Pàgines

24 de maig 2010

BTT PER LA VALL DE BENASQUE


en David amb el Mall Pintrat (2.850 m) al fons
Dissabte, 22 de maig, tarda. Després de fer la ferrata de Sacs al matí, de veure el Giro i de fer una petita vacaina després de dinar, ens enfundem el tratje de ciclistes i anem a buscar les bicis al quartet que hi ha al aparcament. La Tura s'ha de quedar a la furgo, ja no té edat per fer 30 km corrent ...
Sortim de Anciles, on tenim el camp base, i enfilem cap a Benasque per l'esquerra del riu, on fa uns anys van fer un passeig de terra molt guapo. Sortim de Benasque en direcció a Cerler passant pel costat de la carretera on trobem un camí de terra. Deixem l'encreuament a Cerler i continuem recte amunt cap al càmping Aneto. Passat aquest i abans de creuar el pont de la carretera agafem la pista que surt a la dreta i que puja cap al fons de la vall per la dreta del riu Éssera, passant pel costat del càmping Ixeia. Els rius i barrancades baixen espectaculars i amb un soroll que himnotitza...

sortint d'Anciles // amb les tuques de Ixeia al fons // pujant cap al balneari dels Baños
Anem seguint les marques de GR (vermelles i blanques) fins arribar a l'alçada de l'embassament de El Paso fins on hem fet la primera pujada del dia (tot i que des que hem sortit d'Anciles no hem parat de pujar...). Continuem seguint les marques de GR fins a trobar l'encreuament de pistes que ve del pla de Senarta i que puja cap a la vall de Ballibierna. Deixem aquesta i continuem recte ara en baixada fins al pla de Senarta, lloc privilegiat d'acampada al bell mig de la vall. Continuem seguint les marques de GR que s'endinsen barranc endins i van a parar el pla de Rosec. Més endevant trobem l'entrada al barranc de Cregüeña, que val la pena visitar en una altra ocasió. Continuem i fem cap al pla dels Baños on enganxem amb la pista asfaltada que puja fins al balneari dels Baños de Benasque (deu ni do amb la pujadeta ...). Tal com pugem i abans d'arribar al balneari trobem una pista que arranca a mà esquerra en direcció NE, i que ens portarà de dret a la pista asfaltada que porta al pla de l'Hospital de Benasque. Comença a ser una mica tard i pugem a la carretera. Ens esperen 9 km de baixada tremenda, on el David agafa 72 km/h de velocitat màxima, i jo al darrera, és clar ... Quan arribem a la zona de la Ruda, on hi ha la via ferrata de Sacs, agafem el senderó que passa per sota les vies d'escalada i que ens portarà directe a Benasque, i que es digne del millor final de sortida. De Benasque a Anciles anem pel camí asfaltat.

arribant a la presa de El Paso // Plan de Senarta // passarel.la de fusta al senderó de la Ruda a Benasque


Sortida molt maca per fer en una tarda o matí, per gaudir del paisatge que ens envolta.
Salut
pep

FERRATA DE SACS

Dissabte, 22 de maig de 2010. Després de comprar una mica de menjar pel cap de setmana, ens despertem el dissabte amb ganes de realitzar la segona i última ferrata de la vall de Benasque. Primer però consultem per internet a veure què diu la gent sobre aquesta ferrata, ja que sembla ser que a l'entrada hi ha un cartell que indica que està tancada. tot i així hem llegit que es pot realitzar sense problemes i que el cartell fa molts anys que hi és, potser per asustar a la gent ... qui ho sap...
Així doncs ens dirigim cap a l'encreuament de la carretera de Cerler, i deixem el cotxe una mica més envant a l'esplanada que hi ha a l'esquerra de la carretera. Agafem el material i continuem pel camí que en uns metres passa pel costat d'una construcció molt gran i creua el riu. Seguim pel senderó i deixem a la dreta les marques de PR (grogues i blanques) que porten a Ixeia. Continuem pel senderó sempre pel costat del riu fins a veure a la dreta la barrancada per on arrenca la ferrata. S'ha d'anar en compte perquè no està indicada amb cap cartell, però sí que es veu bé l'entrada del senderó que puja fins al principi d'aquesta, on trobarem el cartell metàlic de "cerrada" i una placa de l'empresa que l'ha muntada, i de la qual no faré propaganda.

Els primers 150 metres de desnivell són molt tombats, tot i que ens trobem amb alguna zona molt ben equipada amb esglaons i preses d'escalada. Més amunt, ja a 200 metres de terra, arribem a l'entrada de la ferrata pròpiament dita. Aquí es comença amb un desplom molt vertical i més val no mirar cap a avall perquè el "pati" és molt considerable (220 metres). Es continua cap a la dreta amb un petit flanqueig molt aèri i poc després ens trobem amb el segon desplom, que apreta una mica més que al primer, exigint algun que altre moviment ginàstic. Després s'arriba a una zona més tombada i amb vegetació, lo que ens indica que estem arribant a la part superior de la ferrata. Abans però ens espera una altre desplom que no desmereix els què hem fet anteriorment, i que ens porta a la sortida de la ferrata, el coll d'Ixeia, amb una vista de les tuques d'Ixeia i la vall de Benasque impressionants !!!! Molt recomanable.
Properament podreu veure el vídeo.
Salut
pep

FERRATA DEL CASTELLASO

Divendres, 21 de maig de 2010. Ens trobem amb en David del Venceslado a Lleida, deixem la seva furgo al parc de bombers de la ciutat i tirem direcció Benasque. La intenció és fer les 2 ferrates que hi ha a la vall i anar a fer un volt amb la bici aprofitant el cap de setmana de bonansa pronosticat.
Així doncs, abans d'arribar a Benasque parem a Sesué, on es troba la primera ferrata anomenada del Castellaso, que recórre l'esperó SE d'aquesta punta que comença a la vall de Castejón i acaba a l'alçada de la carretera del Solano. Trobem cartells a la carretera del càmping que es troba a sota la carretera abans de passar pel túnel que hi ha a la carretera, i un cop al camí asfaltat, que a part de portar-nos al poble també porta al càmping, ja trobem senyals de fusta que ens indiquen la ferrata.

Deixem el cotxe en un revolt on hi ha lloc i continuem a peu uns 10 minuts fins a trobar el principi de la via, situat en una antiga mina de pedra.
La ferrata comença bastant tombada però mica en mica s'entra en una zona on només trobem el cable assegurador, ja que no hi ha esglaons de ferro. Tot i així la forma de la roca és suficient per poder anar pujant fins arribar ja a la part més vertical. A partir d'aquí ens espera algun desplomet, no massa llarg però sí aèri, i unes vistes de la vall de Castejón espectaculars amb el Turbón com a teló de fons, cap al collado de Sahún i l'emtrada de la vall d'Eriste. El dia és espectacular. La baixada es fa per un corriol que s'agafa a dalt de tot i que et torna a portar al revolt on teniem el cotxe, això sí sortejant  l'aigua que corria avall ...

Ens costa menys d'una hora completar la ferrata i la baixada la fem en 15 minuts. Total pujar i baixar 1 hora.

Salut
pep

15 de maig 2010

PRIORAT - MADE IN ANSCARI


Dissabte dia 15 de maig. Ens trobem amb la Bea, l'Anscari, el Josep mª, el Koko, l'Albert i el Charlie a Gratallops. L'Anscari ens ha preparat un recorregut "sorpresa" per començar la temporada de BTT al Priorat. Comencem baixant per pista bona i senyalitzada en direcció a Bellmunt del Priorat. Primer però seguim pel senderó que ens baixa fins al barranc del riu Siurana, que baixa fabulós d'aigua. Continuem ara en pujada fins a Bellmunt. D'aquí continuem en direcció a la Morlanda i als colls Rojos i recorrem el barranc dels Molins fins arribar a la pista asfaltada que va del Masroig a l'ermita de les Pinyeres. Agafem cap a l'esquerra fins arribar al Masroig. D'aquí continuem cap a el Lloar, primer seguint el GR pel coll de les Comes i arribant a la carretera, on uns metres més endevant agafem un camí de carro que va pujant fort i arriba, convertint-se en senderó, al coll dels Ginebrars. D'aquí, mig en baixada, arribem al Molar on aprofitem per fer un mos. De moment tot va bé, except les 3 caigudes del josep mª, però sense conseqüències. Inclús hem aprofitat per netejar algun troç de senderó.

Del Molar continuem pel costat de la carretera fins a trobar la pista que puja fort cap al coll del Rei, on un xic més endevant, al coll de les Bassetes, ens espera la cirereta de la jornada, el senderó (GR) que ens portarà de dret a el Lloar. La trialera és increïble !!! Arribem al Lloar i continuem, primer per la carretera i després per camí de carro, vorejant i creuant el riu Montsant, i remuntant per enmig de vinyes i bona pista el barranc dels Socarrats fins a Gratallops. Excel.lent jornada de bicicleta de muntanya amb una climatologia suficient i una companyia perfecte. Espero que ho disfruteu.




salut
pep

8 de maig 2010

EL DÓLMEN DE SEIRA


Aquesta és una d'aquelles excursionetes que es fan quan téns un dia de vaguejar, que no saps ben bé on pots anar, etc ... De totes maneres s'ha d'anar en conta perquè el senderó que hi porta està malmès per les torrentades d'aquest hivern en algun dels trams inicials.
Sortim del poblet de Seira, no el què hi ha a la carretera sinó el poble original que hi ha a l'altre costat del riu. Continuem per la carretera que puja a Barbaruens i en 1 km trobem pals de fusta que ens indiquen la direcció que hem de seguir. En un principi es comença per camí ample uns 400 m fins arribar a una zona de prats on l'itinerari continua per senderó marcat amb senyals grogues-blanques de PR. Creuem per damunt del pont que creua el riu i continuem per la zona on les torrentades han fet mal, fins arribar a una zona on el senderó es va tornant més ample fins a agafar una pista que ens porta de dret al dólmen, on trobem una petita explicació.
Salut
pep

6 de maig 2010

LES CABANES DE LA VALL D'ESTÓS ...

El passat diumenge dia 1 de maig, vam aprofitar que era a Anciles i que el cel estava molt despejat per anar amb la Tura a la vall d'Estós, més conretament a fer el PR que puja al refugi d'Estós per la banda dreta del riu de la mateixa vall. Deixem el cotxe al aparcament que hi ha a l'entrada de la vall . Agafem el senderonet que al cap d'uns metres fa cap a la pista que mig asfaltada va pujant vall amunt, passant primer per la Palanca de Aguascari i més endevant, ja per l'esquerra del riu a la cabana de st Ana. Aquí hem d'agafar el senderó que baixa cap al riu i creuar el riu pel pontet que hi trobem. Aqui comença el PR que puja poc a poc cap al refugi d'Estós.
Primer topem amb la sorpresa d'una antiga cabana de pedra amb un tancat també de pedra que servia als pastors per portar-hi el ramat antigament. D'allí hem de buscar unes estaques marcades amb pintura groga i blanca (PR), que a partir d'ara anirà pujant pel mig del bosc, de manera considerable, i anirà creuant les diferents barrancades que baixen del pic d'Estós i el Perdigueret. Aquest any hi ha un degel enorme amb totes les pluges que hi han hagut aquest hivern.

cabana de pastor de sta Ana // Cabana-refugi de la Coma // agulles de Perramó
De cop, a mà esquerra, veiem la cabana-refugi de la Coma, enclavat en un paratge de luxe i envoltat pels massisos de les tucas de Ixeia, Perramó i Montidiego pel costat O, el massís de Clarabide i Gías pel N, i el massís del Perdiguero per l'E. Un espectacle que amb la neu que queda i el verd dels prats és dels millors que podem trobar a la vall de Benasque.
A l'interior de la cabana trobarem lloc per dormir 6 persones, una taula i llar de foc a l'entrada, podent trobar llenya pels voltants.
De la cabana continuem pel PR fins arribar a un altre prat extens, i on a mà dreta trobem fites, que ens portaran cap a la coma del Perdiguero, amb una pujada brutal sense descans. Vam buscar la cabana nova que surt als mapes però l'únic lloc on vam fer cap va ser a l'antiga cabana de pedra que està totalment ensorrada, és a dir no s'hi pot dormir. Arribavem aixi als 2160 m, just a sota del collado Ubago que es troba entre el Perdiguero i el Perdigueret. La cresta de Gargallosa és impressionant des d'aquí.
El temps comença a tapar-se més de la conta, així que decideixo tirar avall fins al prat i continuar cap a la dreta per completar el tomb fins a la cabana del Turmo i tornar a l'aparcament pel GR-11, la pista princpal, passant per les espectaculars gorgues Galantes. Llàstima que el dia ja no lluïa com al matí.

cabana de pastor de la Coma // cabana-refugi de sta. Ana // cabana del Turmo
Una excursió molt bonica i durilla per realitzar en un matí. 17 km i uns 800 m +.



salut
pep