ORGANYÀ - ST JOAN DE L'ERM

Divendres, 11 de juny. Ens trobem amb l'Isra, el Manel i l'Ilde a Organyà, l'Isra ens ha muntat un circuit dels seus fins a St Joan de l'Erm on va estar fa pocs dies. Sopem i dormim a la furgo mentre l'Isra fa un vivac al costat del cotxe. L'endemà ens llevem a les 6.30h per fer una mica d'esmorzar i començar a pedalar. Quan comencem ja fa estona que ha clarejat el dia i fa una fresqueta agradable. El temps sembla que aguanta tot i les males previsions. El cap de setmana s'ha d'aprofitar !!
Dissabte, 12 de juny:
fem uns km per carretera pel congost de Tresponts en direcció a la Seu fins a trobar la primera pista pedregosa que arranca a l'esquerra i amb fort pujada. Al cap d'una estona encara no hem trobat descans, i és que fins a la collada d'Ares no en tindrem. A mi em cauen les gotes de suor i m'he de treure les ulleres perquè no hi veig un "pijo". Les nuvolades fan que el dia sigui espectacular. Portem només 14 km de pista molt pedregosa i hem fet ja uns 900 m desnivell +, deu ni do... l'Isra ens ha preparat una bomba !! Continuem encara per pista en no massa bon estat fins a les bordes d'Ares i passem a tocar del Picalt (1804 m). Ara sí, comença la baixada per pista en millor estat. Passem pel costat del dòlmen de Plan Fornesa però anem tant ràpid i emocionats amb la baixada que ens el passem de llarg. Arribem a la Guàrdia d'Ares (1546 m) després d'una lleu pujada de 200 m de desnivell i de passar raconades d'ensomni. Quina canya!! Els núvols són cada cop més abundants però de moment no hem enganxat aigua.
Aprofitem per fer un mos i descansar una mica, encara ens queda molta pujada... Decidim canviar la ruta degut a l'estat de les pistes, sobretot pel fang, i agafem direcció a Trejuvell, Espaén i Miravall. Bufff, el paisatge cada cop que canvia és més increïble: valls amagades i una vegetació abundantíssima amb les plujes d'aquest hivern fan que les vistes siguen inexplicables. Arribem a Miravall, on només viu un home gran, i agafem la pista forestal (amb rampes que arriben al 20%) que puja al cortal del Masover, des d'on ja podem veure entre nuvolades st. Joan de l'Erm i la baixada que ens espera fins a Guils del Cantó, un poble fantàstic i molt ben conservat. D'aquí amb un sol de justícia pujem a la carretera que puja al coll del Cantó des d'on podem veure ja el massís del Cadí. Tirem avall cap a Canturri, on agafem la pista forestal, ara ja més suau fins al coll de Leix i st Joan de l'Erm (1728 m). Instal.lacions perfectes. Dormim a la mansarda amb matalassos i un pèl de calefacció, tot un luxe...! Després de sopar ens agafa el baixón i ens quedem "roquis" només tocar el coixí... Molt bona atenció del personal que porta l'alberg. Total de la jornada: 72 km i 2500 m +.

Diumenge, 13 de juny:
El despertador torna a sonar a les 6.30h. Vam demanar esmorzar a les 7h. Sembla que el dia aguanta, tot i que la previsió és pijtor que ahir ... Comencem baixant per una pista enfangada però maravellosa, envoltada de bosc de pi roig i avet, esplèndit!! Arribem al primer riu del dia, que hem de creuar descalços i amb aigua fins més amunt dels genolls, sort que l'aigua no està massa freda. Passem pel costat de l'ermita de sta Magdalena. Que bonica, sembla de pessebre ... i continuem en direcció SE cap al pas de Conques. El dia ens tornar a regalar una vista impressionant del Cadí i tota la vall del Ras de Conques. Deixem la pista que baixa al refugi i continuem planejant cap als colls d'Estalella, del Pou i Burbre, des d'on ens espera la cirereta del dia, una baixada impressionant i frenètica de 13 km i 1000 m - !!! Les vistes cap a Coll de Jou, Roca Redona, Organyà i la Seu fan la resta. És maravellós !!!! no es pot descriure.
Arribem a Castellbò, bonic poblet enmig del no res ... Agafem una pista forestal en estat impecable i que va pujant amb unes rampes que no superen el 7%, vaja una maravella ... M'en dono conta que torno a portar el basculant fluix, o sigui que quan sigui hora de baixar altre cop hauré d'anar al "tanto". Arribem a Castellnovet. Aquí sí que ens espera la pujada del dia amb rampes del 16%. A l'esquena tenim la Seu d'Urgell i el Cadí, que ens van vigilant entre núvols.

Tot és increïble: el desnivell, les vistes, la pluja que encara no ha aparegut .... Arribem a dalt, sóm al Serrat de la Curna (1430 m) i ens espera una altra baixada frenètica per un camí en força mal estat. El basculant aguanta ... Passem per Gramós i continuem cap a Noves de Segre, sempre pel costat del riu de Pallerols. Tornem a creuar el riu, l'Isra i jo ja no baixem ni de la bici, si es mullen els peus ja s'assecaran. De Noves de Segre continuem riu avall. Altre cop a creuar el riu. L'Isra entra la roda del devant que de sobte s'enfonsa en l'aigua. Hem de creuar amb la bici al coll i aigua fins a la cintura .... hòstia, que fort ...!!!!! Finalment arribem de nou a la carretera i baxem fins a Organyà, on aprofitem per fer un mos abans de tirar avall ...
Total de la jornada: 65 km i 1600 m +




Salut
pep