 |
| refugi Pla de la Font |
Cap de setmana amb la gent del CEB a la vall dels Plans de Son. Arribem el dissabte a mig matí als plans on deixem el cotxe. El temps està genial i sembla que hi ha prou neu per gaudir d'unes bones ascencions amb esquís, que aquesta temporada ha escassejat un xic. Pugem al refugi Pla de la Font on ens espera en Ton i en Roc, el guarda i el seu gos. La pujada la realitzem pel senderó d'estiu, on ens hem de descalçar els esquís en un parell d'ocasions.
 |
| últimes llums al cim del Ventolau |
Un cop al refugi fem un mos. Tenim tota la tarda pel davant. Sobre les 14h tornem a calçar esquís i pugem fins al coll de Fogueruix. Un cop al mirador gaudim d'unes vistes excel.lents cap a la vall d'Espot i la capçalera d'Aigüestortes. Amb un aire gebrador continuem l'ascenció al tuc de Quartiules que ens queda a l'esquerra. En Pito s'endinsa al bosc buscant la millor traça. No hi ha pujat ningú de fa dies i la neu hi és verge. Quin plaer...!
 |
| arribant al coll de Fogueruix |
Després de fer unes quantes gira-gonces arribem al cim d'aquest tuc modest però que resulta ser una talaia de primer ordre i de gairebé 360º, albirant des del Cadí al Parc Nacional d'Aigüestortes, passant per la Pica d'Estats, el massís del Montroig i el MontValier, tot un espectacle!! No fa gens d'aire i el tuc ens convida a fer-hi una aturada. Després de treure pells comencem a baixar per entre els pins negres fins que arribem a l'alçada de la pista forestal que porta al refugi. Però la neu és abundant i verge i encara tenim una bona estona de sol, així que ens posem d'acord en continuar baixant per una pala boscosa que ens crida....
 |
| cim del Tuc de Quartiules |
Arribem de nou a la pista forestal, totalment nevada, i aquí sí que tornem a posar pells per emprendre el retorn cap al refugi, que el farem per entre els pins, trencant el blanc immaculat que feia temps que no rebia cap visita. Al refugi ens espera el Roc ben encaragolat al costat de l'estufa de llenya i una bona cervesa del temps.
Les vistes des les finestres del menjador del refugi ens deixen gaudir de la fugida del sol per l'horitzó aranès, convertint els blancs en blaus-rosats que deixen els esperits a 2.000 m d'alçada en pau amb sí mateixos. Després d'un fantàstic i abundant sopar, partideta de domino i a dormir que demà ens espera més muntanya, sempre agraint el dia que hem tingut, amb un luxe de companys d'esquí i d'una natura exuberant i dolça, com tot el que trobem al voltant de casa.
Powered by Wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada