LO PINETÓ - 2.646 m

Acabem el cap de setmana amb el CEB  amb l'ascenció a lo Pinetó, un "bony" rodejat de muntanyes superbes en un entorn que no sembla propi d'aquestes alçades.

cim de lo Pinetó

Després d'un bon esmorzar posem pells i sortim del refugi en direcció al coll de Fogueruix, però abans d'arribar-hi trobem un indicador que ens marca la direcció a seguir. Així doncs trenquem a la dreta i ens endinsem al bosc en forta pujada fins arribar a la Plana d'Aires. Buf, mare meva, quines vistes hi ha des d'aquí... El dia torna a ser preciós, inclús un xic millor que l'anterior. El blau del cel és immaculat i la neu sembla que ens cridi des de la distància.

Lo Planell, al fons lo Pinetó

Continuem per la serra del Pago ara ascendint amb zigazagues fins arribar lo Planell. Aquí l'aire ja bufa i la neu està tota ventada però ja li veiem les "orelles al llop". Cada parada no significa agafar aire per encarar els revolts següents, sinó que són necessàries per gaudir de la vista tan estupenda que ens envolta. Cada metre és una visió diferent, una punxa nova surt per l'horitzó i el cel es torna més fosc. 

sortint de la canal d'Estanyeres

A la cota 2.630 m deixem els esquís i acabem de fer la carena cimera fins a lo Pinetó, on arribem en 10 minuts. Ascenció rodona i una vista privilegiada de la zona E del P.N. d'Aigüestortes amb els pics de Montesaliente (2.889 m) i Bassiero (2.898 m) en primer pla cap a l'O i el Roca Blanca (2.688 m) i lo Tesol (2.700 m) a la mateixa carena que ens trobem. Un xic més enllà, cap al S la carena que conformen muntanyes com els Pui de Linya (2.868 m), els Encantats (2.748 m), el Peguera (2.982 m) i el Subenuix (2.950 m). Si girem la vista cap a l'E tenim tot el massís de la Pica d'Estats, el Montroig, el Campirme, Monteixo, etc, un enorme cabàs de cims i carenes que formen els Pirineus Catalans. Enorme...!

carena de lo Pinetó, al fons la Pica

Tornem enrera per agafar els esquís, treure pells i començar la llarga baixada. Ens decantem cap a l'esquerra per baixar per la canal d'Estanyeres, que es pot fer bé si hi ha una neu en condicions. A la part baixa ens tornem a endinsar al bosc fins que trobem les traces de pujada del dia anterior. L'últim tram hem de treure esquís i alguns arriben caminant de nou als vehicles.

M'agradaria agrair a en Pito Costa i en Manel Garcia la seva coneixença d'aquestes muntanyes, ells fan que aquest tipus de sortides acabin sent el record tan magnífic que queda gravat a la memòria. Merci nanos...! A la resta de companys i companya, un plaer haver-us conegut, i espero que no sigui la última vegada que coincidim. 

Arribant a la Plana d'Aires

Plana d'Aires

últims metres de carena cimera

P.N. d'Aigüestortes

Powered by Wikiloc

Salut

pep