Pàgines

30 de març 2010

CASTELL DE L'ALBIOL


Diumenge 14 de març, aprofitem el solet que fa per pujar a l'Albiol. Deixem al cotxe a l'entrada del camí de Montral però està massa gelat per poder caminar-hi, així que decidim de pujar a fer una visita al castell (15 minutets a peu), que ha estat netejat i envoltat d'una valla de fusta i un senderó. Fa goig realment, l'últim cop que hi vaig pujar estava molt deixat i feia una pena terrible. Ja era hora que una cosa així la cuidessin perquè la gent la pugui disfrutar. Us deixo amb una mica d'història del castell:

El Castell de l'Albiol és un antic castell situat al poble de l'Albiol, a un turó a uns 866,5 metres d'alçada. Es troba en ruïnes. Era de grans proporcions i en resten parts de la muralla amb algunes torres mig aterrades, i les edificacions centrals. En alguns trams de les parets encara es veuen rengles d'una forma de construcció anomenada opus spicatum. Des el cim es pot contemplar una esplèndida panoràmica.
El 1158 el lloc fou cedit pel comte Ramón Berenguer IV a Joan de Martorell, amb l'encàrrec de repoblar-lo i fortificar-lo. Martorell va cedir els seus drets a l'arquebisbe de Tarragona el 1164 i el bisbe Hug de Cervelló el va cedir a Guerau d'Avinyó que va agafar el nom de Guerau de l'Albiol. El castell fou construït o restaurat el mateix 1164, segurament al lloc d'una fortificació sarraïna bastida sobre una torre d'observació romana. A la Guerra dels Segadors es va ordenar pels castellans la seva demolició, que van fer els selvatans, i només se'n conserva una petita part.


Val moltissim la pena arribar-s'hi en un dia clar i assolellat ja que des del castell mateix podem divisar tota la costa tarragonina, la part més meridional de les muntanyes de Prades, amb la serra del Pou en 1º terme i els Motllats al darrera, la vall de Albiol que baixa cap a Alcover, les muntanyes de Montserrat a l'E darrera de la serra del Montagut, el Montmell, inclús la Mola de Colldejou i la serra de Llaberia. Magnífic espectacle al qual us animo.

Salut
pep

28 de març 2010

LA CAJOLETA - MONTSERRAT


Montgròs, plecs del llibre, barranc del Migdia i agulles de st Jeroni
Dissabte 27. Sona el despertador a les 6.30h. Cullons quina son! Passo a buscar al Jordi per sta Oliva a les 7.45h, carreguem material i cap al Bruc a esmorzar. No obren els bars fins a les 9 del matí aquesta gent, o sigui que hem hagut d'esperar gairebé mitja hora!! Després del bocata de fuet i un cafè amb llet ens dirigim cap a una de les esplanades que hi ha entre Vinya Nova i Can Jorba on deixarem el cotxe. Fa un solet que enamora, i un cop triat el material comencem a pujar pel senderó dels Francesos, que porta aquest nom perquè aquí és on el timbaler del Bruc va realitzar la seva gesta heroica foragitant a les tropes franceses del massís de Montserrat, i en definitiva de Catalunya... Deixem el senderó que continua fins al mirador de st Jeroni i ens endinsem al barranc del Migdia, eix vertebrador de N a S del massís montserratí. Ja veiem el peu de via.
Deu ni do amb la pujadeta, noi, i amb les motxilles, cordes i material ... bufff!
Ens anem preparant. Sembla ser que estarem sols, com gairebé sempre que anem a Montserrat, cara S. De sobte però sentim veus cada cop més aprop. 3 valents més que vénen a fer la mateixa via que nosaltres.
Comença el Jordi amb el primer llarg d'uns 40 m i un grau de III-IV fins a una sabina on es monta la reunió. Continuo jo fins arribar a la reunió i decideixo continuar la segona tirada de 45 m i un grau IV. La paret és bastant tombada però, caram, en un moment et plantes a 90 m del terra ... Ha començat a fer un vent molt fort, així que optem per fer servir les jaquetes. Monto la reunió sota el barret carecterístic de moltes de les agulles montserratines i espero que puji en Jordi. Ell mateix ataca el tercer llarg, 40 m i un grau de V, que voreja el barret per la dreta. Amb la ventada que fa sembla que hagis de sortir despedit de la mateixa paret, és increïble...! Arribem al cim, ens donem la mà com sempre i comencem a rapelar fins a un collet molt salvatge. Hem de remuntar a pèl un petit resalt rocós fins a trobar el senderó de baixada indicat amb marques grogues. Cal prestar molta atenció de no perdre's.
La intenció era continuar la baixada pel barranc del Migdia però degut a les pluges d'aquest hivern està del tot impracticable. Així doncs tornem enrera i desfem el camí de pujada amb una calor força inusual per aquesta época.
Us deixo amb la resenya i unes fotos.

Jordi començant el 3º llarg // ressenya via blava Brucs // a la 2º reunió// en Ricard arribant a la 2º reunió

Cara S de Montserrat des del Bruc // 3º llarg arribant al cim // 1º llarg, a dalt el barret

Salut
pep

26 de març 2010

SANT ALÍS REVIVAL ...


Dimarts migdia, 16 de març. Hem quedat amb en Xavier i en Paco per fer una sortida per la zona d'Àger. Els he proposat la pujada a Sant Alís, tota una clàssica de la zona. Recordo el 1º cop que hi vaig pujar, encara no hi havia asfalt en la pujada des de Àger però si en la baixada per la cara N cap a Alsamora. Ara, aquesta pista asfaltada, serveix perquè hi passi la volta cicloturista de la Noguera, que surt de Balaguer, puja cap a Àger, creua el Montsec d'Ares i dóna la volta cap al Montsec de Rúbies per tornar a Balaguer.
La pujada no és difícil i el fet d'estar asfaltada hi contribueix, i molt. Les pendents no són exagerades i es puja còmodament. Tot i així són uns 14 km i 950 m +. No cal dir que el millor de tot són els diferents paisatges que es troben mentre es puja, tot un espectacle natural.
Us deixo amb alguna foto.





salut
pep

18 de març 2010

ERMITA DE LA PERTUSA


panoràmica ermita Pertusa, pantà de Canelles i congost Montrebei

Dimecres matí, ens trobem amb en Paco Tortosa a les portes del Montsec i decidim fer una visita a la fantàstica ermita de la Pertusa. Ens arribem a Corçà i continuem pel camí asfaltat (GR 1) fins arribar a una esplanada. Des d'aquí hi ha l'accès a la part S del congost de Montrebei, on s'hi arriba en 2 hores de caminar per senderó.
Nosaltres avui volem visitar l'ermita de la Pertusa, que ja prou l'hem vista en fotos. És una excurssió de 15 minuts no apte pels que ténen vertigen, deu ni do amb el tallat que hi ha a ambdues bandes. L'espectacle està assegurat, només ho heu de comprovar ... al devant mateix tenim l'entrada al congost de Montrebei i a l'altre l'embassament de Canelles. Impressionant vista d'ocell i grandesa.
Us deixo amb una breu explicació de l'origen de l'ermita:

L'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa és una ermita romànica documentada al 1162 amb el nom de Petrapertusa, està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de llosa, ubicada en forma canònica. La porta d'accés es a la banda nord, ja que a la sud hi ha el penyasegat. A la façana oest hi ha una altra porta ara cegada i que potser comunicava amb alguna construcció contigua. Fou la capella del castell de sant Llorenç, ubicat al Montsec d'Ares i del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrra el pas a la vall d'Àger i controlar el congost de Montrebei. Posteriorment va esdevenir església parroquial de Corçà. Actualment té la categoria d'ermita i es celebra un aplec a començaments d'estiu. Més avall hi ha restes d'una esglesiola anterior.



entrada congost de Montrebei ----- ermita de la mare de Déu de la Pertusa (foto: Paco Tortosa)

salut
pep

14 de març 2010

Vall del Glorieta: MAS DE LA BALMA ...

Dissabte, 13 de març. Després d'una nit de xerrameca amb el Sergi, l'endemà amb un pèl de mal de cap refuso una invitació per anar en bici i decideixo anar a passejar amb la Tura per la vall del Glorieta amb la intenció de pujar fins a Montral. Com sempre, però, em deixo emportar per la curiositat i abans d'arribar a creuar el riu per pujar al niu de l'Àliga continuo per un camí abandonat que segueix recte amunt. Deu ni do amb la pujadeta. De sobte en un revolt apareix una "roulotte" mig cremada. Quin mal rotllo!! Continuo amunt. El camí sembla pertànyer a unes antigues canteres. Efectivament quan arribo al final d'aquest em trobo una estructura de fusta força nova al costat d'una roquera força gran de "saldó", la pedra granatosa característica d'aquesta vall, i amb la què es va construir l'església vella que trobem al bell mig del poble d'Alcover (datada dels s.XII i XIII), així com moltes d'altres cases del s.XIX.

Runes del mas de ....
Torno enrera i veig un ramal mig desbrossat a la dreta. Encara hi ha temps així que continuem pujant fins que a mà esquerra es veu el sotabosc remenat i unes clarianes. Ens hi endinssem i SORPRESA!! fem cap a sota d'una balma de roca amb restes d'un antic mas, del qual encara no he trobat informació en cap mapa. El lloc és molt ferèstec i costa imaginar perquè van construir aquelles parets allí dalt. Quan hi arribo em maleeixo per no haver agafat el GPS, sort que sí porto la càmera. El mas es troba per damunt i entre les Virtuts i les Fonts del Glorieta, per sota la serra del Pou.
Després d'haver tafenejat pels voltants on només hi ha malura, tornem enrera i continuem pel camí que ara ja es comença a esborrar. Així al cap d'1 km ens mirem i tornem enrera.
Ha estat una bona excursió, sens dubte una grata sorpresa ...


Roure gegant de fulla petita / Racó gens freqüentat del riu Glorieta
Salut
pep

4 de març 2010

PIC DE MONTMALÚS - 2796 m



Dilluns, 1 de març, rebo un missatge del Jordi. Té la setmana de festa i ganes de tocar neu. Així doncs quedem pel dia següent per fer algun cim a Andorra. En aquest cas hem triat el Montmalús, una talaia de primer ordre rodejada del circ que formen els Pessons, la Tossa Plana, el Puigpedrós, l'Alt del Griu, l'Alt del Cubil i el circ d'Envalira.
Comencem a foquejar des de l'aparcament de les estacions d'esquí de Grauroig i ens donem conta que hi ha molta gent amb esquís de muntanya. Culló, l'endemà hi ha el campionat del món d'aquesta disciplina al mteix cim que volem fer naltros. Així doncs ens trobem amb tots els equips internacionals que gairebé ja baixen del cim quan són les 10 del matí. Això sí hi pujen 2 vegades com a mínim !!! Llàstima que no ens hem trobat a en Kilian ... quin monstre de la naturalesa!!
Naltros anem fent amb la nostra percimònia habitual, tot i que el Jordi es permet estirar: és la 1ª sortida i s'aprofita ... Arribem a la zona que queda a sota el coll de Montmalús i ens trobem amb unes plaques de gel molt importants, fins al punt que ens veiem obligats a treure'ns els esquís per no córrer cap risc. La pendent en aquesta part de la muntanya és més que considerable, i veient com baixen els "fieres" i el so que fna els seus esquís no és massa agradable. Tenim tot el recorregut de pujada marcat amb banderetes de color vermell i verd, que delimiten les pujades i baixades que han de fer en la competició de l'endemà. La pujada ha estat calurosa, inclús he pujat amb la samarreta arromangada ...

gel arribant al coll de Montmalús / Jordi arribant al cim / pujant amb el Montmalús al fons

Arribem al cim i es gira una mica de vent i fred. Ens posem els anoracs, fem les fotos de rigor i sobretot difrutem d'un da magnífic i d'una soletat increïble, contant tota la gent que es troba en aquesta muntanya avui. De sobte, per la cara N apareix un individu amb un txaleco negro sense mànigues i amb un ritme que deu ni do. Se'ns acosta, ens presentem i comencem a xerrar. Quin personatge més curiós. En Joan Valls ens ha comentat que també competeix a la copa estatal i catalana, i que li agradaria formar part de l'equip nacional. Ja ho crec que t'ho mereixes campió.
Ens despedim d'ell i anem a buscar la empinada sortida de la baixada. 4 viratges ben fets i ja hem superat la part més fotuda. La resta de la baixada és un gaudir constant. La neu està un pèl dura però és millor així. Almenys jo gaudeixo com un nen petit. Us deixo amb alguna foto.

cim del Montmalús / baixant / en Joan Valls i en Jordi, quin parell ...

La Tossa Plana i els Pessons / circ d'Envalira amb el bony negre al mig



salut
pep

1 de març 2010

ENTRE L'ALT I EL BAIX CAMP: VARIANTS DE L'ANDREU ...

Dissabte a les 8 no trobo ningú devant l'església. El temps no promet massa però em poso els auriculars i amb la música de The Killers agafo en direcció a les Masies Catalanes. Quan hi arribo comencen a caure les primeres gotes així que decideixo tirar enrera i agafo un camí que no coneixia i que em porta a la carretera de Vilallonga, des d'on, ja ben mullat, arribo altre cop fins a casa.
Diumenge quedo amb l'Òscar i el Punki per fer un tomet per la Selva i Almoster i tornar per uns senderons nous, almenys per mi, i que han estat recuperats, alguns d'ells per l'amic Andreu de la Selva.
Sortim sobre les 9h, el Punki s'ha adormit ... Agafem la carretera cap a la Selva i ben aviat girem cap al camí que porta a Masies Catalanes. D'allí cap a la Selva i el camí d'Almoster. Un cop a Almoster agafem el primer camí que surt a la dreta abans d'haver entrat al poble, i que puja pel costat del cementiri i el dipòsit de l'aigua. L'Òscar porta el track i ens passem el primer encreuament. Mirant el mapa veiem que el podem ajuntar més endevant, així que decidim fer una petita variant al trak de l'Andreu, i com sempre toca caminar bosc amunt durant uns minuts.
Arribem al mas de Victor, el dia sembla que es manté però el sol no acaba de sortir ... continuem fins a trobar el GR que puja per Picarany i el seguim per terreny més sorrenc fins al coll de la Batalla. Continuem encara pel GR passant pel mas de Flassada i arribant a la carretera, on uns metres més endevant agafem la pista que arranca forta a l'esquerra i que ens portarà fins a la carretera de l'Albiol passant pel mas de Galofre. Sortim a la carretera i l'agafem cap a l'esquerra en direcció a l'Albiol. En 1 km tallem cap a la dreta per una trialera pedregosa que ens portarà fins al damunt de Bonretorn, des d'on agafarem ja senderó força explosiu fins al mas de Barberà, que vorejarem per la dreta fins a unes vinyes on trobarem el senderó de caçadors netejat per l'amic Andreu i que es fa molt divertit en la part final.
Merci company per la feina ben feta.

variants de l'Andreu a la Selva del Camp / Punki pujant el GR a la Batalla / Mas del Victor

GR de camí al mas de Flassada / senderó de caçadors netejat per l'Andreu a les canteres d'Alcover



salut
pep