CONGOST DEL RIU LOBOS

Aprofitem que estem en terres Sorianes per apropar-nos a fer una volta pel Congost del Riu Lobos. Deixem el vehicle a l'aparcament del bar que trobem al començament del congost. L'excursió no té pèrdua, només hem de seguir l'únic senderó que hi ha pel marge esquerre del riu. També podem pagar 4€ i aparcar el vehicle en un aparcament que es troba a tan sols 1 km de l'ermita de St Bartolomé. Nosaltres preferim matinar i fer els 3 km que hi ha des de Fuente Engómez. La longitud d'aquest congost és d'uns 25 km i parteix les províncies de Burgos i Sòria i està considerat Parc Natural.

ermita de St Bartolomé

El dia comença clar però amb un fred que pela. Feia molts dies que no notàvem aquesta temperatura i en part ho agraïm. Arribem a l'ermita templaria de San Bartolomé després d'una passejada d'uns 40 minuts, gaudint dels diferents colors que ens ofereixen les roques on hi comencen a tocar els primers rajos de sol. L'excursió és del tot planera. Anem a buscar la Cueva Grande que hi ha darrera de l'ermita i que ens deixa bocabadats amb la seva entrada majestuosa. Aquí s'hi han trobat pintures rupestres de l'edat de Bronze. Retornem a l'ermita i pugem fins al Balcón del Diablo, on trobem una roca foradada en forma d'ull humà, i que ens deixa mirar el precipici de l'altre costat de congost.

No podem visitar l'ermita perquè encara no és oberta. Aquesta data del s.XIII, romànic amb influència de gòtic. Es coneix la seva vinculació amb l'Orde del Temple, i està provat que el lloc on està ubicada té la mateixa distància de les parts més a l'est i l'oest de la Península Ibèrica.

Retornem al vehicle pel mateix camí, fugint ja de la gent que s'hi comença a aglomerar.

Fuente Engomez

Cueva Grande

Balcón del Diablo

                   

PIC DEL MONCAYO (2.314 m)

Moncayo des de Cerro San Juan

Després de passar la nit a Vozmediano i gaudir de la seva "petita festa major" i d'un "almuerzo" al bar Moncayo (molt recomanable), pugem per la pista asfaltada i de terra en direcció al Santuario i Albergue del Moncayo. Aparcament a uns 500 metres del santuari. D'allí mateix trobem indicadors que ens dirigeixen per senderó fins a la Peña Nariz i més endevant fins al Collado de Castilla. En aquest tram d'ascenció gaudim d'unes vistes infinites de Saragossa, Navarra i bona part de la Rioja. Divisem alguns dels cims del Pirineu Occidental (zona de Formigal-Panticosa, Vignamale i Ordesa). Bestial.

vistes cap a l'altiplà central

El cel és ben blau, tret característic d'aquesta zona de l'altiplà central sense gairebé contaminació lumínica. Aprofitem arribar al coll per menjar una mica. Continuem pel senderó que continua cap a l'E en forta pujada, on ja s'intueix el cim del Moncayo. Les vistes ara augmenten cap a l'O deixant entreveure bona part de l'altiplà central, Castella-Lleó, La Rioja i Navarra, així com la zona que hem visitat recentment dels picos de Urbión i la serra Cebollera. Un espai immens e infinit.

cim del Moncayo

Seguim el senderó que ressegueix el cim, que més que un pic és un altiplà en sí mateix, compost de diversos "cerros". Arribem al Cerro San Juan (2.283 m), on una fita gegant ens indica la baixada zigzaguejant que ens durà a l'alberg i santuari de Moncayo enmig d'una calor força sofocant. Aquest tram de senderó se'ns pot compolicar degut a les pedres soltes i al fet que gairebé tothom accedeix al cim per aquesta banda. Haurem d'estar alerta amb les torçades de turmell. A l'alberg-restaurant aprofitarem per fer una merescuda cervesa. Des d'aquí només ens cal fer uns 500 metres de pista de baixada fins a l'aparcament on tenim el vehicle.

M'atreviria a dir que és una de les ascencions imprescindibles per a qualsevol persona que li agradi la muntanya, ja que les vistes en un dia clar són realment infinites, des del Pirineu fins al centre de la Península Ibèrica. Realment fantàstic. Això sí, escolliu un dia que no faci massa vent, ja que al cim pot ser molt emprenyador. Gaudiu!

Vozmediano

Peña Nariz

Powered by Wikiloc

PIC URBIÓN (2.228 m)

Laguna Negra

Ens trobem a l'aparcament de la Laguna Negra, on hem arribat per la carretera de Vinuesa. El bosc de pi roig és omnipresent i ens deleita amb uns arbres magnífics, rectes cap al cel... Sortim de l'aparcament pel senderó que arranca a mà esquerra de la pista asfaltada per on pugen els autocars. Aquest senderó compost de pi roig, pi negre i faigs és ombrívol i ens endinsa a la zona d'aquesta llacuna tan coneguda a la província de Soria.

Arribem a la Laguna Negra en uns 30 minuts, i d'on tenim ganes de continuar i fugir de la gentada que ha pujat a contemplar-la. Agafem direcció a la Laguna Helada pel GR 86.1, on arribem en 30 minuts més de pujada ininterrumpuda. El cel comença a mostrar nuvolades fosques i l'aire es torna força fresc. Continuem enmig d'un lleu plogim pel GR fins al naixement del riu Duero, on trobem una escultura de ferro i una estrofa que el poeta Gerardo Diego va dedicar al riu en qüestió.

Laguna Helada

Comença a plovisquejar i ens refugiem uns minuts al peu del cim, que ja tenim a tocar, però que a resultes de la meteo no arribarem a assolir. Resseguim el senderó des del coll i agafem direcció a la Laguna Larga encara pel GR 86.1. En poc menys de 30 minuts arribem a la llacuna i s'atura la pluja, mostrant un sol que ara enlluerna i ajuda a assecar-nos. D'aquí només haurem de seguir el GR sempre en direcció E fins a trobar la cruïlla que hem deixat anteriorment per anar a la Laguna Helada. Desfem el corriol fins a la Laguna Negra, ara ja sense tant de públic, i devallem a l'aparcament per la pista asfaltada en absència de vehicles.

Una bonica excursió per conèixer l'entorn d'aquestes muntanyes del N de Soria i que formen part del Sistema Ibèric. El paisatge canviant i les vistes no ens deixaran indiferents. Apali, sort!

Naixement riu Duero

Pic Urbión

Laguna Larga

                           

Powered by Wikiloc

VOLTA A EUSKAL HERRIA

Salut

pep