Pàgines

14 de març 2016

ESPAÑA EN BICI

L'amic Paco Tortosa, juntament amb Mª del Mar Fornés, van publicar el 1984 "España en bici", la primera obra cicloturista d'alforges que s'escrivia a la península. 32 anys més tard i després de 3 edicions, volen publicar la 4ta. És per això que han creat un Verkami per poder fer realitat aquesta quarta edició. Us deixo amb un vídeo de presentació i l'enllaç del Verkami per si voleu fer un cop d'ull.





Salut
pep

LO PINETÓ - 2.646 m

Acabem el cap de setmana amb el CEB  amb l'ascenció a lo Pinetó, un "bony" rodejat de muntanyes superbes en un entorn que no sembla propi d'aquestes alçades.
cim de lo Pinetó
Després d'un bon esmorzar posem pells i sortim del refugi en direcció al coll de Fogueruix, però abans d'arribar-hi trobem un indicador que ens marca la direcció a seguir. Així doncs trenquem a la dreta i ens endinsem al bosc en forta pujada fins arribar a la Plana d'Aires. Buf, mare meva, quines vistes hi ha des d'aquí... El dia torna a ser preciós, inclús un xic millor que l'anterior. El blau del cel és immaculat i la neu sembla que ens cridi des de la distància.
Lo Planell, al fons lo Pinetó
Continuem per la serra del Pago ara ascendint amb zigazagues fins arribar lo Planell. Aquí l'aire ja bufa i la neu està tota ventada però ja li veiem les "orelles al llop". Cada parada no significa agafar aire per encarar els revolts següents, sinó que són necessàries per gaudir de la vista tan estupenda que ens envolta. Cada metre és una visió diferent, una punxa nova surt per l'horitzó i el cel es torna més fosc. 
sortint de la canal d'Estanyeres
A la cota 2.630 m deixem els esquís i acabem de fer la carena cimera fins a lo Pinetó, on arribem en 10 minuts. Ascenció rodona i una vista privilegiada de la zona E del P.N. d'Aigüestortes amb els pics de Montesaliente (2.889 m) i Bassiero (2.898 m) en primer pla cap a l'O i el Roca Blanca (2.688 m) i lo Tesol (2.700 m) a la mateixa carena que ens trobem. Un xic més enllà, cap al S la carena que conformen muntanyes com els Pui de Linya (2.868 m), els Encantats (2.748 m), el Peguera (2.982 m) i el Subenuix (2.950 m). Si girem la vista cap a l'E tenim tot el massís de la Pica d'Estats, el Montroig, el Campirme, Monteixo, etc, un enorme cabàs de cims i carenes que formen els Pirineus Catalans. Enorme...!
carena de lo Pinetó, al fons la Pica
Tornem enrera per agafar els esquís, treure pells i començar la llarga baixada. Ens decantem cap a l'esquerra per baixar per la canal d'Estanyeres, que es pot fer bé si hi ha una neu en condicions. A la part baixa ens tornem a endinsar al bosc fins que trobem les traces de pujada del dia anterior. L'últim tram hem de treure esquís i alguns arriben caminant de nou als vehicles.
M'agradaria agrair a en Pito Costa i en Manel Garcia la seva coneixença d'aquestes muntanyes, ells fan que aquest tipus de sortides acabin sent el record tan magnífic que queda gravat a la memòria. Merci nanos...! A la resta de companys i companya, un plaer haver-us conegut, i espero que no sigui la última vegada que coincidim. 

Arribant a la Plana d'Aires
Plana d'Aires











últims metres de carena cimera
P.N. d'Aigüestortes










Powered by Wikiloc

Salut
pep

TUC DE QUARTIULES - 2.226 m

refugi Pla de la Font
Cap de setmana amb la gent del CEB a la vall dels Plans de Son. Arribem el dissabte a mig matí als plans on deixem el cotxe. El temps està genial i sembla que hi ha prou neu per gaudir d'unes bones ascencions amb esquís, que aquesta temporada ha escassejat un xic. Pugem al refugi Pla de la Font on ens espera en Ton i en Roc, el guarda i el seu gos. La pujada la realitzem pel senderó d'estiu, on ens hem de descalçar els esquís en un parell d'ocasions.
últimes llums al cim del Ventolau
Un cop al refugi fem un mos. Tenim tota la tarda pel davant. Sobre les 14h tornem a calçar esquís i pugem fins al coll de Fogueruix. Un cop al mirador gaudim d'unes vistes excel.lents cap a la vall d'Espot i la capçalera d'Aigüestortes. Amb un aire gebrador continuem l'ascenció al tuc de Quartiules que ens queda a l'esquerra. En Pito s'endinsa al bosc buscant la millor traça. No hi ha pujat ningú de fa dies i la neu hi és verge. Quin plaer...!
arribant al coll de Fogueruix
Després de fer unes quantes gira-gonces arribem al cim d'aquest tuc modest però que resulta ser una talaia de primer ordre i de gairebé 360º, albirant des del Cadí al Parc Nacional d'Aigüestortes, passant per la Pica d'Estats, el massís del Montroig i el MontValier, tot un espectacle!! No fa gens d'aire i el tuc ens convida a fer-hi una aturada. Després de treure pells comencem a baixar per entre els pins negres fins que arribem a l'alçada de la pista forestal que porta al refugi. Però la neu és abundant i verge i encara tenim una bona estona de sol, així que ens posem d'acord en continuar baixant per una pala boscosa que ens crida....
cim del Tuc de Quartiules
Arribem de nou a la pista forestal, totalment nevada, i aquí sí que tornem a posar pells per emprendre el retorn cap al refugi, que el farem per entre els pins, trencant el blanc immaculat que feia temps que no rebia cap visita. Al refugi ens espera el Roc ben encaragolat al costat de l'estufa de llenya i una bona cervesa del temps.
Les vistes des les finestres del menjador del refugi ens deixen gaudir de la fugida del sol per l'horitzó aranès, convertint els blancs en blaus-rosats que deixen els esperits a 2.000 m d'alçada en pau amb sí mateixos. Després d'un fantàstic i abundant sopar, partideta de domino i a dormir que demà ens espera més muntanya, sempre agraint el dia que hem tingut, amb un luxe de companys d'esquí i d'una natura exuberant i dolça, com tot el que trobem al voltant de casa.


Powered by Wikiloc

7 de març 2016

MONTCAU I LA MOLA - ST LLORENÇ DEL MUNT

cim del Montcau amb el Pirineu al fons
Després d'una bona calçotada ve de gust tirar el menjar avall. Anem a dormir a una de les zones d'aparcament que trobem al Marquet, una casa modernista enmig del Parc Natural de St Llorenç del Munt i l'Obac. El dia es lleva amb força boira i esmorzem amb la calma. Ahir vam seleccionar una ruta que ens van mostrar en un llibre al mas de Casamada, a Castellar del Vallès, on trobareu les millors mongetes del ganxet de Terres Catalanes. 
indicadors de pedra de la Vall d'Horta
entrada a la cova de
Simanya
S'acaba el cafè amb llet i la boira no acaba de fer net, però "què caram" som aquí i tenim tot el dia per devant. Així que comencem l'excursió seguint el GR-5 que passa pel collet de Llor i la cova de Simanya abans d'arribar al coll d'Eres. La cova de Simanya ens ha fascinat, sembla ben bé que t'endinsis a l'interior d'una balena o un drac. Hi estem una estona fins que a fora veiem els primers raigs de llum. Girem cua i fem cap al GR-5 de nou fins al coll d'Eres.
Aquí girem a la dreta per pujar, sense complicacions al cim del Montcau (1.057 m). La temperatura és fresca però a dalt el cim hi ha moltes rames gebrades del fred i el vent. Ens fem la foto de rigor i observem el vast panorama: des del Montmell a l'O fins al Montseny a l'E, passant per part del Pirineu Català al N i la costa de Barcelona i el Corredor al S, realment un talaia privilegiada. Girem cua de nou fins al coll d'Eres, vigilant de no relliscar amb els còdols...
cim del Montcau 1.056 m
monestir de St Llorenç del Munt
Arribats al coll deixem el GR-5 que continua cap al Montseny i  continuem per la carena del Pagès fins arribar a la Mola, on es troba el monestir de St Llorenç del Munt. Aquest tram és un puja-baixa entretingut que ens va donant unes vistes molt bones entre els 2 cims. Només hem de seguir les indicacions als pals de fusta. El monestir benedictí data del s.X, on ja hi havia una petita paret que va desenvolupar en una ermita al s.XII. Aquesta es va ampliar fins arribar a l'actual santuari romànic que deixar d'acollir monjos a finals del s.XV. Hi ha una quantitat de gent que esgarrifa, així que fem un beure i mengem una mica de pa amb fuet i formatge.
Girem cua fins a la cruïlla on trobem direcció a l'ermita de Sta Agnès. Anem baixant pel senderó força malmès però clar fins a un encreuament sense indicacions. Decidim seguir recte i en uns poc metres arribem a l'esperada ermita de Sta Agnès. Fa olor de fum, i es que hi ha una foguera. Aquesta olor ens dóna la benvinguda. L'ermita aprofita part d'una balma. Antigament devia ser força gran, perquè a part de l'ermita es veuen murs de pedra que indiquen unes estances majors. A l'esquerra de l'entrada de l'ermita hi ha un forat a la roca que condueix a una antiga font que devia recaptar aigua que regalimava per la paret. La màgia del l'indret és per assaborir-la. Genial!!
coll d'Eres
casa modernista de El Marquet
Tornem a l'encreuament de senderons i continuem avall fins que anem a petar al barranc de la Canal Fonda. Tenim al damunt mateix el turó de les Nou Cabres i la Cadireta. Sembla el Montsant i Montserrat, on totes les roques tenen algun nom curiós. Arribem a una cruïlla de camins, aquí ja de carro, i seguim pel de l'esquerra en lleugera pujada. Més endavant agafem un senderó a l'esquerra. Ara ja anem per simple orientació. El mapa que seguim està molt mal traçat i no hem agafat l'explicació. Tot i així són les 15h i tenim temps per recórrer. A un altra cruïlla de senderons continuem pel de l'esquerra i passem pel forn de calç i la font de Davi, un mas espectacular al bell mig d'un prat rodejat de parets. 
Anem a buscar el camí de carrro i tornem a trobar marques de GR que ens portaran fins al coll de Palomeres i fins la pista que puja al Marquet, de nou.
Una excursió que no ens deixa indiferents i que ens fa conèixer millor la nostra geografia catalana, que com sempre, veiem que dóna per moltíssim...
Carena del Pagès, al fons el Pirineu
ermita de Sta Agnès










Powered by Wikiloc


salut
pep