Pàgines

18 de gen. 2017

CASTELLS DE LA MARCA - Alt Camp

castell de Selmella, al fons les
muntanyes de Prades
Feia molts anys que no tornava a passejar per aquestes contrades, tan llunyanes i tan properes alhora. Arribem al castell de Selmella en cotxe per pista forestal, on començarem la caminada. Abans, però, realitzem una visita a les restes del castell que data de principis del s.XI, essent propietat dels Alemany (senyors de Cervelló) fins al s.XVI i dels Armengol (barons de Rocafort de Queralt) fins al s. XIX. Aquest assentament ja era conegut a l'época dels Íbers, i les terres, en època dels Alemany, eren administrades pel monestir de Santes Creus.
castell de Vallespinosa
Continuem uns metres per la pista principal fins a una cruïlla, on agafarem el camí de l'esquerra que mena a un camp de cirerers, i on trobarem un corriol a l'esquerra amb una fita. Seguirem aquest corriol fins al coll de Valls. Les vistes del torrent de Collmagí, muntanyes de Prades i el massís del Cogulló/Comaverd són excepcionals. El dia és fred i força ventós però la llum d'hivern intensifica l'estat d'ànim, els colors i les emocions. 


corriol arribant a Vallespinosa
Del coll de Valls continuem pel GR-7 fins a Vallespinosa, un poblet de muntanya enclavat enmig del torrent de Comadevaques, on ens aturem a fer un mos i a visitar el castell. Les vistes de la muntanya de Montclar són especials. Quedem fascinats per la grandària del castell de Vallespinosa i de les parets que encara queden d'empeus. Aquest construcció del s.XI va pertànyer a Berenguer de Clariana, qui el va cedir al monestir de Santes Creus. Més tard, a principis del s.XVII fou assaltat i malmès pel bandoler Rocaguinarda. Passem també per l'ermita de Sta Maria que es troba en un estat deplorable. Gaudim de la porxada de l'església de St Jaume i creuem al poble fins al barranc de Comadevaques. Agafem direcció a Saburella però ben aviat ens decantarem cap a la dreta seguint les indicacions del mas de cal Coca fins al coll d'Agulles. Aquí el vent torna a bufar força però les vistes que tenim, tot i que l'indret no té massa forma de "coll" són espectaculars, endevinant inclús les muntanyes de Montserrat.
castell de Saburella
Des del coll agafem la pista que baixa a l'esquerra en direcció al castell de Saborella, datat del s.XIII i relacionat amb el castell veí de Selmella i la família dels Cervelló. També va passar a ser propietat del monestir de Santes Creus. Aquest és el castell que es conserva més bé de la zona.
Tornem al coll d'Agulles i planegem entre una forta ventada i ja amb rajos molt debilitats de sol fins a Selmella, on tenim el vehicle. Les vistes durant aquesta última part del recorregut són fantàstiques: la plana de l'Alt Camp, el Tarragonès, les muntanyes compreses entre el Montagut, l'Albà, el Montmell i Motferri, així com les llunyanes muntanyes de Vandellòs i Prades. Tot un espectacle paisatgístic de primer ordre. En un dia clar segurament que podrem albirar Mallorca.
  
plaça major a Vallespinosa
El Montclar des de Vallespinosa












Powered by Wikiloc


salut
pep

12 de gen. 2017

CAP DE BOUMORT - 2.078 m

Una altra d'aquelles cites obligades per a tot excursionista del nostre país: el massís de Boumort. La idea va ser de la Marta, que em va voler portar a la brama del cèrvol. Arribem al refugi de Cuberes enmig de pluja i boira. Sembla ser que el pronòstic pel dia següent és de sol. Sopem bé i anem a dormir. L'endemà ens llevem d'hora per anar a sentir la brama del cèrvol. Ja havíem sentit aquest cant durant la nit, ja que aquestes bèsties fascinants ronden pels voltants del refugi, però en aquest cas no en vam poder veure ni un, tot i que els sentíem aprop.
Comencem l'excursió al mateix refugi desfent un tros del camí forestal que hi mena. Arribem a la intersecció de pistes i agafem just el barranc que les uneix. Trobarem fites. Aquesta pujada és molt directe, per tant dura, però a la part alta mereix la seva recompensa. Som al costat del cap del Solà de la Coma d'Orient. Continuem cap a l'esquerra per pista forestal que no deixarem fins arribar al prat Muntaner (en aquesta ocasió vam realitzar una petita variant per la coma de les Ordigues i el tossal de Caners). El dia és majestuós i les vistes cada cop més bones.
Cap de Boumort
De Prat Muntaner busquem unes fites que ens portaran a un corriol molt ben parit que recorre la base E del cap de Boumort, és la zona de Rocacastell, on hi ha el Pas Comptador, imaginem que duu aquest nom perquè feien servir l'estretor del pas per poder fer recompte dels ramats de bestiar. Pugem al cap de Boumort pel coll de la Creueta. La sensació que vaig tenir des del cim va ser la mateixa que quan voles en parapent: llibertat total! L'amalgama de tots els sentits que es van reunir en aquell moment va ser magnífica, sense descripció possible. Les nuvolades anaven creixent però continuàvem gaudint de la panoràmica de les muntanyes que queden a cavall entre el Pirineu i el pre-Pirineu. Senzillament fantàstic.
refugi de Cuberes
Desfem el camí baixant per la ruta "normal" i fent cap novament al corriol de Rocacastell i Prat Muntaner. Des d'aquí, i degut al nostre afany per conéixer indrets nous, un cop arribats a la basseta ens endinsarem a la barrancada de la Tosquella, que baixa de ple fins a tocar del refugi (haurem de vigilar ja que hi ha algun pas compromès però salvable). Aquí ens va venir la recompensa: no vam veure cap cèrvol però sí que vam trobar un tros de banya!



 
Powered by Wikiloc


Salut
pep

ANETO 2016

          arribant al coll de Coronas
Estem a principis de setembre, la temperatura i la previsió meteorològiques són excel.lents i no es preveu massa allau de gent. Així, doncs, responent a la petició del bon amic madrileny David, enfilem cap al refugi de Pescadors al bell mig de la vall de Vallibierna, on arribem amb vehicle.  La posta de sol és espectacular, així com la sortida de lluna. Després de cuinar un bon sopar i fer petar la xerrada vora el foc amb l'altra gent del refugi no guardat, cadascú s'enfunda al seu sac de dormir.

refugi de Pescadors
El despertador sona sobre les 5:30h, però sembla ser que tots preferim dormir... Al cap d'uns 20 minuts comencen les presses. N'hi ha que ni esmorzen...! Deixem les coses que no utilitzarem al cotxe i agafem el necessari per realitzar l'ascenció. Comencem que ja clareja, així que no cal que tirem de frontals. Anem remuntant la vall de Coronas fins arribar al primer ibón, això sí, després d'una primera bona pujada.
ibons de Coronas
No es veu neu fins ben entrada la part superior del circ, així que de moment anem tranquils, assaborint una de les ascencions mítiques del Pirneu, l'alta muntanya i el companyerisme. La pujada a l'Aneto per Coronas sempre és més vertical que pujant-lo per la ruta "normal", per la glacera, però, com totes les alternatives té aquell regust d'autenticitat que tan ens agrada. No són més de 10 persones les què pugem avui per aquesta variant, i això ho fa encara més solitari. El cel està completament obert de núvols i la calor comença a apretar una mica. 
Arribem al segon ibón de Coronas. Des d'aquí només ens queda remuntar la part superior del circ fins al coll, on ens haurem d'ajudar amb les mans, ja que hi ha algun passet que ens pot fer respecte. Arribem al coll i l'aire càlid de la cara S es converteix en un vent gèlid a la banda N. Ens abriguem i treiem els crampons de les motxilles. Després de l'operació de cramponatge i de menjar una mica continuem endevant, superant la gran rimaya que sempre hi ha en aquest coll. Enlloc de baixar fins a la traça que puja per la glacera seguim unes petjades que remunten el llom que ens deixarà més aprop de l'última pala. Superem un passet mixte un pèl delicat amb els crampons i arribem al pas de Mahoma sense complicacions.
cim de l'Aneto, 3.404 m
Aquí trec la corda i encordo al personal. No és que el pas de Mahoma sigui difícil, però més val evitar ensurts d'última hora. Les pedres estan ben colocades i fan de bon agafar. Només s'ha de tenir la precaució de no mirar massa avall. Fem cim sobre les 12h, contents i compartint-lo només amb una parella de maños, amb els quals intercanviem càmeres i mòbils per fer fotos. Comencem a venir nuvolades pel SE, tot i així la panoràmica des d'aquí dalt és sempre espectacular! Enhorabona Marta i David per la vostra primera  ascenció. Que no pari la cosa... La tornada la fem pel mateix camí de pujada.

part superior de la glacera
vista cap a l'O des del cim