ARIÈGE - AUDE - PYRÉNÉES ORIENTALES EN BICI

 

Salut 

pep

Plantes Fotovoltàiques a l'Alt Camp

 

salut 

pep

"La Vall Sostenible"

Salut

pep

RIERA DE MERLÈS I GORG BLAU

mare de déu de Pinós

Un dia més per aprofitar baixant del Ripollès fent parada a Sta Maria de Merlès, a la comarca del Lluçanès. Decidim fer una volta circular per conèixer una mica l'entorn d'aquesta riera tan anomenada. Les xixarres van cantant mentre la temperatura puja gradualment. sortim de Sta Maria de Merlès per un senderó en direcció a Sant Martí. Passarem pel pont gòtic que es manté intacte tot i el temps. Intentem antrar a l'ermita de St Martí però és tancada, així que enfilem cap al castell de Merlès, del què només trobem el mur septentrional en peus. 

mur del castell de Merlès

Després de deixar que un ramat de moltes vaques passés cap al prat veí continuem per una pista saldonenca que devalla fins a la riera. Girem a l'esquerra i voregem el Mas, contemplant la pedra anomenada el "roc dret" que hi ha abans d'arribar-hi. Devallem ara sí a la riera i la creuem per enllaçar amb el GR-4, que continuarem cap a l'esquerra, en direcció a la torre de Merlès. La calor va fent però encara s'aguanta. Arribem a la cruïlla del mas de Cal Sicull. Deixem el GR i girem a l'esquerra en pujada. Ara sí que comencen a sortir les gotes de suor d'allà on feia uns minuts no hi havia res de res...

Recorrem la pista del bosc del Comte fins arribar a dalt la carena de Pinós. Per pista asfaltada a la dreta arribem a l'ermita de la mare de déu de Pinós. Ara sí que la calor deixa aflorar els seus encants en forma líquida. Aprofitem la porxada, moderna, de l'ermita per fer un mos i contemplar en tota la seva grandesa el massís dels Rasos de Peguera, i als seus peus la ciutat de Berga.

pont gòtic de St Martí

 

el roc dret

 

Rasos de Peguera i Berga

Atenció! el tros que ve ara pot ser molt perdedor... Reculem uns metres per la pista asfaltada i anem a buscar un camí en desús que devalla pel bosc de cal Puig gairebé en línia resta. Fem cap a un senderó que devalla "a sac" per una línia d'electra, però que ens portarà de pet al gorg blau. Fem parada i gaudim de l'entorn, alhora que ens refresquem amb l'aigua del gorg, que tot i que no és molt clara ja ens serveix per treure la suor. Una serp d'aigua (Natrix-Natrix) ens fa companyia una estona damunt una pedra sota l'aigua...

Anem a buscar les marques de GR-4 per tornar a la torre de Merlès i a Santa Maria de Merlès per pista forestal i asfaltada. Una bona matinal, si pot ser ben d'hora per no agafar calor, i per fer-nos una bona idea d'aquesta vall amagada enmig del Lluçanès, una zona de Catalunya que no deixa de sorprendre'ns.

gorg blau

Powered by Wikiloc

salut pep

COSTABONA - 2.464 m

Torno al Ripollès enmig d'una setmana de calor sofocant a les planes i vora el mar. Arribem a Espinavell, i després de fer un tomet pel poble agafem la pista de muntanya que porta a Setcases. Arribem a la collada Fonda i busquem lloc per dormir. La tarda ha estat plàcida i la temperatura comença a devallar uns quants graus, cosa que s'agraeix. L'endemà ens llevem d'hora per veure la sortida de sol mentre arrenquem la caminada pel sender marcat en groc. L'ascenció no té cap problema ja que el cim es visible en tot moment, i per tant l'orientació és molt fàcil.

Anem resseguint la tanca que recorre la carena de la muntanya i separa la serra de Finestrol i la serra de la Balmeta, on trobem el refugi no guardat de Costabona. Aquest es troba just damunt de la boca de mina de Fra Joan. Aquesta zona està plena de mines d'on extreien minerals calcàris i granítics, però que no tingueren l'éxit assolit per les veïnes d'Espinavell i la Preste (França).

massñis del Canigó

Deixem el senderó que mena al refugi i continuem, per senderó evident, carena amunt fins assolir el cim del Costabona. L'aire és realment gelat. Són les 8:30h i fa un vent prou fort per fer-te asseure. Aprofitem per fer un mos tot contemplant el massís del Canigó, just a l'altre costat de la vall de la Collada Verda i el Pla Guillem, contraforts ineludibles del massís del Canigó. Les vistes des del cim són omnipotents: des de la costa gironina fins al cim del Bastiments (2.881 m), separats per un mar de muntanyes infinites entre les que destaquem clarament el Comanegra i el Bassegoda.

coll de Pal

Continuem, ara en baixada, per la carena fins al coll de Pal, on trobem una fita de terme i el GR-11. Degut a la forta ventada deixem el Roca Colom (2.506 m) per a una nova ocasió i anem devallant en diagonal per la serra de la Balmeta, on només hi trobem ramats de vaques. Deixem l'Orró, que no es veu massa complicat, i on anirem a parar a la pista on tenim aparcat el vehicle, i on hem passat la nit.

Un cim molt eixerit i amb unes vistes gegantines cap a les muntanyes del Ripollès i el Vallespir, i cap a les Guilleries, Montseny i terres del Bages. 

Salut

pep