Pàgines

29 de maig 2015

FONT-RUBÍ I VALLDOSSERA AMB BICI

El Castellot a la zona de Castellví
de la Marca
Matí tranquil i amb bon temps. M'ho prenc amb calma i surto cap a les 10,45h de Llorenç a fer algunes carreteres que no coneixia de la zona N de l'Alt Penedès. Pujo cap a la rotonda de l'Hostal i giro a la dreta cap a St Jaume dels Domenys. Continuo per la B-212 direcció a la Múnia. A mig camí, però, trenco a l'esquerra pel camí asfaltat de cal Margarit, un racó de món solitari, perfecte per rodar tranquil.lament i gaudir del paisatge. Arribo a la cruïlla amb la BV-2176 a St Sadurní, em decanto cap a l'esquerra i continuo per la BV-2128 direcció Vilafranca, passant per cal Morgades i St Andreu. He entrat ja a la zona de Castellví de la Marca on tot són llogarrets escampats entre la muntanya i les vinyes penedesenques.
Arribo a les Conilleres i continuo recte per la pista asfaltada que porta a Sant Marí Sarroca. Passo pel costat del Romaní i arribo a la carretera BP-2121 on giro a la dreta per anar al trencall que, a l'esquerra em portarà fins a Guardiola de Font-Rubí. A l'entrada del poble torno a girar a l'esquerra en direcció a Font-Rubí. La calor comença a ser pesadeta i espero que ara que ve la pujada forta es barregi amb una mica d'aire fresc. Començo a pujar i passo primer per Montjuïc i després per Avellà, un poblet de 4 cases enlairat amb unes vistes excel.lents de tota la plana penedesenca. Continuo una mica més per la BP-2126 fins arribar al nucli de Font-Rubí, que dóna nom a la zona d'aquesta comarca.
Plataners a la BP-2126, ombra agraïda
Faig una breu parada per admirar de nou el seu nucli antic i el castell enlairats una mica més amunt a la muntanya. Aquí ve un tram de baixada fins a enllaçar amb la BP-2121. Em trobo a la carretera que puja de St Martí Sarroca, últim tram de pujada del matí. Porto uns 40 km de pujada moderada non-stop, i es comença a notar. La carretera, la zona i el paisatge però permeten que tot sigui molt més agradable. De tant en tant corre una lleugera brisa que em refresca el cos i ho agraeixo. Passo pel nucli de les Llambardes i encaro els últims km fins al coll de la Serra, en plena serra d'Ancosa a la comarca de l'Anoia.
mas de cal Gol a Font-Runí
Deixo la baixada cap a la Llacuna i torno a girar a l'esquerra en direcció a Pontons per una pista asfaltada 5 estrelles. A 800 m d'alçada les vistes de la comarca són, com no podia ser d'altra manera, vitals per l'esperit. Arribo, gairebé sempre en baixada, fins a la carretera de Pontons a Ranxos de Bonany, cap on em dirigeixo. Són ja les 13,30h i el sol ja apreta de debò. Passo per Valldossera, un espai que sempre em roba el cor. Avui hi fa molta calor i no m'aturo. Arribo a la cruïlla de Ranxos, Les Pobles i El Pla de Manlleu. Miro el rellotge i decideixo girar de nou a l'esquerra cap a la zona de Manlleu, passant pel sempre espectacular estret de l'Infern. 
nucli antic i castell de Font-Rubí
Al Pla de Manlleu m'aturo a menjar un croissant i un refresc, feia estona que tenia gana i m'estava buidant amb l'esforç i la calor. Després de 10 minuts sentat a l'ombra continuo pedalant fins a Aiguaviva i encaro, ja amb més forces l'última pujada del dia: les Ventoses. Amb el vent de cara la baixada es fa una mica contra-corrent, però s'agraeix la marinada. Arribo de nou a St Jaume i em deixo anar costa avall fins a Llorenç, de nou al punt d'arribada. Bon matí de descoberta a la zona de l'Alt Penedès, Anoia i Alt Camp, amb un temps espectacular i amb ganes de més.


serra d'Ancosa des de la pista a Pontons
estret de l'infern














el Pla de Manlleu, al fons el Montagut
i el puig de Formigosa













Salut
pep

25 de maig 2015

VIGRALLA: TAST AL CASTELLOT

Dissabte 9 de maig, l'AEM organitza una excursió que s'inclou dintre la programació del 5è ViGralla a Llorenç del Penedès. L'excursió proposada surt de les Cases Noves de la Riera, just a la riera de Marmellar. Comencem pujant en direcció a Sant Sadurní i Castellví per un senderó molt guapo que ressegueix la part baixa de la muntanya on es troba el Castellot, imponents restes del castell i l'ermita de St Miquel. Girem a la dreta pel lateral d'una vinya. Arribem a tocar del bosc on comença un segon senderó que ens portarà a la muntanya de la Torreta enmig d'una txafogor espantosa. 
Continuem pel senderó i anem a petar primer a la pista de can Planes i després a la pista de Gumila que ens portarà de pet al Castellot. Després de visitar la impressionant cova que trobem a sota del penyassegat ens espera en Sebastià del celler Cal Lluisot de Bonastre per fer un tast. Després de provar tres vins blancs de menys a més grau el grup de grallers amenitzen la trobada i enlairen les seves notes al cel penedesenc perquè s'escoltin d'arreu. Un segon tast amb música i comencem a devallar del Castellot. 
espadat del Castellot,
al fons castell de Marmellar
cova del Castellot
Desfem la pista de Gumila fins a una placeta on trobem un senderó que surt a la dreta i s'endinsa al bosc sempre en baixada. Aprofitem per gaudir de la gran varietat de flors i plantes que anem trobant. El viu blanc ens fa baixar alegres. Anem a petar a la pista que recorre la riera de Marmellar, que resseguirem fins a l'inici de l'excrusió. En definitiva excel.lent idea això de barrejar senderisme i tastos de vi, tot i que millor no abusar-ne o triar un itinerari molt assequible, je je je, més que res per la tornada... Gràcies gent del ViGralla i de l'AEM per deixar-me participar de la vostra festa. Ens veiem aviat. També felicitar a la gent del celler Cal Lluisot per oferir-nos els seus vins, per cert molt amables al paladar i en perfecte comunió amb l'entorn. Gràcies Sebastià...!!!

 











Salut
pep





RODANT PER LA COSTA DAURADA...

Entre Riudecanyes i Botarell,
al fons Llaberia
Dissabte 23 de maig, dia de reflexió, aprofitem el matí per anar a rodar cap a Reus, Riudoms i Montbrió on teniem el vent de cara tota l'estona i es feia una mica esgotador. Per sort la temperatura era força bona i l'aire no era fred, tot i així jo no em vaig treure els "manguitos" en tot el matí. Després d'arribar a Botarell baixàvem de nou a Montbrió per encarar la baixada amb el vent a favor fins a Cambrils. Paradeta per fer una mica d'esmorzar i continuar cap al port on trobàvem el carril-bici que ja no deixaríem fins a Salou i la Pineda. Amb els "manguitos" fora disfrutàvem d'un passeig pel costat de les platges de la Costa Daurada que estaven ben plenes de turistes prenent els primers raigs del dia. 
Arrivàbem a la Pineda i agafàvem direcció a Tarragona fent un últim km per autovía. D'aquí pujàvem cap a la carretera de Valls, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, Vilallonga i de nou Alcover. Bona volta per estirar les cames i començar a rodar amb bon temps abans que arribi la calor de l'estiu.


carril-bici a Cambrils
carril-bici a Salou











Salut
pep

6 de maig 2015

VOLTA PEL CADÍ-MOIXERÓ

Quedo amb Juan Carles. Sortim d'Alcover i agafem direcció Solsona i St Llorenç de Morunys per pujar el coll de Port i baixar a Tuixent i Josa de Cadí. Aparquem el cotxe i ens llancem a seguir un track de gps que ens ha de portar al cim del Vulturó, sostre del massís del Cadí amb 2.648 m. Resseguim el GR-150 fins al coll de Jovell, passant per l'ermita de Sta Maria. El temps està una mica estrany, tot i la calor que fa el cel és va tapant a poc a poc. Al coll fem una paradeta per menjar una mica mentre decidim si tirem amunt o si busquem una alternativa a la boira. 
Després d'unes avellanes i una mica de xocolata decidim tirar GR amunt. Realment el senderó puja ben bé pel dret fins als 2.400 m, on ja fa una estona que estem envoltats de boira. Després de fer una segona parada als planells de Josa decidim tirar pel dret i continuar l'excursió fugint de la boira. Abortem la idea de pujar al cim del Vulturó i ens dirigim cap al Portell del Cadí sense perdre alçada. Una mica més enllà, sota el Cap de la Fesa, trobem la pista forestal que mena cap a Adraén.
Segons el mapa hi ha un senderó que baixa cap a Cornellana, aquest però no existeix en realitat i hem d'anar tirant avall pel dret entre matolls i pedres que ens donen amortiguació als tormells. A mitja baixada podem gaudir del vol d'uns voltors que ens mostren el seu plomatge, per l'esquena i pel ventre, realment tot un luxe gaudir d'aquest silenci. Arribem a una altra pista forestal que ens portarà de dret al poble, on fem una última parada, gaudint de les vistes del riu de la Vansa i envoltats per uns cavalls que ens mirem amb cara estranya. Finalment remuntem la pista forestal que ens portarà de nou fins al coll de Jovell, uns 8 km més amunt, i des d'on baixarem a Josa pel GR-150.
Una excursió per la què s'ha d'estar força preparat físicament ja que és un pèl llarga, 30 km i un bon desnivell, uns 1.600 metres de desnivell positiu. Això sí, la panoràmica que n'obtindrem en un dia clar no té preu. Sempre és agradable tornar a una zona llunyana on tota la màgia de la natura es manté intacte. 














Salut
pep