Pàgines

30 de juny 2014

VOLTA AL COTIELLA - 2.913 m

cim del Cotiella, 2.913 m
Arribem a Plan i anem a buscar la pista que voreja l'embassament de Plandescún. Deixem la furgoneta a la mateixa entrada del senderó que puja a l'ibón de Plan, també conegut com a Balsa de la Mora (1.908 m) i que està indicat amb un cartell de fusta. Haurem de superar poc més de 850 m de desnivell en unes 2 hores de senderó empinat que s'entrellaça amb el bosc espès que ressegueix el barranc que baixa del llac. Arribem ja cap als 1.900 m i el paisatge comença a canviar radicalment. El prat i el pi negre s'imposa ja en un paisatge pròpiament alpí. Arribem al llac i ens deleitem amb les vistes que ens ofereix: un "mar" turquesa amb la muralla rocosa del Feixón Ciego (2.690 m) i la Punta Alta (2.738 m), que formen part de la coneguda aresta de Armeña.
refugi d'Armeña
Descansem una estona i agafem direcció al collado del Ibón, des d'on, ja amb les últimes llums del dia, baixem pel GR fins al refugi d'Armeña. La nostra sorpresa va arribar en veure que ja no quedaven matalassos lliures, així que vam haver d'improvisar un vivouac a la terrassa de fora. Sort que la nit no va ser gens humida tot i l'airet que corria. El saquet d'estiu va fer la seva feina tot i la temperatura.
pujant al collado del ibón
L'endemà ens despertàvem amb la primera claror del dia. Un tè i unes galetes per esmorzar i preparats per començar la llarga jornada que teniem per endevant. Sortiem del refugi sobre les 6,30h en direcció al collado del Cotiella, on arribàvem en unes 2 hores de pujar ininterrumpudament. Les  vistes impressionants i la manca de vent van fer que paréssim uns minuts per menjar i beure una mica. Al devant nostre s'alçava imponent el pic de Cotiella. Ababns, però, hauriem de vorejar-lo per pujar per la seva vessant O, la ruta normal. Arribàvem al cim sobre les 10,30h. La panoràmica és realment espectacular: Peña Montañesa, Ordesa, Vignemale, Posets-Perdiguero, Maladetes, Aigüestortes i Turbón...!!!
Continuàvem avall per recuperar les motxilles. Ens esperava un descens de 2000 m fins a la furgoneta!! La direcció era passar per sota la brecha de las Brujas per un territori ple de forats i cavitats, i pujar al collado de la Pala del Puerto, on flanquejariem fins al collado de la Ribereta. Les vistes i el dia eren inmillorables, però la calor anava fent de les seves. La visió de la Peña de la Una i de l'agulla de Lavasar imposen i recorden als paisatges mítics d'Arizona. Anàvem desfent pedregals fins arribar al ibonet, des d'on ja es començava a veure l'arribada de bosc. Sobre els 2.000 m trobàvem la pista abandonada que ens portaria al refugi de Lavasar, on s'hi accedeix en cotxe per pista des de Saravillo. Del refugi de Lavasar anàvem a buscar el senderó per on haviem pujat al ibón de Plan seguint el GR, i d'allí desfer el senderó empinat que ens duria de nou a la furgoneta.
En general una sortida molt solitària, sobretot en la seva segona part, baixant del cim del Cotiella, i una maravella per la vista i els sentits en general. Silenci i colors per omplir l'ànima. Merci per la companyia Edu i Perico. Repetirem segur!!!


ibón de Plan
collado del Cotiella









agulla de Lavasar
aresta d'Armeña












Salut
pep

ST LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC EN BICI

entrada el parc natural de St Llorenç
del Munt i l'Obac
Sortim de Sta Coloma de Gramenet pel carril bici del Besòs. Dóna gust poder sortir d'una gran ciutat pel costat del riu. Arribem a l'alçada on el riu Ripoll desemboca al Besòs i girem a l'esquerra a l'alçada de Cerdanyola del Vallès. Continuem per carril bici que recorre el parc fluvial del Ripoll deixant enrera la Llagosta i Barberà del Vallès. Arribem a l'alçada de Sabadell que deixem a la nostra esquerra i un parell de km més endevant ens endinsem al bosc de ribera per pista força costeruda. Hem deixat el riu Ripoll i hem arribat a Matadepera, on pararem a fer un entrepà i un xampunet amb taronja, tot un clàssic de les sortides...
sortint de Vacarisses
Sortim de Matadepera pel costat de l'ermita de St Joan, creuem la carretera que puja al coll d'Estenalles i entrem ja al parc natural de St Llorenç del Munt i l'Obac per la pista que ens durà al collet de les Foradades, a la serra de les Pedritxes, des d'on tenim una vista excel.lent del massís de la Mola (1103 m). Continuem la pista fins a Casanova de l'Obac, on trobem l'antiga fàbrica de vidre convertida avui en un restaurant en un paratge de luxe, amb vistes directes al massís de Montserrat. Ja fa una estona que sentim espetegar llampecs i retronar a les parets de Montserrat i decidim baixar cap a Vacarisses, on hi ha l'estació de tren més propera. El temps no està per arribar a Monistrol...
Baixem fins al collet de l'Obac i continuem direcció Vacarisses, on arribarem per pista asfaltada. D'aquí en Perico em porta per una sèrie de corriols "estupendos" fins arribar a l'estació de tren. Quan apoiem les bicicletes a l'entrada de l'estació comença a caure un gran xàfec que deixa anar una cortina d'aigua brutal... Hem tingut sort aquest cop!!

carril bici del Besòs

entrada al parc fluvial del Ripoll











Casanova de l'Obac

collet de les Foradades












Salut
pep

19 de juny 2014

ENO-CICLO-TURISME PENEDÈS

El passat cap de setmana ens varem reunir 17 companys-es per realitzar una volta eno-ciclo-turista per la comarca del Penedès. Sortiem de la capital penedesenca sobre les 11h en direcció a Pacs del Penedès, on trencavem a la dreta fins les Cabanyes i la Granada. El sol feia de les seves però encara ens deixava respirar prou bé, això sí, la tanda de crema no va faltar... De la Granada continuàvem per carretera fins a Santa Fe del Penedès, i d'aquí ja per pista asfaltada i pista forestal fins al Pla del Penedès. La calor ja començava a apretar i ja feia una estona que ens passejàvem entre vinyes. S'apropava l'hora i vam decidir d'arribar-nos al pròxim poble. Així doncs agafàvem pista i carretera fins a Torrelavit. La nostra sorpresa va ser quan ens van dir que aquell era el primer dia que obrien la piscina del poble i que per tant l'entrada era gratuita. Vam aprofitar per dinar sota unes moreres i per remullar-nos abans de continuar amb la ruta.
De Torrelavit agafàvem la pista asfaltada que ens portaria de pet a St Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona. Aquí ja entràvem a la vall del riu que dóna nom a la zona, i també on hi havia la pujada del dia, que ens havia de portar fins al castell de Mediona. Arribàvem al castell una mitja hora més tard amb una calor força sofocant però amb unes vistes maravelloses del riu i la vall. Ens esperava una dutxa revitalitzadora i una bona cervesa.
La sorpresa estava preparada: en Xavi ens esperava per iniciar-nos en el món de la cata de vi, en aquest cas vins del Penedès. Abans, però, en Ramón ens va fer una visita al castell per posar-nos en situació, la qual va ser súper interessant. En acabar la cata continuàvem amb el sopar, un excel.lent xai i un bon salmó ens van omplir les panxes per combatre l'excès d'alcohol de la cata, je je je... Una jornada molt bona per conèixer la part més N de l'Alt Penedès, a part d'empapar-nos amb cultura, tan històrica com gastronòmica, una de les raons principals d'aquesta sortida.


















Diumenge començàvem el dia amb una lleugera baixada cap a St Joan de Mediona, des d'on remuntaríem el torrent de Puigcogul, passant per les Cases Noves de Can Pardo, fins a enllaçar amb la pista que ens pujaria al coll de la Barraca, on l'aire corria fresquet i trobem bones vistes de la serra d'Ancosa i la Llacuna. Baixada per pista boníssima fins a Font-Rubí, des d'on vàrem poder contemplar bona part del Penedès. Genial!! Continuàvem per pista fins a Guardiola de Fontrubí i d'aquí per pista asfaltada fins al llogarret de Grabuac, on teníem cita per viisitar el celler de Can Suriol del Castell de Grabuac. Tastet de cava i agafàvem direcció a Vilobí del Penedès, can Lleó i la Bleda, on teniem parada i fonda per dinar una bona llangonissa a la brasa.
Després de dinar comença a ploure i decidim fer uns km més fins a la Múnia i Sta Margarida i els Monjos, per arribar mullats, de nou, a Vilafranca del Penedès. Un cap de setmana genial que de ben segur s'haurà de repetir amb altres visites culturals... Merci nois-es per la companyia. Sou genials..!!!!!














Salut
pep

17 de juny 2014

VIA VERDA DEL CARRILET I VALL DE LLÉMENA

Vall d'en Bas
Aquesta ruta ens permetrà recorre bona part de la via verda del Carrilet i ens endinsarà a la vall de Llémena, una descoberta d'aquelles que fan goig a l'ànima. Sortim doncs d'Olot seguint les indicacions de la via verda, cartells verds amb senyals de velocitat limitada. La via va penetrant la vall d'en Bas, que s'obre davant nostre amb el Puigsacalm al fons, altiu i dominador. Fa un temps encantador però no oblidem de posar-nos crema, a aquesta hora del matí el sol ja crema.
mirador del poblat ibèric
de la Palomera
Passem per les Preses, St Esteve d'en Bas (on celebren la festa del segar) i arribem a St Feliu de Pallerols, on fem una aturada per visitar la plaça major i els carreronets medievals que la vorejen. Per la nostra sorpresa hi ha festa major i una cobla ens deleita amb un parell de sardanes mentre decidim fer un vermutet. Continuem cap a les Planes d'Hostoles i Amer. De moment la via no es fa pesada i el paisatge és una maravella pels ulls. Parem a l'antiga estació, on trobem la gent que organitza passejades per la via i els preguntem per on seria millor passar per anar cap a Mieres i Santa Pau. Ens donen les indicacions pertinents i continuem després d'habituallar-nos d'aigua.
Santa Pau
Seguim la via i arribem a Cellera de Ter, on hi ha la carretera que puja al pantà de Susqueda, Anglès i Bonmatí, on parem a fer un entrepà i un bon "xampú de taronja". Aquí hem d'agafar la carretereta que ens ha comentat el noi d'Amer. Comencem parant a l'ermita de la Mare de Déu de Calders, al costat dels Constantins. Continuem per la GI-532 fins arribar a una cruïlla. Deixem a la dreta la carretera que ens portaria a Banyoles i continuem per la GI-531 cap a l'esquerra passant per St Martí i St Esteve de Llémena fins a una nova cruïlla. Deixem a l'esquerra la carretera que baixa de nou cap a les Planes d'Hostoles i continuem recte per la GI-530 fins al llogarret de St Aniol de Finestres, un indret realment encantador. Fem aturada i anem a buscar la pista que ens pujarà amb un bon desnivell fins al coll de Finestres, on podem observar, de lluny, l'ermita de St Maria de Finestres i el castell. Passem pel costat de les runes del poblat ibèric de la Palomera i continuem baixant ja sense descans fins a Mieres, des d'on agafem ja la GI-524 fins a Santa Pau, on parem a fer una passejada i a fer una canya. La calor, tot i ser les 20,30h, és esgotadora. Ja amb les últimes llums del dia encarem les últimes rampes que ens duran al coll de Caselles, i des d'on ens llançarem per una baixada non-stop fins a Olot. Jornada genial i plena de sensacions vàries: via verda, carreteres secundàries estupendes, pistes forestals en indrets perduts... GENIAL!!!!!




ermita de la Mare de Déu de Calders
St Feliu de Pallerols




 

Salut
pep

2 de juny 2014

RIPOLL - FIGUERES

baixant cap a Prats de Molló,
amb el massís del Canigó al fons
Feia dies que en Saits havia proposat fer ruta per carretera. Així que ens trobem a Barna per agafar el tren fins a Ripoll, on arribem sobre les 9h. Sortim per la N-260 (eix pirenaic) en direcció a Camprodón. Un vidre al pneumàtic del darrera em fa la guitza i m'obliga parar al km 5 per canviar la càmera. Comencem bé!! Passem per St Joan de les Abadesses i St Pau de Segúries. Fa un dia radiant i els núvols que decoren el cel no semblen voler sabotejar una jornada com aquesta. Sortim de Camprodón per la C-38 en direcció al coll d'Ares, el primer port del dia amb rampes que no superen el 5,5% i té una llargada de 14 km. Les vistes, a mesura que guanyem alçada, es converteixen en les protagonistes de l'ascenció. 
Entre Ripoll i Camprodón
Arribem al coll i ens abriguem per encarar la baixada cap a Prats de Molló mentre disfrutem de les vistes al massís del Canigó. Entrem ja a França i l'asfalt canvia radicalment a pitjor. Hi ha força grava als laterals de la carretera i hem d'anar amb compte de no patinar. Arribem a Prats de Molló en 20 minuts. Parem a fer un croque-monsieur i comencem a baixar per la D-115 resseguint lla vall del Tech fins a Can Partère, on girem a la dreta en direcció a St Laurent de Cerdans i Coustouges. Aquí ens espera el segon port del dia, amb una carretera més tancada i ombrívola que la del coll d'Ares, i un asfalt excel.lent. Arribem al poble de St Laurent de Cerdans on hi ha uns WC públics. Quina canya!! Aprofitem per omplir els bidons d'aigua, encara ens queda un tros de pujada fins a Coustouges, on arribarem en 15 minuts.
Molló, pujant el coll d'Ares
començant l'ascenció al coll
de Coustouges
Ens espera una baixada frenètica seguida d'una sèrie de rampes entrellaçades fins a Tapis i Maçanet de Cabrenys. Parada per dinar, una bona hamburguesa i un xampú amb taronja fan les delícies del meu estòmac, que estava ja a les últimes... bufff... Portem gairebé 100 km i en principi ja ha passat la major part de desnivell, així que mengem tranquils coneixedors de la baixada que ens espera. Són vora les 15,30h. Seguim en driecció a Darnius i l'embassament de Boadella. Passem per la zona cremada del castell de Montroig i Boadella d'Empordà. Encarem el coll de la Salut amb una calor sofocant. La carretera serpenteja d'una manera genial. Llàstima del paisatge mig cremat. Arribem a un encreuament i girem a l'esquerra en direcció a Terrades. La carretera ja és més ampla i comencem a notar molt el vent que ens ve de NE. Continuem per la GI-510 fins a Llers i per la GIP-5106 fins a Figueres on arribem a les 17,15h després de recórre 136 km per carreteres secundàries excel.lents... Bona sortida, bona companyia, bon asfalt, bon temps i un país genial que s'ha de seguit recorrent.

St Laurent de Cerdans,
país de l'espardenya
Castell de Montroig
enmig la desolació













església de Maçanet de Cabrenys

esperant el tren a Figueres












Salut
pep