TARDOR AL PRIORAT EN BICICLETA...

Porrera i barranc de les Sentius

23 de novembre de 2013: Falset - Prades

Com cada any a la tardor em reuneixo amb la gent del CEB. La proposta és realitzar una volta de 2 dies pel Priorat. Així doncs quedem a Falset, capital de comarca i punt de sortida de l'itinerari que han proposat 2 dels membres del centre. A les 9h ja estem a punt, esmorzats i amb les bosses ben lligades als portapaquets per enfilar direcció N cap a la font de Ferro i els masos del Manco i d'en Tardà, al costat mateix de la Pedra del Terme (601 m). Després d'una dura pujada final que ens obliga a posar el plat petit baixem cap a Porrera per una pista espatarrant i amb unes vistes excel.lents del barranc de les Sentius.

Arribant al coll de Marrades

Amb aquestes primeres pujades ja ens ha passat el fred, i el solet que ja ha tret el cap fa una estona per aquest cantó de la muntanya ens ajuda a escalfar-nos. Deu ni do quina rasca feia a Falset a primera hora. Sortim de Porrera pel GR-174 i girem a l'esquerra per remontar el barranc de les Comes, per alguna finca privada, fins al coll de Porrera o de Marrades, des d'on baixarem per la carretera fins a la Venta del Pubill. Abans però, disfrutarem uns minuts del paisatge tan extraordinari que ens ofereix el Priorat en aquesta época de l'any. La paleta d'ocres que tenim al devant nostre és ben difícil d'igualar amb pintures...

Pantà de Siurana

espadats de Siurana

Fem uns km per carretera en direcció a Cornudella del Montsant i agafem a la dreta la pista asfaltada que ens durà fins a la presa del pantà de Siurana. Les vistes del poble encinglellat són espectaculars des de baix. Atenció perquè ens haurem de descalçar per creuar la capçalera del riu Siurana, tot i que si fem equilibris pot ser que ho aconseguim sense mullar-nos es peus. Anem a buscar el camí que passa per dalt i girarem a la dreta fins a trobar la pista del molí de l'Esquirola que, a l'esquerra, recórre les cingleres que sustenten el poble, un centenar de metres més amunt. La pista ens porta fins la carretera de Siurana, que amb un percentatge de pendent força elevat ens ajudarà a superar les muralles rocoses. Arribem a Siurana i anem a fer una cervesa al refugi Ciriac Bonet, que res té a veure amb els vells temps en els què estava ple d'escaladors fent boulder per les seves parets. Ara hi trobem mostes d'art i una pint una mica "chic", però on podem disfrutar de les vistes que s'albiren des de la terrassa de pedra que hi ha al darrera. Foto de grup i tornem a pujar a les nostres montures per encara l'última pujada del dia, la que recórre la serra de la Gritella fins al coll del Vidrier, des d'on ja baixem i planegem fins a Prades, on ens espera el bungalow que hem reservat per fer nit. Com sempre la gent del càmping Prades ens ha fet una bona rebuda.

24 de novembre de 2013: Prades - Falset

Ens llevem amb una rasca considerable. Sortim de Prades pel GR-171. Els tolls són un policromat d'aigua gelada, el dia, però, es torna a despertar radiant. Combinant GR i carretera anem a parar al coll i al poblet d'Albarca, des d'on començarem l'ascenció al pla del Grau, porta i mirador impressionant del massís del Montsant. Després de gaudir de les capritxositats de la météo, formant una barreja de núvols, boires i llums, agafem el senderó que ens portarà al punt més altiu del massís, la Roca Corbatera (1.163 m), des d'on la panoràmica és extraordinària, amb uns 360ºC d'impressió visual i sensorial. Reculem pel senderó que ens deixa a una zona molt més ciclable i anem resseguint la Serra Major sempre per damunt dels 1000 m d'alçada. Arribem a l'entrada del barranc de la Grallera, per on baixarem fins a la Morera de Montsant. Hem perdut molt temps creuant aquest massís i ja estem ben bé a l'hora de dinar, així que aprofitem per fer un mos per refer-nos de l'esforç. En aquesta travessa de la serra del Monsant s'ha de caminar força si no es té un bon nivell tècnic damunt la bici, i les cames acaben passant factura a tants moviments inesperats fora dels pedals.

grup al cim de la Roca Corbatera

De la Morera baixem pel GR-171 fins al collet de l'Hort, on es creen dos grups. Un continuarà pel track que estava establert fins a la Vilella Baixa, el Lloar, Bellmunt de Priorat i Falset, i l'altre baixarà a Escaladei, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Gratallops i Falset. És força tard i amb un grup tan nombrós és molt complicat que tothom pugui seguir el ritme que es vol establir per aconseguir l'itinerari inicial. Jo em sumo a dirigir el segon grup. Així doncs baixem a Escaladei passant per la cartoixa, ben solitària a aquesta hora de la tarda, i amb unes vinyes que es mostren precioses amb els seus contrastos de colors ocre. Continuem cap al poble d'Escaladei i aquí anem a buscar el GR-174 que ens portarà damunt mateix de la Vilella Alta per la Punta de les Bassetes (493 m). Baixem al poble i agafem carretera ja fins a Falset, passant per la Vilella Baixa i Gratallops. Si es vol esquivar el tram de carretera entre la Vilella Alta i Gratallops, es pot anar des del Coll, damunt de la Vilella Alta, pel GR-174 fins a un encreuament on trobem indicada l'ermita de la Consolació, i on també es pot gaudir d'una bona visió del Priorat profund de Torroja del Priorat. De l'ermita de la Consolació baixem fins al poble de Gratallops i d'aquí a Falset per carretera. Aquest tram és el més pesat, tot i que hi ha molta baixada també puja de cara al final... 

Pla del Grau, Montsant

El segon grup arribem a Falset sobre les 17,15h, mentre que el primer grup, el què ha volgut seguir fidel al track ho fa una hora més tard i amb alguna remullada de peus. En total haurem realitzat uns 100 km i uns 3000 m des denivell +. Millor anar una mica preparat per aquest terreny que no perdona.

En definitiva ha estat un cap de setmana amb gent fantàstica, amb alguna cara nova i amb bon companyerisme per ser un grup tan nombrós. Una bona dutxa, un bon sopar i una bona dormida animen al més feble, je je...

Per acabar, un bon got de vi del Priorat i una bona abraçada. Merci companys pel bon rotllo... La tardor vinent més i millor!

creuant la Serra Major

paisatge de postal a la Vilella Alta

Salut

pep

TARDOR ENTRE VINYES...

Tenia ganes d'assaborir els colors de tardor de les fulles dels ceps. Feia pocs dies que havia estat al Priorat gaudint de la vinya llicorella, i volia acompanyar-ho del bouqué que donen els ceps de la comarca on vaig néixer. Així doncs vaig fins a Santes Creus on aprofito per visitar el monestir, sempre agraït pels colors de les seves pedres, gárgoles i torretes, i des d'on començo la passejada que us proposo. Surto fins a la carretera de les Pobles fins a un pal indicador de ruta de BTT de color vermell. Agafo pista a l'esquerra que seguiré sempre fins a les Pobles. A mesura que vaig pujant d'alçada les vistes de les serres que envolten l'Alt Camp, el Baix Penedès i el Baix Camp són espectaculars, i més amb la llum de la tarda. 

Arribo a les Pobles i vaig a buscar l'antic pas de Selma, marcat amb una inscripció a sobre l'arcada. Aquí canvio de senyalització i segueixo els cartellets verd de fusta de les rutes a peu en direcció a Santes Creus. Una guineu creua el camí al meu pas, gira el cap, em mira i s'amaga entre la malesa dels vorals del camí. Ha estat un moment màgic...! El fred es va intensificant a mesura que baixem d'alçada, i alguna ràfega de vent gèlid em fa la punyeta. Tot i això la llum cada cop es mostra més groguenca i les tonalitats de la vinya s'acceleren. Ja estic arribant al monestir de nou quan em trobo el sol que s'amaga per darrera els turons que emmurallen aquesta constucció cistercenca, oferint-me així un final genial per a una passejada tranquila, solitària, introspectiva si ho volem dir-ho d'una altra manera.

Salut
pep

PAÍS CÀTAR

Toulouse

A finals de setembre vam fer una visita pel sud de França, més en concret a la zona entre Narbonne i Toulouse, és a dir al Llenguadoc, el país càtar per excel.lència... Entre molts dels llocs que vam recórre trobem les capitals esmentades, Carcassone, Villefranche...

Narbonne

Vam començar el periple Càtar a Toulouse, on varem recórre alguns km pel Canal de Midi fins a Castelnaudary. Aquí tren fins a Narbonne on varem  recuperar la furgoneta i on vam visitar la gran i inacabada catedral així com la via romana que passa per devant l'ajuntament. Vam continuar cap al monestir de Fontfroide i direcció als castells de Sant Martin, Saint Laurent de la Cabrerisse, Talairan i Villerouge, on vam disfrutar de la bona conservació del seu castell.

D'allí, i aprofitant que feia un dia esplèndid, continuàvem la carretera cap a Termes i Saint Pierre des Champs, per arribar-nos a Lagrasse, on ens quedàvem bocabadats amb els carrerons medievals i la seva abadia romànica, on feiem un cafè i adquiriem un plànol de la zona.

Ja quedava poc per arribar a Carcassonne, lloc on realment val la pena perdre's pels carrerons de la ciutadella medieval, i admirar la realitat de l'arquitectura dels s.XIII-XIV.

De Carcassone agafavem direcció a Limoux amb un dia que també pintava bo, tot i que el temps anava i venia. Després de visitar-ne la plaça major i l'església ens dirigiem cap a Quillan i més avall, fins a Axat, on realitzàvem l'aproximació al castell de Puilaurens. La porta ja estava tancada però valia la pena la vista que ens ofereix el camí que puja al recinte enmurallat. El dia encara allargava i ens dirigiem cap a Maury per arribar-nos a l'espectacular castell de Quéribus, que ja visitàvem amb llum tènue, la qual cosa li donava un toc molt més misteriós... Aquella nit dormiem a l'ermita de St Vicenç d'Estagel, on teniem una bona visió del Pirineu Oriental amb el Canigó en primer terme.
Agafàvem la carretera en direcció a la vall del Conflent, passant per Prades, L'abadia de St Miquel de Coixà, Villefranche de Conflent i Montlouis, amb la seva fortaficicació intacte. Aquí acabàvem la volta pel país càtar, baixant cap a Puigcerdà i amb ganes de més. La propera haurem d'anar cap a la vall del Foix i l'Ariège.

Canal de Midi

Abadia de Fontfroide

Castelnaudary

Villerouge

Chateau de St Martin

Detall a Lagrasse

Carcassonne

Carcassonne

Chateau de Quéribus

Chateau de Quéribus

Mont-Louis

Villefranche de Conflent

Sant Miquel de Coixà

BARRANC DE ST MARC

Quedo a Llorenç amb 2 Peps... tot i el vent la idea és sortir a rodar una mica amb la BTT. Així doncs em deixo portar per aquests nadius del terreny. El vent bufa fort a la plana, però a mesura que el terreny es torna costerut hem de parar a treure'ns les jaquetes. Remuntem el camí asfaltat fins a l'Hostal i continuem cap al castell de Gimenelles i cal Torrell, ara ja per pista forestal. Aquí el vent ja no molesta en absolut i el rodar és molt còmode amb màniga curta. Continuem cap al coll Beix i comencem a remuntar ja el barranc de St Marc, amb zones de sorra desfeta i pedregals força incòmodes. Tot i així anem progressant deixant a l'esquerra el camí de Sentsuies i el coll d'Arca. Passem de llarg la barrancada de Fontanilles i anem a petar a la pista asfaltada del coll d'Arca a Aigüaviva.

Ja fa una estona que duc la roda del darrera en mal estat i decideixo plegar veles al Pla de Manlleu. Abans però passarem per Aigüaviva, on disfrutarem de les vistes veremelloses de les seves vinyes, i gaudirem d'una mica de raïm a l'ermita de St Miquel. Un cop al Pla baixo per carretera fins a Aigüaviva i les Ventoses, de nou a St Jaume i Llorenç. Un altre dia espero poder completar la volta amb aquest parell de llorencencs... Merci per la companyia nanos...!!!

Salut

pep

CARRILS BICI DE LA COSTA DAURADA

Agafem un tren de Tarragona a Vila-seca. Això ens permetrà estalviar-nos el tram de N-340 que uneix aquestes dues poblacions. La intenció és recórrer bona part dels carrils bici que s'han establert per tota la zona del litoral de la Costa Daurada. Així doncs sortim de l'estació de Vila-seca i anem a fer un tomet pel casc antic fins a l'enorme rotonda que ens porta al Raval de la Mar en direcció la Pineda. Aquí han construit una passarel.la peatonal per no haver de fer rotondes carregades amb trànsit. Genial! Arribem fins a la Pineda per carril bici. Anem a buscar la línia de la costa i passem per la platja on fan els pessebres de sorra a l'época de nadal. Continuem pel passeig Pau Casals fins al carrer dels Muntanyals, que desemboca al carril bici de l'avinguda del Pla del Maset, on haurem de posar-nos a mà esquerra, sempre buscant el carril ben asfaltat. Ara amb una mica de pujadeta curta agafarem la segona rotonda a l'esquerra, sense deixar el carril bici en direcció al Cap Salou.

Arribarem a una nova rotonda, on anirem a buscar el carrer de Brussel.les a la dreta, per on continua el carril bici en direcció a la platja Llarga de Salou. El dia és genial i al migdia el sol es despulla de núvols. Continuem pel passeig de la LLarga i anem a parar al carrer de la Costa. Aquí continuem cap a l'esquerra per fer una visita a la platja dels Llenguadets i tornem enrera per baixar a la platja dels Capellans, on ja enganxem el camí de Ronda per unes passarel.les de fusta que ens portaran al passeig marítim de Salou. Resseguim aquest passeig fins al port esportiu de Salou i continuem encara pel carril bici que ja no deixarem fins gairebé arribar a Cambrils, on parem a fer unes tapes.

La tarda es mostra calorosa. Anem desfent el carril bici que recórre el litoral tarragoní fins al final del passeig marítim de Salou. Aquí girarem a l'esquerra pel carrer del principat d'Andorra fins a la plaça Europa, on agafarem direcció Port Aventura i Vila-seca, enganxant de nou amb carril bici a la banda esquerra de la carretera. Arribats a Vila-seca anem a buscar l'avinguda de Ramón d'Olzina fins arribar a la N-340. Aquí anirem pel voral amb compte durant uns 2,5 km fins a una rotonda, ja a l'alçada de Bonavista, on retrobarem el carril bici a l'altre costat de carretera, i que ja no deixarem fins a l'entrada de Tarragona.

Salut

pep