Pàgines

25 de set. 2008

IRLANDA, Costa Oest - Juliol 2008



Aprofitant que la Sònia tenia un curset de 10 dies, a finals de Juiol, a Limerick vam decidir llogar un cotxe i recórrer la costa O irlandesa, que segons les guies és la més bonica i espectacular de tot el país.
Al tanto que allí es condueix per l'esquerra, quins nervis al entrar a la primera rotonda ...! Però de seguida ens hi vam fer. Vam començar a Sligo, al N, tocant gairebé amb Irlanda del N (Anglaterra). Allí vam anar a parar a un alberg que havia estat una antiga cofradia de pescadors. Una cuina enorme i unes habitacions molt correctes. Sligo és una ciutat petita però d'aquelles que han sabut mantenir el caire pescador, amb els seus carrers gairebé intactes i la vida als bars, com sempre a Irlanda, i és que amb el temps que els hi fa no n'hi ha per menys... Aquell va ser el nostre primer contacte amb la cervesa Guiness, que realment és diferent de la que podem trobar aquí a casa nostra. Aprofitem per visitar les restes neolítiques de Ballina i el castell de Roscommon.
parc neolític de Ballina
castell de Roscommon
Vam continuar cap a la península de Belmullet, on estan començant a construir adosats "a saco", suposem que deu ser un zona d'estiueig. D'allí continuavem cap al S direcció Castelbar per creuar la província de Mayo per arribar al petit poblet de Cong, on hi trobem un monestir cistercenc i un castell que actualment fa d'hotel de luxe. El paisatge de moment és força bonic tot i que les pluges diàries no ens en deixen disfrutar massa.
castell aprop de Clifden
castell de Dunguaire

monestir cistercenc a Cong
A Cong decidim pujar Gable mountain, un turó que no supera els 800m d'alçada però que gaudeix d'unes vistes dels llacs Mask i Corrib, formats per un centenar d'illetes a les quals s'hi pot veure alguna casa... continuem cap a Clifden, sóm ja a la península de Galway, on parem a fer un tomb ja que fa un solet que feia dies que anyoravem. Seguim en direcció Galway, on farem la tercera parada del dia. Aquesta petita ciutat de l'O d'Irlanda conserva molt bé el paisatge costaner, amb carrers peatonals adornats de mil maneres, i amb un port molt enfeinat. Anem a fer nit a Doolin, ja dintre de la península de Clare, un petit llogarret amb un ambient nocturn fora de sèrie i recomanat a totes les guies, sobretot per les troballes musicals que fan al bar del poble, on s'ajunten famílies senceres per tocar cançons tradicionals irlandeses. Quina canya !!
Gable mountain a Cong

les Burren
Aprofitem les últimes llums del dia per visitar els penyassegats de Moher, punt turístic 100%, però on nosaltres no vam trobar ningú a aquella hora, i al damunt feia bona posta de sol amb un a mica de fred... Que bonic. Quan veiem les típiques postals plenes de gent pensem en que ho varem tenir per nosaltres sols ...
Agafem el ferry a Killimer per creuar el riu Shannon fins a Tarbert, on agafarem direcció Tralee, on parem a fer un tomb i un cafè. Sóm ara al contat de Limerick.


bar a Doolin, amb música irlandesa de fons ...

penyassegats de Moher, atracció nº1 irlandesa, a part de la Guinness,és clar ...

Continuem cap a la península de Dingle pel Connor pass, espectacular però amb una boira que no ens deixava veure massa cosa. Anem a buscar l'alberg, deixem les bosses i anem a fer un volt per la península. Nostra és la sorpresa quan comença a sortir el solet. Els dies són llargs, s'hi veu gairebé fins les 23.30 h, i es nota quan fa bon temps. Fem alguna excursioneta pels voltants de la costa herbosa, enmig de ramats d'ovelles i envoltats de l'Atlàntic. La península de Dingle ens ha captivat d'allò més. Anem al poble del mateix nom per sopar una mica, abans però farem una petita parada per veure les illes Blasket.
illes Blasket
bar a Dingle
bar a Limerick
Dingle
península de Dingle
De tornada passaem per Tralee altre cop per anar directes a Limerick, trobar la residència on estaria la Sònia els pròxims 10 dies i aprofitem per conèixer una mica la ciutat, que és prou bonica, això sí, quan surt el sol ...
Pots veure més fotos clicant AQUI
salut
pep

1 comentari:

  1. Ei!
    Gràcies al Jordi Baseda he descobert el teu bloc, va directe als meus preferits.
    Quina records, jo també vaig tombar per aquesta zona fa anys.
    Et segueixo, endavant amb el bloc.

    ResponElimina