ROCA DEL FRARE - VILADEMÀGER

Sortim, gairebé com un passatemps, pels voltants de la Llacuna (Anoia). Deixem el vehicle a l'entrada del camí del castell i que mena al càmping del mateix poble. Comencem a caminar amb un bon sol de pre-primavera que ens farà treure les jaquetes ben d'hora. La pujada al castell és costeruda, en incici. Agafem el senderó que votrja el cementiri i sortim novament a la pista. Continuem per aquesta patint per la sequera que ens envolta, tot i que encara queden racons amb humitat, com el revolt de la Salamandra, al Clot de les Ànimes. 

St Pere de Vilademàger

Arribem a un indicador de fusta. Deixem la pista principal que mena al càmping i agafem la pista costeruda a mà dreta en direcció al castell. Més endevant deixarem el senderó, a l'esquerra, que indica la pujada al castell i a l'església de St Pere de Màger. Ens estranya molt la neteja d'aquesta pista i l'amplada que li han donat. Es nota que ha pujat maquinària pesada. Arribem a dalt de tot de la serra de la Llacuna. Aquí entenem el perquè de l'amplada de la pista, i és que tot indica que hi ha projectat un parc eòlic, d'aquí els domassos que hem vist penjats per tot el poble. No en tenen prou de trinxar el territori com ho estan fent, amb inversions de companyies forasteres i creant una energia que ni tan sols es queda al territori, sinó que viatja uns milers de quilòmetres més al N... Realment ens entristeix l'ànima i ens fa cridar per dins! Tot i així gaudim de bones vistes cap a les valls de Mediona al S i la serra de Miralles al N.

Continuem per la pista en direcció NE cap a la serra de Rocamur, que continua amb la mateixa amplada que la de pujada. Es poden endevinar les clarianes per posar-hi els molins. En un revolt de la pista trobem un senderó a l'esquerra que s'endinsa al bosc. El seguim passant pel costat de la font de Rocamur, que s'endevina seca. Aquest tram de senderó ens omple l'esperit i ens fa oblidar, en part, la malesa que han  provocat a la pista de la serra. Trobem un punt vermell en un arbre. Ens endinsem al bosc per un senderó que haurem de seguir buscant les fites, que segurament han posat escaladors. Arribem a una zona d'esllavissada on s'endevina el senderó que ens portarà a l'extrem NE de la roca del Frare.

Se'ns obren els ulls quan arribem dalt i guaitem l'estimball. Deu ni do amb la sorpresa que ens tenia preparat aquest indret. Sembla realment impossible que del mig del bosc surgeixi aquest "cràter" i generi aquestes parets i figures de pedra. Ens aturem una estona per gaudir del paisatge i anem a buscar el senderó que recorre el peu de la paret. Anirem trobant fites que ens portaran a l'entrada de les tres coves que formen el subsòl calcari que ens envolta, com ara la cova de les Rondes.

Roca del Frare (771 m)

Després de l'embadaliment sortim d'aquest paratge seguint les fites que ens portaran a un camí ben trillat i que devalla fins al damunt del càmping. Aquí agafem, a l'esquerra, el senderó que ens aproparà al castell de Vilademàger i a l'església de St Pere de Màger, originariament romànica i modificada posteriorment. Les restes del castell són ben visibles i encara hi resten d'empeus la torre i algunes de les estances, això sí, sense sostre. Les vistes de la plana d'Ancosa són una meravella. Sortim del recinte enmurallat i baixem pel senderó que ens portarà a la pista d'inici, que només haurem de seguir fins al punt on hem començat l'excursió.

 

Powered by Wikiloc