 |
| cim del Montcau amb el Pirineu al fons |
Després d'una bona calçotada ve de gust tirar el menjar avall. Anem a dormir a una de les zones d'aparcament que trobem al Marquet, una casa modernista enmig del Parc Natural de St Llorenç del Munt i l'Obac. El dia es lleva amb força boira i esmorzem amb la calma. Ahir vam seleccionar una ruta que ens van mostrar en un llibre al mas de
Casamada, a Castellar del Vallès, on trobareu les millors mongetes del ganxet de Terres Catalanes.
 |
| indicadors de pedra de la Vall d'Horta |
 |
entrada a la cova de
Simanya |
S'acaba el cafè amb llet i la boira no acaba de fer net, però "què caram" som aquí i tenim tot el dia per devant. Així que comencem l'excursió seguint el GR-5 que passa pel collet de Llor i la cova de Simanya abans d'arribar al coll d'Eres. La cova de Simanya ens ha fascinat, sembla ben bé que t'endinsis a l'interior d'una balena o un drac. Hi estem una estona fins que a fora veiem els primers raigs de llum. Girem cua i fem cap al GR-5 de nou fins al coll d'Eres.
Aquí girem a la dreta per pujar, sense complicacions al cim del Montcau (1.057 m). La temperatura és fresca però a dalt el cim hi ha moltes rames gebrades del fred i el vent. Ens fem la foto de rigor i observem el vast panorama: des del Montmell a l'O fins al Montseny a l'E, passant per part del Pirineu Català al N i la costa de Barcelona i el Corredor al S, realment un talaia privilegiada. Girem cua de nou fins al coll d'Eres, vigilant de no relliscar amb els còdols...
 |
| cim del Montcau 1.056 m |
 |
| monestir de St Llorenç del Munt |
Arribats al coll deixem el GR-5 que continua cap al Montseny i continuem per la carena del Pagès fins arribar a la Mola, on es troba el monestir de St Llorenç del Munt. Aquest tram és un puja-baixa entretingut que ens va donant unes vistes molt bones entre els 2 cims. Només hem de seguir les indicacions als pals de fusta. El monestir benedictí data del s.X, on ja hi havia una petita paret que va desenvolupar en una ermita al s.XII. Aquesta es va ampliar fins arribar a l'actual santuari romànic que deixar d'acollir monjos a finals del s.XV. Hi ha una quantitat de gent que esgarrifa, així que fem un beure i mengem una mica de pa amb fuet i formatge.
Girem cua fins a la cruïlla on trobem direcció a l'ermita de Sta Agnès. Anem baixant pel senderó força malmès però clar fins a un encreuament sense indicacions. Decidim seguir recte i en uns poc metres arribem a l'esperada ermita de Sta Agnès. Fa olor de fum, i es que hi ha una foguera. Aquesta olor ens dóna la benvinguda. L'ermita aprofita part d'una balma. Antigament devia ser força gran, perquè a part de l'ermita es veuen murs de pedra que indiquen unes estances majors. A l'esquerra de l'entrada de l'ermita hi ha un forat a la roca que condueix a una antiga font que devia recaptar aigua que regalimava per la paret. La màgia del l'indret és per assaborir-la. Genial!!
 |
| coll d'Eres |
 |
| casa modernista de El Marquet |
Tornem a l'encreuament de senderons i continuem avall fins que anem a petar al barranc de la Canal Fonda. Tenim al damunt mateix el turó de les Nou Cabres i la Cadireta. Sembla el Montsant i Montserrat, on totes les roques tenen algun nom curiós. Arribem a una cruïlla de camins, aquí ja de carro, i seguim pel de l'esquerra en lleugera pujada. Més endavant agafem un senderó a l'esquerra. Ara ja anem per simple orientació. El mapa que seguim està molt mal traçat i no hem agafat l'explicació. Tot i així són les 15h i tenim temps per recórrer. A un altra cruïlla de senderons continuem pel de l'esquerra i passem pel forn de calç i la font de Davi, un mas espectacular al bell mig d'un prat rodejat de parets.
Anem a buscar el camí de carrro i tornem a trobar marques de GR que ens portaran fins al coll de Palomeres i fins la pista que puja al Marquet, de nou.
Una excursió que no ens deixa indiferents i que ens fa conèixer millor la nostra geografia catalana, que com sempre, veiem que dóna per moltíssim...
 |
| Carena del Pagès, al fons el Pirineu |
 |
| ermita de Sta Agnès |
salut
pep
