Pàgines

4 de jul. 2014

ALTA GARROTXA - PUIG DE LES BRUIXES 1.387 m

Comanegra desl puig de les Bruixes
Temps i ganes de caminar per alguns racons de la nostra terra. Aquest cop tocava pujar a l'Alta Garrotxa i seguir una excursió que proposava l'últim Vèrtex: assolir el punt més alt de la Garrotxa, el Comanegra (1.557 m). L'excursió comença amb el problema que no es pot pujar per la pista que condueix a la Palanca perquè està molt malament de pedres. Així doncs deixo la furgo abans d'arribar a la casa rural de can Pei, molt aprop del poblet d'Oix, una petita joia del Pirineu gironí. Es continua per la pista fins que s'endinsa a la vall d'Hortmoier i creua el grau d'Escales amb els contraforts de Ferran fent de guardians a l'entrada de la vall. A l'indret conegut com la Palanca trobem les marques vermelles i blanques del GR-11. L'indicador ens diu que Talaixà queda cap a la dreta, així que creuem el riu i comencem a pujar per un senderó molt amable que va guanyant desnivell sense pausa, passant per el Vaquer, on trobem l'últim cartell de fusta que ens indica Talaixà, on arribarem en 15 minuts de senderó. És increïble com van poder construir l'ermita de St Martí (datada del s.IX i reconstruida i ampliada durant els segles XVII-XVIII).
Temps per fer un mos i un glopet d'aigua abans de continuar pel senderó que arrenca darrera l'església i que està marcat amb línies grogues ja fins al Comanegra. Anem treient metres al cel i a la muntanya fins arribar al coll de l'Arç on trobem un ramat de vaques... Genial la pau i tranquilitat que es respira en aquest indret. Un voltor ens va voltejant com si ens volgués donar la benvinguda. Ens tornem a endinsar al bosc i remuntem el collet de St Marc per encarar la pujada al puig de les Bruixes (1.387 m), que es dibuixa punxegut i herbós com un gelat de festuc. Arribem dalt el puig, airós i estret, just per passar-hi 2 persones. Trobem lloc per asseure'ns una estona, fer un altre mos i gaudir de la panoràmica. Tinc l'esperit elevat, molt més que l'alçada que marca el gps. Podem observar bona part del Pirineu gironí (el Món, Bassegoda, el Montnegre al Vallespir, Ulldeter, Puigsacalm...per mala sort el massís del Canigó ens queda tapat pels núvols). El temps comença a jugar amb núvols que tapen el blau del cel però sembla que és una tònica en aquestes contrades. Una papallona decideix conéixer les meves bambes i jugar amb els meus dits una estona. Jo entcantat de la vida amb aquests jocs de natura tan fulgurants i espontànis...
St Sebastià de Monars
Continuem per l'aresta herbosa del puig fins al portell de Donantic on arribem després de creuar una fageda frondosa i fresca. Continuem seguint les marques grogues que no pugen al cim del Comanegra i que baixen cap a la pista que queda als seus peus, on fem cap en 10 minuts. Som al collet de l'Orri. Trobem un pal indicador. Decidim trencar pel dret, per un senderó que baixa en picat fins al corralot i al poble de Monars. Hem de vigilar amb aquest tram perquè les fites són gairebé inexistents, tot i que la traça s'intueix força bé. Arribem al corralot de Mas Mitjà que gaudia d'unes dimensions impressionants per l'época. Monars compta amb uns quants masos abandonats excepte 2 o 3 on hi viu gent tot l'any. Impressionant ja que només s'hi arriba per senderó. És realment admirable aquest estil de vida en els temps que corren, però ens anirem adonant que a l'Alta Garrotxa és força normal ja que els terrenys pertanyen a la Generalitat i no a particulars.
Anem seguint el senderó en direcció a Maians. Passem per la font de Monars i admirem l'ermita de St Sebastià des de la distància, amb la seva teulada recoberta d'herba. Voregem el mas de l'Om per l'esquerra i anem seguint el senderó que s'endinsa en un bosc d'una vitalitat natural fora del normal, només se m'acut un adjectiu per descriu-re-ho: preciós! Arribem a Maians després de tenir dubtes amb diferents trencalls. Aquí ja no hi ha marques de colors ni fites, i els senderons estan tots força remenats per senglars i cavalls.
Tenim problemes per sortir de Maians, el rellotge va avançant les agulles i comença a caure una pluja fina, que no incòmode. Per sort trobem a dos germans que viuen en aquest mas i ens indiquen el camí més segur, tot i que bastant més llarg del què pensàvem fer. Enlloc de baixar directe a l'ermita d'Hortmoier anem a voltejar el barranc de Monars fins a la Gurata, un altre mas abandonat que deixem al damunt nostre. A la fondalada de la barrancada trobem ja punts vermells que seguirem fins arribar al coll de Salarça i la Farga, ja al vell mig de la riera de Beget. Aquest últim tram es fa molt emprenyador degut a l'estretor del senderó. Constantment vas rascant les cames per argilagues i plantes vàries. Hem d'anar amb cura també ja que hi ha pintades vermelles que no es veuen fàcilment, i és ens adonem que estem en un terreny gens trepitjat, molt feréstec però alhora amb una frondositat bestial.
Al fons de la riera trobem una pista que va baixant fins a trobar un indicador de GR-11, el mateix que hem deixat a primera hora del matí. Són vora les 21h i decidim fer la pujada fins a la collada del Muls i el mas de Feixanes, seguint les marques vermelles i blanques fins a la Palanca, on tornarem a trobar la pista que hem fet al principi de l'excursió, i on arribem ja de nit amb l'ús del frontal i gaudint dels diferents sorolls de la nit. en total haurem fet una trentena de km i uns 2000 m +, molt més del què duiem en ment, però que la improvització s'ha encarregat de lligar. Per contra hem conegut gent ben diferent, de la comarca, amb els seus punts de vista tan diversos, alguns no han sortit mai d'aquelles quatre serralades i fa molta gràcia escoltar-los quan ens volen entabanar per probar el seu aiguardent d'herbes... Una sortida molt dura però genial per a la preservació de l'ànima feréstega que tots portem ben endins del nostre cos.
  
ermita de St Martí de Talaixà. Al fons a l'esquerra el puig de Bassegoda.
Al fons a la dreta el puig de Ferran


Salut
pep 

3 de jul. 2014

REPTE: 24 HORES...!!!

Rebo un missatge del Xavi dient-me que el passat dissabte hi havia el repte de les 24 hores del Pla de Sta Maria. Jo no sóc massa de reptes però aquest em va fer gràcia. Així que el dissabte al vespre vaig aparèixer al bar-restaurant l'Esplanada del Pla on hi havia l'avituallament. El repte consisteix en fer tantes voltes com es vulguin al següent circuit: Pla, Valls, Puigpelat, Bràfim, Vila-rodona, Santes Creus, el Pont i el Pla, un recorregut de 39 km. Tot plegat començava a les 12h del dissabte i es donava per tancat el diumenge a les 12h. Jo vaig realitzar 3 voltes i mitja (uns 142 km) acabant de pedalar sobre les 2h 30min de la matinada del diumenge. Sopar i esmorzar per agafar forces i bona companyia, tot i que massa valents per a mi... Gràcies al Xavi pel casc i al Pep Cabestany per deixar-me la llum per pedalar de nit... Gràcies companys!!!















Salut
pep

30 de juny 2014

VOLTA AL COTIELLA - 2.913 m

cim del Cotiella, 2.913 m
Arribem a Plan i anem a buscar la pista que voreja l'embassament de Plandescún. Deixem la furgoneta a la mateixa entrada del senderó que puja a l'ibón de Plan, també conegut com a Balsa de la Mora (1.908 m) i que està indicat amb un cartell de fusta. Haurem de superar poc més de 850 m de desnivell en unes 2 hores de senderó empinat que s'entrellaça amb el bosc espès que ressegueix el barranc que baixa del llac. Arribem ja cap als 1.900 m i el paisatge comença a canviar radicalment. El prat i el pi negre s'imposa ja en un paisatge pròpiament alpí. Arribem al llac i ens deleitem amb les vistes que ens ofereix: un "mar" turquesa amb la muralla rocosa del Feixón Ciego (2.690 m) i la Punta Alta (2.738 m), que formen part de la coneguda aresta de Armeña.
refugi d'Armeña
Descansem una estona i agafem direcció al collado del Ibón, des d'on, ja amb les últimes llums del dia, baixem pel GR fins al refugi d'Armeña. La nostra sorpresa va arribar en veure que ja no quedaven matalassos lliures, així que vam haver d'improvisar un vivouac a la terrassa de fora. Sort que la nit no va ser gens humida tot i l'airet que corria. El saquet d'estiu va fer la seva feina tot i la temperatura.
pujant al collado del ibón
L'endemà ens despertàvem amb la primera claror del dia. Un tè i unes galetes per esmorzar i preparats per començar la llarga jornada que teniem per endevant. Sortiem del refugi sobre les 6,30h en direcció al collado del Cotiella, on arribàvem en unes 2 hores de pujar ininterrumpudament. Les  vistes impressionants i la manca de vent van fer que paréssim uns minuts per menjar i beure una mica. Al devant nostre s'alçava imponent el pic de Cotiella. Ababns, però, hauriem de vorejar-lo per pujar per la seva vessant O, la ruta normal. Arribàvem al cim sobre les 10,30h. La panoràmica és realment espectacular: Peña Montañesa, Ordesa, Vignemale, Posets-Perdiguero, Maladetes, Aigüestortes i Turbón...!!!
Continuàvem avall per recuperar les motxilles. Ens esperava un descens de 2000 m fins a la furgoneta!! La direcció era passar per sota la brecha de las Brujas per un territori ple de forats i cavitats, i pujar al collado de la Pala del Puerto, on flanquejariem fins al collado de la Ribereta. Les vistes i el dia eren inmillorables, però la calor anava fent de les seves. La visió de la Peña de la Una i de l'agulla de Lavasar imposen i recorden als paisatges mítics d'Arizona. Anàvem desfent pedregals fins arribar al ibonet, des d'on ja es començava a veure l'arribada de bosc. Sobre els 2.000 m trobàvem la pista abandonada que ens portaria al refugi de Lavasar, on s'hi accedeix en cotxe per pista des de Saravillo. Del refugi de Lavasar anàvem a buscar el senderó per on haviem pujat al ibón de Plan seguint el GR, i d'allí desfer el senderó empinat que ens duria de nou a la furgoneta.
En general una sortida molt solitària, sobretot en la seva segona part, baixant del cim del Cotiella, i una maravella per la vista i els sentits en general. Silenci i colors per omplir l'ànima. Merci per la companyia Edu i Perico. Repetirem segur!!!


ibón de Plan
collado del Cotiella









agulla de Lavasar
aresta d'Armeña












Salut
pep

ST LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC EN BICI

entrada el parc natural de St Llorenç
del Munt i l'Obac
Sortim de Sta Coloma de Gramenet pel carril bici del Besòs. Dóna gust poder sortir d'una gran ciutat pel costat del riu. Arribem a l'alçada on el riu Ripoll desemboca al Besòs i girem a l'esquerra a l'alçada de Cerdanyola del Vallès. Continuem per carril bici que recorre el parc fluvial del Ripoll deixant enrera la Llagosta i Barberà del Vallès. Arribem a l'alçada de Sabadell que deixem a la nostra esquerra i un parell de km més endevant ens endinsem al bosc de ribera per pista força costeruda. Hem deixat el riu Ripoll i hem arribat a Matadepera, on pararem a fer un entrepà i un xampunet amb taronja, tot un clàssic de les sortides...
sortint de Vacarisses
Sortim de Matadepera pel costat de l'ermita de St Joan, creuem la carretera que puja al coll d'Estenalles i entrem ja al parc natural de St Llorenç del Munt i l'Obac per la pista que ens durà al collet de les Foradades, a la serra de les Pedritxes, des d'on tenim una vista excel.lent del massís de la Mola (1103 m). Continuem la pista fins a Casanova de l'Obac, on trobem l'antiga fàbrica de vidre convertida avui en un restaurant en un paratge de luxe, amb vistes directes al massís de Montserrat. Ja fa una estona que sentim espetegar llampecs i retronar a les parets de Montserrat i decidim baixar cap a Vacarisses, on hi ha l'estació de tren més propera. El temps no està per arribar a Monistrol...
Baixem fins al collet de l'Obac i continuem direcció Vacarisses, on arribarem per pista asfaltada. D'aquí en Perico em porta per una sèrie de corriols "estupendos" fins arribar a l'estació de tren. Quan apoiem les bicicletes a l'entrada de l'estació comença a caure un gran xàfec que deixa anar una cortina d'aigua brutal... Hem tingut sort aquest cop!!

carril bici del Besòs

entrada al parc fluvial del Ripoll











Casanova de l'Obac

collet de les Foradades












Salut
pep

19 de juny 2014

ENO-CICLO-TURISME PENEDÈS

El passat cap de setmana ens varem reunir 17 companys-es per realitzar una volta eno-ciclo-turista per la comarca del Penedès. Sortiem de la capital penedesenca sobre les 11h en direcció a Pacs del Penedès, on trencavem a la dreta fins les Cabanyes i la Granada. El sol feia de les seves però encara ens deixava respirar prou bé, això sí, la tanda de crema no va faltar... De la Granada continuàvem per carretera fins a Santa Fe del Penedès, i d'aquí ja per pista asfaltada i pista forestal fins al Pla del Penedès. La calor ja començava a apretar i ja feia una estona que ens passejàvem entre vinyes. S'apropava l'hora i vam decidir d'arribar-nos al pròxim poble. Així doncs agafàvem pista i carretera fins a Torrelavit. La nostra sorpresa va ser quan ens van dir que aquell era el primer dia que obrien la piscina del poble i que per tant l'entrada era gratuita. Vam aprofitar per dinar sota unes moreres i per remullar-nos abans de continuar amb la ruta.
De Torrelavit agafàvem la pista asfaltada que ens portaria de pet a St Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona. Aquí ja entràvem a la vall del riu que dóna nom a la zona, i també on hi havia la pujada del dia, que ens havia de portar fins al castell de Mediona. Arribàvem al castell una mitja hora més tard amb una calor força sofocant però amb unes vistes maravelloses del riu i la vall. Ens esperava una dutxa revitalitzadora i una bona cervesa.
La sorpresa estava preparada: en Xavi ens esperava per iniciar-nos en el món de la cata de vi, en aquest cas vins del Penedès. Abans, però, en Ramón ens va fer una visita al castell per posar-nos en situació, la qual va ser súper interessant. En acabar la cata continuàvem amb el sopar, un excel.lent xai i un bon salmó ens van omplir les panxes per combatre l'excès d'alcohol de la cata, je je je... Una jornada molt bona per conèixer la part més N de l'Alt Penedès, a part d'empapar-nos amb cultura, tan històrica com gastronòmica, una de les raons principals d'aquesta sortida.


















Diumenge començàvem el dia amb una lleugera baixada cap a St Joan de Mediona, des d'on remuntaríem el torrent de Puigcogul, passant per les Cases Noves de Can Pardo, fins a enllaçar amb la pista que ens pujaria al coll de la Barraca, on l'aire corria fresquet i trobem bones vistes de la serra d'Ancosa i la Llacuna. Baixada per pista boníssima fins a Font-Rubí, des d'on vàrem poder contemplar bona part del Penedès. Genial!! Continuàvem per pista fins a Guardiola de Fontrubí i d'aquí per pista asfaltada fins al llogarret de Grabuac, on teníem cita per viisitar el celler de Can Suriol del Castell de Grabuac. Tastet de cava i agafàvem direcció a Vilobí del Penedès, can Lleó i la Bleda, on teniem parada i fonda per dinar una bona llangonissa a la brasa.
Després de dinar comença a ploure i decidim fer uns km més fins a la Múnia i Sta Margarida i els Monjos, per arribar mullats, de nou, a Vilafranca del Penedès. Un cap de setmana genial que de ben segur s'haurà de repetir amb altres visites culturals... Merci nois-es per la companyia. Sou genials..!!!!!














Salut
pep

17 de juny 2014

VIA VERDA DEL CARRILET I VALL DE LLÉMENA

Vall d'en Bas
Aquesta ruta ens permetrà recorre bona part de la via verda del Carrilet i ens endinsarà a la vall de Llémena, una descoberta d'aquelles que fan goig a l'ànima. Sortim doncs d'Olot seguint les indicacions de la via verda, cartells verds amb senyals de velocitat limitada. La via va penetrant la vall d'en Bas, que s'obre davant nostre amb el Puigsacalm al fons, altiu i dominador. Fa un temps encantador però no oblidem de posar-nos crema, a aquesta hora del matí el sol ja crema.
mirador del poblat ibèric
de la Palomera
Passem per les Preses, St Esteve d'en Bas (on celebren la festa del segar) i arribem a St Feliu de Pallerols, on fem una aturada per visitar la plaça major i els carreronets medievals que la vorejen. Per la nostra sorpresa hi ha festa major i una cobla ens deleita amb un parell de sardanes mentre decidim fer un vermutet. Continuem cap a les Planes d'Hostoles i Amer. De moment la via no es fa pesada i el paisatge és una maravella pels ulls. Parem a l'antiga estació, on trobem la gent que organitza passejades per la via i els preguntem per on seria millor passar per anar cap a Mieres i Santa Pau. Ens donen les indicacions pertinents i continuem després d'habituallar-nos d'aigua.
Santa Pau
Seguim la via i arribem a Cellera de Ter, on hi ha la carretera que puja al pantà de Susqueda, Anglès i Bonmatí, on parem a fer un entrepà i un bon "xampú de taronja". Aquí hem d'agafar la carretereta que ens ha comentat el noi d'Amer. Comencem parant a l'ermita de la Mare de Déu de Calders, al costat dels Constantins. Continuem per la GI-532 fins arribar a una cruïlla. Deixem a la dreta la carretera que ens portaria a Banyoles i continuem per la GI-531 cap a l'esquerra passant per St Martí i St Esteve de Llémena fins a una nova cruïlla. Deixem a l'esquerra la carretera que baixa de nou cap a les Planes d'Hostoles i continuem recte per la GI-530 fins al llogarret de St Aniol de Finestres, un indret realment encantador. Fem aturada i anem a buscar la pista que ens pujarà amb un bon desnivell fins al coll de Finestres, on podem observar, de lluny, l'ermita de St Maria de Finestres i el castell. Passem pel costat de les runes del poblat ibèric de la Palomera i continuem baixant ja sense descans fins a Mieres, des d'on agafem ja la GI-524 fins a Santa Pau, on parem a fer una passejada i a fer una canya. La calor, tot i ser les 20,30h, és esgotadora. Ja amb les últimes llums del dia encarem les últimes rampes que ens duran al coll de Caselles, i des d'on ens llançarem per una baixada non-stop fins a Olot. Jornada genial i plena de sensacions vàries: via verda, carreteres secundàries estupendes, pistes forestals en indrets perduts... GENIAL!!!!!




ermita de la Mare de Déu de Calders
St Feliu de Pallerols




 

Salut
pep