on trobem les restes d'una antiga fortalesa. El lloc és preciós i el temps espectacular.
Aquí continuem per la D25 que arranca de manera bestial cap a la dreta de la població amb una rampa inicial del 13% (pintades de 9N Volem Votar, espectacular!!). A partir d'aquí ens espera una pujada, que em sorprèn en tots els aspectes: duresa, espectacularitat i bellesa ciclista. Anem trobant cartells durant tota l'ascenció, entre els quals tenim 2 km amb una mitjana de pendent del 10%...!!! Bona suada per arribar a la part superior del coll de Val Louron-Azet amb una de les millors vistes que he tingut mai amb la bicicleta de carretera. Senzillament espectacular. Els 10 revolts de la carretera són de película i l'ambient és immens, únic, almenys per mi, tot i no ser un dels colls més benerats ciclísticament parlant.
Comencem el descens on superem velocitats força altes rondant els 75-80 km/h fins a St Lary Soulan, passant pels poblets de Azet i Estensan. Parem a fer un entrepà i a agafar forces per l'últim coll del dia. Portem ja uns 1.800 m acumulats en 75 km, així que ja ens podem preparar. Sortim de St Lary després de l'hora del cafè amb una calor intensa. Baixem per la nacional D929 fins a Guchen, on comença la carretera de l'Horquette. Parem a la font a agafar aigua i a agafar aire. Posem el plat petit i "fot-li amunt" que no ha estat res... Les primeres rampes es deixen fer i el desnivell no supera el 7%. Tot i així va pujant de nivell i els cartells que anem trobant ja marcaran una mitja del 8%. La sort és que la carretera s'endinsa a un bosc espès que s'agraeix. No trobem ni una ànima, i estem a dissabte...!!! Perfecte. Els meus companys arriben una mica abans que jo, com sempre, cadascú al seu ritme i a fer les fotos que li vingui de gust.
Arribem al coll. Bones vistes i una mica de fresca. Foto de rigor i anem tirant avall, la tarda avança i encara ens queden uns km per arribar a la furgoneta. La baixada de l'Horquette és espectacular. La primera part per prats de pasturatge, després hi ha una rampa d'uns 400 m per començar la segona part de la baixada que s'endinsa en un bosc preciós fins a la Payolle, on trobem el llac i gent escampada pels prats gaudint de la natura. Fantàstic!!! Arribem a la cruïlla de la carretera que puja al coll d'Aspin, el primer del dia, i girem a l'esquerra fins a Campan. En total 104 km d'altíssima muntanya i 2.500 m de desnivell positiu.

Col d'Aspin, bona companyia

Val Louron des del coll

arribant a la Payolle

Salut
pep

VOLTA AL MIDI DE BIGORRE: COL DU TOURMALET

Continuem amb la concentració al càmping de Bagnères de Bigorre. La météo continua sent molt bona pels propers 3 dies així que ens llevem d'horeta, un esmorzar lleugeret i ens enfundem els "trajes" de licra. Sortim del mateix càmping en baixada cap a Bagnères per continuar direcció a Campan. És divendres i el primer tram de carretera es mostra una mica carregat, tot i així anem fent sense problemes fins a l'entrada de Ste. Marie de Campan. Aquí ens despedim d'un "monsieur" de 74 anys que ens ha acompanyat i que venia de Tarbes. Deixem la carretera que continua cap al coll d'Aspin i girem cap a la dreta en direcció S per la carretera D918 . Aprofitem per agafar aigua a la font de sortida del poble i comencem a fer els primers quilòmtres d'un dels colls de muntanya més famosos del món ciclista, el col du Tourmalet.

El primer i últim poble pel passarem, Gripp, s'aconsegueix fàcilment. El % de les rampes encara no és excessiu i es deixen fer. De totes maneres ja hem posat el plat petit fa una estoneta. A la sortida del poble és on realment comença l'ascenció, amb pendents que superen el 14%.  La pujada a aquest coll ve marcada sobretot per la constància. No hi ha ni un sol quilòmetres de descans a partir d'aquest punt, i la mitja ronda el 9%.  La carretera està en un estat envejable i l'asfalt s'agafa bé als pneumàtics. En aquest punt cadascú ja va al seu ritme, així que jo m'acompanyo d'una mica de música i el pinyó de 28 dents, i cap amunt que fa baixada...

Passo el cartell que anuncia el descens d'aquest mateix coll d'Eugène Christophe, que l'any 1913, durant l'etapa de 326 km entre Bayonne i Luchon, es va haver de quedar a Ste Marie de Campan a reparar una càmera i va ser avançat, perdent el Tour d'aquell any. Portem ja uns quants km però encara queda la zona de la Mongie, per la majoria de ciclistes la part més dura de l'ascenció per aquesta vessant. Paro 2 minuts a la Mongie per menjar una mica i continuo els últims 6 km cap al coll, passant pel costat d'unes llames, que com la majoria de la gent, em pregunto què fan allà...

Arribo al coll uns minuts després dels meus companys. Ens fem la foto de rigor i ens mostrem contents. És la segona vegada que assoleixo aquesta fita, l'altra però ca ser amb la bicicleta de muntanya. Aquest cop ho he trobat més dur. Posem jaquetes para-vents i tirem avall fins a Barèges i Luz-sant-Saveur, on ens aturem una estoneta per fer un refrigeri. La baixada ens ha deixat ben freds tot i el sol que cau. Les mans encara les tinc adormides d'apretar els frens, i no sóc l'únic.

Continuem per la D921 fins a Pierrefite, on parem a dinar amb uns col.legues d'en Pito, que ens rebem d'allò més bé i ens fan un plat de pasta amb bolets increïblement bo. Després de dinar i del cafè tornem a pujar a les bicicletes per resseguir la vall d'Argelest-Gazost i per carril-bici arribem a Lourdes. D'aquí girem a la dreta cap a Escoubes i a Bagnères de Bigorre seguint la D937, coneguda com la "Rue du pic du Midi". Pujada final cap al càmping. Un dia extraordinari per carreteres increïbles i un estat d'ànim que ha anat de menys a més. Content, molt content. Per acabar bany a la piscina del càmping i un bon sopar. En total 107 km i 2.000 m de desnivell positiu. Bones sensacions.

Salut

pep

COL DES PALOMIÈRES, CHATEAU I ABADIA DE MAUVEZIN

Ens trobem amb en Pito, en Saits i en Martí per fer 4 dies de bicicleta de carretera a la zona de Bagneres de Bigorra, on hem llogat una "mobilhome" al càmping Bellevue des Palomières. La idea és fer alguns dels ports de muntanya més mítics del Tour de França. Comencem amb la Diada Catalana fent un tomet totalment improvisat. He vist al mapa que hi ha una abadía que es diu Escaladieu, i això m'ha fet engrescar per proposar d'anar-hi. Així doncs sortim del mateix càmping i agafem direcció coll de Palomières, on el Martí i jo ens fem la foto amb l'estelada per celebrar la Diada. Continuem per carreteres molt secundàries sense senyalització cap a Lahont. La veritat és que aquest indret de món és paradisíac, i encara estem a la primera tarda de la nostra estada...

Continuem per la carretera boscosa i ombrívola cap a Espieilh per anar a parar a Bourg de Bigorre. Aquí anem resseguint el riu d'Arros fins al poble d'Escaladieu, on girem a la dreta per pujar el collet que arriba a Mauvezin on parem a fer una curta visita al castell. La tarda ja se'ns tira a sobre i encara ens queda un trocet per arribar al càmping. Baixem de nou a Escaladieu i tirem en direcció a l'abadia  cistercenca del mateix nom que trobem tancada. Aquesta abadia fou fundada al 1136 sota la protecció dels comtes de Bigorra. D'estil cistercenc resta tot gairebé intacte menys els claustre que va ser desmuntat i venut al 1830.
Encarem la pujada cap a Cieutat, abans però paro a la chapelle de Notre-Dame-de-Roumé. 

Jo em quedo enrera, em trobo cansat i vaig al meu ritme, així que ja no tornaré a veure els companys fins al càmping. Quan hi arribo me'ls trobo ja a la piscina, que curiosament té l'aigua molt més calenta del què ens pensàvem. Després d'un bon bany ve un bon sopar i una bona cervesa.

Primera estada a Bagneres de Bigorra, tot un luxe de paisatge i météo. L'endemà toca fer la volta al Midi de Bigorra (2.873 m) pujant el coll mític del Tourmalet, així que s'haurà de descansar perquè comença la "canya".

Chateau de Mauvezin 

Chapelle de Notre-Dame-de-Roumé

Abadia de l'Escaladieu

Salut

pep

DEL BÀLTIC AL MEDITERRÀNI - 4ta part: CATALUNYA (232 km)

Dies 12 i 13 d'agost de 2014.

Borrassà, al fons la serra de la Muga

Entro a Catalunya per Le Boulou i Figueres, on faig nit al càmping que hi ha a les afores. Ahir ens vam despedir d'en Perico i ara em toca fer la resta en solitari, el meu objectiu és arribar a Alcover. El temps no està en el seu millor moment i els núvols són molt amenaçadors, així que m'aixeco aviadet, desmonto la tenda i vaig per feina. Surto de figueres pel camí de St Jaume (marques en groc) passant per Sta. Llogaia, Vilamorell i la barriada de Creixell. Em dono conta que no avanço massa i vaig massa carregat per anar seguint pistes que es mostren enfangades, així que decideixo continuar per la N-II, que per la meva sorpresa va força buida de trànsit. Ara sí que faig km a dojo fins que arribo a Girona, on faig parada i em trobo un conegut de Valls. Aprofito per anar a comprar alguna cosa per dinar.

Girona

Continuo cap a Sils per la N-II, on paro a fer un beure. Decideixo agafar la GI-555 fins Hostalric passant per boscos d'eucaliptus molt agradable. Ja fa una estona que noto que la roda del darrera no va fina. Paro a l'entrada d'un camí per mirar a veure si passa res. Una de les "patilles" del porta-paquets s'ha trencat del tot i he de lligar-la amb brides. Espero que aguanti almenys fins a Hostalric, on arribo uns 20 minuts més tard. No puc alleugerir el pes, així que continuo el pedaleig de manera més suau perquè la bicicleta vagi el més estable possible. Arribo a Hostalric i vaig directe a l'estació de tren. Els horaris que trobo fan que pugui continuar una mica més. Així doncs enganxo amb la C-35, molt carregada de trànsit, fins a St Celoni, on només m'he d'esperar uns 30 minuts. La decisió del tren ve donada, en part pel tema del porta-paquets, en part per poder creuar una part de la Catalunya central plena de polígons industrials i que no representa cap zona especial per a la pràctica del ciclo-turisme. Podria haver creuat pel Montseny, però les ganes d'arribar al final són evidents després del trencament del porta-paquets, i em sembla molt més lògic fer un trajecte de 40 minuts amb tren que continuar maltractant la meva bicicleta. Quan entri al Penedès les carreteres secundàries són molt tranquiles i podré pedalar més a gust.

Hostalric i la seva muralla

Agafo un tren a Martorell i Sant Sadurní d'Anoia. Surto de l'estació sobre les 18h i el temps ha anat millorant durant el dia. Fa una tarda estupenda. Entro al poble i al baixar una vorera sento un "clac" al darrera. S'ha trencat l'altra "patilla" del porta-paquets. Desmonto les alforges i em poso a fer de McGiver perquè aguantin almenys un dia més. Amb brides i cinta americana arreglo el problema que no sé fins quan durarà. Creuo el Penedès amb les llums de la posta. Em quedo a dormir a Llorenç.

L'endemà continuo cap a la Bisbal amb un vent molt fort que ve de cara. Pujo el coll de Sta Cristina, baixo cap a Rodonyà i vaig a buscar les quatre carreteres. El matí és assolellat però molt ventós i trigo més del normal en recorre aquesta distància. Continuo cap a Alió, on paro a agafar aigua, i cap a Valls per la via de servei. El vent ha parat una mica però continua molestant per pedalar. Arribo a Valls, content, amb el sabor de saber que he creuat Europa amb la meva companya, l'Orbea que fa anys que vol viatjar al meu costat. Em sento bé, molt bé, una mica cansat però amb l'esperit net. Vaig a visitar la meva mare i encara ja els últims 8 km fins Alcover, on arribo uns 30 minuts més tard.

punt i final del viatge

Arribo a Alcover cap a l'hora de dinar. Em faig la foto de rigor al cartell d'entrada del poble. Em separen 2.173 km de Copenhagen, el punt de sortida d'aquest viatge. Sembla impossible però he pedalat, juntament amb en Perico, durant 25 dies sense parar, només per agafar els trens per evitar la pluja. Finalment se'm fa estrany arribar a "casa" i pensar que no hauré de plantar la tenda, cuinar amb el fogonet, i l'endemà al matí no agafar la bici per continuar el viatge. Encara no m'hi he trobat però ja ho trobo a faltar. Només espero que això sigui el preludi d'altres viatges de "gran tonada" que han de venir.

Només em resta donar les gràcies a la VIDA per donar-nos a conéixer tantes coses com volguem i poguem, i a l'Orbea que mai em deixa tirat, i que si hi ha algun problema mecànic es deixa "operar" sense anestèsia. GRÀCIES NENES...!!!

riu Onyar a Girona

camí de St Jaume

campanar de Valls

paisatge penedesenc, al fons
Montserrat

Salut

pep