ELS CAMINS SERAN SEMPRE NOSTRES

Salut

pep

MASOS DE LA VALL DE ST MARC

freixe d'Aiguaviva

Una caminada al bell mig de la tardor per una zona plena de masos que donaven vida a una zona ben propera a casa: la vall de St Marc. Comencem la passejada pels carrers d'Aiguaviva, una vila petita i encantadora als peus del turó de les Saleres (621 m) dominada per la Casa Gran, datada ja a l'edat mitjana com a castell i quadra. El nom del poble li ve donat per l'existància de 2 fonts, la del Lleó i la font Major. Sortim de la vila en direcció S cap al freixe monumental per un senderó ben marcat. En aquest indret hi trobem també uns antics rentadors. Deixarem el senderó principal i vorejarem una vinya fins a trobar traces d'un antic camí de muntanya que voreja el turó de les Saleres.

masos de Torre Milà

Arribem al fondo de Rocapalma per un senderó molt bonic i força trescat, amb unes bones vistes cap a la zona SE del Montmell. Continuem tota l'estona en direcció O per un antic camí de carro, imagino que devia servir per extreure llenya i carbó d'aquests boscos, Els hiverns devien ser durs a aquestes alçades! Resseguim tota la fondalada de Rocapalma fins que el camí esdevé senderó i ens mena a una cruïlla. Continuarem cap amunt, deixant a l'esquerra una pista que ens duria de pet a la carretera. Més endevant deixem a l'esquerra una sendera que ens portaria a can Saumell. Continuem en direcció N fins arribar als massos de Torre Milà. No he trobat massa història al respecte de les restes d'aquests masos o mas únic amb diferents estances, però sembla força evident que hi devia haver un mas fortificat amb una torre de guaita d'época medieval.

mas de ca la Cristina

Trobem ja un pal indicador des d'on agafarem direcció "ermita de St Marc". Aquestes raconades fan pensar en com devia ser la vida aquí dalt no fa pas tant, posem uns 70 anys enrera, i en com la modernització de la societat ha deixat que tot plegat sigui menjar de bosc. Continuem per la pista i trobem el mas de la Cristina, amb un bon pany de paret encara dempeus. Aquest mas devia tenir la seva importància degut a la superfície d'enderrocs que l'envolten. No he trobat res d'informació a internet. Seguim uns metres més avall i trobem cal Ticot, amb una era impressionantment gran i unes vistes de privilegi cap a l'Alt Camp i l'ermita de St Marc.

ermita de St Marc

Baixem ara ja per un senderó molt xulo fins a la pista que va de mas Solà al Pla de Manlleu, passant per can Vinyals. Els colors de tador deixen un espectre ataronjat als pàmpols de la vinya i un granatós a la terra llaurada de conreu. Passem pel costat d'una bassa i agafem la pista en pujada cap a la dreta fins al coll de mas Solà, on una barraca de pedra seca ens saluda envoltada de color ocres de vinya. Continuem seguint les senyals cap a l'ermita de St Marc. Aquesta ermita es començà durant el romànic i s'acabà d'engrandir durant el període gòtic. En resten de peu les 2 naus, una porxada amb volta de mig punt i una era força gran a la part del darrera de l'absis. Les dependències de l'ermità, que va haver de fugir durant la guerra civil, estan enderrocades. Aprofitem per fer un mos i gaudir de la bonansa de temps que ha fet a finals de novembre.

església nova de St Marc

Baixem pel senderó pedregós que ens porta al coll de Magí Vidal, des d'on agafem una pista que arranca en direcció E tot vorejant una vinya ombrívola. Deixem una pista a mà dreta en pujada (cadena)  i continuem fins a trobar un camí que, a la dreta, ens portarà a mas Saumell. Abans, però, gaudirem de la vista del conjunt de cases de l'Església nova de St Marc, que queda ben assolellada. Anem recorrent el bosc ombrívol encarat al N de la serra del Montmell. Passem per mas Saumell, reconstruit i que fa molta patxoca, però que no podem visitar perquè és privat. Tirem pista avall i aviat fem cap al conjunt de masos de Vallflor, un indret certament especial, on encara s'entreveuen les restes d'un mas fortificat amb torre ben murada d'origen medieval. L'any 1341 es cita un tal Berenguer de Vallflor que tenia oliveres a la zona de la Cogullada. Les vistes sobre la vall de St Marc són magnífiques per tenir control sobre el territori.

mas de can Soques

Atenció al següent tram. Hem de buscar una fita que marca un senderó que ens porta en devallada per una zona de bosc en direcció E. Abans d'arribar a la carretera d'Aiguaviva a la Juncosa de Montmell, passem pel mas de Claravalls Nou, amb un bon estable adjunt tot i que només en queden runes. Arribem al mas de cal Soques, un dels pocs que encara queda totalment d'empeus i que a mi, personalment em deixa bocabadat. Continuem per la pista fins arribar a can Joan de la Torre, on podem adquirir productes de temporada, no us perdeu el vermut que hi tenen. Continuem pel voral de la carretera fins passar la cruïlla de la Juncosa, i anem a buscar el senderó que ens planejarà novament fins Aiguaviva passant pel freixe monumental.

Aquesta és una passejada per la geografia i per la història, poc menys recent d'unes construccions que ens aporten una informació molt valuosa a l'hora d'entendre les nostres tradicions.

mas de cal Ticot

  

mas Solà

mas de Saumell

masos de Vallflor