PRAT DE CADÍ

Abans que acabin les últimes neus als cims de les muntanyes fem una aproximació al massís del Cadí, sempre altiu i amb roca cridanera cap al cel blau de primavera. Deixem el vehicle a l'encantador poblet d'Estana i comencem caminant en direcció a coll de Pallers. La primera sorpresa la tenim a les afores del poble on ens trobem un senglar amb una de les potes del darrera amputades al mig del camí, mig moribund i sense poder-se moure... La veritat és que no és un bon inici d'excursió. Estem al seu costat una estona donant-li aigua fins que entenem que no podem fer-hi res. Pobra bèstia...

St Climent d'Estana

Arribem al coll de Pallers pel GR-150 on trobem un aparcament per vehicles. O sigui que si ens volem estalviar un parell de km podem començar l'excursió al  mateix coll. Fa un dia radiant amb núvols blancs i cel blau amb una temperatura que convida a anar gairebé en màniga curta. Continuem ara ja pel PR-121 seguint marques evidents que s'endinsen en el bosc. El terreny es torna argilós amb arbredes de pi roig i negre fins que arribem a una zona més humida. L'argila dona pas a la molsa de muntanya que recobreix les pedres de boscos altrament de conte, amb faigs i roures ara i adés. 

Prat de Cadí

En poc menys d'1 hora arribem al prat de Cadí, un espai enclavat als peus de la muralla natural que separa la Cerdanya de Catalunya. Sembla talment com si uns quants segles enrera haguessin talat el bosc per instal.lar un lloc acollidor on viure a recer de les parets altives del Cadí. Després d'entretenir la curiositat i l'esperit en aquest indret realment amable, decidim continuar la caminada per un senderó que, segons el mapa, s'endinsa al bosc en direcció O i baixa fins al poblet de Querforadat. El primer problema que tenim és per trobar l'inici del senderó, ja que no hi ha ni una sola senyal que indica cap direcció des d'on som. Cal afegir la neu que cobreix el sotabosc i que és possible que tapi alguna de les pintades que serveixen per direccionar-nos. 

Finalment, servint-nos de la intuició, la ubicació i la direcció que volem agafar, trobem una pista molt en desús i poc trepinada que puja fort cap als peus de la muntanya de Béixec. Arribem a una clariana i continuem endevinant el senderó amb força dificultats. Trobem unes marques grogues i les seguim fins que ens adonem que ens estan duen als peus de la muralla del puig del Quer. Així que devallem en diagonal fins que trobem, ara sí, el senderó que portàvem en inici. Ara anem trobant fites, tot i que hi ha alguna zona de bosc molt malmesa per allaus i vent, i de vegades hem d'intuir la direcció ja que el senderó no és visible.

Finalment, després d'una bona "encigalada" arribem al collet Jussana, un indret ben solitari i bonic i on no hi trobem res més que alguna fita despistada i un tribut de pedra a algú que devia voler retirar-se en aquell indret. Es nota que aquesta vessant no és la més desitjada per anar a la canal del Cristall i al cim del Volturó (2.650 m). Comencem a mostrar certa fatiga i devallem ara ja per senderó més ben marcat fins a trobar una pista, que a l'esquerra ens durà a una font i un refugi (tancat). 

GR-150

A partir d'aquí ja només hem de seguir la pista principal que, en baixada, ens portarà fins al bell poblet de Querforadat. Després de fer un tomb pels seus carrers anem a la part baixa del poble on trobem indicacions de GR, que seguirem fins al punt d'inici, passant per una barrancada preciosa. El GR fa un traçat espectacular per entre rouredes de fulla ja morta que endolça els nostres passos cansats. Visitem les restes del Cortal del Garreta, una construcció edificada amb pedra més gran de l'habitual per ser un corral o un antic magatzem de bestiar. Finalment arribem al coll de Pallers i d'aquí a Estana, amb un cansanci dibuixat als rostres però amb plenitud d'esperit. 

arribant al coll de Pallers

Querforadat

Powered by Wikiloc