4 de març 2010

PIC DE MONTMALÚS - 2796 m



Dilluns, 1 de març, rebo un missatge del Jordi. Té la setmana de festa i ganes de tocar neu. Així doncs quedem pel dia següent per fer algun cim a Andorra. En aquest cas hem triat el Montmalús, una talaia de primer ordre rodejada del circ que formen els Pessons, la Tossa Plana, el Puigpedrós, l'Alt del Griu, l'Alt del Cubil i el circ d'Envalira.
Comencem a foquejar des de l'aparcament de les estacions d'esquí de Grauroig i ens donem conta que hi ha molta gent amb esquís de muntanya. Culló, l'endemà hi ha el campionat del món d'aquesta disciplina al mteix cim que volem fer naltros. Així doncs ens trobem amb tots els equips internacionals que gairebé ja baixen del cim quan són les 10 del matí. Això sí hi pujen 2 vegades com a mínim !!! Llàstima que no ens hem trobat a en Kilian ... quin monstre de la naturalesa!!
Naltros anem fent amb la nostra percimònia habitual, tot i que el Jordi es permet estirar: és la 1ª sortida i s'aprofita ... Arribem a la zona que queda a sota el coll de Montmalús i ens trobem amb unes plaques de gel molt importants, fins al punt que ens veiem obligats a treure'ns els esquís per no córrer cap risc. La pendent en aquesta part de la muntanya és més que considerable, i veient com baixen els "fieres" i el so que fna els seus esquís no és massa agradable. Tenim tot el recorregut de pujada marcat amb banderetes de color vermell i verd, que delimiten les pujades i baixades que han de fer en la competició de l'endemà. La pujada ha estat calurosa, inclús he pujat amb la samarreta arromangada ...

gel arribant al coll de Montmalús / Jordi arribant al cim / pujant amb el Montmalús al fons

Arribem al cim i es gira una mica de vent i fred. Ens posem els anoracs, fem les fotos de rigor i sobretot difrutem d'un da magnífic i d'una soletat increïble, contant tota la gent que es troba en aquesta muntanya avui. De sobte, per la cara N apareix un individu amb un txaleco negro sense mànigues i amb un ritme que deu ni do. Se'ns acosta, ens presentem i comencem a xerrar. Quin personatge més curiós. En Joan Valls ens ha comentat que també competeix a la copa estatal i catalana, i que li agradaria formar part de l'equip nacional. Ja ho crec que t'ho mereixes campió.
Ens despedim d'ell i anem a buscar la empinada sortida de la baixada. 4 viratges ben fets i ja hem superat la part més fotuda. La resta de la baixada és un gaudir constant. La neu està un pèl dura però és millor així. Almenys jo gaudeixo com un nen petit. Us deixo amb alguna foto.

cim del Montmalús / baixant / en Joan Valls i en Jordi, quin parell ...

La Tossa Plana i els Pessons / circ d'Envalira amb el bony negre al mig



salut
pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada