Pàgines

24 de febr. 2014

ENTRE EL PENEDÈS I EL GARRAF

Tarda de dissabte esplèndida. Decideixo tirar cap a l'Arboç i Castellet per repassar el pantà del Foix fins a Vilanova i la Geltrú. El traçat i el fet que aquesta zona queda força arrasserada li confereixen un caràcter especial per poder rodar amb força tranquilitat i disfrutar de l'entorn... Faig un trocet de la C-31 en direcció a Sitges fins a trobar la BV-2112 que puja cap a St Pere de Ribes, on arribo després de fer una parada al mas de Solers, que s'ha convertit en unes bodegues que es poden visitar. Continuo uns km més i arribo a St Pere de Ribes, on aprofito per visitar la torre del castell i la rectoria de St Pere. 
Continuo per la C-15B resseguint la riera de Canyelles, fins arribar a aquesta població. Arribo a una rotonda abans d'entrar al poble i segueixo pel lateral, marcat ja pel pas de bicicletes i tractors, que aprofita l'antic traçat de la carretera. Vaig a parar a una rotonda on trobo l'indicació de la pujada al castell d'Olèrdola, que deu ni do, ja podem respirar per afrontar-la. Les vistes de tot el Penedès, un cop dalt, impressionants. Una mica d'història del Castell d'Olèrdola...

Baixo cap a St Miquel d'Olèrdola i Moja per arribar a Vilafranca, sempre pel lateral de bicicletes i tractors, degudament senyalitzat. De vilafranca agado la B-212 fins a la Múnia, St Jaume dels Domenys, Torregassa i el Papiolet, per acabar una volta genial per conèixer la part baixa del Penedès i part del Garraf.







Salut
pep

22 de febr. 2014

CARRETERES MIG PERDUDES...

Arribant a Vilarodona
Dimecres, bona climatologia, festa... què més puc demanar? Quedo amb en Coco, Diego i Tomás per fer una volta. Fa temps que no coincidim tots plegats. Surto d'Alcover i ens trobem a la rotonda de Vilarodona, des d'on continuem fins a Santes Creus i el Pont d'Armentera... N'hi ha un que diu que vol plegar però l'estirem perquè ens acompanyi uns km més fins a Querol. Allí parada obligatòria a la font per agafar una mica d'aigua i disfrutar de la temperatura que ja fa a aquesta hora del matí. Ens despedim del Diego i el Coco que desfan el camí de pujada, i amb en Tomás decidim anar allargant la volta sobre la marxa.
Acabem de fer la pujada fins Esblada on ens aturem a xerrar un momentet amb el noi que porta la parròquia. Sembla ser que el poble abandonat i menjat completament per la vegetació encara no té propietari. Aquest cop, a diferència de l'última vegada que vam passar per aquí en direcció a la Llacuna, girem a esquerra i anem direcció Seguer, on la temperatura baixa un 3-4 graus, i és que a l'ombra es nota la fresca, Sta Pertpètua de Gaià amb la seva torre imponent, Pontils i Sta Coloma de Queralt, on farem una parada per menjar una miqueta i disfrutar del solet.
Proposo agafar la carretera que continua en direcció Llorac, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb. És el primer cop que hi passem i ens trobem amb una carretera molt secundària amb un estat realment bo i gairebé sense trànsit. Dóna gust trobar-se amb aquestes condicions al mes de febrer. Passem Rauric i una mica més endavant trenquem a l'esquerra cap a Savallà del Comtat per una carretera recent asfaltada i que surt del "no res". Espectacular. El paisatge comença a verdejar i la llum ho fa tot més fantàstic. Jo no paro de dir "que maco que està tot".... evidentment motiu de somriures. Es nota el bon rotllo, i el temps i el paisatge en són els responsables, així de senzill.
Sant Gallard
Tornem per Conesa, on parem a la font, i continuem cap a Rocafort de Queralt, des d'on baixem a Sarral en un tres i no res. Seguim, ara ja amb una temperatura més que agradable i ja amb 100 km a les cames, fins a Cabra del Camp i el Pla de Sta Maria, tot en baixada, que bo... D'aquí agafem la carretera en direcció a Vilarodona, on només trobem 2 cotxes i un paisatge que ja comença a tenir colors de primavera: els ametllers estan ja a mitja florida rosa i blanca, i els camps força verds per la poca aigua que ha caigut durant aquest hivern.
Després d'un entrepà tremendo i de començar a despullar-nos de valent (sort de les butxaques del maillot...) continuem direcció Nulles, on ens separem, jo cap a Valls i Alcover, i en Tomás cap a Tarragona. Ha estat la sortida més llarga d'aquest any i amb molt bones sensacions i unes quantes hores dalt la bici. Genial!!!


Savallà del Comtat












Salut
pep

13 de febr. 2014

CABANA D'ARDONÉS

Anem a passar un parell de dies a la vall de Benasque, i aproftitem la finestra de sol que ens deixa un dimarts assolellat per fer una visita a la vall d'Ardonés. Deixem el cotxe aparcarcat a la carretera de l'Ampriu, i comencem a caminar per la pista molt nevada que ens portarà al fons de la barrancada d'Ardonés, i que si continuem resseguint la vall per l'altra costat de barranc ens portarà a la cabana de pastors d'Ardonés, un lloc força idíl.lic per la seva sol.litud i per les grans vistes del massís del Posets-Perdiguero-Eriste que n'obtindrem. Una excursió 100% recomanable si volem passar un matí amb l'esperit ben obert i a punt.













Salut
pep

8 de febr. 2014

VILAFRANCA S...

Castellet
En Perico em proposa una nova sortida amb bici per l'Alt Penedès. Així que agafo mapes i començo a barrinar un recorregut no massa dur però sí alegre per l'esperit. Quedem a Vilafranca. Fa un termps estupendo, gens d'aire i una temperatura que enamora. Agafem direcció cap a la torre de les Aigües i el castell i el santuari de la mare de Déu de la Bleda. D'aquí continuem per pista asfaltada fins a cal Rigol, un mas que ens mostra l'essència del paisatge penedesenc. Seguim cap a Ratera i la Múnia. Uns metres més endevant passem pel costat del mas d'Estalella, que amb el seu entorn fortificat fa que tingui aires de castell enlairat en un turó al bell mig del Penedès.
ermita de St Ponç
Continuem encara per pista asfaltada i per un paisatge espetarrant que ens conduirà fins a Sant Marçal, on badem amb l'ermita que hi ha a l'entrada del poble. Seguim endevant per pista asfaltada fins a una sèrie de masos que ens conduirà fins a l'ermita de St Ponç, bon exemple del romànic de la zona i amb molt bon estat de conservació. Al costat mateix hi trobem un celler que convida a quedar-s'hi i fer un bon tastet però ens espera l'Arboç i el Castellet, on arribem uns minuts més tard després d'intentar seguir el GR que està mig perdut en algun tram.
torre de les Aigües
El dia continua sent radiant i aprofitem el migdia per fer un entrepà i una cerveseta després de gaudir del seu castell privat. Continuem pel GR que surt de darrera de l'ermita de St Pere, situada en un lloc idíl.lic i estratègic. Anem a petar a Torrelletes, des d'on continuem pel GR fins a l'entrada del torrent de les Bruixes. Trobem indicadors cap al castell de Penyafort, que ja no deixarem fins arribar al castell, passant per un tram de senderó molt divertit i senzill. El castell està sent restaurat, i tot i que no és un castell pròpiament dit, l'enclavatge és molt bonic.
Continuem vorejant la cimentera que es conforma com una barrera anti-natural fins a l'ermita de Sta Margarida, en runes, i més endevant fins a l'ermita de Penyafel, des d'on ja arribarem a Moja. D'aquí anirem a trobar la via del tren, que creuarem per sota, i que ens conduirà fins al punt de sortida passant pel polígon de Mercaderies de Vilafranca.
Una volta d'uns 40 km molt eixerida i on trobem de tot: una meitat molt cicloturista, dolça i sense gairebé desnivell, i una segona part molt més muntanyosa amb rampes i baixades més tècniques. En fi, una ruta per a tothom que vulgui gaudir d'un terreny ple de matissos com és el Penedès.
 
senderó cap a Penyafort
barranc de les Bruixes
arribant a l'ermita de Penyafel








ermita de Sta Margarida













Salut
pep

PUIG VULTURÓ - 2348 m

Quedo amb l'Eloi per realitzar el seu bateig en això de l'esquí de muntanya. Anem fins a les pistes del Port del Comte, concretament al remuntador del Sucre, des d'on remuntarem el barranc de la Bofia, que lleugerament a la dreta ens portarà fins al coll de Tancalaporta. D'aquí, i amb una neu prou acceptable, anem girant direcció N fins a trobar la barrancada que ens conduirà fins al cim del Vulturó (2348 m), just al devant del Padró dels Quatre Batlles (2386 m), el punt culminant del Port del Comte.
Segona sortida amb esquís aquesta temporada, que a part de servir per acumular desnivell, també ha servit per retre un homenatge molt especial al bon amic "Salvat", que ens va deixar fa ja un any i mig. Emotiu cim, sobretot per a l'Eloi, que s'ha estrenat en aquesta disciplina de muntanya que tan havia esperat per realitzar amb el seu company d'aventures. M'alegro haver estat jo qui ho hagi pogut celebrar d'aquesta manera.
Amic "Salvat" sempre estaràs entre nosaltres, i no pateixis que continuarem gaudint d'aquest món terrenal. Un dels gaudis sempre serà per tu...
La baixada la realitzem pel mateix lloc de pujada però aprofitant la pista nevada que ens durà de pet al prat de Botons, i més endevant als peus del remuntador de Sucre de les pistes.

















Salut
pep