MONTSEC EN BTT

El cap de setmana del 3 i 4 de novembre de 2007 vam aprofitar amb el Xavi i el Charli per fer una visita a l'estimat massís del Montsec. Aquest cop voliem fer tot el tomb en BTT.






Així doncs ens plantavem a Àger el dissabte a les 9 del mati per pujar cap a st Alís, uns 1200 m més amunt, després baixar per la pista molt pedregosa del barranc de la Rebollera fins a Beniure i fins a l'alberg de Cellers, antiga estació de tren, per la GR. Una baixada força esgotadora, hi ha una qüantitat de pedres ..!





El dia següent pujavem per la GR fins a l'Hostal Roig pel barranc de Bercedana, i després fins a la Portella Blanca per una pista que sembla que toquis el cel. De la Portella baixem per la GR fins a Rúbies, poblet abandonat que encara conserva les pintures de l'ermita que l'ampara. Ja per finalitzar baixariem fins a la pedrera de Rúbies i fins a la carretera que ens duria altre cop a Àger.





Tomb molt recomanable si no ens fa res fer una bona estona de sender.







Salut !!





pep

Cerví - Matterhorn

foto grup ........................................................panoràmica des de Hórnli al massís del Mont Rosa

Dies 20 al 26 de setembre de 2007.

El Jordi, l'Alvar i jo ens dirigim cap a Zermatt, al vell mig de Suïssa, per fer una visita a una de les muntanyes més impressionants de la Terra: el Matterhorn o Cerví.

La intenció és escalar l'aresta Hörnli, la via més freqüentada de totes.

El divendres arribem al migdia a Täsch. Després de dinar preparem les motxilles i agafem el primer tren cap a Zermatt, on només vehicles autoritzats poden arribar al poble.

esperant el tren a Täsch ...........................a punt de sopar al refugi lliure Hórnli ...... el Jordi fent de les seves

Ens hem de quedar a fer nit al poble perquè arribem tard a l'últim telefèric que porta a Schwarz see.

L'endemà al mati arribem a Schwarz see cap a les 9.30. Les vistes de la muntanya són més que impressionants... Comencem doncs la primera part de l'ascenció al Matterhorn: el refugi Hörnli, a 3260 m. Arribem amb temps suficient per poder contemplar tot el massís del Mont Rosa, on podem divisar clarament els pics del Breithorn, el Kleine Matterhorn, el Liskamm, el Pollux, el Castor, el Düfurspitze, el Adlehorn, Strahlhorn, Rimpfishhorn, l'Allallinhorn, el Dom, els Obel Gabelhorn i el Zinalrottorn. Un espectacle d'una bellesa impressionant !

aproximació al refugi Hörnli ................... Breithorn i Kleine Matterhorn ................. Alallin horns

Abans d'anar a sopar aprofitem per anar a explorar una mica els primers metres del recorregut, ja que l'haurem de fer de nit i és molt perdedor. El motiu principal de desgràcies en aquesta muntanya és degut a la falta d'experiència en el recorregut, així que ens assegurem bé de per on va el camí.

L'endemà sona el despertador a les 3.45 a.m. No veig que s'engegui cap frontal, així que decideixo esperar una mica més i sobre les 4.10 a.m. vaig a despertar al Jordi, que tampoc havia sentit el despertador. Hi ha una foscor terrible tan a dins com a fora del refugi no guardat de Hörnli. La part guardada ja està fora de temporada. Desfem neu per fer una mica de tè i menjar una mica per no marxar amb l'estòmac buit.

De mica en mica la vida torna a dins al refugi. Cap a les 5 a.m. ja no queda gairebé ningú a les lliteres, només es veuen els frontals enmig de la negror.

Alvar ........................................................ Pep ............................................. Jordi

Quan es fa de dia podem disfrutar d'allò més de les vistes que s'albiren des de 3.650 m. Encara ens queden 350 m fins al refugi Solvay. De sobte, un grapat de núvols comença a inquietar les nostres mirades, i tot que la previsió era bona, no feien massa bona pinta. La cordada de tres anava obrint-se pas per enmig d'aquest mar de roca inesgotable però d'una bellesa inhumana. La punta del Matterhorn sempre a l'horitzó vertical, esperant-nos, mirant-nos, desafiadora ...

Als 3820 m decidim fer retirada. Hi ha una boira bastant tancada per la part italiana que no fan massa bona pinta. L'Alvar, tot i que no diu res, sembla tenir-ne prou. El Jordi i jo no parem de mirar a la punta desafiant, que queda tapada a estones intermitents. La impotència de decidir què fer en un grup de tres, per altra banda no massa normal, degut a la seva lentitud.

començant la baixada .............................. encara queda un bon troç fins a Hörnli ..... Recorregut que vam fer

La decissió està presa i ara només queda anar tirant rappels i vigilar on posem els peus. La baixada es fa fatigosa. El sol ha tornat a lluir i el Jordi i jo no parem de mirar-nos. Sembla que a les nostres mirades hi hagi un pacte per tornar a mesurar les nostres forces amb aquesta muntanya, que de ben segur que ens esperarà.

El mateix dia baixem fins a Zermatt, on aprofitem per descansar. L'endemà anem a la vall contrària, Saas Fee, però les nostres intencions de realitzar qualsevol ascenció per aquella zona es veuen ofegades per les esperades tormentes que havien d'arribar un dia més tard.

Encara mirem al cel. Encara amb l'esperança de tornar i coronar aquesta maravella de la naturalesa.

salut

pep

Comapedrosa - 2940 m

El dia 15 de setembre l'Alvar i jo ens dirigim cap a Andorra per assolir el cim més alt, el Comapedrosa, de 2940 m d'alçada.

Són les 21.00 h. Comencem l'excursió al final de la carretera de les pistes d'esqui d'Arinsal. Agafem el GR-11 que ens portarà en una hora i mitja al refugi de Comapedrosa, on farem nit. Molt bon servei, però preus una mica excessius. És l'únic refugi guardat de tot el principat. El lloc és ideal per disfrutar d'un dissabte en ambient alpí.

Del refugi s'agafa el senderó que puja cap a l'estany Negre, on s'arriba en poc més de mitja hora. D'aqui al cim la cosa ja s'empina més, però en poc més d'una hora assolim el punt més alt del Principat d'Andorra. Les vistes són molt extenses, però aquell dissabte els núvols i la boira no els van deixar disfrutar al 100%.

De baixada vam fer la cresta des del mateix cim fins al coll del Forat de Malhiverns, just a sota del pic de Baiau, i vam continuar per la forta tartera que hi ha fins al refugi del Pla de l'Estany, 2050 m. D'aqui es segueix la GR-11 que baixa de les canaletes fins a l'aparcament. Desnivell total de l'excursió 1370 m positius. Molt recomanable per fer en un dia o un cap de setmana.

salut

pep

Cim de Bagüeña - 2947 m

panoràmica Cotiella, punta Suelza, Mont perdut, Eriste N

Dissabte 1/9/07,

anem a la vall de Benás amb la Sònia, la Tura i uns amics de Polònia, el Piotr i la Eva.

Després de fer uns vinets al Rabasón, d'obligada parada degut a la seva singularitat, fem el sopar aviadet per descansar el màxim possible. L'endemà ens aixequem a les 7 a.m. Gairebé a les 9 a.m. arribem al collado de Sahún, on deixarem el cotxe. D'aqui agafem la pista que surt a la dreta cap a la anogosta vall de Barbarisa, on al cap de 2 hores arribem als seus llacs.

vall de Barbarisa ...................................... Cim de Bagüeña. 2947 m ........................... Ibón petit de Bagüeña

Arribats al llac més gran cal agafar cap a la dreta amunt fins al coll de la Ribereta, on podrem disfrutar d'unes vistes esplèndides de la vall de Barbarisa i el circ que formen els diferents pics que la rodegen (Barbarisa, Eristes ...) i l'Aigueta de la vall, gran desconeguda i poc transitada degut a la seva llunyania amb pics de 3000 m.

Arribats al coll agafem cap a l'esquerra unes fites que van seguin per la vessant SE i que en poca estona ens duran a la pedregosa tartera que s'enfila ja cap al pic de Bagüeña.

pics d'Eriste, Espadas i Posets ................... Maladetes

En poc més de 2 hores ens plantem al cim. Des d'aquest podem gaudir d'una de les més espectaculars vistes de tota la vall: les Maladetes, el Perdiguero, el massís del Posets, el massís dels Bagüeñola o Eriste, El massís del Mont Perdut, el Vignemale, el Vallibierna, la Punta Suelza, el Cotiella i el Turbón !!

Ibons de Barbarisa ................... Cara SO del pic de Bagüeña ......................... Molt aprop del cim

De baixada seguim el mateix itinerari que hem fet de pujada, a no ser que vulguem intentar l'Eriste S, que ens desafia amb la seva grimpada esbelta i estètica fins als 3040 m.

Sóm de nou al cotxe en unes 4 hores, després de desfer el recorregut de pujada.

Bonica ascenció d'un dia si ens trobem per la vall. Molt recomanable...

Salut

Pep

Pedals de Foc 2007

baixant coll serrera.....................pujant coll de la portella 2300 m ..... estanyet de mainera

El divendres 2 de juny l'Alvar i jo ens dirigim cap al refugi de Conangles per realitzar la travessa en BTT "Pedals de Foc", 215 km pel perímetre del parc nacional d'Aigüestortes.
Després de passar la nit al refugi i gaudir de l'amabilitat d'en Genís, el seu guarda, agafem la carretera per fer els 20 primers km fins a Vilaller. Això ens permet guanyar temps i fer km ràpidament. Aqui comença la forta pujada al coll de Serrera que salvem en poc menys d'una hora i mitja. Un cop al coll es pot gaudir de les vistes cap al massís de les Maladetes si el dia ho permet...

Vilaller ......................................pujant al coll de peranera............amb aneto al fons

D'aqui un ràpid decens ens portara fins a Llesp, ja a les portes de la vall de Boí, on un cop creuada la carretera agafarem el senderó del "cami de l'aigua" que ens deixarà a la pista asfaltada que puja fins a Iran, Irgo, Igüerri i Gotarta. Altre cop les vistes dels massissos del Turbón, el Cotiella i les Maladetes hi són presents.
De Gotarta, ja per cami, ens arribem a Raons i Malpàs, on aprofitem per menjar un entrepà i una cerveseta. La calor ja comença a apretar. La météo ha millorat respecte les noticies.
Després de Malpàs queda la forta i llarga pujada a Castellars i coll de Peranera per anar a parar als poblets de Erta i Sas. D'aqui pugem al coll de Sas, l'últim de la primera etapa, per baixar ja cap a Sentís i les Esglésies, on dormim a casa Batlle. Allí ens trobem amb els company de gimnàs de l'Alvar. En total hi ha una 30 de persones a la Pedals de Foc aquest cap de setmana, ho sigui que gairebé la major del dia no ens trobem a ningú, això fa que els paisatges siguin encara més especials. Avui ha estat, gràcies al bon temps, un dia de descoberta de valls amagades del Pirineu, poblets on només viuen 3 persones, i una infinitat de camins i pistes per on ens podem moure la gent que practiquem la BTT. L'etapa ha estat de 80 km i un desnivell de 1500 m.
El diumenge dia 3 anem cap a Castellnou d'Avellanós, on hi arribem després d'unes rampes duríssimes, per agafar el senderó que puja fins al coll d'Oli, on la panoràmica és fantàstica. Llàstima que avui el dia s'ha llevat bastant tapat.

corriol al coll d'oli ..................... pujant el coll de triador .............. poble de sas

Del coll d'Oli baixem per senderó (potser l'únic de baixada) fins a Guiró, des d'on arribarem a la vall Fosca. Agafem la carretera fins a Espui, passant per la Torre de Capdella i abans d'entrar al poble ens desviem a la dreta per una pista que en 12 km, i amb un desnivell de 1200 m, ens portarà fins al coll de Triador i posteriorment a la collada de la Portella, de 2300 m, tot això passant pel mateix peu del Montsent de Pallars de 2889 m. Sembla que el dia està aguantant i arribem ja a les pistes d'esquí d'Espot, on els amants del descens ténen una cita obligada. Són les 16,30 h i hem arribat a Espot. D'aqui agafem la carretera que porta a Esterri d'Àneu i a uns 3 km de la sortida del poble agafem la carretereta que puja cap a Jou i Son del Pi, 2 poblets encantadors enmig d'una natura gairebé salvatge. De Son baixem per carretera fins a enllaçar amb la carretera que puja al coll de la Bonaigua i des d'on després d'uns km arribarem al trencall que ens portarà fins a Sorpe. Avui també ha estat de 82 km i un desnivell de més de 2000 m.
El dilluns 4 de juny ens aixequem amb un cel totalment tapat. Ha plogut durant la nit, però de moment sembla que aguanti. Hem passat la nit a la casa Armengol, totalment recomanable. Encara conserva el caire rústic del Pirineu amb els seus mobles de roure mig caiguts, i la seva terrasa porxada on podem gaudir d'una bona cervesa i unes olivetes.

embassament d'esterri .............. pujant a montgarri ..................... refugi de montgarri

De Sorpe ens dirigim cap a Borén, Isil, Alòs d'Isil i el refugi de Montgarri, on s'arriba per una pista forestal que travessa boscos infinits i espesos, i clars de pasturatge on les vaques i els cavalls salvatges hi són feliços... Qui pogués ser com ells ...
A Montgarri però es posa a ploure i arribem al pla de Beret xops. D'aqui fins a Vielha agafem la carretera, ja que la pluja no sembla parar. Una altre etapa complerta de 54,5 km i uns satisfacció plena que només s'ha vist troncada per la pluja d'última hora.

arribant a les pistes d'Espot ....... . ermita st.salvador .................... coll de serrera

De Vielha al refugi de Conangles agafem un taxi. El Genís ens obsequia amb un cafè amb llet, i d'aqui canvi de roba i cap a casa, deixant enrera 3 dies de BTT inolblidables.

Alvar, gràcies per la teva companyia, ja saps que de gran vull ser com tu ... :-)
salut
pep