Pàgines

27 d’abr. 2016

TUC DE BASIBÉ - 2.723 m

cim del Tuc de Basibé, 2.723 m
Tornem a carregar esquís a la furgo i ens posem en marxa cap a la vall de Benás. Hem d'abortar la primera intenció de fer la volta Remuñe-Literola pel mal temps pronosticat. Així doncs neix l'alternativa de realitzar l'ascenció al tuc de Basibé, a la zona de l'Ampriu. Deixem els vehicles a l'aparcament de pistes i comencem a remuntar la coma de Basibé pel bell mig de les pistes. Quan arribem als peus de l'últim remuntador comencem a virar a la dreta, en direcció S, pel Cllot (Clot en patués) del Port. Finalment ha sortit el sol i ara ens comença a torrar de valent, sort que de tant en tant algun núvol fa acte de presència.
Cllot del Port, al fons el massís del
Posets-Perdiguero
Davant nostre s'alça el Cap de la Pala de l'Estany, on arribem després d'unes quantes voltes maries. Arribem a la cota 2.640 m i comença a granizar lleugerament. De totes maneres traiem pells i baixem fins al coll que mena a les faldes del Basibé. Hem de tornar a replantejar la jornada, ja que el temps no està massa per bromes i la volta que volíem realitzar cap als cims de Cibollés i Gallinero també es veu abortada.
tuc de Basibé des del Cap de
la Pala de l'Estany
Arribem als peus del cim escollit i tornem a posar pells. Aquí ens espera una pala força pronunciada que remonta els últims 150 m fins al cim, on arribem 30 minuts més tard. Mentre treiem pells dalt del cim arriba una segona granizada que ens obliga a afanyar-nos en la transcisió i a fer la foto de cim. El cel està cada cop més tapat i sense perdre massa temps anem tirant avall per la pala cimera, sense perdre de vista la línia que dibuixa la carena.
Descens per la pala N del Basibé,
al fons les Maladetes
En Manel s'atura i troba una sortida per la pala N, d'uns 35-40º d'inclinació. Es llança primer (s'ha de mantenir el respecte pels veterans) i ens confirma que la neu està en bon estat. Així doncs ens tirem tots darrera seu per gaudir d'una de les baixades més boniques de la temporada. Llàstima que el cel continuiï tapat. Arribem finalment al estany nevat de Basibé on tornem a posar pells fins a remuntar el coll del mateix nom.
D'aquí fins a l'aparcament tornarem a gaudir d'una baixada amb una neu prou bona per les pistes d'esquí. Excel.lent i inesperada jornada d'esquí, Llàstima que el diumenge va començar el dia amb un temporal de vent i neu que ens va fer desistir de tirar amunt. Fins la propera copmanys!! Un plaer...

remuntant pel Cllot del Port
traces a la pala N del Basibé amb
una neu excel.lent




Powered by Wikiloc

salut
pep

21 d’abr. 2016

SILVRETTA 2016: LA PEL.LÍCULA



salut
pep

EN BICI PER L'URGELL

lo Pilar d'Almenara
Dissabte. Bon temps. Carreguem les bicis i anem cap a Claravalls, entre Tàrrega i Agramunt. Tenim ganes de conèixer una mica més una comarca, sovint oblidada per la pols dels seus camins. Després de fer un petit esmorzar al bar de Claravalls, sortim en direcció a Sta Maria de Montmagastrell pel GR-3.  Abans d'arribar al poble trobem l'ermita del Sagrat Cor. Ens esperàvem un poble més bufó i continuem cap a la Guàrdia encara pel GR-3 i un bon tram de pista en bon estat. La temperatura és agradable, i de tant en tant corre una mica l'aire.
Rocabertí de St Salvador
Arribem a la Guàrdia i quedem sorpresos pel cartell que figura a la façana de l'escola (de l'época franquista, sens dubte!). Agafem la carretera en direcció a Agramunt i pugem a lo Pilar d'Almenara (459 m), únic vestigi de l'antic castell del s. XII que coronava la serra d'Almenara. Visitem la torre que es troba en un estat impecable i gaudim de l'esplèndida vista de l'Urgell i comarques veïnes. Continuem cap a Agramunt per la pista que ressegueix el GR-3. Fem parada obligatòria de vermutet.
ermita del Sagrat Cor
Continuem ara en direcció N cap a la Donzell d'Urgell. A mesura que anem pujant el paisatge va canviant de colors i de llum. Els verds s'imposen als marrons i la llum es torna menys tèrbola. La Donzell d'Urgell es transforma en una petita i agradable sorpresa. Llàstima que no hi cap bar on fer una mica de vida social. 
vistes cap al N de l'Urgell
Anem a buscar la pista que ens menarà a Rocabertí de St Salvador, un raconet de món que ens enamora. Estem al punt més elevat de la ruta i la vista bé val una parada. Els camps daurats de colza i els sembrats fan un pàtina de colors excepcional. Agafem direcció S passant per la masia de Segur i les Puelles. Des d'aquí volíem visitar l'ermita de Sta Magdalena dels Arquells, però ens veiem frenats per una propietat privada. Així que girem cua i agafem la pista de Castellblanc i Renant, un llogarret que també ens transmet molt bones vibracions. Genial! Aquí el paisatge ja torna a ser més dòcil i elegantment suau, a diferència de la zona de Segur i les Puelles.
carrers medievals a la
Donzell d'Urgell
església romànica de
Agramunt
Anem baixant fins a Puigverd d'Agramunt i Castellnou d'Ossó, on fem una parada. La calor en aquest punt resulta ofegant, i no parem de posar-nos crema solar. Fem una parada a l'ermita de St Pere i a les restes del castell i anem tirant en direcció a Montfalcó d'Ossó, un altre raconet que ens sorprèn. Aquí, el castell deuria haver estat una bona peça arquitectònica a jutjar per la gran paret que en resta dreta. El cel es va enterbolint mica en mica, i decidim retallar la ruta inicial prevista. Així doncs anem fent via cap a Claravalls per camins rurals i un paisatge cada cop més verd i agradable. Els núvols, però, ja se'ns han tirat a sobre i abans d'arribar a Conill comencem a rebre les primeres gotes de pluja. Les quatre cases i l'ermita apilades a Conill també ens sorprenen de bon grat. Trobem cartells de propietat privada, i com no està tot fet un nyap...!
Aquí trobem ja indicadors cap a Claravalls, on arribem en 10 minuts sota quatre gotes mal comptades. Evidentment acabem la ruta amb una bona cervesa i unes patates, que la gent del bar ens preparen de forma molt original. Nanos, merci per la companyia, menys mal que encara queda gent que vol gaudir damunt la bici...!!!

cartell a l'escola de la Guàrdia
camps de colza a la Donzell d'Urgell
Montclar d'Urgell










Montfalcó d'Ossó









Powered by Wikiloc

salut
pep

PIC DE FONTBLANCA - 2.903 m

Piràmide cimera del Fontblanca
Encara queda neu al Pirineu i decidim fer una nova sortida amb en Xavi, la Roser i l'Edu. Així doncs quedem a l'aparcament de les cabanes de Castellar, al pont de Tristaina, Andorra. Calcem els esquís a la motxilla per fer els primers 150 metres de desnivell a peu. A la cota 2.000 calcem ja els esquís per començar a foquejar. El cel és força enterbolit, ha plogut bona part de la nit anterior i el terreny està força humit. Tot i així sembla que aguantarà.
Llera del Comís Vell
Anem pujant per la llera del Comís Vell fins a la base del portella de Rialb i el pic de Besalí (2.639 m). En aquest punt el vent es comença a fer notar. Girem a l'esquerra per superar una llomada que ens deixarà al vell mig de la coma de Varilles. La neu comença a fer-se dura i el vent a bufar cada cop amb més força. Aprofitem la parada per menjar alguna cosa ràpida i posar ganivetes. Continuem pujant en la mateixa direcció N passant per sota un contrafort rocallós. La paret està totalment gelada! 
Edu amb els Pirineus als peus!
Superem aquest coll i arribem ja a la base de la piràmide del pic de Fontblanca, que s'alça majestuós davant nostre. La sorpresa és la brutal ventada que trobem al començar a enfilar la pala sumital. Un vent gèlid d'uns 100 km/h fa que l'Edu i jo donem mitja volta a tan sols 100 m del cim. El Xavi i la Roser, tot i la forta ventada, assoleixen l'objectiu i retornen al collet on ens estem esperant l'Edu i jo, mig congelats. 
Portella de Rialb i pic de Besalí
Les vistes, però, són de fàbula. Llàstima que no les podem assaborir del tot. Un cop tornem a estar tots junts comença el descens per la pala O del Fontblanca, una de les més desitjades dels Pirineus Andorrans. Al principi trobem una neu excel.lent però a mesura que anem baixant el nivell de transformació s'accentua i no ens deixa gaudir al 100%. Baixem per l'altre costat de la coma de Varilles fins a retrobar la vall del Comís Vell, on ja retornem sobre les traces de pujada. Aquí, però, fem cas a una informació donada a en Xavi de anar a buscar la part esquerra del barranc, on encara queda un xic de neu per poder arribar força més avall amb els esquís i no haver de caminar tant.
Una ascenció que l'Edu i jo tornarem a repetir de ben segur, si pot ser sense la meitat de vent que hem trobat aquest cop, i poder gaudir així del cim i les vistes esplèndides cap a tot el Pirineu andorrà, part del Català i part del Pirineu Ariegoise. Merci pel guiatge Xavi...! Com sempre, un plaer compartir ruta.

Remuntant la Coma de Varilles
Arribant a la part superior de Varilles











Powered by Wikiloc

salut
pep

14 d’abr. 2016

ALT CAMP: PISTES I MES PISTES...

mas de Ràfols
Cel blau amb alguna pinzellada blanca, temperatura primaveral i ganes de pedalar. Destí: el què les cames triïn. 
Amb el cap un pèl adormit encara, em ve de gust passar una bona estona damunt la bicicleta, lluny de cotxes i gent. Així que les cames agafen direcció a Serradalt per la pista asfaltada. Baixo a la carretera de Picamoixons i arribo al poble. Feia temps que no passava per la zona del "pessebre vivent", així que agafo direcció Fontscaldes per la pista asfaltada on passem pel costat del mas de Ràfols, amb parada obligatòria. Bona vista de la torre del Petrol.
roselles a Fontscaldes
repassant les faldes de Miramar
En aquest tram hi ha un parell de pujades que ja em fan entrar en calor. Mica en mica, amb els músculs ja calents de la pujada, les cames em van dibuixant la volta que els hi ve de gust fer avui. De Fontscaldes vaig a buscar la pista que recórrer els peus de Miramar, i que, al meu parer, és un dels llocs més bonics de l'Alt Camp pel què fa a les vistes. Passo pel costat de la font de Cervelló que baixa seca i continuo cap a Foguerola del Camp. Abans d'arribar-hi, però, faig unes quantes parades per contemplar el paisatge: les roselles, les margarites i flors vàries estan invaïnt els camps de conreu, i la barreja de colors és senzilla però espectacular. Com sempre la natura ens ofereix uns regals impagables, anem o no en bicicleta. L'important de tot plegat és adonar-nos-en i gaudir-ne. No crec que tota aquesta orgia natural surti perquè sí...!
Figuerola del Camp
cabana al barranc de les Bruixes,
arribant al Pont d'Armentera












Animadíssim ja pel temps, la temperatura (fresca però agradable) i el terreny, les cames decideixen anar a probar pistes que no han tastat mai. Així que continuo el traçat cap a la carretera de Cabra i viro a la dreta per la pista asfaltada de Miralcamp i Castelltallat. Arribo a una cruïlla i decideixo continuar amb la direcció que portava. Arribo a l'urbanització de Miralcamp. Les vistes són molt guapes des d'allí dalt, també, llàstima que la línia elèctrica de gran voltatge enssopeig força l'estampa primaveral. A partir d'aquí em trobo amb pista de terra. Vaig calçat amb els pneumàtics de 25 mm i a la Carpe Diem no li fan por les pedres, així que les cames continuen bombejant en aquesta direcció.
Santes Creus
arribant a Vilardida
Passo per sota el poble abandonat de Fontscaldetes, als peus de la serra de Cabarrà - Voltorera, i trobo marques de GR que porten al Pont. Continuo encara per camí de carro, sortejant pedres. Els pneumàtics de 25 mm aguanten, i molt bé, així que ja agafo confiança i vaig fent. Deixo al costat l'urbanització Mas del Plata (la propera m'hi arribaré a veure el Mazinguer Z) i recorro el barranc de les Bruixes fins al Pont d'Armentera.
D'aquí, ja per carretera, fins a Santes Creus, Aiguamúrcia i Vilarodona. Mentalment estic traçant la volta a l'Alt Camp, i continuo pensant en les pistes asfaltades o semi-asfaltades que hi ha per poder completar-la, així que continuo cap Vilardida i Montferri.
vall del Gaià a Montferri
No sé com estarà el pas del Gaià en aquest punt i decideixo anar-ho a provar. El riu baixa força aufanós però han rehabilitat la passarel.la de fusta que el riu havia tombat. Aquí arriba la segona part de rampes fortes del dia. Bona i curta pujada per la pista asfaltada a Bràfim, gairebé mai sense trànsit, no sé perquè... De Bràfim continuo per pista cap a Vilabella i Nulles. 
castell del Rourell
Vorejo el cementiri de Nulles i vaig a buscar la pista que porta a Vallmoll pel mas del Cap de Ferro. La sorpresa és que el paviment s'acaba de sobte abans d'arribar a la Frida, entre Vallmoll i la Secuita. Vaig a buscar el camí de la Creu de les Cabres asfaltat fins a Vallmoll. D'aquí ja per carretera fins a la Masó, on vaig a trobar la pista que mena al Rourell. Aquí faig una visita al castell i enfilo camí dels Quints amunt. M'encanta aquest trocet, va pujant molt suau i les vistes cap a la conca de l'Alt Camp és cada cop més bonica.
Arribo a casa després de 4 hores i mitja de pedalar per llocs que mai havia trepitjat, però sobretot després de 4 hores i mitja de gaudir d'un paisatge que no deixa de fascinar-me, d'una orografia senzilla, suau i dura alhora, camps de roselles, vermells, grocs, verds i marrons que es confonen amb l'horitzó, que ja em crida per a la propera sortida. Així doncs, espero poder-vos encomanar aquest esperit primaverenc amb un temps impropi per al mes en el què estem. A disfrutar...!!!
camp de colza a Vilabella
 











Powered by Wikiloc


salut
pep

11 d’abr. 2016

TUC DE PARROS - 2.706 m

Diumenge 10 d'abril, després de dormir a la furgo a l'aparcament que hi ha al costat del refugi del CEC a Salardú, esmorzo amb la penya del CEB. Després de saber que la companya està ben atesa a l'hospital de Vielha, tirem amunt cap al Plan de Beret on deixarem els vehicles. La intenció avui és realitzar una circular al tuc de Parros, així que sortim en direcció N per la pista de Montgarri fins a la cabana de Parros, que indica l'inici de la vall del mateix nom. Aquest primer tram es fa una mica feixuc ja que la neu hi escasseja o està en molt mal estat.
vall de Parros
Carreguem esquís a la motxilla per remuntar la lloma que hi ha damunt la cabana fins que trobem neu. Calcem esquís i comencem a remuntar la vall de Parros. El temps aguanta tot i que no fa sol, però al darrera nostre s'alcen unes bones nuvolades. Passem al marge esquerra del barranc i arribem a la capcalera de la vall on ja hem notat que a les collades fa molt vent, i fred...
Decidim canviar de plans, abandonar la volta i intentar l'ascenció al tuc de Parros que ja fa estona tenim a la nostra dreta, presidint la vall. Anem remuntant fent llaçades enmig d'una ventolera força molesta que ens obliga a posar les caputxes dels anoracs. Arribem a cota 2.500 m i el vent ja és molt fort, tot i així continuem avançant cap al cim occidental. Arribem a l'alçada de l'estany Nere de Parros, tot nevat, i alguns dels companys són abatuts, literalment, per la potent ventada que bufava. Davant aquests fets decidim deixar-ho aquí ja que la ventolera a l'aresta cimera segurament serà molt més pronunciada. 
sortint del Plan de Beret
Traiem pells i ens preparem per la baixada. Ens queden les mans gelades, algunes fixacions no funcionen amb el glaç i el vent no afluixa. Tot i així, baixem uns metres, i després de provar la neu ens adonem que podrem gaudir d'un descens espectacular mentre el vent va afluixant i ens deixa baixar pel nostre propi pes.
Baixem per la coma de Parros fins al barranc i refem les traces de pujada fins a trobar la pista de Montgarri. Posem esquís a la motxilla i a peu fins al Plan de Beret. Una altra bona ascenció amb vistes privilegiades que no hem pogut gairebé gaudir.
Merci David per aquest cap de setmana fantàstic!


estany Nere de Parros









Powered by Wikiloc

Salut
pep

CASTELL DE RUS - 2.777 m

cim del Castell de Rus 2.777 m
Dissabte 9 d'abril em trobo novament amb gent del CEB a la vall de Boí. Enfilem carretera amunt en direcció a les pistes i deixem els vehicles al costat del pont que dóna l'entrada a la vall de St Martí. El dia és força gris i comencem a foquejar per la pista que remonta la barrancada per la dreta sortejant pedres i herba. La neu a aquesta alçada ja no ha quedat després de la météo dels últims dies.
Arribem al pont de fusta que creua la barrancada després de fer un tram de senderó mig borrat per la neu. Deixem el barranc de Moró que continua per la nostra dreta. Anem pujant per pales nevades més còmodes tot i que el cel continua ben tapat i no es pot veure gairebé res de la capçalera de la vall de Rus. La primera intenció era realitzar l'ascenció al tossal de la Mina (2.722 m) però degut a la climatologia decidim girar cap a l'esquerra abans d'arribar al port de Rus.
Comencem a remuntar per les pales del vessant O del Castell de Rus fins arribar al cim amb un vent gèlid que fa feixuga la transició de treure pells. Tot i així el cel es va esclarint mica en mica i podem gaudir d'una magnífica vista cap als pics del Pessó  (2.892 m), el tossal del Paiasso (2.772 m), tossal de la Mina, els pics de Subenuix (2.950 m) i Peguera (2.983 m), així com el Montsent de Pallars (2.883 m) a la presidència de la vall Fosca.
La baixada amb una neu inicialment gelada esdevé tot un plaer uns metres més avall del cim, acompanyada d'una millora del temps que ens fa gaudir de valent. Malauradament, però, una companya pateix una fractura de turmell i haurà de ser atesa per l'helicòpter dels bombers que van realitzar una feina fantàstica. Esperem que es recuperi aviat i torni a les muntanyes amb nosaltres.
Una bona ascenció amb neu justa al principi del barranc, però amb un ambient molt maco i de bona muntanya des de la coma de Rus. Excel.lent companyia!










Powered by Wikiloc

salut
pep

4 d’abr. 2016

SILVRETTA - DIA 6: SAARBRÜCKER - WIRL

L'últim dia de travessa el cel ens espera tal i com l'havíem deixat la nit anterior: nevant. ens despertem amb uns 30 cm de neu nova i tot tapat. Sort que avui és tot baixada i el camí està senyalitzat amb pals de fusta. Després d'una bona vetllada durant el sopar acabem d'esmorzar els últims, per variar, però ja ho tenim tot preparat, així que sortim tots a la mateixa hora, aproximadament. N'hi ha que tiren amunt a temptar al temps i intentar fer algun cim. D'altres com nosaltres tiren avall, esperant arribar a la vall en bones condicions i amb bona combinació de transport per arribar on tenen el vehicle.
Comencem a baixar per la vall de Kromertal i mica en mica sembla que la boira vulgui cedir pas als raigs de sol. Així que el cel va passant del gris al blau. Quin goig arribar a la carretera amb una postal per als ulls. Arribem al Vermunt Stausee i remuntem uns metres la carretera fins a trobar un telèfon. Truquem, de manera gratuita, a la companyia que uneix els dos vessants de la collada de la Silvretta, a l'hivern tallada per la neu. En menys de 5 minuts apareix un autobús que ens deixarà a l'hotel Piz Buin, al llac de la Silvretta. Com que no parlen res d'anglès tenim una mica d'estira i arronsa amb el tema dels bitllets. Finalment ens deixen estar, Nosaltres volem pagar però ells no es volen comunicar... Mala sort. 
Des del llac de la Silvretta, on havíem estat feia 3 dies enmig d'una forta nevada, baixem per la carretera fins al poble de Wirl. Mentre anem remant en algunes zones planeres sentim un parell d'allaus. Fa molta calor i el gruix de neu ja comença a fondre's. Arribem a Wirl contents d'haver tingut la sort de tenir bon temps en la major part dels dies.
Contents perquè no hem tingut cap problema tècnic ni físic. Contents perquè ha estat la primera travessa que realitzem junts, els dos germans, l'única cordada de germans que hi havia aquesta setmana santa a la Silvretta (boooo...!). Contents perquè ens en hem sortit tot i haver-nos deixat el mapa a l'hotel. Contents per la gent que hem conegut durant el viatge. I sobretot contents perquè hem conegut una zona magníficament bonica amb moltes possibilitats per a l'esquí i per a l'alta muntanya en general. De ben segur que repetirem, ens han quedat moltes valls amagades dintre la motxilla...

 
Powered by Wikiloc



salut
pep