Pàgines

24 d’oct. 2012

BICICLETA DE CARTRÓ

Us deixo amb un petit reportatge sobre com l'Izhar Gafni, d'Israel, va fer una bicicleta de cartró, al.lucinant, només els frens i la cadena són els d'una bicicleta normal.
Espectacular!!!



Salut
pep

23 d’oct. 2012

VOLTA A LA SERRA DE PRADELL - ARGENTERA

font de Pradell
Aquest matí m'he llevat adormit. Havia quedat a Montbrió amb en Tomàs a les 10.30h, molt matiners naltros, je je, però m'ha fet mandra sortir d'Alcover amb la bici i he anat fins a Reus, d'on sortia sobre les 10h en direcció a Riudoms, primer, i Montbrió uns km més endevant. Allí ens hem trobat amb el company per començar a enfilar direcció Riudecanyes i Duesaigües, des d'on hem enfilat el coll de la Teixeta a bon ritme, 15 km/h. Aquest és un tomet molt guapo per donar la volta a la serra de Pradell-Argentera, des d'on hi ha unes vistes privilegiades del camp de Tarragona i la Costa Daurada.
pujant la Teixeta amb
el collet dels Feixos al fons
Em notava les cames molt "sobrades" i m'he permès de fer algun apretada a mitja pujada amb molt bones sensacions. Un cop al coll hem continuat per la nacional de Falset fins a Pradell de la Teixeta. Allí parada obligatòria a la font i rentadors del poble, amb parada inclosa a la botigueta on he comprat un plàtan i unes galetes de xocolata, que hem devorat a la font, en companyia de la Núria, una eixerida veïna del poble.
Després d'omplir els bidons la carretera ens empenyia costa avall fins a la Torre de Fontaubella per un paratge insòlit i molt feréstec, i per una carretera sense senyalització horitzontal. A la Torre comença la curta però bonica pujada al coll Roig, amb rampes que no superen el 6-7 %, i que va vorejant la falda N de la Mola de Colldejou que ens va vigilant indomable des de les alçades. Ja des del coll enfilàvem una altre descens vertiginós fins a Colldejou, des d'on es pot albirar perfectament la serra de Llaberia i la Miranda, amb el seu observatori astronòmic.
mirador de la mare de déu de la Roca
Continuàvem baixant cap a Montroig, però abans faltava l'explosiva pujadeta de l'ermita de la mare de déu de la Roca, que he aconseguit fer amb el plat gran i el pinyó de 31 dents, sort que és curta... Foto de rigor amb un paratge excepcional del Tarragonès, el Baix Camp i part de la Costa Daurada als nostre davant. D'aquí baixada a Montroig i Cambrils, on hem arribat a bona velocitat. Ens hem despedit amb el Tomàs i he volgut anar fins a la platja ja que el dia era magnífic. Foto a la meva companya d'aventures i enfilar carretera cap a Riudoms i finalment Reus, on he arribat després de 83 km, 1000 m+ en 3 hores i 40 minuts pedalant. Val a dir que ens hem trobat unes 5 senyalitzacions del 1,5 m de distància, la qual cosa et dóna una seguretat extra a l'hora de rodar per aquestes carreteres. Ara només falta que els conductors ho respectin.















Salut
pep

19 d’oct. 2012

SEGON "ENTRENO" AMB EN MARC

arribem a Bràfim. Al fons s'intueix el Montmell
Dimecres assaig de castells, preparant-nos per la diada de diumenge a la vil.la d'Alcover. En Marc em torno a dir: "sortim demà matí?", "som-hi doncs". Ens trobem a les 9.30h. Li he proposat de fer un tomet clàssic, almenys per mi, on hi ha una mica de tot, i pel tema d'entrenar crec que és òptim perquè el cos vagi agafant un fons necessàri per aguantar km damunt la bici.
Agafem direcció a el Milà i la Masó, on ens trobem 2 persones que van a comprar en bicicleta, quina canya trobar-se aquestes situacions als pobles, gent d'una certa edat am la cistelleta anant a la botiga, encara que sigui caminant al costat de la bicicleta. Continuem amb lleugera pujadeta cap a Vallmoll, on anem a buscar el camí de Valls, que està asfaltat perfectament per poder passar-hi amb la bici de carretera.
Arribem a la rotonda de Tarragona, on seguim en direcció el Vendrell per girar cap a Puigpelat. Enlloc de vorejar el poble per la circumvalació decidim anar pel centre, sempre és més tranquil i mçes maco, potser ens tornem a trobar gent que va a comprar amb bicicleta... Arribem a la rotonda i tirem recte cap a la carretera de Vilabella-Nulles-Bràfim. Girem cap a aquesta última població fins arribar a les "4 carreteres", des d'on agafem direcció a Vilarodona.
camí de Miramar, amb el poble a dalt a la dreta
"Anem fins al Pont o pugem al Pla?", després de rumiar-ho uns segon i depenent del temps que tenim decidim anar cap al Pla. Així doncs encarem la curta però bonica pujadeta que ens posa els quadriceps al seu lloc (sobretot si es fa amb plat gran i amb el pinyó de 24!). En Marc no ha fet mai la carretereta de Figuerola, així que després de deixar el vent al Pla encarem la suau pujadeta cap al poblet que es troba als peus de la serra d'en Jordà. D'aquí anem a buscar el camí de Miramar fins al tomb de la "paella", des d'on baixem a Fontscaldes.
Aquí comentem la jugada: "baixem a Valls o anem a Picamoixons?", pregunto, i en Marc em diu "Picamoixons". Ell no s'olorava que la pregunta tenia el seu "intringulis". Així doncs agafem el camí asfaltat que recórre la serra de les Guixeres. "Això ja sembla ciclo-cross!" em diu en Marc. Jo em poso a riure. Finalment, i després de trepitjar una mica de fang a la part baixa del torrent arribem a Picamoixons, des d'on anem a buscar el pont de Goi i les "4 carreteres". Ja allí encarem els últims 3 km per la carretera de Valls-Alcover.
En total han estat uns 60 km en 2 horetes i 20 min. Marc, anem pel bon camí paiu!!!


 



Salut
pep

17 d’oct. 2012

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA VÈRTEX

Ahir a les 20.30h es va presentar al palau Bofarull de Reus el nou nº de la revista de la Federació Entitats Excursionistes de Catalunya Vèrtex, que equival als mesos de setembre i octubre de 2012, dedicat exclusivament al Montsant, muntanyes de Prades i Mestral, i on hi apareix un article meu sobre una volta en BTT per les muntanyes de Prades.
Des d'aquí m'agradaria agraïr la confiança de la federació i a en Pito Costa per haver-me proposat com a col.laborador per aquest nº dedicat a les muntanyes que tan estimo, les de casa.
La presentació es va fer en un marc imcomparable, com és el palau Bofarull, que arrodonia una tarda amb una de les presentacions més multitudinàries d'aquesta revista bimensual. En acabar l'acte es va fer la foto amb els col.laboradors, entre els quals hi havia vells coneguts, com ara en Màrius Domingo i l'Ester Sabadell.
Us deixo l'anllaç per si hi voleu fer un cop d'ull:

http://www.feec.cat/n%C3%BAm-244-setembre-octubre-2012













Salut
pep

ENTRENO AMB EL MARC

L'altre dia a l'assaig el Marc em diu: "demà surto, véns?", la meva resposta era evident, oi? Ens trobavem a Alcover sobre les 15.30h i enfilavem carretera de Valls per trobar-nos amb el Francesc, que també s'apuntava a l'entreno que ja fa dies que han començat aquest parell per anar a la Quebrantahuesos 2013. Continuavem cap al Rourell i Vilallonga per girar en direcció Reus. El ritme era una mica altet (27 km/h de mitja), només caldria veure si ho podriem aguantar durant uns 50 km. 
De Reus continuavem cap a Castellvell, on passavem pel costat d'una de les senyals que s'han instal.lat del 1,5 m que s'han de mantenir per adelantar als ciclistes, sempre amb plat gran. D'allí cap a Almoster, on ja s'acabava la pujada del dia, i on trobariem uns nova senyal recordatòria del 1,5 m, per baixar cap a la Selva del Camp, des d'on agafavem la carretera a Vilallonga i de nou al Rourell i les 4 carreteres. Aquí ens despediem del Francesc, que continuava cap a Valls, mentre en Marc i jo ens dirigiem a fer la última pujadeta del dia, la de Serradalt, que un cop superada ens portaria a Alcover pel camí asfaltat.
En general bona sortida amb dos companys de les dues rodes nous per a mi, i amb ganes de repetir aquests entrenos. Un plaer compartir km amb vosaltres paius!!! A veure quan tornem a quedar.















Salut
pep

8 d’oct. 2012

LA FORQUETA - 3007 m

Em truca el Nacho: fem alguna cosa o què? Arranquem direcció Benasque el divendres tarda. El temps pinta massa bé per deixar-lo escapar. Mentre sopem trec el mapa i li proposo pujar per la vall d'Eriste, fa temps que no hi poso els peus. El despertador sóna a les 6.30h. Un esmorzar lleugeret. A la motxilla una mica de pa, un fuet i 2 gofres regats amb 1 l d'aigua.
Arribem amb la furgoneta fins a l'aparcament de la cascada d'Espigantosa (1500 m). La Tura, aquest cop, ens haurà d'esperar a la furgo, l'ascenció és massa "tute" per ella. Agafem el senderó que va remuntant per l'Aigüeta de Eriste fins al refugi Àngel Orús (2100 m), on arribem en 1 hora i 15 minuts seguint les marques grogues i blanques de PR en pujada moderada. Comença a fer caloreta però l'aire que bufa del NE és fresquet i em refreda les mans. 
Del refugi continuem, ara per la variant de la GR-11 (marques blanques i vermelles), en direcció a la Ball de Llardaneta (Posets). Més o menys als 2600 m deixem el senderó que es comença a endinsar a la Canal Fonda per pujar el Posets, i ens desviem cap a l'esquerra seguint el GR-11.2 fins al espectacular ibón de Llardaneta (2700 m). Aquí parem a fer un mos (1 gofre i un traguet d'aigua). La fresqueta es fa notar a aquesta alçada i trobem recer en uns dels 5 vivacs que hi ha fets amb pedres. Des d'aquí ja podem veure la pujada als pics de la Forqueta, passant primer per el collado de Eriste a 2860 m. Portem unes 2 hores i 30 minuts i hem realitzat un desnivell de més de 1100 m. Estem pujant tranquil.lament però els metres passen volant. Estem emocionats, sols enmig d'aquest paratge que encara conserva algunes taques de neu de l'última nevadeta de fa 2 setmanes.
cim de la Forqueta SE (3004 m),
al fons els pics d'Eriste i el Cotiella
Les cames ténen ganes de bellugar-se i ens posem direcció a la collada, on arribem 30 minuts més tard. Bufff...! Les vistes de l'altre costat de la collada no ténen preu: Pics Pavots (3121 m) i el Diente Royo (3010 m) a la dreta, al fons des del Vignemale, passant pel Perdut, Punta Suelza i el Cotiella... Fantàstic...!!!!
Des d'aquí anem seguint la carena cap a l'esquerra per assolir la Forqueta (3007 m) en uns 20 minuts. Baixem al collet que separa els 2 pics i pugem a la Forqueta SE (3004 m), on arribem uns 20 minuts més tard. Les vistes des d'aquí dalt tallen la respiració, com sempre. Tenim el massís dels pics de Bagüeñola o Eriste (3053 m) mostrant-nos la seva aresta més dura; més avall els ibóns de Bagüeña i l'espectacular i afilada aresta del tuc de la Llantia (2937 m). Al fons, cap a l'E, es retalla el massís de les Maladetes i el Ballhivierna, abans però els nostres ulls distingeixen els pics de Perdiguero (3222 m) a l'esquerra, el tuc de Mincholet (2865 m) i el pic d'Escorbets (2904 m). Necessitem una estoneta per assimilar tot això, però no ens podem encantar massa, el cel s'està cobrint d'una fina capa de núvols i ...
cascada d'Espigantosa
Decidim continuar per l'aresta en direcció S cap a la Llantia a veure si podem baixar per una colladeta que veiem des de l'ibón de Llardaneta. El Nacho passa al devant i anem tantejant el terreny i els blocs de pedra. Finalment, una esquerda ens dóna pas cap a la vessant E de l'aresta, i comencem a perdre alçada molt ràpidament, baixant ja en direcció a l'aresta del Forcau, que es retalla espectacular contra el cel, que altre cop es torna a obrir. Amb les mànigues arromangades arribem a una collada, just al peu d'aquesta aresta secundària, però que es mostra esplendorosa des de les alçades. Aquí arriba l'altra sorpres del dia: un ramat d'isards ens creua pel devant, a uns 50 metres. Para tio para!!! li crido al Nacho. Trec la càmera i començo a acribillar a les bestioles amb el meu objectiu. Hòstia, quin puntasso paio!!!
Després d'assaborir tot plegat, muntanya, emocions, natura en estat pur, continuem esbrinant la baixada per una zona on no hi ha senderó. Anem seguint els mapes que ens mostra el GPS fins que arribem de nou al refugi Èngel Orús.
cim del pic de la Forqueta (3007 m),
al fons dreta el Perdut,
al devant a l'esquerra
 el pic central d'Eriste (3053 m)
Fem una breu parada de 5 minuts i continuem avall pel PR. Tinc les plantes dels peus bullint, i aquest troç de senderó no ajuda a calmar la pella estovada dels peus. Encara no hem menjat res, només el gofre... Decidim aguantar fins arribar a la furgo i anar a menjar el fuet i el pa al riu amb la Tura, que ens espera impacient a l'aparcament.
Estem molt satisfets per l'ascenció i sobretot per tota la barreja d'emocions que hem tingut allí dalt. Ara, de nou a la furgo, sembla que haguem tornat a la realitat... Ens donem la mà, ens canviem les botes per les bambes, i anem al riu a menjar una mica. La Tura es posa molt contenta de veure'ns, i al riu ens ho demostra amb unes tonteries a l'aigua.



vall d'Eriste i refugi Àngel Orús










ibón de LLardaneta, al fons a l'esquerra la Forqueta,
a la dreta el Diente Royo i el Pico Pavots

collada d'Eriste, al fons les Maladetes

crestejant amb el Posets al fons a l'esquerra



Salut
pep

ANSILS - SARLLÉ - BENÁS

Tuques de Ixeia 2837 m
Em trobo de nou al quarter general d'Ansils, on he pujat a passar un parell de dies amb en Nacho. Continuem aprofitant la bonança de temps i decideixo fer una volteta que m'agrada molt, i que per fer en unes 3 horetes, xino-xano, ofereix unes de les millors vistes de la vall.
L'excursió comença al camí del cementiri d'Ansils (Anciles), indicat com a PR (marques grogues i blanques) en direcció a Sarllé (Cerler). Es tracta d'un senderó senzilament preciós, que a la tardor queda cobert de fulles ataronjades i vermelloses, i que va pujant per salvar els 450 m de desnivell que hi ha entre els dos pobles. Durant l'ascenció anirem trobant indicadors de fusta, és a dir, que no tenim pèrdua... Les vistes que n'obtenim del massís dels pics de Bagüeñola (Eriste), tuca de la Llantia, la Forqueta, Tozal del Bocs, tuques de Cambra i tuques de Ixeia són un massatge pels sentits.
Un cop a Sarllé (Cerler), on hi arribem per les pistes d'esquí, hem d'anar fins a l'església del poble, des d'on anirem seguint les marques de PR, i on trobarem, al carrer de sota (calle Obispo), un plafó que ens indica les 2 maneres que tenim de baixar a Benás. Jo, en aquest cas, baixaré per l'antic camí de Sarllé a Benás que baixa força paral.lel a la carretera i que ens dóna unes vistes espectaculars de la vall en direcció a la serra de Chía. El dia és radiant i fa caloreta. La Tura comença a tenir sed, però les barrancades baixen força seques.
Arribem a Benás (Benasque), just devant de la Creu Roja. Hem de girar cap a l'esquerra per anar a buscar la carretera d'Ansils. He triat aquesta opció perquè és més ombrívola que la del camí que es va obrir fa un temps i que va per l'altre costat del riu.
En total haurem fet uns 10 km i uns 450 m d'ascenció molt refrescants per a la ment i els sentits. Us hi animo, i sobretot no us deixeu la càmera de fotografiar... ja veureu que val moltíssim la pena.
Aquest cop, mitjançant les fotografies en blanc i negre, he volgut retre homenatge al meu àvi Josep, a qui li encantava aquesta vall i a qui li embogia la fotografia de paisatge.



al fons serra de Chía, Bocs,
Bagüeñola, Llantia i Forqueta
al fons massís del Perdiguero



















Salut
pep

4 d’oct. 2012

"EL CALVARI" D'ALCOVER










Aquesta tarda, tot xino-xano, ens hem arribat fins al "Calvari" d'Alcover amb la Tura, des d'on, per mi, hi ha una de les millors vistes del poble i de part de l'Alt Camp, la costa de Tarragona i les serres del Montagut i el Montmell. Un cop dalt, després de passar per la "terra vermella", hem resseguit uns senderons que han marcat els "Down-hill" pel mig del bosc i que van a petar a la carretera de Montral. Val a dir, pel meu gust, que potser no toca anar fent senderons forçats pel mig del bosc d'aquesta manera, a cop de xurrac i estisora, però cadascú a lo seu, no...?






Salut
pep

1 d’oct. 2012

CAMINS CLÀSSICS DE L'ALT CAMP

camí de les Pinyes a Vila-Rodona
Ens trobem amb l'Eloi, feia dies que no sortiem, i el dia, igual que ahir, s'aixecava radiant.
Què vull dir amb camins clàssics, són aquells camins que s'han asfaltat per unir diferents poblacions per no haver de passar per la carretera, evitant així la circulació motoritzada, però tendint a trobar un asfaltat més irregular.
Sortia d'Alcover a les 9.30 en direcció al Milà, on una mica més envant ens trobavem amb l'Eloi. Continuavem cap a Valls on el vent encara no es feia notar. Què tal si pugem a Puigpelat i agafem el camí asfaltat fins a Bràfim? Som-hi doncs. Així de mica en mica anava agafant forma la sortida d'avui. De Bràfim agafavem el camí asfaltat cap a l'ermita del Loreto i Montferri, des d'on ja enfilavem carretera fins a Vilardida i després en direcció a Rodonyà. 
camí de l'ermita del Loreto de Bràfim
Abans però giravem a l'esquerra en direcció a Can Ferrer. 1 km més amunt: "Has fet mai el camí de les Pinyes?", "No". Som-hi doncs. El camí va zigzaguejant fins a Vila-rodona per entre mars de vinya espectaculars. De Vila-Rodona continuavem cap al Pla de Sta Maria enmig ja d'un vent que molestava bastant sobretot quan tocava de cara. D'aquí pugem a Figuerola del Camp per agafar el camí asfaltat de Miramar fins a Fontscaldes, des d'on agafavem el camí asfaltat de Picamoixons.
D'aquí continuavem per carretera fins al pont de Goi, des d'on agafavem el camí asfaltat de Serradalt fins Alcover. Un cop aquí hem decidit allargar el tomet per un altre camí asfaltat, el què va fins la Selva del Camp, realitzant d'aquesta manera 6 camins asfaltats ciclables amb bici de carretera i sense trànsit.
Com sempre la companyia de l'Eloi ha estat gratificant, tan a nivell personal com a nivell tècnic, i és que sempre aprenc alguna cosa quan surto amb aquest crack de les 2 rodes.
Merci paio!!!

arribant a Montferri
camí de Figuerola a Miramar







camí d'Alcover a la Selva del Camp




Salut
pep