10 de set. 2020

LA COMA DE GELIS I MONTERÓ

Sortida pels voltants de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai. 


Sortim del pont d'Escalera al pantà de Sant Llorenç de Montgai. Agafem el senderó de la ribera. La vista del pantà a primera hora del matí és fantàstica. Fem uns 300 m de senderó i trobem unes fites i un corriol que s'enlaire per entre el bosc amb forta pujada. El seguirem fins arribar a un collet. Pujarem al castell de Geli, d'orígen àrab del s.XI, per un corriol ben definit a mà dreta. L'entrada al castell és impressionant, aprofitant un saltant de roca i un passadís natural, ara ple de "malesa", ens porta fins coronar aquest turó quadrangular des d'on tenim unes vistes inmillorables del massís del Mont Roig, la serra Carbonera, l'Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa i el Monteró.

                   

Tornem al coll i seguim un senderó ben definit cap a l'esquerra, direcció E. A uns pocs metres del coll el senderó principal vira en direcció NE. Nosaltres agafem un corriol que gira cap al SE, sembla que no tingui sortida ja que es dirigeix cap al bell mig d'una paret rocallosa. Arribem a l'avenc de la Banya per una fisura enmig de parets on només hi passa una persona. El lloc és increïble. Recorrem l'avenc per un corriol que ens durà a la part superior del pas de l'Orellut. Aprofitem per fer un mos.
Continuem amunt fins arribar al cim del turó. Som al tossal de Monteró (574 m). Aquí trobem quatre jaciments, el més antic dels quals correspon a l'época romana. També s'hi han trobat restes de ceràmica ibèrica amb incrustacions d'òxid. La majoria d'aquestes restes han estat borrades pels nius d'ametralladores durant la Guerra Civil espanyola.

              

Continuem carenejant pel senderó en direcció S, deixant un senderó que continua a l'esquerra. Passarem pel costat d'algunes trinxeres de la Guerra Civil. Anem devallant, al final de manera abrupta, fins arribar a un terreny blanquinós. Aquí hem d'anar a buscar el senderó que vira més a la dreta, i que s'endinsa al barranc que ens durà de pet al pantà.
Arribem a un senderó principal enmig de la bosquina i el seguim cap a la dreta. Recorrerem la vora del pantà fins enganxar el senderó de la ribera pel què hem començat l'excursió.
Sense cap mena de dubte, un recorregut excel.lent en tots els sentits, natural i històric. Altament recomanable.
Salut
Pep

23 d’ag. 2020

ALT PENEDÈS I GARRAF EN BICI

Primera volta "oficial" (vull dir amb la licra corresponent...) amb l'amic Edu. Sortim de Llorenç del Penedès i ens plantem a Vilafranca passant per St Jaume i la Múnia. El color d'estiu no desmereix aquest paisatge que sempre fascina els sentits. Fa una temperatura agradable que esperem no vagi a més. Creuem la capital del Penedès i anem a buscar una pìsta fàcil en direcció a Sant Pere Molanta, on enllacem amb la carretera secundària que mena a l'Arboçar. Deixem a l'esquerra la cruïlla que ens duria al bonic poble d'Olivella, i continuem ja en baixada cap a Sant Pere de Ribes, passant per diferents zones residencials. La calor ja es fa notar i anem a buscar la plaça de l'ajuntament per refrescar-nos una mica. Mascareta i cervesa, una combinació un pèl estrambòtica...


Amb unes quantes gotes de suor i una història de superació personal arribem a Vilanova i la Geltrú, que voregem per fora, agafant la nacional i la sortida direcció a l'Arboç. Recorrem tots els revolts del pantà de Foix (llàstima que el trànsit i la brutícia desmereixen aquesta carretera, perquè és un bon racó de món per la bicicleta...). Passem pel Castellet, i sense aturar-nos arribem a l'Arboç al bo del migdia. D'aquí a Llorenç passant per Banyeres ho fem amb un "pim-pam", pensant més en la cervesa que ens espera a la Cope que en la volta que acabem de fer.
Merci nanu per la proposta i la companyia. Espero que no sigui la última vegada.


Powered by Wikiloc
Salut Pep

13 d’ag. 2020

3 COMARQUES DESCONFINADES...

Aprofitem el desconfinament per voltar 3 dies per les comarques de l'Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès. Em truca David que té ganes de pedalar, així que monto una sortida tranquila per les rodalies que estem acostumats, però afegint raconades que són d'interès i que sovint es passen de llarg.

Sortim d'Alcover i agafem direcció Valls passant pel pont de Goi i la granja Doldellops, on fem parada per assaborir el silenci d'una de les granges que pertanyien al monestir de Santes Creus. De Valls agafem el camí del cementiri fins Vallmoll, i d'aquí tornem a pujar per les planes de Vallmoll fins a la carretera de Nulles. Primer, però, passarem pel llogarret de Bellavista, on encara s'observen els contraforts d'alguna casa fortificada.  

Agafem el corriol que mena a Nulles per entre garrofers i vinya, i seguim cap a Vilabella, Bràfim, Montferri, Rodonyà i Masllorenç per camins asfaltats. Genial! Pugem el coll de la Rubiola i dinem al restaurant que hi ha al coll. Després d'un cafè per perdre la son i defugir la calor ens llancem avall fins a la Bisbal de Penedès i el Papiolet. Ja hem canviat de comarca i es nota en el paisatge. Aquí tot són oliveres i sobretot vinya. Pugem cap a la Torregassa, l'Hostal i Sant Jaume dels Domenys, on fem aturada als arquets, un aqueducte d'época romana del s. IV d.C. conservat en prou bon estat i amb algunes modificacions modernes per al seu manteniment. Arribem a Lllorenç a mitja tarda, cervesa, sopar i a dormir. 

El segon dia s'afegeix la Marta, que ens vol acompanyar fins a Santa Oliva. Així doncs sortim de Llorenç en direcció Banyeres passant per la barriada de la casa Roja. D'aquí continuem cap a Sant Ponç, al costat del mas Papiol i baixem a l'Arboç, on trobem mercat. Seguim cap a la Gornal i Bellvei per un senderó que no encara no coneixiem. La Marta ens paseja pels carrers de Bellvei, quedem parats de lo bonic que és. D'aquí el camí asfaltat cap a Santa Oliva. Ens despedim de la Marta i, engrescats, anem a buscar un camí asfaltat que no passa del cementiri. Girem cua i seguim cap al Vendrell per l'urbanització de les Pedreres.

Anem a buscar la via verda que ens durà a Sant Salvador, la platja del Vendrell, i aquí ja ho tenim tot facilíssim fins a Altafulla, resseguint la costa per passejos i espais naturals arran de mar, i parant a fer una fideuà al Roc San Gaietà. Tot un luxe!

El tercer dia comença amb força calor també, però després de passar un vespre molt relaxant pels carrers d'Altafulla, que ens va encantar, engeguem el dia amb bona motivació. Així doncs agafem direcció a Ferran i la Riera de Gaià. D'aquí fins a Ardenya i el Catllar resseguint el camí del Gaià, que a aquestes alçades ja arriba força escurat d'aigua. Del Catllar agafem el camí asfaltat al pantà del Gaià, que aquest any sí que fa goig. Estem sols dalt la presa, i gaudim d'aquests moments, tot i que la calor ens fa agafar les bicis força depressa.

Seguim per la pista que ens portarà de pet a la Secuita, on parem a fer un beure. La calor ja comença a ser insoportable, però seguim cap a Vistabella, les Gunyoles i Vallmoll, on gaudim de la restauració del castell. Ja som molt a tocar del punt de sortida, però primer haurem d'arribar-nos al Rourell a dinar al casal. Després del cafè sí que ja agafem  el camí dels Quints fins Alcover, amb una calor força sufocant.


Powered by Wikiloc
Salut Pep

3 de jul. 2020

VOLTA A LA MOLA ROQUEROLA: de Farena a la Mola d'Estats

cingles de Roquerola

Primera sortida amb l'AEM d'aquest 2020, després del confinament. Sempre senta bé retrobar companys de muntanya que fa temps que no veus. Sortim de l'aparcament que hi ha a l'entrada de Farena i agafem el PR-20 en direcció a la Bartra (marques grogues i blanques). Uns metres més envant trobem un trencall a l'esquerre (cartells plastificats enganxats en un tronc d'arbre) en direcció al grau de Roquerol i Mas de Mateu. 
Farena i la vall del Brugent de
del grau de Roquerol
Gaudim de les vistes que hi ha sobre la vall del Brugent i Farena des del grau i passem pel costat del ja tradicional "pessebre" fins a la bassa de bombers. Continuem per pista fins a una cruïlla marcada per un pal indicador. Agafem el senderó que ens durà a la font del mas de Mateu. Just abans d'arribar al mas trencarem a l'esquerra seguint marques de PR per un nou senderó molt ombrívol, on trobem el conegut teix de la font. Deixem la visita del mas de Mateu per una altra ocasió.

Pessebre del grau de Roquerol


En uns pocs metres arribem ja a la balma roquera de la mola de Roquerola, amb uns encimbellats que ens deixen embadalits. Resseguim el senderó fins arribar, amb una petita grimpada, al mas de Roquerol, al bell mig de la balma, i on aprofitem per fer un mos. Sembla incrïble que es pogués portar bestiar fins aquest indret...
Continuem pel senderó ben marcat fins a una mena d'esquerda que ens durà a dalt la mola, i que en baixada ens portarà fins al coll de Viladecabres (em pregunto el perquè d'aquest nom...). Deixem el racó de la Cansalada, un piló de pedres granítiques que conformen unes expressions de pedra ben singulars, i ens dirigim cap a la Mola d'Estat passant per la cova Fumada, un altre bon indret per fer-hi una parada. Arribem al coll de la Cova Fumada.
Després d'una pujada per senderó ben dreta arribem a la mola d'Estat (1.127 m), un dels indrets emblemàtics de les muntanyes de Prades, des d'on podem gaudir d'un extens panorama, gairebé la meitat de terres catalanes si no hi ha boira. Agafem el GR-171 que ens portarà fins a la Taula dels Quatre Batlles, on es reunien els senyors de les 4 demarcacions establertes en época medieval per assolir acords entre municipis (Prades, Rojals, Vimbodí i Poblet). Tornem a la mola d'Estat i al coll de la cova fumada per continuar pel GR fins al coll de la Caldereta, situat en una placeta. Deixem el GR que porta fins al tossal de la Baltassana (cim de les muntanyes de Prades) i Prades, i agafem el senderó que baixa cap a l'esquerra.


Realitzem un vertiginñós i pedregós descens pel bosc fins al camí del mas d'en Toni. Abans d'arribar-hi, però, girem a esquerra pel senderó que ens durà al toll de l'Olla, que en aquesta época de l'any és més interessant esquivar ja que està ple de gent "indesitjable". Continuem pel senderó marcat com a PR fins a Farena de nou. Una de les rutes clàssiques de la cara S de les muntanyes de Prades que no us podeu perdre.


mas de Roquerol















Racó de la Cansalada.
Al fons Capafonts i el
Picorandan
Mola d'Estat







Powered by Wikiloc

salut
pep

22 de juny 2020

RUTA DE LA MARCA: DE VILARDIDA A CALAFELL

Tenim dos dies i un bateig de cicloturista per concedir. Així que trio ruta per indrets emblemàtics de la Marca del Gaià acabant al litoral penedesenc.

masia de la Portella
DIA 1.
Surto de Vilardida, vila fortificada i connectada amb Montferri i Rodonyà, direcció Vila-rodona i Santes Creus, monestir del Cister fundat el 1150 i l'únic sense vida monàstica en l'actualitat. Agafem el PR cap a les Pobles amb força fang i unes bones pujades que ens obliguen a posar peu a terra. Finalment, després de creuar l'urbanització de Mas d'en Parés, arribem al coll d'Arboçar amb mig desnivell de la jornada fet. Aprofitem per fer un mos i continuem en direcció al coll de la Portella, passant per l'ermita de Sta Agnès. En aquesta zona la pista ja no dóna problemes de fang i es fa molt còmode de ciclar. Arribem al conjunt de masies de la Portella on aprofitem per fer un altre mos.
Conjunt de masies del Perelló
El dia aguanta perfecte per nosaltres, brisa fresca i no massa sol, tot i que a mig matí ja es comença a notar la calor. Ens desviem de la ruta inical que pujava fins a Selma, i seguim la pista que ens portarà fins al conjunt de masies del Perelló, on trobem les restes d'una torre al bell mig del barranc del Botaric, a tocar de vall d'Infern al Pla de Manlleu. Aquestes construccions fortificades servien per connectar les diferents torres i castells escampats per la zona anomenada "la Marca", entre ells els castells de Selma, Montmell, Querol i Marmellar.

Sortim a la carretera del Pla de Manlleu i la continuem fins a Aiguaviva i una mica més enllà. 
castell de Marmellar
A l'esquerra trobem l'entrada a l'urbanització de les Pinedes Altes. Seguim la pista asfaltada principal fins a un ramal que està en millores, i que ens portarà, en baixada, fins al barranc de Marmellar (hem d'estar atents al track en aquest tram, perquè pot ser perdedor). Un cop al barranc trobarem el senderó que baixa del poble de Marmellar. En aquest tram haurem de baixar de la bicicleta en unes quantes ocasions ja que s'ha de creuar la llera amb uns còdols considerables.


Arribant al Castellot
Ja podem divisar el castell de Marmellar, situat sobre el turó del barranc amb vistes sobre tota la regió. Podem albirar també el campanar del poble, encimbellat en un bosc proper. Pugem al castell i aprofitem per fer un mos. 
El sol ja peta de valent i decidim anar tirant, aprofitant l'ombratge del senderó que ens durà a sota de la torre del Castellot, resseguint tot el fondo de Marmellar. La visió del Castellot des de la riera és una imatge imborrable. Abans d'arribar al fons del barranc deixarem a la dreta la pista que es dirigeix a la torre de cal Pascol, segurament nexe entre Marmellar i el Castellot.

Continuem, ara ja, per pistes asfaltades del Penedès fins a Llorenç, vorejant masies catalanes i vinya, mentre Montserrat comença a treure el nas per l'E. Un bon entrepà i una cervesa per dinar ens recorden que ja hem deixat enrera la part més dura del dia, però també la més bonica, ferèstega i carregada d'història.
Arribant al Castellet
Continuem la ruta en direcció a Banyeres, on trobem la torre de guàrdia. Seguim direcció el Papiol i la Llacuneta fins a trobar el camí que ens durà a l'ermita de St Esteve, sota les Masuques. Nostra és la sorpresa en veure que han traçat una via Augusta del Penedès. Just al costat de l'ermita trobem un pont de pedra romà. Fa calor però ens hi aturem a beure aigua. Continuem ara ja cap al Castellet, una altra plaça forta dels castells de la Marca, i que domina la zona del pantà de Foix i l'Arboç. Pugem a tocar de Clariana per la carretera i trenquem a l'esquerra cap a l'urbanització Trencarroques, a la muntanya de St Pau. Seguirem el carrer principal i el track fins arribar a Cunit en forta baixada. Les vistes que tenim del mar són espectaculars. Arribem a la platja, que es mereix un bon bany, i continuem per la costa fins a Calafell, on anirem a visitar el seu castell, una de les places fortes de la costa litoral penedesenca.

castell de Calafell





Via Augusta del
Penedès
DIA 2.
Masarbonès
Al dia següent ens llevem amb un recital de llamps i trons. Però la paciència i el seguiment de la previsió meteorològica ens porta bon auguri. Degut a les pluges hem hagut de canviar el recorregut que pensavem fer de tornada. Així doncs sortim de Calafell sobre les 10:30 en direcció al Vendrell. D'aquí agafem camins i senderons fins a la Papiola i Bonaterra, des d'on agafem la carretera a Albinyana. Parem a fer un mos al forn i continuem per pista asfaltada fins les Peces. Hem optat per aquesta opció de traçat degut al fang que hi ha als camins.
Muralla restaurada de Puigpelat
Continuem per l'antiga nacional del Vendrell al coll de Sta Cristina, i girem a l'esquerra, en pujada, cap a Masarbonès, on tornem a fer una parada per visitar el poble i fer un mos. Aquí hem acabat part de la ruta de castells de la Marca fins que arribem a Rodonyà i Montferri, on tornem a trobar castells de defensa ben conservats en l'actualitat. El dia ha fet un gir totalment inesperat de bon temps, i ens penedim de no portar crema solar a les alforges. Continuem per pista cap a Bràfim, des d'on ens dirigim a Puigpelat. Sortim per l'antiga porta de la muralla per anar a uscar el GR i veiem que estan refent part d'aquesta. La veritat és que ens alegra la vista i els ànims veure que es conserven les restes que deixen els avantpassats.
Acabem la ruta passant per Alió, on ens despedim amb el company. Jo continuo cap a Vila-rodona i Vilardida el meu punt de sortida

Arribant a Vila-rodona
via verda del Vendrell





Camí entre Masllorenç i Rodonyà











Powered by Wikiloc

Salut
Pep

8 de juny 2020

LITORAL PENEDESENC: DE CUBELLES AL ROC DE ST GAIETÀ

Un dia de platja encara en fase 2 del confinament. Després d'alguna sortida a peu aprop de casa decidim agafar les bicicletes i recórre tot el litoral penedesenc. Sortim de Cubelles, de l'Espai Natural de la desembocadura del riu Foix, un paratge de primer ordre natural tenint en compte la gentada que s'hi arriba a aplegar un dia normal d'estiu. Avui, però, fa goig poder gaudir d'aquest entorn, no m'atreviria a dir solitari però gairebé.
La ruta discórre pel GR 92, el camí que fa i desfà tot el litoral de la costa catalana. Així doncs, no tenim pèrdua, anirem seguint les marques blanques i vermelles fins al Roc de St Gaietà, ja al Tarragonès. Passarem per indrets, si més no, curiosos, com l'Estany Llarg de Calafell; la platja de les Madrigueres, on trobem l'antic sanatori de St Salvador; el museu de Pau Casals també a St Salvador; l'estany de Coma-ruga, un indret ben curiós d'aigua dolça a tocar de la platja.

Desembocadura del Foix
Espai Natural de la desembocadura
del riu Foix, Cubelles



Estany Llarg, Calafell

Espai Natural de les Madrigueres,
St Salvador
platja de la Pallisseta,
Roc de St Gaietà

















Passeig marítim, Cunit












Powered by Wikiloc


Salut
pep

7 de juny 2020

LA VALL DEL CORB

Acabat el confinament decidim començar a moure les cames per la part NE de la Conca de Barberà, concretament a la Baixa Segarra, que inclou el naixement de dos rius cabdals del N de la província de Tarragona, el Gaià i el Corb. Tots dos neixen a les afores de Rauric, a tocar de Sta Coloma de Queralt. Després de visitar aquest magnífic mirador ens apropem a Savallà del Comtat per acabar de gaudir del dia que s'acaba.
Hotel balneari de Vallfogona
L'endemà al matí pugem a Segura amb vehicle i preparem la motxilla amb aigua i una mica de menjar. Comencem en ple descens direcció al balneari de Vallbona pel GR 171. Arribem al principi de la Rasa de Segura. Arribem al balneari pel voral de la carretera. Fem una breu visita a uns edificis majestuosos que s'han quedat enrere en el temps, construïts a principis del s.XX per a la gent que tenia ganes de fugir de la caòtica ciutat, estan envoltats d'un indret natural excepcional, on trobarem, sobretot, silenci i cant d'ocells i aigua del Corb.
Vallfogona de Riucorb
Arribem a Vallfogona de Riucorb per la carretera, aprofitant un vial que es va fer fa temps i sembla que estigui força en desús per la seva deixadesa. Se'ns fa molt estrany que no hi hagi una vorera o un vial més adecuat per als vianants. Vallfogona bé mereix una visita i ens agafem uns minuts per passejar pels seus carrers que transpiren aire medieval, són nets i plens de pedra viva. Continuem la passejada i sortim del poble per anar a trobar el camí a Segura, ara ja en pujada. Arribem a una bifurcació i girem a la dreta, encara en pujada. Des del collet descendirem fins a trobar el GR 171 que ve del Fonoll, just al fons del riu Seniol.
Arribant a Segura pel
GR 171
Camí a Segura des de Vallfogona,
al fons l'Ametlla de Segarra
Agafem aquesta vall cap a l'esquerra, direcció E seguint el GR 171, fins arribar al nucli de Saladern, un parell de cases molt ben arreglades que antigament formaven part d'un castell que controlava el pas de Conesa a Guimerà i Vallfogona. Encara perdura l'era del castell amb un empedrat increïblement bell. Continuem pel GR 171 per senderó ascendent fins a Segura, enmig d'una calor prou sofocant per trobar-nos a l'época de l'any que som.
Una volta circular d'uns 16 km que ens farà gaudir del paisatge de la Baixa Segarra, així com dels pobles i les seves pedres polides i blanquinoses.


Nucli fortificat de Saladern, a la
vall del riu Seniol













Powered by Wikiloc


Salut
pep