 |
| mare de déu de Pinós |
Un dia més per aprofitar baixant del Ripollès fent parada a Sta Maria de Merlès, a la comarca del Lluçanès. Decidim fer una volta circular per conèixer una mica l'entorn d'aquesta riera tan anomenada. Les xixarres van cantant mentre la temperatura puja gradualment. sortim de Sta Maria de Merlès per un senderó en direcció a Sant Martí. Passarem pel pont gòtic que es manté intacte tot i el temps. Intentem antrar a l'ermita de St Martí però és tancada, així que enfilem cap al castell de Merlès, del què només trobem el mur septentrional en peus.
 |
| mur del castell de Merlès |
Després de deixar que un ramat de moltes vaques passés cap al prat veí continuem per una pista saldonenca que devalla fins a la riera. Girem a l'esquerra i voregem el Mas, contemplant la pedra anomenada el "roc dret" que hi ha abans d'arribar-hi. Devallem ara sí a la riera i la creuem per enllaçar amb el GR-4, que continuarem cap a l'esquerra, en direcció a la torre de Merlès. La calor va fent però encara s'aguanta. Arribem a la cruïlla del mas de Cal Sicull. Deixem el GR i girem a l'esquerra en pujada. Ara sí que comencen a sortir les gotes de suor d'allà on feia uns minuts no hi havia res de res...
Recorrem la pista del bosc del Comte fins arribar a dalt la carena de Pinós. Per pista asfaltada a la dreta arribem a l'ermita de la mare de déu de Pinós. Ara sí que la calor deixa aflorar els seus encants en forma líquida. Aprofitem la porxada, moderna, de l'ermita per fer un mos i contemplar en tota la seva grandesa el massís dels Rasos de Peguera, i als seus peus la ciutat de Berga.
 |
| pont gòtic de St Martí |
 |
| el roc dret |
 |
| Rasos de Peguera i Berga |
Atenció! el tros que ve ara pot ser molt perdedor... Reculem uns metres per la pista asfaltada i anem a buscar un camí en desús que devalla pel bosc de cal Puig gairebé en línia resta. Fem cap a un senderó que devalla "a sac" per una línia d'electra, però que ens portarà de pet al gorg blau. Fem parada i gaudim de l'entorn, alhora que ens refresquem amb l'aigua del gorg, que tot i que no és molt clara ja ens serveix per treure la suor. Una serp d'aigua (Natrix-Natrix) ens fa companyia una estona damunt una pedra sota l'aigua...
Anem a buscar les marques de GR-4 per tornar a la torre de Merlès i a Santa Maria de Merlès per pista forestal i asfaltada. Una bona matinal, si pot ser ben d'hora per no agafar calor, i per fer-nos una bona idea d'aquesta vall amagada enmig del Lluçanès, una zona de Catalunya que no deixa de sorprendre'ns.
 |
| gorg blau |
Powered by Wikiloc
salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada