LA PLANA DE L'ARC EN BICI

 

salut

pep

PUIG DE NA FÀTIMA - 651 m

Segona caminada per la vall de Valldemossa. Torno a deixar el vehicle al mateix aparcament que hi ha després de l'Estret de la carretera. Aquest cop, però, començaré caminant per l'altre costat del torrent. El primer que trobem en començar aquesta caminada és una zona molt trepinada que porta a una bassa. Haurem de trobar el millor pas per anar a l'altre costat d'aquesta, que és per on continua el senderó de pujada. Jo opto per passar per damunt un pontet que creua el barranc. Es veuen traces i alguna marca de color blau. Vaig pujant per bosc net de roure i alzina. Em vaig enfilant pel peu de les roqueres seguint fites i molta intuició fins que arribo a un senderó empedrat.

camí empedrat

Un cop superat aquest tram entro en bosc de pi, on el sotabosc és molt més abundant. Vaig alerta a no perdre les fites, tot i que "Maps.Me" em va orientant a la perfecció. Aquesta és una pujada molt vertical, i cal no perdre el rastre de fites perquè podem anar a parar a molts atzucacs. Torno a trobar cabres que em continuen defugint... Arribo a una zona amb molta vegetació baixa. Aquest fet fa que estigui encara més atent a les possibles fites, ja que moltes són a terra.

carena cimera

Superada aquesta zona no tan bonica com la primera, arribo a un pas de roca que em deixa a l'altra vessant de la muntanya, mirant direcció Palma. En aquest punt l'ascenció ja es veu perfectament, així que deixo les fites una metres més avall i tiro pel dret, per la carena. Fa un sol fantàstic i tot i ser de tarda no pateixo per l'horari. D'aquí al cim de Na Fàtima trigo uns 30 minuts. El cim queda absolutament rodejat de bellesa. Vistes cap a tots costats, mar i muntanya, costa i Tramuntana. M'assec, faig uns missatges per compartir-ho i gaudeixo en complet silenci aquest regal.

Amb les cames un xic cansades de la pujada encaro el retorn amb més calma, resseguint les fites que em duran, pel mateix camí, al punt d'inici. Una caminada/grimpada totalment solitaria, com les que m'agraden i feia temps que no trobava. Aquesta te l'has de treballar a mesura que avances, no és fàcil de trobar ni de caminar-la. Endevant!

                                    

Powered by Wikiloc

PUIG DES BOIXOS - 626 m

cim des puig de Boixos

Segona excursió per Mallorca, en aquest cas a la serra de Tramuntana, zona de Valldemossa. Aparco en una zona habilitada pujant a Valldemossa a l'esquerra, al camí de son Matge. Començo a caminar havent de creuar una porta. El bosc de roure, alzina i carrasca és completament net de sotabosc i per tant és un plaer caminar-hi. A la primera cruïlla enfilo ja de valent a l'esquerra. Hem de pensar que la majoria de senderons que trobarem a l'illa no tenen indicacions, per tant haurem d'anar molt al tanto o portar un bon mapa per no confondre'ns d'itinerari. Jo vaig tranquil amb l'aplicació de mòbil "Maps.Me", totalment recomanable.

pas des Ganxo

Passo per sota la balma de son Matge, seguint fites de pedra i corriols que es difominen entre el fullatge. Aquesta zona, com molta part de la serra de Tramuntana, va ser molt propícia per a la producció de carbó vegetal. És per això que aniré trobant carboneres cada pocs metres. Les últimes ventades i oratges han fet caure molts arbres que jauen, talment adormits, enmig del camí. Hauré d'anar buscant la millor manera per continuar endevant. Arribo al pas des Ganxo, on trobo un tram de corriol que s'enfila fent giragonces empedrades, bon exemple d'enginyeria anciana. Em sento acompanyat per unes quantes cabres que m'observen i em defugen. Em torno a quedar en solitud.

aljub de Perico Barbut

Més amunt arribo a una zona més planera. Sóc al bosc d'en Gotzo. Aquí trobem un marge amb una amplada espectacular que va resseguint la corba de la muntanya. El salto i faig cap al refugi-aljub de Perico Barbut, on es pot veure com es recollia l'aigua en una marmita feta de pedra. A partir d'aquí només haurem d'agafar la pista amunt fins arribar al cim d'aquest turó amb fantàstiques vistes cap a la costa de Palma i l'E de l'illa. També puc divisar es puig de Galatzó i la vall d'Esporles. Cap al N tota la serra de Tramuntana i les muntanyes que rodegen la vall d'Orient i Bunyola.

camí des Caragol

Torno fins a l'aljub i ara continuo per la pista que devalla en direcció NE. torno a rebre la visita inesperada d'unes cabres que em tornen a defugir. Segueixo la pista fins a una fita, que a mà esquerra, em durà per corriol fins al coll d'en Guardià, on tornem a trobar el marge que separa les vessants de la muntanya. Continuem seguint fites fins que retornem al bosc d'en Gotzo. Des d'aquí aniré a buscar l'antic camí, tapat pels arbres caiguts, que s'anomena des Caragol, i que ens retornarà al punt de sortida per un senderó empedrat espectacular. Acabo la caminada amb una breu visita a uns escaladors que es barallen amb la pedra de la balma de son Matge.

carbonera

Powered by Wikiloc

PUIG DE RANDA - 540 m

Passo uns dies a Mallorca i aprofito per fer alguna excursió i estirar les cames. Començo per retornar al massís de Randa, on trobem el santuari de Cura, aquest cop acompanyat de l'Edu. Sortim del santuari en direcció E cap a les antenes per la carretera, i anem a buscar el senderó que, marcat com a GR, ens durà pel camí vell de Randa a Llucmajor. En poc menys de mitja hora arribem a l'ermita de St Honorat, on actualment s'hi allotgen uns quants monjos i que compta amb una zona ajardinada molt bonica. Les vistes cap a l'E de l'illa són infinites. Continuem encara pel camí vell, ara en direcció a Randa, agafant algun tram de carretera, fins que trobem el camí de les Pedreres a mà dreta. 

Anem pujant, ara sí, i agafem un corriol que ens durà de pet al camí de la cova de Ramon Llull, que és tancada al públic per una valla. Si aquesta muntanya és coneguda és gràcies, sobretot, a aquest filòsof i pensador del s.XIII nascut a Palma. El seu llegat bibliogràfic va ser el primer en ser escrit en llengua catalana. Llull va crear Ars, una corrent filosòfica que integrava religió, filosofia, ciència i moral que havia de demostrar la superioritat del cristianisme per damunt de les altres religions. Va ser en aquesta muntanya de Randa on Llull va rebre la il.luminació divina i es retirà a meditar durant 4 mesos a la cova que porta el seu nom.

Acabada la visita a la cova tirem senderó amunt fins al punt de sortida. Acabem la caminada amb una visita al santuari i a gaudir de les vistes inmenses dels 4 punts cardinals que ofereix el paratge.

St Honorat

     

santuari de Cura

 

Camí vell de Randa

  

Cova de Ramon Llull

Powered by Wikiloc

CONGOST DEL RIU LOBOS

Aprofitem que estem en terres Sorianes per apropar-nos a fer una volta pel Congost del Riu Lobos. Deixem el vehicle a l'aparcament del bar que trobem al començament del congost. L'excursió no té pèrdua, només hem de seguir l'únic senderó que hi ha pel marge esquerre del riu. També podem pagar 4€ i aparcar el vehicle en un aparcament que es troba a tan sols 1 km de l'ermita de St Bartolomé. Nosaltres preferim matinar i fer els 3 km que hi ha des de Fuente Engómez. La longitud d'aquest congost és d'uns 25 km i parteix les províncies de Burgos i Sòria i està considerat Parc Natural.

ermita de St Bartolomé

El dia comença clar però amb un fred que pela. Feia molts dies que no notàvem aquesta temperatura i en part ho agraïm. Arribem a l'ermita templaria de San Bartolomé després d'una passejada d'uns 40 minuts, gaudint dels diferents colors que ens ofereixen les roques on hi comencen a tocar els primers rajos de sol. L'excursió és del tot planera. Anem a buscar la Cueva Grande que hi ha darrera de l'ermita i que ens deixa bocabadats amb la seva entrada majestuosa. Aquí s'hi han trobat pintures rupestres de l'edat de Bronze. Retornem a l'ermita i pugem fins al Balcón del Diablo, on trobem una roca foradada en forma d'ull humà, i que ens deixa mirar el precipici de l'altre costat de congost.

No podem visitar l'ermita perquè encara no és oberta. Aquesta data del s.XIII, romànic amb influència de gòtic. Es coneix la seva vinculació amb l'Orde del Temple, i està provat que el lloc on està ubicada té la mateixa distància de les parts més a l'est i l'oest de la Península Ibèrica.

Retornem al vehicle pel mateix camí, fugint ja de la gent que s'hi comença a aglomerar.

Fuente Engomez

Cueva Grande

Balcón del Diablo

                   

PIC DEL MONCAYO (2.314 m)

Moncayo des de Cerro San Juan

Després de passar la nit a Vozmediano i gaudir de la seva "petita festa major" i d'un "almuerzo" al bar Moncayo (molt recomanable), pugem per la pista asfaltada i de terra en direcció al Santuario i Albergue del Moncayo. Aparcament a uns 500 metres del santuari. D'allí mateix trobem indicadors que ens dirigeixen per senderó fins a la Peña Nariz i més endevant fins al Collado de Castilla. En aquest tram d'ascenció gaudim d'unes vistes infinites de Saragossa, Navarra i bona part de la Rioja. Divisem alguns dels cims del Pirineu Occidental (zona de Formigal-Panticosa, Vignamale i Ordesa). Bestial.

vistes cap a l'altiplà central

El cel és ben blau, tret característic d'aquesta zona de l'altiplà central sense gairebé contaminació lumínica. Aprofitem arribar al coll per menjar una mica. Continuem pel senderó que continua cap a l'E en forta pujada, on ja s'intueix el cim del Moncayo. Les vistes ara augmenten cap a l'O deixant entreveure bona part de l'altiplà central, Castella-Lleó, La Rioja i Navarra, així com la zona que hem visitat recentment dels picos de Urbión i la serra Cebollera. Un espai immens e infinit.

cim del Moncayo

Seguim el senderó que ressegueix el cim, que més que un pic és un altiplà en sí mateix, compost de diversos "cerros". Arribem al Cerro San Juan (2.283 m), on una fita gegant ens indica la baixada zigzaguejant que ens durà a l'alberg i santuari de Moncayo enmig d'una calor força sofocant. Aquest tram de senderó se'ns pot compolicar degut a les pedres soltes i al fet que gairebé tothom accedeix al cim per aquesta banda. Haurem d'estar alerta amb les torçades de turmell. A l'alberg-restaurant aprofitarem per fer una merescuda cervesa. Des d'aquí només ens cal fer uns 500 metres de pista de baixada fins a l'aparcament on tenim el vehicle.

M'atreviria a dir que és una de les ascencions imprescindibles per a qualsevol persona que li agradi la muntanya, ja que les vistes en un dia clar són realment infinites, des del Pirineu fins al centre de la Península Ibèrica. Realment fantàstic. Això sí, escolliu un dia que no faci massa vent, ja que al cim pot ser molt emprenyador. Gaudiu!

Vozmediano

Peña Nariz

Powered by Wikiloc

PIC URBIÓN (2.228 m)

Laguna Negra

Ens trobem a l'aparcament de la Laguna Negra, on hem arribat per la carretera de Vinuesa. El bosc de pi roig és omnipresent i ens deleita amb uns arbres magnífics, rectes cap al cel... Sortim de l'aparcament pel senderó que arranca a mà esquerra de la pista asfaltada per on pugen els autocars. Aquest senderó compost de pi roig, pi negre i faigs és ombrívol i ens endinsa a la zona d'aquesta llacuna tan coneguda a la província de Soria.

Arribem a la Laguna Negra en uns 30 minuts, i d'on tenim ganes de continuar i fugir de la gentada que ha pujat a contemplar-la. Agafem direcció a la Laguna Helada pel GR 86.1, on arribem en 30 minuts més de pujada ininterrumpuda. El cel comença a mostrar nuvolades fosques i l'aire es torna força fresc. Continuem enmig d'un lleu plogim pel GR fins al naixement del riu Duero, on trobem una escultura de ferro i una estrofa que el poeta Gerardo Diego va dedicar al riu en qüestió.

Laguna Helada

Comença a plovisquejar i ens refugiem uns minuts al peu del cim, que ja tenim a tocar, però que a resultes de la meteo no arribarem a assolir. Resseguim el senderó des del coll i agafem direcció a la Laguna Larga encara pel GR 86.1. En poc menys de 30 minuts arribem a la llacuna i s'atura la pluja, mostrant un sol que ara enlluerna i ajuda a assecar-nos. D'aquí només haurem de seguir el GR sempre en direcció E fins a trobar la cruïlla que hem deixat anteriorment per anar a la Laguna Helada. Desfem el corriol fins a la Laguna Negra, ara ja sense tant de públic, i devallem a l'aparcament per la pista asfaltada en absència de vehicles.

Una bonica excursió per conèixer l'entorn d'aquestes muntanyes del N de Soria i que formen part del Sistema Ibèric. El paisatge canviant i les vistes no ens deixaran indiferents. Apali, sort!

Naixement riu Duero

Pic Urbión

Laguna Larga

                           

Powered by Wikiloc

VOLTA A EUSKAL HERRIA

Salut

pep

ARIÈGE - AUDE - PYRÉNÉES ORIENTALES EN BICI

 

Salut 

pep

Plantes Fotovoltàiques a l'Alt Camp

 

salut 

pep

"La Vall Sostenible"

Salut

pep

RIERA DE MERLÈS I GORG BLAU

mare de déu de Pinós

Un dia més per aprofitar baixant del Ripollès fent parada a Sta Maria de Merlès, a la comarca del Lluçanès. Decidim fer una volta circular per conèixer una mica l'entorn d'aquesta riera tan anomenada. Les xixarres van cantant mentre la temperatura puja gradualment. sortim de Sta Maria de Merlès per un senderó en direcció a Sant Martí. Passarem pel pont gòtic que es manté intacte tot i el temps. Intentem antrar a l'ermita de St Martí però és tancada, així que enfilem cap al castell de Merlès, del què només trobem el mur septentrional en peus. 

mur del castell de Merlès

Després de deixar que un ramat de moltes vaques passés cap al prat veí continuem per una pista saldonenca que devalla fins a la riera. Girem a l'esquerra i voregem el Mas, contemplant la pedra anomenada el "roc dret" que hi ha abans d'arribar-hi. Devallem ara sí a la riera i la creuem per enllaçar amb el GR-4, que continuarem cap a l'esquerra, en direcció a la torre de Merlès. La calor va fent però encara s'aguanta. Arribem a la cruïlla del mas de Cal Sicull. Deixem el GR i girem a l'esquerra en pujada. Ara sí que comencen a sortir les gotes de suor d'allà on feia uns minuts no hi havia res de res...

Recorrem la pista del bosc del Comte fins arribar a dalt la carena de Pinós. Per pista asfaltada a la dreta arribem a l'ermita de la mare de déu de Pinós. Ara sí que la calor deixa aflorar els seus encants en forma líquida. Aprofitem la porxada, moderna, de l'ermita per fer un mos i contemplar en tota la seva grandesa el massís dels Rasos de Peguera, i als seus peus la ciutat de Berga.

pont gòtic de St Martí

 

el roc dret

 

Rasos de Peguera i Berga

Atenció! el tros que ve ara pot ser molt perdedor... Reculem uns metres per la pista asfaltada i anem a buscar un camí en desús que devalla pel bosc de cal Puig gairebé en línia resta. Fem cap a un senderó que devalla "a sac" per una línia d'electra, però que ens portarà de pet al gorg blau. Fem parada i gaudim de l'entorn, alhora que ens refresquem amb l'aigua del gorg, que tot i que no és molt clara ja ens serveix per treure la suor. Una serp d'aigua (Natrix-Natrix) ens fa companyia una estona damunt una pedra sota l'aigua...

Anem a buscar les marques de GR-4 per tornar a la torre de Merlès i a Santa Maria de Merlès per pista forestal i asfaltada. Una bona matinal, si pot ser ben d'hora per no agafar calor, i per fer-nos una bona idea d'aquesta vall amagada enmig del Lluçanès, una zona de Catalunya que no deixa de sorprendre'ns.

gorg blau

Powered by Wikiloc

salut pep

COSTABONA - 2.464 m

Torno al Ripollès enmig d'una setmana de calor sofocant a les planes i vora el mar. Arribem a Espinavell, i després de fer un tomet pel poble agafem la pista de muntanya que porta a Setcases. Arribem a la collada Fonda i busquem lloc per dormir. La tarda ha estat plàcida i la temperatura comença a devallar uns quants graus, cosa que s'agraeix. L'endemà ens llevem d'hora per veure la sortida de sol mentre arrenquem la caminada pel sender marcat en groc. L'ascenció no té cap problema ja que el cim es visible en tot moment, i per tant l'orientació és molt fàcil.

Anem resseguint la tanca que recorre la carena de la muntanya i separa la serra de Finestrol i la serra de la Balmeta, on trobem el refugi no guardat de Costabona. Aquest es troba just damunt de la boca de mina de Fra Joan. Aquesta zona està plena de mines d'on extreien minerals calcàris i granítics, però que no tingueren l'éxit assolit per les veïnes d'Espinavell i la Preste (França).

massñis del Canigó

Deixem el senderó que mena al refugi i continuem, per senderó evident, carena amunt fins assolir el cim del Costabona. L'aire és realment gelat. Són les 8:30h i fa un vent prou fort per fer-te asseure. Aprofitem per fer un mos tot contemplant el massís del Canigó, just a l'altre costat de la vall de la Collada Verda i el Pla Guillem, contraforts ineludibles del massís del Canigó. Les vistes des del cim són omnipotents: des de la costa gironina fins al cim del Bastiments (2.881 m), separats per un mar de muntanyes infinites entre les que destaquem clarament el Comanegra i el Bassegoda.

coll de Pal

Continuem, ara en baixada, per la carena fins al coll de Pal, on trobem una fita de terme i el GR-11. Degut a la forta ventada deixem el Roca Colom (2.506 m) per a una nova ocasió i anem devallant en diagonal per la serra de la Balmeta, on només hi trobem ramats de vaques. Deixem l'Orró, que no es veu massa complicat, i on anirem a parar a la pista on tenim aparcat el vehicle, i on hem passat la nit.

Un cim molt eixerit i amb unes vistes gegantines cap a les muntanyes del Ripollès i el Vallespir, i cap a les Guilleries, Montseny i terres del Bages. 

Salut

pep

RENOVABLES A BELLPRAT I AGUILÓ

salut

pep

BARRACA DEL VI I MAS DE LA COSTA

Repeteixo excursió amb la gent de la Cumprativa de Llorenç fins la barraca del vi. Aquest cop, però, no surto de la Bisbal sinó de Llorenç del Penedès. Sortim i arribem a les escoles. Agafem el camí asfaltat de cal Figueres fins a una bifurcació. Són les 8 del matí i ja fa una calor que deu ni dó, sort que l'airet és fresquet. Continuem pel camí de terra en direcció a cal Figueres i el Papiolet. Creuem el barranc de cal Figueres i remuntem una rasa a mà dreta, plena d'herbes. Són caminals antics que s'han deixat perdre i on les paparres han instalat el seu viver d'estiu...

Anem a petar a la depuradora de Torregassa. Creuem la carretera i recorrem el perímetre d'el Papagai fins a l'alçada del mas de les Gralles. Aquí ja agafem a mà dreta el camí de la Costa, que sempre en direcció N ens durà al mas de la Costa. Aquest mas de mides força notables gaudia d'una bona era de batre i de d'espai suficient per mantenir menjar, bestiar i fusta que treien dels boscos propers. És un dels masos amb entitat d'aquesta banda de la serra del Montmell.

Continuem, ara ja per zona arbrada, pel fondo del torrent. Aquest camí ens portaria de ple a un altre dels masos amb entitat de les muntanyes del Montmell, mas Bartomeu, que deixem per a una altra ocasió. Arribem a una cruilla on trobem un dipòsit oxidat. Deixem el camí de mas Bartomeu que continua direcció N i agafem el camí que surt a mà esquerra. En uns 300 metres trobarem una fita gegant i marques liles en una alzina.

A mà esquerra arranca el senderó en pujada que ens durà de dret a la barraca del vi en uns 250 m. Aquesta barraca té la particularitat de ser construida com les ermites romàniques: el sostre s'aguantava amb voltes de mig punt enlloc de la tàpia característica de les barraques de pedra seca. Al seu interior trobem 2 estances separades per una arcada. També hi havia lloc per a una petita cuina i una llar de foc en una de les cantonades interiors. Segons sembla, la teulada es va enfonsar mentre s'intentava la seva reconstrucció.

Després de les, sempre interessants, aportacions històriques de Marta Coll sobre aquest indret i els fets històrics que hi van succeïr (6 propietaris de dretes de diferents poblacions del Baix Penedès van morir en mans de gent republicana durant la guerra civil), desfem els nostres passos fins al mas de la Costa. Ara voregem el mas per la part de dalt i agafem el camí del Corralot fins al Papagai. Recorrem els carrers laberíntics de l'urbanització fins a trobar l'antic camí de Torregassa. Creuem aquest nucli i la carretera i anem a buscar el camí del Rigol, que ens portarà de nou a Llorenç del Penedès, enmig, ara ja, d'una calor xafogosa...

                                  

Powered by Wikiloc

salut

pep

ERMITES DE COLOBOR I LA PEDRA - MONTSEC D'ARES

Montsec d'Ares i Rúbies

Fugint de la calor de la costa ens endinsem a la mitja muntanya, al massís del Montsec, concretament a la zona d'Ares, a Àger. Agafem la pista asfaltada que puja al coll d'Ares, però en un revolt a esquerra molt marcat agafem la pista que continua a la dreta. Pal indicador a la mare de déu de Colobor i la font de Gabrieló. Deixem el vehicle en un escampall al costat de la pista. En 5 minuts arribem a la font de Gabrieló, un indret ombrívol amb vegetació de ribera, senyal d'aigua i bonança.

cova d'en Rossell

La calor apreta però l'aire que ens retorna de les parets rocoses de St Alís ens va refrescant el clatell. Caminem primer per pista, uns quilòmetres. Anem seguint les marques de GR.3 agafant algun trencall per unir revolts de la pista. Les vistes cap al Montsec de Rúbies són majestuoses i la llum neta de la zona d'Àger és un regal per a les pupil.les. Estem sota un dels cels més nets del sur d'Europa...

En un trencall, on hi ha unes arnes d'avelles inservibles, continuem el senderó marcat com a GR.3 fins que arribem a una balma espectacular amb un mas encara més espectacular. Sóm a la cova d'en Rossell, on sembla que s'hi estan fent obres de millora i ampliació d'una antiga construcció, segurament ramadera. És molt curiosa la imatge de 3 sants tallats en pedra que trobem en un dels murs exteriors del clos. És un bon lloc on fer-hi parada i, perquè no, una pernocta, tot i que no es pot accedir a l'interior la porxada ens ofereix un cobert de luxe.

ermita de Colobor

Continuem pel GR.3 devallant ja fins al santuari de la mare de déu de Colobor. Data del s.XVI i es troba en estat ruinós. La seva grandària és ben fonamentada amb uns contraforts gegants al centre i a la cantonada esquerra. Aquest indret era pas natural entre la vall d'Àger i el Pallars, per això es va construir un refugi-hospederia durant el s.XVII. Aquest hostal, però, treu tota la llum que entrava per la façana del santuari, i també es troba en estat d'abandonament. L'ermita era propietat del castell de Colobor, del qual no en queda res.

barranc del Clot de Sileta

Continuem devallant el barranc del Clot de Sileta pel GR.3. El senderó es deixa fer tot i la calor que ja apreta. Passem per la font de Colobor, molt aprop del santuar i on trobem restes de joncs que indiquen humitat. Arribem a una pista. Una fita de pedra saldonenca amb una calavera ens indica el camí al refugi. Continuem la pista avall fins a una cruïlla. Aquí deixarem el GR.3 que baixa fins a Àger. Agafem la pista dels Petrolers a mà dreta, que no deixarem fins arribats a les envistes de l'ermita de la Pedra, sota el Mont de Tareu. Agafem pista a la dreta i senderó local marcat amb verd i blanc que va creuant la pista que puja a l'ermita. 

ermita de la Pedra

La primera ermita data d'época romànica, s.XI i està emplaçada on antigament hi havia el castell de la Pedra, que va servir a Arnau Mir de Tost per enfortir la plaça de la vall d'Àger, en mans musulmanes. L'ermita actual data del s XVI-XVII, i feien servir l'ermita original com a celler-rebost. El seu nom es deu al llinatge dels Pedra, senyors de la vall juntament amb els Exabel i Garoca.

Continuem pel senderó local que ara s'enfila de valent per damunt l'ermita i fins a creuar el Mont de Tareu i arriba a la font de Gabrieló, ja molt aprop de l'inici de la ruta. D'allí només ens caldrà remuntar la pista fins on deixat el vehicle. Podem aprofitar, si estem prou acalorats, per fer un bany a la bassa d'aigua cristalina que hi ha al costat de la font.

Excel.lent "passejada" amb unes vistes privilegiades de les serres de Millà i Montclús, i per suposat de la totalitat de la vall d'Àger. Silenci, lluminositat i calor garantides!

                        

Powered by Wikiloc

salut

pep