fent un descans aprop de Talavera // vila fortificada de Montfalcó Murallat
Diuen que Catalunya va ser més ferma i rica durant l'alta Edat Mitja, i que la major concentració de castells a Catalunya la trobem a la comarca de la Segarra. Així doncs vaig muntar una ruta de 2 dies per recórre uns quants camins d'aquesta comarca, unint la majoria de castells que trobavem sobre el mapa. Evidentment no vam poder vere'ls tots, però sí que ens en vam fer una bona idea. També s'ha de dir que la majoria de castells visitables estaven tancats ja que només obren els caps de setmana o festius. La major part d'ells van ser construïts durant els segles XIV i XVI.
Montornès de Segarra // Castellot de Monlleó
1º dia, dilluns 7 de febrer de 2011
No he trobat més allotjament que a Cervera, la qual cosa ens obliga a començar a les Oluges, i fer la volta al revés del què havia pensat. Sortim d'aquesta població petita i col.locada a les faldes de la muntanya en direcció a Montfalcó Murallat, al qual només s'hi pot accedir per la porta original de la muralla que envolta el castell. Magnífic!!! El temps sembla que ens respectarà i la temperatura és primaveral. Quin desastre d'hivern!!! Continuem cap a Santa Fe, un poblet maquíssim, on tenim el plaer de parlar una estona amb una de les seves veïnes. Seguim el nostre camí cap a Estaràs, Altadill i St Guim de Freixenet, per pistes en un estat excel.lent i molt rodadores. Tot i així parem cada 2x3 a fer fotos ja que el paisatge bé s'ho val. Continuem cap a St Guim de la Rabassa, la Rabassa on trobem l'antic convent de jesuïtes de St Andreu, Castellot de Monlleó, Briançó i st Antolí. Decidim parar a dinar però la sorpresa és que no hi ha bars. Els pobles són tan petits que no hi ha per menjar ni dormir. Impressionant !!! Mengem 4 ametlles i xocolata i continuem doncs cap a Talavera, a veure si trobem bar, però res de res. Seguim ara per pistes asfaltades fins a Montoliu i Montornès de Segarra, on el paisatge ja va canviant de nou, convertint-se en tot un espectacle de l'aprofitament del terreny per a plantar-hi cereals i ametllers. Seguim cap a Granyena on parem a fer un segon mos, i on ja estem més aprop de Cervera. Continuem cap a Granyanella i la Curullada, tots dos poblets amb un nucli antic i castells molt ben cuidats. Arribem a Cervera sobre ls 18.15h, just per trobar l'hostal on dormirem.
arribant a Montcortès // arribant a Granyanella
2º dia, dimarts 8 de febrer de 2011
Sortim de Cervera seguint les indicacions de la "ruta dels castells del Sió" després d'haver recorregut el seu casc antic i visitat el carreró de les Bruixes, on celebren l'Aquelarre. Així doncs fem cap a la Cardosa, Montcortès de Segarra i l'Aranyó, on descobrim que hi va néixer Manuel de Pedrolo. Aquestes dos últims pobles amb uns castells envejables i visitables en dies festius. Seguim cap a Hostafrancs, Concabella i les Pallargues, però abans d'arribar-hi ens desviem cap al N per arribar-nos a Florejacs, un poblet únic amb una arquitectura envejable i un paisatge de somni (no he fumat res, eh...). D'aquí ens arribem al castell de les Sitges, potser el més espectacular de tots els què hem vist, i en un estat de conservació envejable, tot i que restaurat. en part Seguim cap a Palou, la Morana i Guissona, on parem a fer un entrepà, aquí sí que hi ha bar. El dia està força assolellat però fa més fresqueta que ahir, la qual cosa s'agraeix, no cal treure la jaqueta avui. continuem ja per prats molt més planers i amb marges de pedra marronosa cap a Torrefeta, Bellvei, el Llor i Castellmeià, on trobem un altre castell sublim. Aquí canviem la ruta que portàvem per anar en direcció a l'ermita de St Miquel, enclavada en una vall solitària excel.lent, on els sentits ens agraeixen el pas, fins a Queràs. D'aquí anem a St Ramón per carretera, en recorrem el seu casc antic i tornem enrera per camí pel barranc de Malgrat fins arribar al poble del mateix nom, on tenim un dels castells més macos de tota la volta, a part de la restauració que ha sufert, la seva posició és molt estratègica. Aquí em dono conta que he perdut 2 tanques del plat gran, que em balla entre les bieles del pedalier. Sort que només 1,5 km fins a les Oluges, on arribo podent fer servir el plat petit. Arribem de nou al cotxe a les 18h, amb una satisfacció brutal, després d'haver conegut una zona molt poc explotada turísticament, i on la sol.litud n'és la gran protagonista.
castell de les Sitges // arribant a Florejacs
PER VEURE ELS VÍDEOS ANEU ALS ENLLAÇOS SEGÜENTS:
VÍDEO 1ª PART
VÍDEO 2ª PART
Salut
pep
Molt bona ruta, Pep.
ResponEliminaLa meva àvia era filla de Talavera i jo he viscut dos anys (probablement els més feliços de la meva infantesa) a Sedó, que és molt a la vora de Les Oluges.
El paisatge de la Segarra és preciós, a mi almenys m'ho sembla. El clima no acompanya massa, però.
Un lloc també molt bonic per veure és la Torre de Vallferosa, no sé si hi has anat mai.
Aquesta primavera vull fer una ruta amb la família per Talavera, a veure si és possible.
Fantàstica sortida, millor relat.Gracies per compartir-ho. !!!
ResponEliminaSalut