CAMINO DEL CID - part 4: Terol a Sagunt

Rubielos de Mora

castell de Mora de Rubielos

L'última part del viatge pel Camino del Cid ens porta de Terol a Sagunt. Sortim de Terol i agafem direcció E per la N-234 fins que trobem la pista de la cañada del Ratón, que ens ha de portar a trobar en uns quilòmetres (més dels què ens pensàvem) amb la via verda d'Ojos Negros. Anirem pujant lleugerament fins al coll de Escandón (1.218 m). D'aquí a la Puebla de Valverde anirem per l'antiga nacional, ara buida. Fem una paradeta sota unes moreres, creuem el poble i agafem ara ja direcció a Mora de Rubielos, on arribarem en poc més d'una hora. Estem ja a la serra de Gúdar, i el poble ens agrada, amb el seu castell i aire medieval dels seus carrers. Ens hi quedem a dinar sota un parasol. La calor torna a ser forta, i la crema solar va que vola. Ens enbadurnem i continuem cap a mitja tarda en direcció a Rubielos de Mora (valgui la redundància...), un poble un pèl més gran que l'anterior i més ben arreglat enmig d'unes muntanyes força pelades. Podem veure ja la serra de Valdelinares cap al NE.  Fem una volta pels seus carrers, buscant l'ombra, i continuem la carretera secundària que ens portarà a Fuentes de Mora i Olba, on passarem la nit. 

castell de Xérica

embassament de Arenoso

Som ja a la província de Castelló i comencem a sentir parlar valencià. Ens trobem força gent catalana que tenen segona residència en aquesta zona. Els boscos són d'agraïr, així com la fresca del matí. L'endemà arribem a la Puebla de Arenoso, punt d'entrada a l'embassament de Arenoso. Feia molts dies que no vèiem aigua tan blava. Recorrem l'embassament, una zona que ens ha encantat, i arribem a Montanejos. Aquí ens espera el coll de Arenillas (900 m), que ens fa suar de valent en els primers i últims quilòmetres. Ara sí que podem dir que ja ho tenim tot en baixada fins a la mar. Arribem a Caudiel i enganxem amb la via verda d'Ojos Negros, que ens portarà de pet a Xèrica. Després de pujar fins al castell decidim continuar per la via verda fins a Segorbe. Degut al trànsit gairebé no tenim temps de veure ni les muralles. Anem a buscar un lloc ombrívol per dinar. La calor torna a apretar. Busquem allotjament a Sagunt, on creiem que podem arribar aquella mateixa tarda. Feia dies que no veiem tanta gent... i és un xic agobiant.

castell de Sagunt

Via verda "Ojos Negros"

Anem seguint la via verda, que ja fa quilòmetres que coincideix amb el Camino del Cid i anem passant poblets, Soneja, Sot de Ferrer i Algimia de Alfara, on tornem a fer una paradeta. Ara sí que comencem a olora el salnitre, i ens anima a continuar pedalant. Passem per Torres Torres, on fem una parada als banys àrabs, i Quartell. Des d'aquí ja tenim un carril-bici fins al Port de Sagunt. Albirem ja el castell damunt el turó que corona el poble de Sagunt, i que deixem per a l'endemà. Arribem al Port de Sagunt sobre les 19h i anem directes a la platja. Quina gentada, mare meva... L'hostal ens allotja de manera excel.lent i ens regalem un sopar a base de peix, amb bany inclòs. L'endemà al matí agafem un bus per visitar Sagunt, que ens deixa un mal regust de boca. El castell està molt deixat i sense indicacions, i això que la gent es venta de què tenen un dels castells més grans d'Europa... (no n'aprendrem mai!). Sort que un esquirolet ens anima la benvinguda a les muralles del castell fins que no es fa l'hora d'obrir portes. El teatre romà està totalment reformat amb maó, i les grades s'han tapat amb material modern. Total, que la decepció que tenim amb aquesta població és majúscula. Tornem amb bus a buscar les bicicletes i agafem el tren cap a Tarragona a mitja tarda. 

Travessa altament recomanable, ja no tan sols per la seva solitud, sinó perquè els diferents paratges, poblacions, materials, natura diversa ho fan tot molt més amable. Ens emportem una imatge de la província de Terol increïble, així com de l'interior de Castelló i Saragossa. Això sí, agafeu la crema solar i unes bones ulleres de sol. Ànims...!

Powered by Wikiloc

Salut

pep

CAMINO DEL CID - part 3: de Calatayud a Terol

castell de Villafeliche

Faltava la segona part del Camino del Cid que vaig començar el 2020, on vaig fer de Calatayud a Burgos. En aquesta ocasió, ben acompanyat, agafem el tren fins a Calatayud, on comencem a pedalar enmig d'una forta onada de calor. En aquests primers quilòmetres fins a Daroca, recorrerem plenament la llera del riu Jiloca, seguint les marques de 3 rutes ben marcades: l'ocell vermell del Camino del Cid, les marques grogues del Cami de Sant Jaume i les pilones del Camino de la Veracruz. Així doncs no tindrem pèrdua. Un dels punts més interessants d'aquesta jornada és el senderó que recórre el congost del Jiloca entre Villafeliche i Murero, on parem a fer un refrigeri. D'aquí a Daroca hi ha bona carretera secundària. Entrem a aquesta població per la puerta Baja i ens deleitem amb les muralles, molta part feta amb tàpia. Daroca té un dels perímetres amurallats més grans de la península, tot i que el poble no sigui gaire gran.

Gallocanta

Puerta Baja a Daroca

Al dia següent agafem la carretera que ens durà a la zona de Gallocanta pel coll de Santed. No és época de migració, i la plana de la llacuna es mostra envoltada de cereal a punt de segar. Continuem avall en direcció a Tornos i Calamocha, on parem a fer un mos i a disfrutar de la zona del Jiloca, on trobem un antic pont romà. Amb tota la calorada anem tirant ben enganxats al riu. Parem a remullar-nos a una piscina municipal. La calor és força sufocant. Arribema a Monreal del Campo. En principi el tros de carretera que ens quedava fins a Ojos Negros havía de ser força fàcil, però un vent inesperat de cara va fer d'aquest tram d'uns 15 km un suplici. Les bicicletes no avançaven, i la pujada final al molí d'Ojos Negros ens van acabar de rematar. Finalment, després d'aconseguir l'alçada de 1.270 m vam arribar a l'alberg Sierra Menera, per cert, molt recomanable. El noi de l'alberg ens va recomanar fer un tomet per les mines, ja en desús, on s'havia format una llacuna natural, i on els colors de la muntanya són d'una amalgama bestial. També ens van comentar que la via verda d'Ojos Negros, que ara comença aquí i baixa fins a Sagunt, es vol allargar fins a Santander, convertint-se d'aquesta manera en la més llarga d'Europa. Estarem atents a aquesta perícia d'enginyeria.

llacuna a Ojos Negros

El tercer dia ens mostra un cel radiant i més fresqueta durant el matí, tot i que per estar força alts la nit ha estat calurosa. La ventatja és que bona part de la jornada d'avui serà en baixada, o almenys això és el què ens pensàvem. Fem un mos a Villar del Salz i la carretera que ens espera arriba als 1.400 m, passant per Rodenas i el cerro San Ginés. El cel és d'un blau espectacular i els camps de cereal semblen no acabar-se mai. Estem a tocar de la província de Guadalajara! Continuem cap a Pozondón per pista asfaltada. Ja som dins la zona de los Montes de Albarracín, curioses formacions de roca arrodonida i pi negre. Arribem a Albarracín a l'hora de dinar, amb força calor i amb bastanta gent, que fins ara no havíem trobat. Passem la tarda descobrint raconades d'aquesta població medieval per excel.lència. La seva història ens fascina. Quina muntanya de segles han passat per aquestes pedres!

catedral de Teruel

L'endemà al matí ens toca una jornada molt plaent fins a Terol. Tot i així comencem el dia encarant les dures rampes que pugen cap als pinars de Rodeno, on disfrutem, a part de l'ombra del bosc, també dels diferents abrics de roca que contenen pintures rupestres, un bon lloc per passar-hi un matí calurós d'estiu. Continuem per una carretera preciosa fins al coll de Donarque (1.241 m), des d'on tindrem ja tot baixada fins Terol, passant per Bezas i el Campillo. Arribem a la capital enmig d'una llum brillant i les seves torres d'art Mudéjar que ens deixen bocabadats. Passem la tarda visitant i passejant per la ciutat, que recordava bastant més deixada. Ja sigui per la llum, les tonalitats de color o que estem molt receptius, quedem meravellats amb Terol. I a sobre ens allotgem a la fonda en actiu més antiga de la península, fonda el Tozal! Què més es pot demanar...

congost del riu Jiloca

molí de Ojos Negros

Albarracín

Salut

pep