ENTRE LES GARRIGUES I L'URGELL EN BICICLETA

Arribant a Arbeca pel canal

Cap de setmana en bicicleta ben aprofitat, entre les comarques de les Garrigues i l'Urgell. Sortim de les Borges Blanques pel canal d'Urgell (atenció! haurem de creuar les vies del tren per sota i continuar per les marques de GR). Anem fent ziga-zagues fins que el canal enfila de dret cap a Arbeca, on podem gaudir d'una bona vista del castell. Continuem pel canal fins a trobar l'indicador del poblat Ibèric dels Vilars, molt recomanable la seva visita. Realment aquest indret té una màgia especial, i l'arquitectura que se'n conserva contribueix a aquesta màgia. Seguim pel canal fins a trobar l'entrada de Bellpuig, on farem parada per dinar i on podem observar també un castell ben conservat, en part.

pallissa de tàpia

Amb els estòmacs satisfets seguim direcció Preixana pel PR-C-64. Creuarem el riu Corb, que té la seva naixença a la zona de Rauric, igual que el riu Gaià, i que desemboca al Segre, abans del seu pas per Lleida. A Preixana coneixem el turó on hi havia hagut un castell en época medieval, ara substituit per l'església de Sta Maria. Des d'aquí dalt tenim una vista excel.lent de la part baixa de l'Urgell que toca amb la Conca de Barberà. El dia tocat d'una forta ventada neteja el cel de nuvolades i l'horitzó es torna més clar. Són nombroses les pallisses de tàpia que van apareixent pel camí, i és que cal suposar que aquesta terra és pobra en pedra, per aquest motiu moltes d'aquestes construccions estan fetes a base de fang i palla. Sortim de Preixana vorejant el turó de Montalbà, on trobem l'ermita del mateix nom. Continuem pel PR-C-64 fins a Verdú, que des de ben lluny ens mostra la torre del seu castell del s. XI, que ha anat patint modificacions i passant per diferents mans fins a ser privat. S'en pot visitar una part. 

Tàrrega

D'aquí a Tàrrega resseguirem el PR-C-25, que ens pujarà al Pla de la Ruda i ens devallarà a la capital de l'Urgell pel Pla de St Pere.

El diumenge el sol torna a sortir i el vent sembla que ha aturat una mica. Recorrem la part vella de Tàrrega i anem a buscar els peus del turó de St Eloi, on continua el GR-3, que recórre tota Catalunya de SO a NE. Els primers quilòmetres es fan enmig d'una delícia de paisatge, vorejant camps de sembrat i ametllers. El pre-Pirineu s'alça altiu devant nostre amb la serra del Montsec en primer pla. Deixem el GR que continua a mà dreta i continuem pel camí de St Jaume, senyalitzat amb fletxes grogues fins a trobar, novament, el canal d'Urgell. Arribats a aquesta cruilla recorrerem el canal a mà esquerra fins a la cruilla amb la Sèquia Segona del canal, que continua en direcció O. D'aquí arribarem a Barbens, on farem una parada per contemplar l'actual ajuntament, assentat a les dependències de l'antic castell templer. Seguim ara ja cap a Ivars d'Urgell, on gaudirem dels dibuixos de les diferents aus que poblen l'estany i que l'artista SWEN-ART ha escampat per diverses façanes del poble. Realment una xulada d'idea i uns dibuixos magnífics.

Portem 1 dia i mig sense trobar ningú pels camins, deuen ser tots a l'estany. Quina gentada...! L'aigua de color turquesa ens mira suau mentre el vent del matí ha anat afluixant. Recorrem bona part de l'estany pel camí que en fa la volta. Hi ha cigonyes per tots els pals. És un espectacle. Arribem a Vila-sana i a Golmès per carretera secundaria. Aquí aprofitarem per fer un mos al recinte del poli-esportiu. El vent ha anat de baixa i la calor comença a fer estralls, tot i així la tarda esdevé un paradís de colors amb els aumetllers i els fruiters florits. Creuem la Sèquia Tercera del canal i arribem al pantà del riu Corb. D'aquí ens deixarem devallar fins a Puiggròs, on recuperarem l'altimetria pujant fins a la plaça del castell, molt malmès però amb una posició estratègica envejable. Els últims quilòmetres creuarem la Sèquia Quarta del canal abans d'arribar novament a les Borges Blanques.

Una bona volta que sense vent esdevé una passejada amb poc desnivell per la zona central de la província de Lleida.

Verdú

 

ocells a Ivars d'Urgell

Estany d'Ivars d'Urgell

Powered by Wikiloc

ROCA DEL FRARE - VILADEMÀGER

Sortim, gairebé com un passatemps, pels voltants de la Llacuna (Anoia). Deixem el vehicle a l'entrada del camí del castell i que mena al càmping del mateix poble. Comencem a caminar amb un bon sol de pre-primavera que ens farà treure les jaquetes ben d'hora. La pujada al castell és costeruda, en incici. Agafem el senderó que votrja el cementiri i sortim novament a la pista. Continuem per aquesta patint per la sequera que ens envolta, tot i que encara queden racons amb humitat, com el revolt de la Salamandra, al Clot de les Ànimes. 

St Pere de Vilademàger

Arribem a un indicador de fusta. Deixem la pista principal que mena al càmping i agafem la pista costeruda a mà dreta en direcció al castell. Més endevant deixarem el senderó, a l'esquerra, que indica la pujada al castell i a l'església de St Pere de Màger. Ens estranya molt la neteja d'aquesta pista i l'amplada que li han donat. Es nota que ha pujat maquinària pesada. Arribem a dalt de tot de la serra de la Llacuna. Aquí entenem el perquè de l'amplada de la pista, i és que tot indica que hi ha projectat un parc eòlic, d'aquí els domassos que hem vist penjats per tot el poble. No en tenen prou de trinxar el territori com ho estan fent, amb inversions de companyies forasteres i creant una energia que ni tan sols es queda al territori, sinó que viatja uns milers de quilòmetres més al N... Realment ens entristeix l'ànima i ens fa cridar per dins! Tot i així gaudim de bones vistes cap a les valls de Mediona al S i la serra de Miralles al N.

Continuem per la pista en direcció NE cap a la serra de Rocamur, que continua amb la mateixa amplada que la de pujada. Es poden endevinar les clarianes per posar-hi els molins. En un revolt de la pista trobem un senderó a l'esquerra que s'endinsa al bosc. El seguim passant pel costat de la font de Rocamur, que s'endevina seca. Aquest tram de senderó ens omple l'esperit i ens fa oblidar, en part, la malesa que han  provocat a la pista de la serra. Trobem un punt vermell en un arbre. Ens endinsem al bosc per un senderó que haurem de seguir buscant les fites, que segurament han posat escaladors. Arribem a una zona d'esllavissada on s'endevina el senderó que ens portarà a l'extrem NE de la roca del Frare.

Se'ns obren els ulls quan arribem dalt i guaitem l'estimball. Deu ni do amb la sorpresa que ens tenia preparat aquest indret. Sembla realment impossible que del mig del bosc surgeixi aquest "cràter" i generi aquestes parets i figures de pedra. Ens aturem una estona per gaudir del paisatge i anem a buscar el senderó que recorre el peu de la paret. Anirem trobant fites que ens portaran a l'entrada de les tres coves que formen el subsòl calcari que ens envolta, com ara la cova de les Rondes.

Roca del Frare (771 m)

Després de l'embadaliment sortim d'aquest paratge seguint les fites que ens portaran a un camí ben trillat i que devalla fins al damunt del càmping. Aquí agafem, a l'esquerra, el senderó que ens aproparà al castell de Vilademàger i a l'església de St Pere de Màger, originariament romànica i modificada posteriorment. Les restes del castell són ben visibles i encara hi resten d'empeus la torre i algunes de les estances, això sí, sense sostre. Les vistes de la plana d'Ancosa són una meravella. Sortim del recinte enmurallat i baixem pel senderó que ens portarà a la pista d'inici, que només haurem de seguir fins al punt on hem començat l'excursió.

 

Powered by Wikiloc